“SI AUGMENTES LA CONSCIÈNCIA, ELS CANVIS A LA TEVA VIDA VÉNEN SOLS”

imageJon Kabat-Zinn, biòleg molecular, és qui ha promogut el “mindfulness” a occident.
La Imma Sanchís l’entrevista a la Contra de La Vanguàrdia del passat dissabte 11 de juny.
Al 1979, Jon Kabat-Zinn, va crear el Centre de Mindfulness a la Facultat de Medecina de la Universitat de Massachussets per tractar casos i problemes clínics que no responien als tractaments convencionals. Des d’aleshores fins avui dia no ha parat d’investigar i de comprovar els resultats beneficiosos d’aquesta tècnica, aparentment simple, que es basa en prendre consciència del moment present, i que a través d’una exercitació continuada  de presa de consciència et porta a viure amb plenitud i major benestar. Ell explica que es lleva a les quatre de la matinada cada dia, des de fa més de quaranta anys, per dedicar una hora a la meditació i una altra a la pràctica del ioga. També destaca a l’entrevista la vessant terapèutica del mindfulness, com a complement d’altres tractaments o per si sola.

Si llegim aquest Article podrem saber alguna cosa més del mindfulness, del seu promotor a occident i ens permetrà entendre una mica millor com arriba aquesta tècnica de meditació oriental per prendre consciència a casa nostra.

CRÉIXER SENSE COMPLEXES

Recentment s’ha pogut veure per les xarxes un d’aquells vídeos que remouen la consciencia dels adults i que ens fan preguntar sobre els estereotips i l’autoconfiança.

En aquest vídeo es veu clarament com els nens i nenes tenen una percepció sobre ells mateixos molt més acceptada que els adults i és en aquest punt on cal reflexionar sobre com ajudar-los a mantenir al màxim aquesta seguretat en ells mateixos.

En un article de la web de “Faros” de l’Hospital de Sant Joan de Déu podem trobar un article molt interessant que parla de les “claus perquè els teus fills creixin sense complexes”. En aquest article es donen estratègies per fomentar l’autoestima, reforçar els vincles familiars i es parla de la importància de ser tolerants i respectuosos amb la diversitat.

També es suggereix un enllaç de El Mundo on es poden trobar “què fer si els nens tenen complexes”, on s’esmenten les senyals d’alarma que cal tenir presents així com l’actitud dels pares davant els complexes de l’infant.

En un altre article de l’ABC també podem trobar “Pautes per ajudar als fills a superar els seus complexes” com un decàleg de recursos quan ens trobem davant d’un fill/a en aquesta situació.

 

HEM FET UN TE PER PARLAR DE LES NECESSITATS DELS NENS I NENES I LES RESPOSTES CONSTRUCTIVES DELS PARES

image

El passat dimarts ens vam trobar a l’hora del te un grup de mares, algunes persones del Departament d’Orientació i la Vinyet Mirabent per compartir una estona parlant de les necessitats dels nostres nens i nenes i les respostes que donem o les que podem donar, com a adults.

L’objectiu era ambiciós, ja que imageles necessitats dels nens o nenes molt petits són molt diferents de les dels adolescents.

La Vinyet va guiar la tertúlia de manera que tothom que volia podia dir la seva, creant un ambient favorable a compartir…

 

Vam gaudir d’una bona estona, que ens va passar volant!!!

 

“Nens moguts o despistats. És una epidèmia?”

“Nens moguts o despistats. És una epidèmia?”

Serà el títol de la propera conferència per a mares i pares de l’Hospital Sant Joan de Déu que tindrà lloc el proper 26 de maig a les 19:00h a l’Auditori J. Plaza de l’Hospital. La xerrada serà impartida pel Dr. José Ángel Alda, Cap de la Secció de Psiquiatria i Coordinador de la Unitat de TDAH de l’Hospital Sant Joan de Déu.

L’accés és gratuït, però cal emplenar el següent formulari : http://goo.gl/forms/QPxuqM1dx8

 Aula de Pediatria

Hospital Sant Joan de Déu

Tel. (+34) 93 253 21 30

aula@hsjdbcn.org

BUSQUES PROBLEMES O PREFEREIXES TROBAR SOLUCIONS?

imageEl diumenge 5 d’abril del 2015, va sortir publicat a El País semanal un article escrit per Raimon Samsó que ens fa pensar en com ens enfrontem a les situacions difícils o conflictives. Està clar que en el dia a dia ens trobem en moments que ens són desagradables, que no podem evitar i que ens fan sentir malament. La resolució d’aquest conflictes quotidians deprendrà molt de com ens hi predisposem, de quina sigui la nostra actitud. La bona notícia és que, si volem, podem aprendre quina és l’actitud que millors resultats dóna i que disposarem de múltiples ocasions per practicar-la. O, si no volem, almenys podrem adonar-nos si som dels que busquem problemes o dels que trobem solucions!

FEM UN TE? PER PARLAR DE NECESSITATS DELS NENS I RESPOSTES CONSTRUCTIVES DELS PARES

imageEl proper dimarts, 17 de maig a les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te? per parlar de… necessitats dels nens i respostes constructives dels pares.
En aquesta sessió hi haurà la Vinyet Mirabent, especialista en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones del Departament d’Orientació.
Us podeu inscriure en aquest formulari, i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes, experiències… , que ens servirà per preparar la tertúlia.
Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.
Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.
Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

LÍMITS: COM I PER QUÈ?

limits picRecentment algunes famílies ens han preguntat sobre posar límits als seus fills: Com establim els límits? Com ho fem? Per què?

Compartim un article del Diari Ara que parla sobre la importància dels límits en l’educació.

 

 

“No s’ha de tenir por a dir no als fills. Hi ha pares que es pensen que els estimaran menys o que la negativa els passarà factura”

 

Els deures, dels alumnes o dels pares? 

Recentment han estat moltes les reflexions sobre els deures, la seva incidència en els resultats acadèmics, el tipus de deures que s’han de posar, etc.

La Vanguardia va publicar  l’any passat un interessant article en relació a la necessitat de que siguin els nens qui facin els deures i no els pares. D’igual manera no descuida que hi hagi casos específics que requerixin d’aquesta ajuda, però que en la major part dels casos han de ser els propis alumnes els qui resolguin les tasques que se’ls posen per realitzar a casa.

Certament cal ser consicents dels diferdeuresents objectius que hi pot haver darrere l’encarrec de determinades feines a casa. Algunes d’elles poden ser de consolidació i busquen millorar l’autonomia i responsabilitat de l’alumne. Altres potser poden requerir de més ajuda si es tracta de projectes més oberts d’investigació per fomentar els interessos particulars de cada criatura. Amb tot, ells han de ser els protagonistes de la tasca i els adults hem de procurar mesurar i guiar la seva cerca, la comprensió del que llegeixen i acompanyar-los perquè puguin organitzar les seves idees d’una forma que comprenguin i tingui sentit. Només si han fet una tasca per ells mateixos, si se’n senten autors, la poden mostrar i defensar amb seguretat, orgull i coneixement del que expliquen.

També cal considerar que algunes de les tasques que puguin fer els alumnes a casa puguin ser de caire més creatiu. És important deixar que els nens i nenes puguin explorar aquesta vessant d’ells mateixos. Posar al seu abast tècniques, materials o propostes diverses els pot ajudar a obrir els seus horitzons i les possibilitats que maneguen, però sobretot cal donar-los un temps previ per a la pròpia reflexió i presa de decisions. Ells han de tenir la seva primera idea abans de proposar idees que devaluen les seves pròpies.

Un cop més, família i escola hem de posar-nos junts en el rol de mediadors, d’acompanyants en el procés d’aprenentatge dels infants. Els mestres hem de poder concretar de forma clara quines tasques s’encarreguen a casa i amb quin objectiu i les famílies de maximitzar l’autonomia del seu fill/a per aconseguir posar en marxa totes les seves potencialitats. No és el paper més senzill per als adults, però sovint és el que més necessiten.

 

 

ELS DEURES AJUDEN O PERJUDIQUEN?

El passat diumenge el Periódico va publicar un article on explicava que l’OMS alerta que els deures perjudiquen la salut.  Aquesta pressió, assenyala la mateixa OMS, es tradueix moltes vegades en “un increment de patologies com els mals de cap, dolors d’esquena, malestar abdominal i marejos”, així com dels “estats d’ànim que porten els nois a sentir-se tristos, tensos o nerviosos”.

Tal com diu l’article, la responsable de Rosa Sensat defensa que “l’aprenentatge està a tot arreu, els nens poden aprendre sortint a fer un passeig, anant a comprar a una botiga pròxima o ajudant els seus pares en la cuina”, de manera que els deures o la prolongació del treball escolar a casa no tenen raó de ser, diu.

En contraposició algunes associacions de pares defensen que els deures poden ajudar a consolidar alguns aprenentatges.

Darrerament els deures s’han convertit en un tema de debat sobre el que és bo que tots els centres educatius ens anem qüestionant.

Habilitats bàsiques per l’aprenentatge

educaglobalEls experts en educació detecten una distància entre el que la major part d’estudiants aprenen a les escoles i el que haurien de saber per desenvolupar-se de forma adient en el seu entorn.

En aquest enllaç trobareu  l’article on es mencionen algunes habilitats bàsiques que cal  tenir en compte.