CARLES CAPDEVILA

No sabem si compartiu el nostre missatge, però molts mestres i pares i mares ens sentim una mica “orfes”, ara que en Carles Capdevila ens ha deixat. Les seves paraules ben expressades, els seus missatges, sovint tan oportuns, han estat referents per a moltes persones que dediquem bona part de la nostra vida a educar, ja sigui professionalment, o no.

Ens consola una mica saber que ha deixat un llegat tan ric i tan a l’abast, que podrem sentir-lo proper, cada vegada que vulguem.

Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres tres enllaços on podreu gaudir dels seus missatges, carregats de positivisme, malgrat ser crítics i rotunds, perquè ens arriben amanits amb el bàlsam del seu sentit de l’humor.

Gràcies Carles, et trobem a faltar!

Carles Capdevila: “Viure amb humor”

Carles Capdevila i l’Alba Castellví: “Fill meu, per què ets tan maleducat?”

Les habilitats socials com a protectores de la salut mental

Avui, un cop més, un grup de mares de l’escola i l’equip del Departament d’Orientació hem pres el te a les cinc. Acompanyades per la Marta Pardo, psiquiatra infanto-juvenil hem estat parlant sobre : 
Les habilitats socials com a protectores de la salut mental
Les Habilitats Socials estan molt lligat a les Habilitats emocionals.

Moltes de les problemàtiques en aquest sentit venen donades per factors genètics, però quan es repassa cada cas es veuen tot un seguit de factors relacionats amb la gestió de les emocions, amb el benestar personal.

Tenir unes bones estratègies per saber què li passa a cadascú, com explicar als altres com se sent, com explicar què pensa… ajuda a superar a millor els trets comportamentals. Els pares que treballen aquestes habilitats, que les coneixen, que són conscients de la necessitat de tenir-les…ajuden als seus fills a tenir bons recursos, eines, estratègies d’identificació emocional.
En primer lloc hem parlat de les Habilitats Intraemocionals: la identificació de les pròpies emocions, què estic sentit per què ho sento, com puc regular la meva reacció. Hem de tendir a no donar-los receptes, a no marcar-los el camí. Sempre és millor que el nostre modelatge i acompanyament marquin el seu fer diari.
Després les Habilitats Interpersonals, les que suposen com ens relacionem amb els altres; què cal i què no cal dir o fer; quines normes, encara que siguin fictícies, s’estableixen en els grups…
Hem passat una estona molt agradable on entre unes i altres hem anat fent aportacions i comentaris interessants sobre el tema.

EDUCAR AMB PACIÈNCIA

Fa uns mesos va visitar l’escola l’Alba Castellví, sociòloga, mediadora i educadora. En el marc de l’Escola de Mares i Pares ens va oferir una enriquidora xerrada al voltant del fer de pares i mares, del dia a dia, dels moments complicats, de la paciència, de la serenor…

Tant pels qui vau poder assistir com per als qui no, us volem oferir una petita dosi de positivisme, de pensar en la bondat dels infants, de la gran aventura de fer de mares i pares. Esperem que aquesta entrevista publicada a La Vanguardia sigui del vostre interès. Podeu llegir-la clicant aquí.

 

FEM UN TE? … PER PARLAR DE LES HABILITATS SOCIALS

El proper dimarts, 6 de juny  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te? per parlar de les Habilitats Socials com a recursos i capacitats de protecció de la salut mental.

En aquesta sessió hi  haurà la Marta Pardo,  especialista  en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones del Departament d’Orientació.

Us podeu inscriure en aquest formulari, i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes, experiències… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

NO ÉS LENTITUD, ÉS DELICADESA

L’Eva Bachs ens torna a sorprendre gratament en un article eva-bach-corbacho-entrevista-fundacio-cet10publicat al diari ARA del 15 d’abril de 2017 on ens parla de la seva devoció per la vida lenta, però que en el context que vivim actualment, costa bastant valorar-la i tolerar-la.
Ella ens comenta que en moltes ocasions lloem la rapidesa encara que l’execució no acabi de ser del tot correcta i lamentem la lentitud encara que l’execució sigui impecable.

Ens alerta que mentre enaltim i sobrevalorem la rapidesa, l’educació seguirà preparant les criatures per aconseguir, tenir i competir, en comptes de formar-les per sentir, gaudir i cooperar.
Ens sembla un article excel.lent on l’ Eva Bachs ens convida a reflexionar i a capgirar la mirada i ens fa adonar que en la lentitud hi sol haver grans virtuts com ara la presència plena, la sintonia amb el que es fa, la capacitat d’admirar, la paciència i la delicadesa.
Esperem que us agradi.

Educar el sentit de l’humor

Faros ha tret un nou butlletí aquesta setmana amb articles que de nou ens criden molt l’atenció sota el títol “com fer dels nostres fills millors persones?

Un d’ells parla de la importància que té riure per les nostres vides, així com de poder-los ensenyar als nostres fills a tenir sentit de l’humor. Ens parla dels beneficis d’aquesta habilitat per la vida.

Tal com esmenta l’article, “als nens els encanta divertir-se, i als pares ens és fàcil fer-los riure quan són bebès, però a mida que creixen i comencem a sentir la responsabilitat de la seva educació, a poc a poc podem allunyar-nos de les expressions diàries d’alegria amb les que ens dirigíem a ells quan eren petits.” 

És important poder compartir amb els nostres infants moments distesos i divertits, que els ajudin a poder veure les coses des de molts punts de vista, a ser més espontanis, a comprendre altres maneres de comunicar-se i a veure més enllà de la superfície de les coses.

Cal poder gaudir dels moments lúdics del dia a dia i viure aquests moments fa dels nens persones més felices i optimistes, amb una major autoestima i amb millors estratègies per gestionar les diferències.

 

 

“La base d’un cervell sa és la bondat, i es pot entrenar”

Richard Davidson, doctor en Neuropsicologia i investigador en neurociència afectiva ha centrat la seva investigació en les bases neuronals de l’emoció i els mètodes per promoure el floriment humà.

Els seus estudis i els seus resultats ens porten a parlar de manera rigorosa i científica sobre l’amabilitat i la compasió, com dos valors, que alhora esdevenen eines valuoses per millorar la nostra vida, les nostres relacions i, sobretot, el benestar propi.

És una bona notícia sentir dir al Dr Richardson que l’amabilitat i la compassió, potser mal enteses en altres èpoques, són valors que ens beneficien a tots i que els podem entrenar, per tant, podem educar els nostres infants perquè els incorporin. I encara afegeix que l’amabilitat i la cooperació són innates ens els éssers humans.

No deixa de ser sorprenent que algú que és professor de Psicologia i Psiquiatria hagi dedicat  els seus esforços investigadors a aspectes com l’amabilitat i la compassió en lloc de dedicar-los a altres aspectes que ens poden semblar més necessaris, com l’estrés, la depressió i altres afeccions mentals.

Saber que hi ha algú que està estudiant o intentant demostrar que la base de la salut mental és ser amables…, i que qui ho diu és una de les cent persones més influents (segons la revista TIME) ens porta a pensar que hi ha una corrent constructiva al món que vol revaloritzar la confiança en els éssers humans i els seus potencials.

O, potser som massa optimistes?

Us recomanem llegir l’article enllaçat de La Contra de La Vanguardia del dilluns, 27 de març amb el títol “La base d’un cervell sa és la bondat, i es pot entrenar”

DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN

Avui dimarts 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Síndrome de Down amb el propòsit d’augmentar la consciència sobre aquesta qüestió i de fomentar el respecte i la inclusió de totes les persones.

A El Periódico han donat cabuda a nombroses històries protagonitzades per persones amb síndrome de Down que ens han emocionat. Podeu llegir-les aquí: Sis històries reals que t’emocionaran

També compartim aquest vídeo realitzat per Down Catalunya amb cinc breus diàlegs de joves que trenquen tòpics sobre la seva condició i demanen a la societat un canvi de mirada.

Segur que saps com sóc? Segur que saps qui sóc?

Segur que saps com em sento? Segur que saps com em va?

Segur que saps què és la síndrome de Down?

UNA MICA DE CREATIVITAT

CREATIVITATQuè és la creativitat? Quines funcions mentals hi ha implícites? què caracteritza una persona creativa? com podem fomentar aquesta qualitat des de les escoles?

La resposta a aquestes preguntes la trobareu desenvolupada al següent article de Sir Ken Robinson, en què parla de creativitat i educació…

La creativitat és l’habilitat d’inventar i desenvolupar idees noves i originals. Significa posseir la capacitat de trobar solucions a problemes de forma original i creativa. La creativitat no només s’expressa en la resolució de problemes, sinó també, en la localització d’aquests.

Hi ha moltes teories i idees sobre la creativitat, per això, per a poder definir-la amb precisió, és necessari considerar: la persona creativa, el producte creatiu, el procés creatiu, l’espai per a crear i les idees mentals, espirituals o transcendentals.

El procés creatiu implica la interacció de les funcions següents: pensar, percebre, sentir i intuir.

Segons Clark (1992) la creativitat és una condició, actitud o estat molt especial que involucra la síntesi de totes les funcions de la ment i que inclou un indici d’una “altra dimensió”.

Segons Sandra Carracedo (2007) la creativitat és la capacitat humana per a la innovació. Es caracteritza per la seva originalitat, flexibilitat, fluïdesa i per ser generadora d’idees innovadores.

Una de les persones més influents en relació al tema de la creativitat ha estat Edward de Bono (2008) que parla del pensament creatiu com un pensament lateral, com el procés mitjançant el qual es generen noves idees relacionades amb la invenció. D’aquesta forma, mentre la creativitat apunta als resultats, el pensament lateral se centra tant en el procés com en els resultats. El pensament lateral augmenta l’eficàcia del pensament vertical al oferir noves idees per a la seva elaboració lògica.

Educant des de l’àrea de la creativitat, es pot arribar al desenvolupament complet de les capacitats totals incloent les lògiques. En l’escola actual, les tècniques i mètodes instructius empleats es basen fonamentalment en els processos determinats pel pensament vertical. Per aquest motiu, els nens/es amb una alta capacitat creativa no només inhibeixen el seu potencial sinó que no aconsegueix l’objectiu de l’aprenentatge en aquest tipus d’estructures.

Les característiques de la persona creativa són:

  • Curiositat: té la necessitat de profunditzar exclusivament en funció dels seus interessos.
  • Percepció súper fenomènica: intueix que en el tema a investigar es troben amagades respostes no perceptibles als sentits.
  • Originalitat: genera idees úniques i innovadores.
  • Sensibilitat: capta l’essència dels fenòmens, és hipersensible als problemes, necessitats, sentiments i expressions dels altres.
  • Flexibilitat: capacitat de canviar la perspectiva i adaptar-se a noves regles. Veure les diferents cares d’un problema.
  • Fluïdesa: capacitat per a donar moltes propostes davant un problema, elaborar més solucions, més alternatives…aportant idees sense parar.
  • Transformacions: refà idees, conceptes, persones i coses.
  • Autonomia: llibertat per a pensar i deixar que es desenvolupi la seva fantasia i espontaneïtat (pensament lateral o divergent).
  • Associació: implica la capacitat d’unir i combinar idees, paraules, imatges, que no guarden relació entre elles.
  • Elevat nivell d’intel•ligència: bon potencial intel•lectual.
  • Elevada capacitat de simbolització: utilitza una cosa com a símbol d’una altra, també poden representar segons l’analogia existent entre els dos aspectes.
  • Motivació inicial, fantasia i intuïció: és capaç de mirar dintre de un mateix i fiar-se del propi coneixement interior (autoconfiança).

Segons les investigacions en l’àrea de la creativitat, la unió de recursos interactuant amb elements cognitius i no cognitius es necessària per a desenvolupar el potencial creatiu de qualsevol persona.

A continuació, proposaré i explicaré una sèrie de processos útils per a estimular la creativitat:

  • Processos intel•lectuals: la formulació de la pregunta és tan important com la resposta.
  • La selecció de l’estratègia en la resolució de problemes: utilitzar el pensament lateral o divergent.
  • El discerniment descodificador selectiu: captar allò essencial del fenomen.
  • Comparació selectiva: fer extraordinàries analogies comparatives en el procés creatiu.
  • Combinació selectiva: saber unir fets o idees connectades de forma inusual.
  • Coneixement: no com a contingut, sinó com un element essencial dels fenòmens que li permeten jugar amb les idees i transformar-les en un producte original.
  • Motivació: cal distingir els elements motivadors de treball i d’objectius. Els primers són qualsevol font o impuls que porti a la persona a concentrar tota la seva atenció i treball en una tasca. Els elements motivadors s’impulsen cap a un objectiu i s’orienten en la tasca com un medi per a aconseguir una finalitat, un objectiu. Per exemple, quan la motivació està enfocada en les notes, els elogis o en complaure a pares i professors, la creativitat queda empobrida.
  • Entorn: enriqueix la creativitat quan hi ha llibertat, el qual implica;

– l’acceptació i respecte a la diversitat;

– espais (físics, temps, oportunitat i recursos) per a investigar, explorar, redescobrir, jugar amb les idees, formular interrogants, transformar…

– el suport de l’àmbit familiar, escolar i social;

– oferir oportunitats i un ambient harmònic que permeti desenvolupar aquest do;

– l’expressió afectiva, dins de un marc que afavoreixi la fluïdesa de comunicació, respecte i llibertat;

– l’ eliminació d’ obstacles com, per exemple, no veure més enllà de l’aparença, el conformisme o imposar pautes rígides i formés de fer;

– procediments que no impliquin reptes que redueixen la capacitat d’innovar;

Tant la recompensa (premis i qualificacions) com la censura o el càstig inhibeixen l’impuls creatiu. La inseguretat per la por a equivocar-se, un exagerat desig d’èxit o un perfeccionisme desmesurat també inhibeixen la creativitat.