HEM FET UN TE PER PARLAR DELS TRASTORNS DE CONDUCTA ALIMENTÀRIA

El passat dimarts 8 de juny ens vam trobar, en una sessió virtual, unes vint-i-cinc persones, per compartir una estona de la tarda per parlar dels Trastorns de conducta alimentària (TCA).

Vam tenir el goig de comptar amb la Marina Fàbrega (psiquiatra) i l’Estela Valdivia (pedagoga), de l’Equip de Trastons de Conducta Alimentària de Sant Joan de Déu.

Valorem molt positivament la trobada pel clima que es va crear i la participació amb aportacions i preguntes que van enriquir molt aquest Fem un te.

L’interès de les persones que van omplir el formulari per anaven al voltant de tres grans temes: la prevenció, les alertes i el circuit a seguir si es detecta una situació de risc.

Exposem algunes de les idees que es van plantejar

No ens va sorprendre, però això no ho fa menys alarmant, que el TCA es dóna en 1 noi de cada 10 i en 9 noies de cada 10!!!

Es considera un traston psicològic, per això es tracta des de l’àmbit de la salut mental.

Sembla que hi ha múltiples factors de risc. Cal distingir entre allò que predisposa (factors més profunds relacionats amb la personalitat, l’entorn familiar, el moment evolutiu…) i el que precipita (el confinament, una gastroenteritis, esports d’exigència estètica…)

La prevenció dels TCA s’ha de donar des de la primera infància tant des de la família, com des de l’escola, dos agents molt importants en la prevenció i en el seguiment dels TCA. Tots els adults som referents, i com a tals, models. Hem de revisar la nostra coherència entre el que diem que és saludable, correcte i allò que fem. Ens trobem en una societat que valora i reforça positivament que algú estigui prim, o quan algú s’aprima, perquè es considera que el que està bé és ser prim. així que, sense voler, estem “dient” que tots els cossos que no són prims ja no estan bé. També s’associa fàcilment estar prim a ser saludable. A més, sovint el llenguatge que fem servir ens delata i transmetem valors contradictoris a l’hora d’educar els nostres infants. Acceptar la diversitat de cossos no és gens fàcil, per posar un exemple, des de la mirada d’una dona que està en plena “operació biquini” que el que vol és estar més prima perquè, suposadament, estarà més bonica o més sana, però en podríem posar molts més.

Estem en una societat en que la imatge té un alt valor. Prevenir implica ser valents i valentes per començar enfrontant-nos amb la feina d’acceptar els nostres cossos i estimar-nos tal com som. Aquesta seria la millor prevenció dels TCA i d’altres malestars, tenir una autoestima ben construida per tal que els nostres infants tinguin uns bons referents per construir la seva.

Deixem aquí algunes idees pràctiques que ens poden ser útils en les relacions amb els infants:

  • No utilitzar mai el menjar com a càstig o premi.
  • Estar alerta amb comentaris que fem en relació a la diversitat de cossos de les persones que veiem, ja sigui en directe, o quan estem mirant imatges a les xarxes, on hi ha una selecció del “bo i mllor” o dels “models a seguir”.
  • Estar alerta, especialment, amb el que diem de manera espontània sobre el nostre propi cos.
  • En família, aprofitar un dels àpats del dia per fer-lo junts i poder convertir-lo en un espai de confiança, on puguin fluir les emocions i on consolidar hàbits alimentaris saludables de manera conjunta.

Es fa molt difícil de resumir tot el que va anar sorgint al llarg de la tarda, per això, us convidem, si és del vostre interès, escoltar l’audio de la trobada, que segur no us decebrà.

Aquí teniu l’enllaç de l’audio per a escoltar a l’Estela i a la Marina i a les persones que van participar del Fem un te. (Queda una mica tallada la presentació de l’Estela Valdivia a l’inici)

I, a continuació hi ha els LINKS, que són sobretot de prevenció, que ens han passat la Marina i l’Estela :

https://www.acab.org/es/prevencion/

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/t/trastorns_conducta_alimentaria/

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/t/trastorns_conducta_alimentaria/Campanya-Implicat/

https://www.som360.org/ca/blog/sospites-alumne-pot-tenir-trastorn-conducta-alimentaria

file:///C:/Users/marin/OneDrive/Documents/SJD/tca/acompanyar_apats_escola_familia.pdf

file:///C:/Users/marin/OneDrive/Documents/SJD/tca/Implicat.pdf

Volem agrair a les persones que van participar d’aquest Fem un te que van fer que fos una sessió molt rica i interessant i a la Marina i l’Estela per guiar de manera excel·lent la trobada.

FEM UN TE PER PARLAR DELS TRASTORNS DE CONDUCTA ALIMENTÀRIA

Des de l’Equip d’Orientació de Sadako us convidem a un Fem un te (virtual)… per parlar de trastorns de conducta alimentària des de la perspectiva familiar i escolar, amb la Marina Fàbrega i l’Estela Valdivia, que formen part de l’equip de Trastorns de conducta alimentària de Sant Joan de Déu,  el proper dimarts 8 de juny  a les 17.30h. 

Com les darreres convocatòries, aquesta també és virtual, de manera que no podem oferir-vos ni te, ni coca, però us animem a preparar-vos un te ben acompanyat d’allò que més us plagui.

Les persones que vulgueu participar del Fem un te… agrairem ompliu el següent FORMULARI. Si teniu algun dubte i/o qüestió que vulgueu plantejar ho podeu fer en el mateix en el moment d’inscriure-us.

Un cop l’hagueu enviat rebreu l’enllaç de zoom per a poder entrar a la trobada. 

Us hi esperem!

“MONOGRÁFICO CASAS SENSORIALMENTE INTELIGENTES (DIETA SENSORIAL)”

Des del CEIB, Centre d’Estimulació Infantil de Barcelona ens arriba una proposta que pensem pot ser d’interès per a mares i pares. És un monogràfic sobre com crear cases sensorialment intel·ligents. S’hi podrà accedir els dies 29 i 30 de maig i haureu d’entrar a l’enllaç per a inscriure-us.

I per què ens pot interessar tenir cases sensorialment intel·ligents? Doncs per la importància que té en el desenvolupament dels nens i nenes l’estimulació sensorial. Els sentits connecten els infants amb l’entorn i el coneixement que van adquirint a través de les seves experiències amb allò que els envolta, serà la base del desenvolupament posterior de les seves capacitats cognitives i motores.

Per si voleu saber-ne alguna cosa més, en aquest enllaç de l’XTEC trobareu informació sobre educació sensorial força resumida. Podeu trobar molta més informació i guies diverses sobre el desenvolupament dels infants fent cerca a Internet.

Estem segurs que la proposta del CEIB ve carregada d’idees que poden reforçar i enriquir les nostres, aprendre’n de noves i, sobretot, donar sentit a l’educació sensorial dels nostres fills i filles.

Esperem que, si us hi apunteu, en gaudiu molt!

SI VOLS MANTENIR-TE JOVE, AMB SALUT I FELIÇ, BALLA!

El moment que ens toca viure ens demana una atenció especial a la cura de les persones, als més propers i a nosaltres mateixos/es. Tothom viu situacions particulars, que poden ser molt diverses, però compartim una mena d’estrés mantingut en el temps que ens afecta d’una o altra manera.

Si volem estar bé o recuperar el benestar ens cal cercar formes de resituar-nos, de rebaixar tensions, de connectar amb nosaltres mateixos/es…

Des del blog de l’EOP us proposem la lectura de la Contra de la Vanguardia del dia 27 de febrer, Si vols mantenir-te jove, amb salut i feliç, balla, on Lucy Vincent, neurobiòloga, basant-se en les seves investigacions ens parla del funcionament del nostre cos, la relació entre ment i cos, i ens fa pensar… el cervell controla el cos, o el cos el cervell? Com sempre, prendre consciència d’allò que té a veure amb nosaltres afavoreix que ens coneguem millor i que actuem més coherentment amb les nostres necessitats.

Us convidem, doncs a endinsar-vos en aquesta interessant entrevista, que esperem us sigui ben profitosa!!!

Ah! També hi afegeix un lloc web: ClickAndDance. com, on hi ha propostes pràctiques per iniciar-nos o practicar, si ja som més experts/es, petites coreografies. Tothom pot accedir-hi gratuitament.

Lucy Vincent

“QUAN GAUDIM DE BENESTAR EMOCIONAL, LA NOSTRA SALUT MILLORA…”

“Quan gaudim de benestar emocional la nostra salut millora…”

Així comença la invitació al webinar del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) de la Universitat de Barcelona (U.B.) i de l’Instutut de Desenvolupament Professional (IDP)

No parem de sentir i de repetir que estem vivint temps complicats, incerts…, que ens afecten encara que no vulguem.

Diuen que… “La vida ens posa pedres en el nostre camí, depèn de nosaltres que construim amb elles una paret o un pont”.

La proposta del GROP de crear un curs de grau superior Reencontar el bienestar sembla un bon pont on trobar recursos molt necessaris actualment. Abans de decidir embrancar-nos en un curs sencer, podem permetre’ns fer-hi una aproximació assitint a la webinar de la que us facilitem la informació just a continuació:

Webinar gratuito “Bienestar emocional. Los 3 ejes clave” ¡Te esperamos el martes 26 de enero a las 19h para descubrir los 3 ejes claves del bienestar y sus estrategias!

Inscríbete aquí: https://forms.gle/h7zybFfFYkgHPrrp8…

Esperem que, pas a pas, anem aprenent recursos per retrobar el benestar necessari per enfrontar-nos als reptes d’avui dia!

Cuidem-nos!!!

Ah! Mai és tard per seguir-se formant, si voleu informació sobre el curs… https://reencontrarelbienestar.wordpress.com

“CONFONDRE PLAER AMB FELICITAT ENS FA DESGRACIATS”

A La Contra de la Vanguàrdia del divendres 13 de novembre de 2020, Robert Lustig, neuroendocrinòleg, de la universitat de San Francisco explica a Lluís Amiguet que està dissenyant un model del sistema límbic, el que converteix les nostres emocions en accions, per curar disfuncions neuroendocrinològiques.

Ens parlar dels neurotransmissos implicats en la recerca del plaer (dopamina) i de la felicitat (serotonina), o benestar. Sembla que estan en oposició una i altre.

El que es desprèn de l’entrevista és l’ésser humà busca d’una manera o d’una altra, com trobar o retrobar el benestar propi, necessari per enfrontar-nos als reptes que ens planteja la vida i per reequilibrar-nos després dels entrebancs que hi trobem. Sembla que el ritme de vida més accelerat de la societat actual ens fa esperar una resposta immediata, en la recerca del nostre benestar. Així que accions tan saludables com menjar, beure, el sexe, l’esport…, esdevingui necessitats immediates i indispensables, convertint-se en adiccions.

I què ho fa que passi això?

Els neurotransmissos!

La dopamina se segrega de manera immediata proporcionant un plaer o satisfacció ràpida perquè produeix una excitació de les neurones, que per mantenir-la, requereix que l’estímul també es mantingui. Així que si no en som conscients, poc a poc podem caure en una adicció.

La serotonina funciona de manera complementària. És a dir, si augmenta la dopamina, la serotonina disminueix i a l’inrevés. La serotonina se segrega quan experimentem una situació de calma, de relaxació, que també és plaent, però no s’hi arriba de manera ràpida. Els estímuls que la produeixen són les percepcions i sensacions de benestar i calma, ja siguin interns o externes: gaudir d’una conversa, passejar per un bosc, tenir cura d’un mateix…, i es dona de manera natural en l’estadi previ a dormir. El benestar que produeix és més durador.

En aquests temps que ens toca viure sembla que cobra importància fer la recerca personal del benestar amb consciència plena. Per això us convidem a llegir l’entrevista que li fan a Robert Lustig a la Contra, on explica la seva experiència més àmpliament: “Confondre plaer amb felicitat ens fa desgraciats”.

Esperem que us agradi i, sobretot, que us sigui útil en la recerca del BENESTAR/FELICITAT!

HEM FET UN TE PER PARLAR DEL DOL I LES PÈRDUES.

El passat 17 de novembre de 2020 vam organitzar un Fem un te per parlar del dol i de les pèrdues. Vam comptar amb el Grup Temps i va ser en Ricard Díaz, president de l’Associació TEMPS, qui va presentar-nos el contingut en dos blocs. Una primera part va parlar de les pèrdues i els dols, hi va haver un espai per a la participació, a continuació va parlar de la mort, i per acabar es va deixar un espai final per a les preguntes i/o aclariments.

Agraïm al GRUP TEMPS la seva participació en el Fem un te, així com el resum que ens ha fet arribar dels temes tractats, que volem compartir amb tots vosaltres. D’aquesta manera volem reforçar la importància que el prendre consciència de la presència continuada al llarg de la vida de les pèrdues i els dols.

RESUM DE LA SESSIÓ:
La família: crear espais de confiança.
En el moment actual estem obligats a reflexionar sobre:
• La incertesa: molts canvis diaris, que ens porten a sentir-nos insegurs.
• Les pèrdues: de feina, de persones, moltes vegades sense poder acomiadarnos.
Les pèrdues són oportunitats de creixement, de poder reconstruir-nos fent els canvis necessaris per a sentir-nos més connectats amb nosaltres mateixos. De fer partícip a la família de les malalties nostres o dels familiars.
Utilitzar un llenguatge adequat: no infantilitzar als fills, preparar-los per la mort anomenant sense por la mort o la malaltia, parlar de la mort i de la vida:
• Establir un llenguatge comú.
• Parlar dels dols.
• Donar informació adaptada a l’edat, però donar-la.
Evitar expressions com: “estic mort”, “arribo morta”, per dir que estem cansats, o bé, “em moro de set”…
Cóm podem enfrontar-nos a aquets temes amb els fills o filles:
• Creant espais de confiança: cada setmana dos o tres cops, trobar moments amb la família per a poder parlar de com ens sentim, què hem fet aquest dia, què hem après… Comencem els adults i continuen els fills i filles.
• Establir dinàmiques d’expressió de com ens sentim i què ens passa de manera habitual.
• Prendre una actitud de presència, d’acompanyament, d’escolta activa, sense jutjar, sense donar lliçons de vida, sobre tot amb els adolescents. El més important és que parlin, no que nosaltres contestem. El silenci, molts cops, és la millor posició. Només si ens pregunten contestem des de la nostra experiència, no des del què creiem que han de fer.

Etapes del dol:
És important conèixer les diferents etapes del dol per a poder anar reconeixent en quina situació estem en cada moment, sense més. Podem transitar per les diferents etapes caminat cap endavant i tornant de nou, per a poder caminar tornar a començar i així fins que ja no ho necessitem. És quan podem pensar en el que hem perdut sense entrar en la negació ni la ràbia. La tristor pot sorgir, però des de l’enyor. Passem per totes les etapes del dol seguint la direcció de les agulles d’un rellotge, de dreta a Esquerra. Segons l’edat dels alumnes es pot aprofundir més o menys. Facilitarà poder posar exemples de cada etapa entre tot el grup.
Quan perdem algú, familiars propers, amistats, els pares es separen, es divorcien, canviem de lloc de viure, deixem de veure amics o amigues, perdem la feina, perdem alguna mascota, perdem objectes estimats

Negació: no vull veure ni reconèixer el que passa.

Ràbia: ho reconec, però m’enfado.

Tristor: la situació de pèrdua m’entristeix.

Acceptar: accepto la pèrdua.

Aprendre: què he après del procés fins arribar aquí.

Projectes: Estic en disposició de prendre decisions i plantejar-me coses
noves a fer.

Eixos principals en tot procés de dol que hem de reconèixer al final del camí:

Prendre consciència.

Claredat de ment.

Pressa de decisions.


Parlant de la mort podem plantejar-nos els següents temes:
• Processos.
• Tipus de mort: voluntària, per accident, per malaltia. La mort infantil.
• El temps i la mort.
• Els símbols que tenen els nens, nenes i joves, d’on els venen?
• Viure la mort.
• Normalitzar la mort.
• Viure la vida plenament.

CONCLUSIONS:
• El dol ens acompanya sempre: entrem i sortim constantment dels dols.
• Tots els dols els hem de passar per les emocions. Si els situem en la ment,
en el pensament, segueixen en el nostre interior.
• Reconèixer els vincles sans: si el vincle que sento amb algú o amb alguna
cosa em treu energia o em desvaloritza no és sa i cal deixar-lo anar.
• Viure l’aquí i l’ara amb consciència.

http://www.prosperitas.es I silvia@prosperitas.es I Tel. 629 30 40 52

DIARI DEL’EDUCACIÓ: DEU CONTES SOBRE ESCOLA I EMOCIONS EN TEMPS DE PANDÈMIA

Trobem un gran encert la publicació del Diari de l’educació del 2 d’octubre de 2020.

Han fet una selecció de contes tan adients a la situació que vivim que estem segurs us satisfarà.

Si voleu contes… trieu i remeneu!!!

PER QUÈ HEM DE DEIXAR QUE ELS FILLS S’EQUIVOQUIN?

Ens ha sembla interessant compartir amb les persones que segueixen el nostre blog aquesta notícia: Per què hem de deixar que els fills s’equivoquin?. La trobem al web de TV3 a l’apartat d’educació, signada per Juli Rodés Almer, el 27 de febrer d’aquest any (2020).

Sempre és un bon moment per insistir en allò que pot ser beneficiós per als nostres nens i nenes, especialment quan estan en les primeres fases de la seva vida que, com es diu sovint, “són com esponges”.

En els primers anys, allò que reben, especialment de les mares i dels pares, serà cabdal per configurar la seva personalitat i determinarà, molt més del que a vegades ens pensem, la manera d’encarar la seva vida.

Així, doncs, si teniu nenes o nens petits sota la vostra tutela, us convidem a fer una parada breu per llegir aquesta notícia, que esperem us sigui útil, ja que, com a resposta al títol de la mateixa, ens en dona cinc de motius!

COMENCEM UN NOU CURS, SENSE POR!!!

Hem tingut un estiu “diferent” i ara ens esforcem per recuperar unes rutines, conegudes, però també diferents!

Estem immersos en un aprenentatge general de viure molt més al dia, sense poder planificar massa a llarg termini. I aquest procés d’aprenentatge en la incertesa del moment va acompanyat d’algunes emocions persistents en el temps, que ens cal reconèixer per poder-les canalitzar.

Hem de mirar de cara les emocions que són molt presents en les nostres vides actualment, com la por, la ràbia, la tristesa… i necessitem anar incorporant recursos per gestionar-les com adults, per tal que els nostres nens i nenes puguin viure, a través de la nostra experiència, maneres d’aconduir-les.

Som els responsables de les nostres emocions i ens cal ser-ne conscients per poder-les gestionar.

Comencem un curs sense por? Doncs posem fil a l’agulla!

Per començar, compartim amb vosaltres l’article de l’Eva Millet, que va publicar la Vanguardia el passat 6 de setembre: Cómo superar el miedo al contagio: la valentía como principio educativo para niños y padres.

En aquest article ens parla de les emocions, la incertesa, el retorn a l’escola…, i ens presenta a la Cristina Gutiérrez Lestón, una pedagoga de referència en educació emocional, directora de La Granja, un centre especialitzat en el treball de les emocions amb una llarga experiència, que ofereix moltes activitats i recursos per a famílies i centres docents.

Estem segurs que pas a pas anirem aconseguint contagiar-nos les maneres de fer front a la por per poder navegar en la incertesa del moment amb la valentia necessària per anar endavant!

Famílies i Escola anem junts en aquesta aventura!

BON CURS 2020-2021!!!