El son en els adolescents

El son dels adolescents

El nostre dia a dia amb adolescents ens fa adonar-nos de la manca d’hores de son i de descans en molts d’ells. Arriben força adormits al matí, a molts d’ells els costa estar ben desperts una bona estona, d’altres fan mala cara, …sovint els costa concentrar-se, escoltar…Sabem, però, que en molt bona part és un motiu biològic.

Tot i que no es disposen de dades en l’àmbit català, les xifres a tot el món són extrapolables a Catalunya, tal com expliquen els experts. Així, fins als 10 o 12 anys es tracta d’una problemàtica menor. En aquesta edat els nens acostumen a dormir les hores necessàries, però un 5% pateixen apnea infantil i un 10% ronquen de manera freqüent a les nits -un dels principal símptomes de l’apnea-. També hi pot haver casos d’insomni infantil, sovint derivats de mals hàbits adquirits. Però la situació més preocupant és la que viuen els adolescents.

Els especialistes de la Clínica Estivill destaquen algunes dades d’aquests joves: entre un 11% i un 47% tenen problemes per agafar el son; un 45% dormen menys de 8 hores; entre un 20% i un 50% tenen somnolència diürna, i un 11% dels que tenen entre 13 i 16 anys tenen tots els símptomes de l’insomni.

És un tema recurrent a les nostres reunions de mestres i també a les entrevistes amb els pares.

Sabem que el cervell s’està formant fins als 20 anys. Durant aquest temps es produeixen canvis importants en la seva organització. Els adolescents han de dormir nou hores perquè el cervell es desenvolupi correctament; si no ho fan, es poden mostrar més irritables i manifestar problemes de concentració, memòria i atenció que afecten el seu rendiment escolar.

Les hores acumulades que els adolescents es passen sense dormir prou poden generar un dèficit de son. Els adolescents amb dèficit de son no aconsegueixen concentrar-se, estudiar ni treballar de forma eficaç.

Les investigacions indiquen que necessiten dormir aproximadament 9 hores cada nit.20% dels adolescents pateix l’anomenat ‘retard de fase de son’, és a dir, no dormen prou perquè el seu rellotge biològic, que hauria de fer que tinguessin son cap a les onze o les dotze de la nit va amb retard i no produeixen melatonina (substància que ens fa dormir) fins a les dues o les tres de la matinada. Això fa que dormin menys de les 9 hores recomanades a la seva edat ja que s’han d’aixecar a les set per anar a classe i la falta de son afecta negativament tant al seu caràcter com al rendiment acadèmic, explica el director mèdic de l’Institut del Son Lleida Eduard Estivill. Els motius d’aquest ‘retard de fase de son’ es desconeix i els experts estudien les causes Els estudis també indiquen que molts tenen problemes per agafar el son de forma temprana. Això no es deu a que no es vulguin adormir, sinó al fet que els seus cervells funcionen amb horaris més tardans i encara no estan preparats per anar a dormir.

Durant l’adolescència, el ritme circadià del cos (una mena de rellotge biològic intern) es reajusta i indica a l’adolescent que s’adormi més tard a la nit i que es desperti més tard al matí. Aquest canvi en el ritme circadià sembla obeir al fet que fabriquen l’hormona cerebral melatonina més tard que els adults i els nens.

De vegades, aquest retard en el cicle de son i vigília afecta el funcionament quotidià de la persona, el que es diu “síndrome de fase de la son endarrerida” o “síndrome del noctàmbul”. Si un adolescent amb dèficit de son s’emporta el mòbil al llit per connectar-se fins a les tantes de la nit, la seva exposició a la llum també pot alterar el seu ritme circadià, resultant-li encara més difícil agafar el son.

Si el vostre fill en edat adolescent sembla estar dormint prou a la nit però se segueix sentint cansat durant el dia, és una bona idea que visiti al metge. El cansament excessiu es pot deure a molts tipus diferents de problemes de salut, no només a dificultats relacionades amb el son.

Si sospiteu que podria tenir un problema relacionat amb el son, el seu metge o pediatre avaluarà el seu estat de salut general i els seus hàbits de son. A més de fer-li una exploració física, el metge avaluarà els seus antecedents mèdics preguntant-li sobre els seus símptomes, la seva salut en el passat, la salut de la seva família i qualsevol medicament que estigui prenent. El metge també pot sol·licitar algunes proves per determinar si alguna afecció podria estar interferint en el somni del teu fill.

Diferents problemes de la son es tracten de formes diferents. Alguns trastorns es poden tractar amb medicaments, mentre que altres es tracten amb tècniques especials, com la luminoteràpia (on el pacient s’asseu davant d’una caixa de llum durant un determinat període de temps tots els dies), o amb altres pràctiques que poden ajudar a corregir el rellotge intern de la persona.

Els metges també insten els adolescents que pateixen problemes relacionats amb el son a fer canvis en el seu estil de vida (com apagar el mòbil, el smartphone, l’ordinador abans de certa hora, reduir el consum de cafeïna i evitar els videojocs o les pel·lícules violentes a la nit), per afavorir uns bons hàbits de son.

Per ajudar els vostres fills a aconseguir un descans adequat, cal que tingueu en compte els aspectes següents:

• Fomenteu uns horaris regulars d’anar a dormir i llevar-se, evitant que els caps de setmana aquest horari es desplaci més de dues hores.

• Eviteu l’ús d’aparells electrònics com a mínim una hora abans de dormir, ja que estimulen l’activitat mental i dificulten el son.

• Eviteu les activitats físiques abans d’anar a dormir.

• Vetlleu perquè les activitats extraescolars no acabin massa tard.

• Promogueu activitats relaxants per acabar el dia: música tranquil·la, lectura d’un llibre, xerrar amb la família, etc.

• Eviteu que prenguin begudes energètiques, ja que activen el sistema nerviós i poden dificultar el son.

Us recomanem un llibre:

Passo de dormir! 100 consells perquè  els adolescents dormin bé

Francisco Segarra i Javier Albares (Clínica del son del Dr. Estivill)

Anuncis

GENERAR BENESTAR A L’ESCOLA

Volem compartir un primer article del Diari de l’educació  fet pel Consell de Redacció de la Revista Guix d’Infantil com a un primer esglaó en l’objectiu d’aprendre a no amargar-nos la vida exercint la nostra feina.

Generar benestar a l’escola 

Contribució d’una família al Racó de la calma

Fem un te? dimarts 16 de gener de 2018

Aquesta tarda hem “fet un te PER PARLAR DELS ALUMNES QUE ENTENEN EL MÓN D’UNA ALTRA MANERA… (Alumnes amb Trastorn de l’Espectre Autista).

Un grup de mares, pares, mestres i de l’Equip d’Orientació de l’Escola hem tingut el goig de poder compartir aquesta agradable estona amb l’Ester Merin.

L’Ester és psicòloga i logopeda, i actualment la coordinadora del CDIAP DAPSI de Rubí, Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, centre públic que aten nens/es de 0 a 6 anys, de les poblacions de Rubí i Castellbisbal.

Hem estat ben bé un parell d’hores tot desgranant què caracteritza als nens i les nenes amb TEA, quins són els trets genèrics que els defineixen. Com és l’ampli ventall de persones que acull aquest terme.

Hem parlat de com se’ls fa de difícil fer seves les normes que l’entorn social té establertes.

Han anat apareixent situacions de la vida quotidiana que els neguitegen, que no acaben d’entendre, que els provoquen ansietat.

També, l’Ester, ens ha anat posant exemples concrets i molt reals en els quals podíem adonar-nos de la manera que tenen d’entendre el món.

Hem pogut apropar-nos a la seva realitat tot coneixent quines propostes se’ls pot fer a les sessions al centre DAPSI, quines són les respostes més habituals quan es planteja el joc simbòlic “ és com si…”.

Entre tots hem anat dibuixant com són aquest infants que entenen el món d’una altra manera: els seus rituals, les respostes rígides, els seus punts forts i punts dèbils… hi hem aportat situacions viscudes a casa i a l’escola.

Hem vist com n’arriba a ser d’important el fet d’ajudar-los a poder posar paraules al que els està passant, al que estan sentint, els ajuda a tranquil·litzar-se i a adonar-se que els entenem, que sabem què els està passant.

També hem anat fent pinzellades a l’etapa de l’adolescència, com la viuen, com podem anar fent un treball preventiu, de quina manera les activitats, els interessos, la relació amb els altres…dependrà en molt bona part de tot el que haurem estat capaços de treballar en etapes anteriors.

Com a darrer punt hem tractat la construcció de la identitat, saber qui “sóc”, quins punts forts tinc, què és el que em costa, com es diu el que em passa, què tinc?…

Ha estat un TE molt profitós per a tots els qui hem assistit gràcies a l’expertesa de l’Ester i a les aportacions de totes i tots.

CUIDA’T

Estimades i estimats companyes i companys,

A Sadako volem que tothom que formi part de la nostra comunitat educativa sàpiga trobar la manera de viure i conviure sentint que està en un entorn que vetlla pel seu benestar. Sabem que conviure implica interaccions i que d’aquestes interaccions se’n deriven situacions que no sempre podem gestionar amb èxit, per molts i molt diversos motius. Sabem, doncs, que no n’hi ha prou amb voler que tothom estigui o vulgui estar bé, sinó que cal fer alguna cosa més.

I així neix el projecte Cuida’t (cosí germà de SOMRIUS), amb la intenció d’obrir un espai per a tenir cura del benestar dels professionals de tota la comunitat educativa de Sadako. En principi, té dos àmbits d’actuació, un cap a la comunitat i l’altre personal. Ambdues actuacions pretenen crear consciència, fomentar la responsabilitat per generar benestar cap al grup i, sobretot, vers un mateix.

Li hem posat un nom, una expressió, Cuida’t, de significat ampli que en el nostre projecte volem que creixi i agafi el sentit de cerca de benestar i creixement personal, per arribar a tenir un sentit més ampli de benestar compartit. Ens agradaria defugir del sentit de cuidar-se perquè estem malalts, que també cal fer-ho!, sinó que ens agradaria implantar la idea de prevenir, de crear condicions favorables, de promocionar l’autoconeixement…, per estar bé i per créixer.

El Projecte Cuida’t s’iniciarà proporcionant un espai/temps, on poder exercir la responsabilitat de cerca del benestar personal. La Laura Díaz o la Dolors Ylla, amb un paper de coach educatiu, acompanyarem qui ho desitgi en el procés de cerca de benestar. Volem fer èmfasi en que no farem paper de psicòlogues, és a dir, l’acompanyament no tindrà la pretensió de fer cap mena de teràpia personal. Oferim un espai íntim, confidencial i de confiança per a la conversa positiva, optimista i potenciadora.

La metodologia que s’utilitzarà serà la més adequada a la demanda o la necessitat de la persona. Tanmateix, pensem que el coaching educatiu és una eina molt potent d’acompanyament. Està en sintonia amb la filosofia de l’escola d’esdevenir el protagonista del propi aprenentatge i creixement, de centrar-se en les fortaleses de les persones en lloc de les seves debilitats, de la mirada positiva, apreciativa i capacitadora.

El coaching educatiu és un procés que té l’objectiu d’acompanyar a qualsevol membre de la comunitat educativa en la seva cerca de competències orientades a aconseguir allò que es proposa.

El coaching atorga tot el protagonisme a la persona que fa la demanda d’acompanyament, que és qui estableix els seus objectius, les seves necessitats, prendrà consciència de les seves limitacions i recursos i es responsabilitzarà del disseny de les accions que el/la portin a l’assoliment del seu objectiu.

El coach és la persona que acompanya en el procés d’aprenentatge a través de la paraula, la pregunta i les intervencions que ajudin a l’altre/a a trobar les seves pròpies respostes i aconseguir els objectius que es proposa.

Qui vulgui pot demanar hora a través del calendari google. Veureu que les hores que us oferim són els dilluns, de 10:30h a 11:00h  amb la Dolors Y i de les 14:00h a les14:30 amb la Laura.

Esperem que aquest espai aconsegueixi assolir els objectius que l’han fet néixer.

Laura i Dolors

 

“Tots els nens tenen dret a uns pares tranquils”

Des del blog de l’Equip d’Orientació de l’escola us convidem a llegir aquesta entrevista publicada recentment a la revista digital Catorze, cultura viva. Es tracta d’una entrevista a Gregori Luri (Azagra, 1955), doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Ciències de l’Educació. Ha estat mestre de primària, de secundària i d’universitat. Ens parla de molts temes relacionats amb el creixement personal i la criança, i com les famílies i l’escola acompanyem aquest procés. Ens parla també de la necessitat dels infants de tenir famílies imperfectes, ens recomana que estiguem tranquils i relaxats, dels límits i la independència, del per què de l’escola, de la responsabilitat i la llibertat… Esperem que us agradi.

http://www.catorze.cat/noticia/8355/gregorio/luri/tot/nen/dret/tenir/pares/tranquils

 

FEM UN TE, PER PARLAR DELS ALUMNES QUE ENTENEN EL MÓN D’UNA ALTRA MANERA?

El proper dimarts, 16 de gener a  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te… per parlar dels alumnes que entenen el món d’una altra manera (Alumnes amb Trastorn de l’Espectre Autista)?

En aquesta sessió hi  haurà l’Ester Merín, especialista  en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari, i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes, experiències… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15-20 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

UNA MICA DE NEURODIDÀCTICA…

Avui us presentem un article publicat al diari El País. En els darrers anys s’han desenvolupat nombrosos estudis de neurociència que ens ajuden a entendre quina és la manera com aprenem i, de manera directa, ens porten a reflexionar sobre les metodologies que portem a terme a les escoles. De l’emoció a la motivació, de la motivació a l’atenció i de l’atenció a l’aprenentatge.

https://elpais.com/economia/2016/07/17/actualidad/1468776267_359871.html

VOLS SER SAMAGAMA?

SAMAGAMA?

Aquesta paraula sorgeix de la cerca d’un grup d’alumnes quan feien 5è de primària per anomenar als  “xivatos”, “xivatos bons”. “Xivatos” de Somrius.

Des del Projecte Somrius, amb l’objectiu que tothom pugui trobar a Sadako un espai de confiança on sentir-se segur i poder sentir-se bé, s’intenta promoure una actitud de col·laboració i respecte entre tots els alumnes.

Hi ha moltes situacions al llarg d’un dia que poden fer sentir malament un company/a. I hi ha molts espectadors, observadors d’aquestes situacions, que per habituals, semblen “normals” i no ho són!  Volem promoure una consciència profunda pel respecte de cada una de les individualitats, amb diferents sensibilitats, donant a entendre que tothom té dret a estar bé a l’escola.

Cada persona és qui sap què el fa sentir bé o malament. Per aquest motiu, la primera idea que es transmet desde SOMRIUS és la de dir el que “no m’agrada…”, el que no em fa sentir bé en cada situació que calgui.

Per recolzar i reforçar aquesta primera idea SOMRIUS necessita que els observadors/es, espectadors/es, facin un petit acte de valentia i “parlin”, quan vegin un company/a que ho està passant malament perquè un/a altre/a li està dient, fent, alguna cosa que traspassa la ratlla del respecte.

Ser SAMAGAMA,  vol dir que t’esforces per col·laborar en crear un ambient en que tothom s’hi pugui sentir bé “dient” el que veus que ho impedeix.

Pots ser SAMAGAMA fent-li veure a un amic que el que està fent no està bé perquè està fent sentir malament un company/a, i també quan algú decideix “denunciar” de manera anònima, o no, a la bústia, al correu o directament a la persona responsable de SOMRIUS, que ha vist que algú s’està sentint malament repetides vegades.

El passat dijous, 23 de novembre, vam presentar el Projecte Somrius als petits de l’Escola Gran, els nens i nenes d’EI-5.

I, com qui planta una llavor, esperant que doni bon fruit, els vam fer aquesta pregunta:

Captura de pantalla 2017-11-25 a les 19.50.40

 

 

 

 

 

LES EMOCIONS SÓN LA CLAU

El passat 8 d’octubre, en un article del diari ARA, l’Eva Bach ens va donar un cop de mà sobre com enfocar, a partir de les emocions, el que està passant a Catalunya i que és extrapolable a qualsevol situació on uns pensen diferent als altres. Sobretot  és important el que  transmet  que per defensar la nostra postura, sigui quin sigui el tema que defensem,  és bàsic eva-bach-corbacho-entrevista-fundacio-cet10 mostrar-nos amables, respectuosos, dialogants i comprensius amb aquells que pensen diferent. També  ens diu que la comunitat educativa és apta per adreçar-se a infants i adolescents si és capaç de conduir les emocions per camins saludables i sobretot si transmet la idea que l’important és estar disposats a qüestionar les conviccions que té un mateix sobre qualsevol tema, enlloc de menysprear o atacar la dels altres. Aquest article és una proclama al respecte a l’opinió de l’altre i ens deixa molt clar que l’important no és quines són les nostres idees, sinó quines són les nostres emocions i com les gestionem.

 

Us convidem a llegir l’article: Les emocions són la clau

 

 

L’ASSETJAMENT ESCOLAR

El passat dimarts, 14 de novembre, vam gaudir d’una estona de tertúlia en un Fem un te… per parlar de l’assetjament escolar. Un grupet de mares i pares de les nostres famílies, alguns membres de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica i l’Oriol Julià i en Javi Castillo, experts en el tema (de l’equip SEER) vam dedicar una bona estona, que se’ns va fer curta, a endinsar-nos en el tema amb les aportacions de tots els participants.

Es fa molt difícil de resumir tot el que es va parlar, explicar com van desenvolupar la sessió l’Oriol i el Javier (amb sorpresa inicial per posar-nos en situació). Deixem aquí una mostra d’algunes de les idees que van sortir.

És important poder discernir entre conflicte, situació conflictiva o assetjament o bulling. La persistència en el temps de la situació conflictiva en seria un indicador.

Qualsevol pot entrar en el paper d’assetjador. Ens cal ser conscients que és un paper, no s’és assetjador o s’és víctima, s’entra en el rol d’assetjador o de víctima, i també se’n pot sortir. S’hi entra perquè es pot lligar a una emoció que em fa sentir que tinc poder.

Cal treballar les habilitats socials per tal de poder triar de no posar-me en un paper d’agressor, d’assetjador, d’excloure…, ni en el paper de víctima.

 

  • Quines creences té el que fa el paper d’assetjador/a?
  • Quines creences té el que desenvolupa el rol de víctima?
  • Quines creences té l’espectador?

I a les famílies què podem fer?

Davant de qualsevol canvi que es produeixi cal estar alerta, no normalitzar els canvis, intentar saber-ne els motius.

Desplegar accions que són factors protectors:

  • Donar moments de qualitat per parlar de com es percep la vida…
  • Escoltar el discurs que tenen els fills/es.
  • Parlar de les creences que tenen.
  • Parlar des dels objectius comuns que tots tenim: Tots tenim dret a estar bé.
  • Permetre veure o parlar de tot el procés que fan els pares en una situació conflictiva per veure com s’arriba a la reconciliació, el pacte…, la recuperació del benestar.
  • Parlar per saber què m’agrada i què no, què em fa sentir malament i què em fa sentir bé.
  • Estar alerta en els comentaris que fem als fills/es, cal legitimar les emocions que visquin.
  • No normalitzar els canvis. Obrir vies de comunicació quan s’observen canvis.
  • Valors bàsics: respecte, confiança i seguretat.
  • Generar espais habituals, generar l’hàbit per poder mantenir una comunicació fluïda.

 

En cas de detectar uns situació d’assetjament, cal treballar conjuntament família, escola. En el procés observem tres fases:

  • Aturar i protegir.
  • Activar i implicar. Treballar la implicació, estar a favor de la violència, o no, no es pot ser neutre.
  • Sanar i restaurar.

 

L’Oriol i en Javi ens van recomanar l’adreça  http://pdabullying.com/  dins de la web de SEER,  http://salutieducacioemocional.com/.

Una mare ens va recomanar la pel·lícula Un Dios Perfecto com a recurs complementari a la temàtica que compartíem.

I per acabar, algunes imatges del grup que vam fer un te per parlar de l’assetjament escolar!

IMG_3391 IMG_3390 IMG_3389 IMG_3387