DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN

Avui dimarts 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Síndrome de Down amb el propòsit d’augmentar la consciència sobre aquesta qüestió i de fomentar el respecte i la inclusió de totes les persones.

A El Periódico han donat cabuda a nombroses històries protagonitzades per persones amb síndrome de Down que ens han emocionat. Podeu llegir-les aquí: Sis històries reals que t’emocionaran

També compartim aquest vídeo realitzat per Down Catalunya amb cinc breus diàlegs de joves que trenquen tòpics sobre la seva condició i demanen a la societat un canvi de mirada.

Segur que saps com sóc? Segur que saps qui sóc?

Segur que saps com em sento? Segur que saps com em va?

Segur que saps què és la síndrome de Down?

UNA MICA DE CREATIVITAT

CREATIVITATQuè és la creativitat? Quines funcions mentals hi ha implícites? què caracteritza una persona creativa? com podem fomentar aquesta qualitat des de les escoles?

La resposta a aquestes preguntes la trobareu desenvolupada al següent article de Sir Ken Robinson, en què parla de creativitat i educació…

La creativitat és l’habilitat d’inventar i desenvolupar idees noves i originals. Significa posseir la capacitat de trobar solucions a problemes de forma original i creativa. La creativitat no només s’expressa en la resolució de problemes, sinó també, en la localització d’aquests.

Hi ha moltes teories i idees sobre la creativitat, per això, per a poder definir-la amb precisió, és necessari considerar: la persona creativa, el producte creatiu, el procés creatiu, l’espai per a crear i les idees mentals, espirituals o transcendentals.

El procés creatiu implica la interacció de les funcions següents: pensar, percebre, sentir i intuir.

Segons Clark (1992) la creativitat és una condició, actitud o estat molt especial que involucra la síntesi de totes les funcions de la ment i que inclou un indici d’una “altra dimensió”.

Segons Sandra Carracedo (2007) la creativitat és la capacitat humana per a la innovació. Es caracteritza per la seva originalitat, flexibilitat, fluïdesa i per ser generadora d’idees innovadores.

Una de les persones més influents en relació al tema de la creativitat ha estat Edward de Bono (2008) que parla del pensament creatiu com un pensament lateral, com el procés mitjançant el qual es generen noves idees relacionades amb la invenció. D’aquesta forma, mentre la creativitat apunta als resultats, el pensament lateral se centra tant en el procés com en els resultats. El pensament lateral augmenta l’eficàcia del pensament vertical al oferir noves idees per a la seva elaboració lògica.

Educant des de l’àrea de la creativitat, es pot arribar al desenvolupament complet de les capacitats totals incloent les lògiques. En l’escola actual, les tècniques i mètodes instructius empleats es basen fonamentalment en els processos determinats pel pensament vertical. Per aquest motiu, els nens/es amb una alta capacitat creativa no només inhibeixen el seu potencial sinó que no aconsegueix l’objectiu de l’aprenentatge en aquest tipus d’estructures.

Les característiques de la persona creativa són:

  • Curiositat: té la necessitat de profunditzar exclusivament en funció dels seus interessos.
  • Percepció súper fenomènica: intueix que en el tema a investigar es troben amagades respostes no perceptibles als sentits.
  • Originalitat: genera idees úniques i innovadores.
  • Sensibilitat: capta l’essència dels fenòmens, és hipersensible als problemes, necessitats, sentiments i expressions dels altres.
  • Flexibilitat: capacitat de canviar la perspectiva i adaptar-se a noves regles. Veure les diferents cares d’un problema.
  • Fluïdesa: capacitat per a donar moltes propostes davant un problema, elaborar més solucions, més alternatives…aportant idees sense parar.
  • Transformacions: refà idees, conceptes, persones i coses.
  • Autonomia: llibertat per a pensar i deixar que es desenvolupi la seva fantasia i espontaneïtat (pensament lateral o divergent).
  • Associació: implica la capacitat d’unir i combinar idees, paraules, imatges, que no guarden relació entre elles.
  • Elevat nivell d’intel•ligència: bon potencial intel•lectual.
  • Elevada capacitat de simbolització: utilitza una cosa com a símbol d’una altra, també poden representar segons l’analogia existent entre els dos aspectes.
  • Motivació inicial, fantasia i intuïció: és capaç de mirar dintre de un mateix i fiar-se del propi coneixement interior (autoconfiança).

Segons les investigacions en l’àrea de la creativitat, la unió de recursos interactuant amb elements cognitius i no cognitius es necessària per a desenvolupar el potencial creatiu de qualsevol persona.

A continuació, proposaré i explicaré una sèrie de processos útils per a estimular la creativitat:

  • Processos intel•lectuals: la formulació de la pregunta és tan important com la resposta.
  • La selecció de l’estratègia en la resolució de problemes: utilitzar el pensament lateral o divergent.
  • El discerniment descodificador selectiu: captar allò essencial del fenomen.
  • Comparació selectiva: fer extraordinàries analogies comparatives en el procés creatiu.
  • Combinació selectiva: saber unir fets o idees connectades de forma inusual.
  • Coneixement: no com a contingut, sinó com un element essencial dels fenòmens que li permeten jugar amb les idees i transformar-les en un producte original.
  • Motivació: cal distingir els elements motivadors de treball i d’objectius. Els primers són qualsevol font o impuls que porti a la persona a concentrar tota la seva atenció i treball en una tasca. Els elements motivadors s’impulsen cap a un objectiu i s’orienten en la tasca com un medi per a aconseguir una finalitat, un objectiu. Per exemple, quan la motivació està enfocada en les notes, els elogis o en complaure a pares i professors, la creativitat queda empobrida.
  • Entorn: enriqueix la creativitat quan hi ha llibertat, el qual implica;

– l’acceptació i respecte a la diversitat;

– espais (físics, temps, oportunitat i recursos) per a investigar, explorar, redescobrir, jugar amb les idees, formular interrogants, transformar…

– el suport de l’àmbit familiar, escolar i social;

– oferir oportunitats i un ambient harmònic que permeti desenvolupar aquest do;

– l’expressió afectiva, dins de un marc que afavoreixi la fluïdesa de comunicació, respecte i llibertat;

– l’ eliminació d’ obstacles com, per exemple, no veure més enllà de l’aparença, el conformisme o imposar pautes rígides i formés de fer;

– procediments que no impliquin reptes que redueixen la capacitat d’innovar;

Tant la recompensa (premis i qualificacions) com la censura o el càstig inhibeixen l’impuls creatiu. La inseguretat per la por a equivocar-se, un exagerat desig d’èxit o un perfeccionisme desmesurat també inhibeixen la creativitat.

L’existència del TDAH ha quedat demostrada. I ara què?

The Lancet Psychiatry ha publicat aquest cap de setmana  un dels articles més sòlids i més extensos sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Com ja s’ha fet públic, l’estudi demostra que el cervell de les persones amb TDAH presenta un retard en el desenvolupament maduratiu, i això afecta estructures implicades en els processos
d’atenció, control de les emocions, control voluntari del moviment i la cognició.

Si eltdah TDAH no és un trastorn del comportament i, en canvi, és un retard maduratiu, quina teràpia hem d’aplicar? De fet, cal que fem teràpia? O cal que esperem que el nen faci el procés maduratiu al seu ritme?

En aquest article  a Roser Maresme ens dona algunes respostes i ens fa entendre sobretot que cal conéixer, acompanyar i adaptar-nos a les necessitats dels nens i nenes amb TDAH per tal de  fer-los capaços d’adaptar-se al món en què viuen.

 

SENSE VINCLES, APRENEM?

f02c8be2c7f6ea0a30112de9758b8212Aquest és el títol d’un article de la Teresa Terrades, professora de secundària i coach educativa, que va aparèixer al Diari de l’educació del 7-2-17.

Si voleu saber  la seva resposta a aquesta pregunta no deixeu de llegir-lo a: http://diarieducacio.cat/sense-vincles-aprenem/

Saved from cop-cv.org

LES PERSONES AMB TDAH TENEN EL CERVELL DIFERENT

Que les investigacions ens donin informació que ens ajudi a comprendre millor les diferències sempre és una bona notícia! Però ens qüestionem si la comprensió de les diferències ha de dependre de dades científiques que les avalin.

Dins l’entorn escolar pot ser  fàcil de comprendre que no li demanem el mateix a un alumne que porta una cama enguixada, que a un altre que no l’hi porta. Pot ser més o menys fàcil de comprendre que donem més temps a alguns alumnes que presentin la necessitat d’anar a un ritme més lent. Però que s’ofereixi a un alumne que necessita moure’s la possibilitat de sortir de l’aula, d’anar a un determinat espai o pactar per facilitar l’aprenentatge, quan, a més, pot ser un alumne que, com que es mou més, distorsiona, fa interrupcions…, com si això fos un premi, això sol ser més complicat de comprendre.

I és que partim de la base que som iguals! I “si jo m’esforço, que ell o ella s’esforci!!!” Però tots som diferents i tenim necessitats en consonància a aquestes diferències.

La societat en que vivim tolera malament allò que és difícil de justificar. Necessitem un “comprovant” que ens “permeti” ser comprensius. I si els estudis científics ens ajuden, benvinguts tots els estudis!!!

Mentrestant, nosaltres, seguirem treballant perquè siguem capaços de comprendre que la diversitat és riquesa i que la inclusió és la manera de conviure que va bé a tothom!

josep-corbellaL’article de La Vanguardia del 16-2-17, signat per Josep Corbella ens explica els darrers avenços en l’estudi del cervell de persones diagnosticades amb TDAH, que s’han publicat a la revista The Lancet Psychiatry i que compartim aquí amb vosaltres: Les persones amb TDAH tenen el cervell diferent.

PARES I MESTRES CARREGUEM ALS NENS LES NOSTRES MANCANCES EMOCIONALS

eva-bachLlegim en el diari Catorze14, del 16 de febrer de 2017, una entrevista realitzada per la Gemma Ventura, feta a l’Eva Bach, que pensem val molt la pena compartir.
Ens sembla extraordinària la manera amb la que l’Eva Bach expressa la importància que té la salut emocional en l’educació dels nens i nenes; ho deixa ben clar quan diu “necessitem tallers de reparació d’adults”.
Evidentment, quan decideixes ser mare o pare, o quan vols dedicar la teva vida professional al món de l’educació, ningú et fa passar cap prova de salut emocional, ni cap prova per validar els recursos emocionals que tens per avalar que ja estàs a punt per encarar els conflictes que segur et trobaràs i als que t’hauràs d’enfrontar.
Però mai és tard per anar prenent consciència. Ens sembla una aportació excel·lent, aquesta entrevista, per reflexionar i per donar suport a possibles accions.
Esperem que us agradi: «Pares i mestres carreguem als nens les nostres mancances emocionals»

Nens amb por: com podem ajudar-los?

img_2387La por és un mecanisme de defensa que ajuda el nen a evitar situacions potencialment perilloses. Apareix quan se sent en perill, sigui per una amenaça real o imaginària. És una resposta normal que prepara el cos per reaccionar davant la situació.
Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de tot nen, però igual que apareixen també desapareixen espontàniament, a mesura que el nen va adquirint experiència respecte a elles.

En aquest sentit us recomanem per una banda la lectura de l’article de la revista “FAROS” dedicat a aquest tema.

A més us proposem diferents eines per ajudar als nens/es a superar les seves pors, una de les més efectives és la literatura. Els contes infantils funcionen perquè ells s’identifiquen i empatitzen amb els personatges, sentint les seves pors. Senten la tensió i l’ansietat que creix en avançar la història per cedir en el desenllaç, encara que aquest no sigui tan bonic com voldríem. Veure que uns altres han afrontat i superat les seves mateixes pors els dóna confiança a si mateixos i en els seus propis recursos personals.

Per què evitar dir “Molt bé” als nens i què dir-los en lloc d’això

fotodoFa uns dies va caure a les nostres mans un article d’opinió escrit per Rosa Fuentes en el que fa referència als elogis i reforços que diem als nostres menuts.

En el seu article fa referència als estudis de Carol Dweck sobre la Mentalitat de Desenvolupament. Aquesta autora ha fet un estudi sobre com afecta l’elogi al desenvolupament dels infants.

A partir d’un experiment, va poder concloure que els infants que intentaven mantenir la imatge que d’interlocutor tenia d’ells.

Així, a aquells infants que se’ls havia reforçat de manera que se’ls percebia com a molt intel·ligents, evitaven les tasques més difícils per tal de no semblar “tontos” i evitaven l’error, ja que el veien com a quelcom negatiu.

En canvi, si pensaven que s’havia endut la impressió de que era molt treballador, intentaven mantenir aquesta imatge esforçant-se més i escollint tasques que suposaven més temps tot i ser més difícils.

Però no n’hi ha prou en reforçar als infants quan s’esforcen molt. Si reforcem l’esforç de manera buida, sense que tingui sentit, acabaran donant el mateix resultat que els elogis a la intel·ligència.

A l’article de Rosa Fuentes s’explica, a més, què és l’elogi evaluatiu, l’alabança descriptiva i es fan suggerències d’allò més detallades per utilitzar aquest recurs per fomentar l’esforç i l’autoimatge de treballador en els nostres infants.

BARALLES I CONFLICTES

La vida en societat genera una àmplia gamma de conflictes de tot tipus: personals, interpersonals, intergrupals, interculturals, a l’escola…

Definim el conflicte com una situació en què unes persones i les altres persegueixen metes diferents, defensen valors contradictoris, tenen interessos oposats o diferents entre si o pretenen aconseguir simultàniament i competitivament el mateix objectiu. Es genera pel convenciment que cada un té la raó, que només val la seva raó. És un estat de disharmonia.

kids-fighting

Són moltes les ocasions en què ens fem preguntes davant les baralles dels nens i les nenes: Davant les baralles dels nens està bé intervenir? O és millor deixar-los resoldre a ells mateixos els seus conflictes? I si acabem intervenint quan i com ho fem?

Compartim un article de la psicòloga Elena Ordax on explica que els nens i les nenes “es barallen perquè encara no coneixen una manera millor de resoldre els conflictes i usen la violència verbal o física com a única solució coneguda per aconseguir el que volen amb els seus iguals”.

Remarca la importància d’ensenyar-los a resoldre els conflictes de manera no violenta i proposa com els podem ajudar a aprendre’n.

Podeu llegir l’article aquí.

______________

BOQUÉ I TORREMORELL, M.CARME. Guia de mediació escolar. Barcelona: Dossiers Rosa Sensat, 2002.

Detecció de risc de dislèxia a través d’una app

AmicsDeLesTIC's

La tecnologia cada dia s’acosta més a tothom i des d’aquest Nadal que s’ha aproximat també a les dificultats d’aprenentatge d’una manera molt clara.

L’app Dytective permet detectar una possible dislèxia amb un senzill test de 15 minuts a través d’una app gratuïta que està al servei de famílies i centres educatius per ajudar en aquesta tasca de prevenció i detecció d’un trastorn que pot arribar a afectar d’un 4 a un 20% de la població segons diverses fonts oficials.

L’app és fàcil d’utilitzar i a més està disponible tant per ordinador com per tablets i dispositius IOS.

De moment només està disponible en castellà. Utilitzant intel·ligència artificial, analitza més de 200 variables i notifica el risc de dislèxia amb una precisió del 89,5%. Es una eina validada científicament amb més de 10.000 persones de parla nativa castellana i avalat per professionals i escoles.

Luz Rello és la creadora i…

View original post 75 more words