HEM FET UN TE PER PARLAR DE COM TRACTAR ELS NOSTRES FILLS-ES QUAN LA SEVA CONDUCTA ENS POSA A PROVA

El passat dimecres un grup força nombrós de mares i pares, vam compartir un parell d’hores amb el Mario Izcovich, psicòleg especialista en temes de conducta, per parlar de com ens ho podem fer davant les conductes dels nostres fills i filles quan ens porten al límit.

Intentarem reflectir de manera resumida les idees més rellevants que van sorgir.

No hi ha receptes, tots hi estem d’acord, però alhora, som conscients que tenim la responsabilitat d’educar els nostres fills i filles.

Ens hem de situar en el context actual. Estem vivinit en la incertesa amb el que això representa per a societat actual i, a més, l’autoritat parental no ve donada, sinó que els educadors ens l’hem de guanyar. Per altra banda els nens i nenes ens demanen certeses, un cert ordre, trobar seguretat en els adults educadors.

Per tot plegat, podem constatar que educar els nostres fills i filles no és fàcil. Trobar l’equilibri entre guanyar-nos la seva confiança i proximitat i, alhora, convertir-nos en uns referents que implanten els límits necessaris, en una societat en canvi constant fa que, com educadors necessitem dedicar els nostres esforços a construir, almenys en el nostre entorn proper (família, aula), una manera de funcionar que ens doni a cadascuna de les persones que configurem el sistema millors resultats, en base als objectius que ens haguem proposat.

Com adults i educadors cal prendre consciència de:

  • Quines són les expectatives que tenim posades en els nostres fills/es.
  • Quin valors volem educar, on posarem la nostra energia.
  • Quin és el nivell de protecció que els donem, esperem que existeixi el desig, que hi hagi la necessitat…? La sobreprotecció genera nens i nenes bulímics.
  • Per quins processos evolutius estan passant, especialment en el moment dels canvis cap a l’adolescència. Necessiten construir la seva identitat i ho han de fer distingint-se dels altres, del pare i la mare, en especial. En aquest procés passen el dol pel cos infantil, per la infància i pel vincle amb el pare i la mare.

I cal posar límits, com un acte d’amor, per a donar-los un referent. Sabem que sovint suposen una frustració i una pèrdua i que marquen una relació assimètrica. Amb la nostra manera de fer també hem de donar valor a la paraula i l’acte.

Consideracions sobre els límits:

  • Ser clars, concisos i breus.
  • Adequats a l’edat.
  • Formulats sense dubtes.
  • Evitar les diferències a la parella quan es posen límits.
  • Hi ha d’haver coherència entre els pares quan s’estableixen els límits.
  • Cal complir els límits i no canviar-los, per això cal ser realista quan els formulem.

Estem d’acord en que és difícil implantar límits, però cal fer l’esforç per esdevenir referents i guanyar-nos l’autoritat. Els adults educadors tenim la potestat per decidir quins seran, els nens i nenes els podran fer servir per enfrontar-se amb nosaltres, perquè, a vegades, necessiten fer-ho. No complir els límits que posem ha de tenir conseqüències educatives.

Quan notem que repetim molt el mateix per aconseguir fer complir els límits o per seguir les pautes que considerem que cal seguir, o bé notem que cridem molt…, tenim un problema!!! Cal parar i pensar  on volem gastar energia i on no. Voler fer-ho tot bé genera molta impotència. Els nostres nens i nenes amb la seva conducta ens estan demanant que siguem els seus referents, ens estan demanant certeses i seguretat.

Algunes recomanacions:

  • Cultivar l’art de la conversa, evitar els interrogatoris…
  • Dedicar temps: llegir contes junts, fer trobades periòdiques a casa o a fora…
  • Respectar i fer-se respectar. (Aprendran més del que fem que del que diem).
  • Transmetre sentiments positius (abraçades, petons, mostrar afecte…) Fomentar la confiança.
  • Valorar el positiu, acceptar cert negativisme. (“La prova del cotó”: veure el que fan a fora de casa, la seva conducta pot ser més que correcta…)
  • Practicar l’escolta activa: la principal virtut de l’adult educador és estar atent, ESCOLTAR!!!

I per acabar, no hem d’oblidar-nos de nosaltres!

Els fills i filles un dia seran grans, si els volem ajudar a desenvolupar-se i aprendre a ser adults sans és important pensar en nosaltres. No oblidem quin és el nostre projecte personal. Fer-ho és bo per a nosaltres, però encara més per educar els nostres nens i nenes. Per a ells veure un pare o mare que té un projecte personal fa que el visqui com un bon model i un bon referent.

 

SI EL MEU FILL ÉS TRANQUIL, POT TENIR TDAH?

La resposta és sí.  El TDAH és un trastorn de base neurobiològica i de simptomatologia persistent durant la vida de la persona. 

Quan sentim que algú té aquest trastorn, acostumem a pensar en un nen o nena mogut que no pot parar quiet i que li costa seguir les normes establertes.

Certament molts dels nens i nenes diagnosticats de TDAH poden tenir un perfil amb aquests símptomes, però no tots formen part d’aquest subtipus de TDAH. Hi ha tres subtipus:  hiperactiu-impulsiu, el combinat (inatenció i hiperactivitat-impulsivitat) i l’inatent. Aquest últim té les mateixes conseqüències si no es diagnostica a temps que un TDAH combinat o hiperactiu: fracàs escolar, baixa autoestima, problemes de conducta i/o problemes emocionals. Són nens i sobretot nenes que passen inadvertits/des, poden ser responsables i  sovint dediquen molt de temps a l’estudi sense que el seu esforç es vegi reflectit en els resultats per tenir un rendiment per sota del que s’espera a l’escola.                          

Els símptomes són: menor eficàcia atencional,  més dificultats per atendre els detalls, dificultats per comprendre i relacionar conceptes, dificultat a l’hora de discriminar entre estímuls rellevants i irrellevants,  oblidar conceptes; distreure’s amb freqüència; perdre el fil conductor de les explicacions, etc.

Aquest article ens explica en què ens hem de fixar per detectar si un nen o nena  és TDAH inatent i què podem fer si observem que això li passa.

Resultat d'imatges de niña distraida

FEM UN TE, PER PARLAR DE…, COM TRACTAR ELS NOSTRES FILLS/ES QUAN LA SEVA CONDUCTA ENS POSA A PROVA?

Des del Departament d’Orientació de Sadako hem organitzat un Fem un te diferent per al proper dia 22 de gener, de les 17h a les 19h, amb format de Xerrada-taller. Es parlarà de… Com tractar els nostres fills/es quan la seva conducta ens posa a prova?, a càrrec de Mario Izcovich, psicòleg, que potser coneixeu com a col·laborador de La Vanguàrdia (El Diván). (Us compartim un article seu publicat recentment per “anar fent boca”!)

La xerrada està oberta a tothom a qui interessi el tema, se centrarà sobretot en les edats que van des dels 10-11 anys fins a l’adolescència.

Les persones que vulgueu assistir-hi agrairem ompliu el següent FORMULARI. Si teniu algun dubte i/o qüestió que vulgueu plantejar ho podeu fer en el mateix formulari en el moment d’incriure-us. 

No hi ha límit d’assistència, només en cas de sobrepassar l’aforament de l’espai previst.

Podeu fer servir el servei de permanències de l’escola, si en teniu necessitat.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat!

PER NADAL…, CONTES!!!

Arriba el Nadal, les esperades vancances per als nens i nenes, les trobades familiars…  L’entorn s’omple de llums, músiques i presents… L’ambient convida a compartir, gaudir, i  també a reposar i deixar de pensar.

Temps per acabar un llibre i començar-ne un altre, per demanar-ne als Reis, o al Pare Noel!

Des de l’Equip d’Orientació (EOP) us volem oferir, una vegada més, un recull de contes de la Nati Bergadà, que aquesta vegada van lligats a les Festes que s’acosten: Contes de Nadal

Desitgem que passeu Bones Festes i trobeu moments de bones lectures individualment o compartides amb els més menuts, o no tant!

 

HEM FET UN TE PER PARLAR DE LES ALTES CAPACITATS

El passat dimarts, 26 de novembre, ens vam trobar una vintena de persones, famílies i alguns representants de l’Equip d’Orientació, per parlar de les altes capacitats, amb la  Maria Beltran, experta en el tema, que va guiar la tertúlia Fem un te…?

La Maria B ens va presentar una sèrie de preguntes per trencar el gel i començar a parlar. Hem de dir que no va cosar gaire, la conversa es va animar de seguida i es va mantenir un clima actiu fins ben passada l’hora d’acabar.

Vam començar amb la pregunta: Què vol dir tenir A.C.? Es van anar desplegant tantes preguntes i respostes i de manera tan fluïda, que no ens va fer falta mirar cap guió per saber que havíem tocat els temes de més interès sobre les A.C.

Els ho hem de dir als nostres fills? Com i quan ho hem de fer?

És positiu o negatiu tenir A.C.?

I com ho fem per motivar-los?

Cal treballar la tolerància a la frustració?

És normal que tinguin pors?

Són altament sensibles?

Cal fer el diagnòstic? Quan? De què ens serveix?

Hi ha diferències entre nens i nenes amb A.C.?

La detecció precoç és important?

I l’Escola? Té sentit fer una acceleració? Treballar en equip els va bé?

Per resumir el que es va dir hauríem d’haver gravat tota la sessió. Intentarem exposar algunes de les idees que ens va transmetre la Maria:

  • És important transmetre als nens i nenes amb AC que el que els passa no és negatiu, ni positiu. Els aportarà coses bones i dolentes. Cal abordar-ho i treballar l’esforç i la tolerància a la frustració, entre altres aspectes. Necessiten tenir un missatge normalitzador.
  • Hem d’intentar que les AC no se’ls girin en contra.
  • Cal tenir clars els objectius i funcionar amb objectius que guien les accions a fer.
  • Un tret que solen tenir en comú els nens i nenes amb AC és que solen ser molt sensibles, això els fa més vulnerables i fràgils, a vegades, ja que sovint no tenen prou eines a nivell emocional.
  • La diversitat en nens i nenes amb AC és molt alta, no hi ha un patró que vagi bé a la majoria.
  • En els aprenentatges cal ajudar-los a tenir més consciència del procés, ja que sovint poden arribar al final sense saber quins passos hi ha enmig. Necessiten una raó. Tenir presents les expectatives i l’autoexigència. Sovint necessiten entendre quines intencions hi ha al darrera del que se’ls demana.
  • L’alta sensibilitat els pot deixar encallats en dsituacions que els són traumàtiques. La capacitat de connexió amb l’entorn els fa captar moltes situacions que els poden fer sentir malament. Podran viure molt intensament les pors, així com també podran gaudir intensament dels moments plaents.
  • Poden patir pors. L’alta sensibilitat, la capacitat d’elaborar les pors a la seva ment, poden produir grans preocupacions, aleshores se’ls gira en contra la seva capacitat. És difícil que desapareixin aquests tipus de pensaments i aquestes pors, però poden  aprendre a guanyar capacitat de control.
  • Tenir informació aviat sobre un nen o nena amb AC ens ajuda a comprendre millor com és, a acompanyar-lo-/la i a prevenir situacions que ja sabem que els poden costar més. La detecció precoç és altament recomanable.
  • Prendre decisions en relació a la seva vida escolar, caldrà fer-ho consensuant la família, els possibles especialistes i l’escola, pensant en cada nen o nena en particular. Caldrà valorar tots els aspectes en els que observem necessitats específiques.
  • És molt important que trobin moments, espais…, per poder compartir els interessos propis amb persones amb interessos semblants i que comuniquen d’una manera semblant.

Des de l’Escola sabem que les AC són un repte molt important, que abordem amb la consciència que no és fàcil, però, també, que estem en el camí, que treballem i seguirem treballant per ser cada dia més inclusius!

 

FEM UN TE… PER PARLAR DE LES A.C. : POSEM-NOS EN LLOC DELS PROTAGONISTES

El proper dimarts, 26 de novembre a les 17h es durà a terme la tertúlia: Fem un te… per parlar de les Altes Capacitats: Posem-nos en lloc dels protagonistes.

En aquesta sessió hi haurà la Maria Beltran especialista en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari on podreu fer-nos saber si hi ha algun aspecte dins de l’Educació emocional que us interessa en especial.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup d’unes 20 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

SILENCI!!!

On hi ha silenci?

Molts cops volem reposar i solem cercar un lloc on hi hagi silenci. Si estem a casa nostra, segur que sabem on és l’espai que més s’hi aproxima, sinó podem tenir a mà uns taps per a les orelles, especialment necessaris quan algun veí o veïna està fent bricolatge o altres sorolls desagradables. Fins i tot si ens despertem en plena nit hi ha petits sorolls, però cal aprofitar per dormir ja que és el moment en que ens apropem més al silenci reparador.

Si som afortunats, sabrem d’un lloc proper, per anar bé fora de la ciutat, enmig de la natura on encara estem més a prop de no sentir res i trobar el moment de repòs, perquè sabem o intuïm que per a descansar el silenci ens va molt bé.

Sabem que no és fàcil! Segons els experts, el silenci absolut no existeix en aquest món nostre, on, fins i tot en un entorn natural podem sentir el soroll de la brisa suau, de les fulles que es mouen, les passes d’algún animaló terrestre o el piolar d’un ocell, entre d’altres.

I quan ens sembla que no sentim res de res, la nostra ment aprofita per fer el seu propi soroll!!!

I ens acostumem al soroll, un gran soroll o un soroll moderat, però soroll.

Us convidem a llegir La Contra de la Vanguàrdia del dia 5-11-19 on Michel Le Van Quyen, neurocientífic, ha investigat els efectes del silenci i, confirmant el que la nostra intuició ens sol recomanar per a descansar ens diu queEl silenci és essencial per a regenerar el nostre cervell”. Podrem descobrir maneres de trobar aquest silenci i ens pot motivar a cercar moments durant el dia que en puguem gaudir.

Esperem que us agradi!

 

SILENCI

Lectures recomanades per parlar de l’actualitat amb infants i joves

Els nostres infants estan copçant moltes sensacions i emocions de l’actualitat política i social. Allò que escolten i veuen els produeix moltes preguntes. La literatura sempre ens pot facilitar recursos per a parlar-ne.

L’Associació de mestres Rosa Sensat ha fet  una proposta de lectures per a infants, joves i famílies sobre conceptes de política, llibertat, democràcia i resolució de conflictes. 

En aquest link podeu accedir a les lectures proposades: lectures rosa sensat

 

LA IMPORTÀNCIA DEL VINCLE EN ELS PROCESSOS D’APRENENTATGE

Aprendre és un acte relacional i ho és perquè els humans som éssers relacionals: quan naixem les nostres connexions neuronals no estan acabades. Es creen al llarg de la vida i és, a través dels vincles que establim des del nostre naixement, que el sistema emocional va prenent forma.

Resultat d'imatges de vincle mare fill

El sistema emocional s’estructura amb l’experiència del vincle: l’alegria és l’experiència de ‘estar vinculat’ i la tristesa és la ‘pèrdua de vinculació’.

Aprendre és també transformar la informació en coneixement a través de la nostra experiència.

Estem dissenyats per aprendre millor a través dels altres, que sols. Necessitem que les nostres persones de referència ens validin allò que fem i aprenem així, de manera més eficaç i més ràpida.

Per això, aprendre és més que utilitzar el nostre intel·lecte. Per fer-ho necessitem d’un equilibri entre el nostre sistema intel·lectual, emocional i relacional.

Aprendre comporta accions implícites com ara equivocar-nos, assumir riscos, acceptar responsabilitats, triar, prendre decisions.

Totes elles suposen un esforç i un risc perquè desconeixem a priori, si els èxits arribaran. Mentre aprenem, les persones ens podem sentir insegures, poc eficaces i potser frustrades. En aquests moments és fonamental comptar amb vincles segurs que ens donin suport per continuar, que ens donin confiança i seguretat. L’esforç és una feina que requereix molta energia i necessita ser acompanyat.

Us convidem a llegir aquest article que és el recull de diferents cites i pensaments de filòsofs i  investigadors que els separen molts segles de de distància, però que el seu contingut continua vigent.

 

 

CURS 19-20 EN MARXA!!!

El curs ja està en marxa, poc a poc anem agafant cadascú el nostre ritme, després de les primeres setmanes intenses per recuperar l’ordre, la calma…, la rutina!

Com cada curs, hi ha nous i vells reptes a assolir. Alguns, ara que som una mica més experimentats, se’ns faran planers i d’altres, potser nous, potser vells, seran costeruts, però tots ens faran créixer mentre ens esforcem i ens reportaran satisfaccions quan aconseguim l’objectiu.

A vegades necessitarem ajuda i la demanarem, o potser no! Sovint tenim creences ben arrelades que ens diuen que quan el repte és meu, ho haig de fer sol o sola. I fem créixer el nostre orgull i el “jo puc” mentre patim més del necessari en l’intent. Ens oblidem que no estem sols/es i que demanar la mà en un moment que ho necessito, no em treu cap mèrit al meu esforç.

No estem sols/es! Treballar amb altres persones, ja sigui individualment, en un grup petit, o més gran, ens proporciona moltes ocasions per entrenar-nos a conèixer-nos més, a conèixer més els altres, a saber millor en què puc donar-los la mà  i quan jo la necessitaré.

L’Escola és un grup social que anomenem Comunitat d’aprenentatge, perquè és un entorn on, tots els que en formem part, hi trobem infinites ocasions d’aprendre.

Tenim un curs acabat d’estrenar per viure’l i gaudir-lo.

L’Equip d’Orientació Psicopedagògica de Sadako també estem en marxa i us animem a viure i gaudir intensament aquest curs 19-20.