HEM FET UN TE PER PARLAR DE LES ALTES CAPACITATS

El passat dimarts, 26 de novembre, ens vam trobar una vintena de persones, famílies i alguns representants de l’Equip d’Orientació, per parlar de les altes capacitats, amb la  Maria Beltran, experta en el tema, que va guiar la tertúlia Fem un te…?

La Maria B ens va presentar una sèrie de preguntes per trencar el gel i començar a parlar. Hem de dir que no va cosar gaire, la conversa es va animar de seguida i es va mantenir un clima actiu fins ben passada l’hora d’acabar.

Vam començar amb la pregunta: Què vol dir tenir A.C.? Es van anar desplegant tantes preguntes i respostes i de manera tan fluïda, que no ens va fer falta mirar cap guió per saber que havíem tocat els temes de més interès sobre les A.C.

Els ho hem de dir als nostres fills? Com i quan ho hem de fer?

És positiu o negatiu tenir A.C.?

I com ho fem per motivar-los?

Cal treballar la tolerància a la frustració?

És normal que tinguin pors?

Són altament sensibles?

Cal fer el diagnòstic? Quan? De què ens serveix?

Hi ha diferències entre nens i nenes amb A.C.?

La detecció precoç és important?

I l’Escola? Té sentit fer una acceleració? Treballar en equip els va bé?

Per resumir el que es va dir hauríem d’haver gravat tota la sessió. Intentarem exposar algunes de les idees que ens va transmetre la Maria:

  • És important transmetre als nens i nenes amb AC que el que els passa no és negatiu, ni positiu. Els aportarà coses bones i dolentes. Cal abordar-ho i treballar l’esforç i la tolerància a la frustració, entre altres aspectes. Necessiten tenir un missatge normalitzador.
  • Hem d’intentar que les AC no se’ls girin en contra.
  • Cal tenir clars els objectius i funcionar amb objectius que guien les accions a fer.
  • Un tret que solen tenir en comú els nens i nenes amb AC és que solen ser molt sensibles, això els fa més vulnerables i fràgils, a vegades, ja que sovint no tenen prou eines a nivell emocional.
  • La diversitat en nens i nenes amb AC és molt alta, no hi ha un patró que vagi bé a la majoria.
  • En els aprenentatges cal ajudar-los a tenir més consciència del procés, ja que sovint poden arribar al final sense saber quins passos hi ha enmig. Necessiten una raó. Tenir presents les expectatives i l’autoexigència. Sovint necessiten entendre quines intencions hi ha al darrera del que se’ls demana.
  • L’alta sensibilitat els pot deixar encallats en dsituacions que els són traumàtiques. La capacitat de connexió amb l’entorn els fa captar moltes situacions que els poden fer sentir malament. Podran viure molt intensament les pors, així com també podran gaudir intensament dels moments plaents.
  • Poden patir pors. L’alta sensibilitat, la capacitat d’elaborar les pors a la seva ment, poden produir grans preocupacions, aleshores se’ls gira en contra la seva capacitat. És difícil que desapareixin aquests tipus de pensaments i aquestes pors, però poden  aprendre a guanyar capacitat de control.
  • Tenir informació aviat sobre un nen o nena amb AC ens ajuda a comprendre millor com és, a acompanyar-lo-/la i a prevenir situacions que ja sabem que els poden costar més. La detecció precoç és altament recomanable.
  • Prendre decisions en relació a la seva vida escolar, caldrà fer-ho consensuant la família, els possibles especialistes i l’escola, pensant en cada nen o nena en particular. Caldrà valorar tots els aspectes en els que observem necessitats específiques.
  • És molt important que trobin moments, espais…, per poder compartir els interessos propis amb persones amb interessos semblants i que comuniquen d’una manera semblant.

Des de l’Escola sabem que les AC són un repte molt important, que abordem amb la consciència que no és fàcil, però, també, que estem en el camí, que treballem i seguirem treballant per ser cada dia més inclusius!

 

FEM UN TE… PER PARLAR DE LES A.C. : POSEM-NOS EN LLOC DELS PROTAGONISTES

El proper dimarts, 26 de novembre a les 17h es durà a terme la tertúlia: Fem un te… per parlar de les Altes Capacitats: Posem-nos en lloc dels protagonistes.

En aquesta sessió hi haurà la Maria Beltran especialista en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari on podreu fer-nos saber si hi ha algun aspecte dins de l’Educació emocional que us interessa en especial.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup d’unes 20 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

SILENCI!!!

On hi ha silenci?

Molts cops volem reposar i solem cercar un lloc on hi hagi silenci. Si estem a casa nostra, segur que sabem on és l’espai que més s’hi aproxima, sinó podem tenir a mà uns taps per a les orelles, especialment necessaris quan algun veí o veïna està fent bricolatge o altres sorolls desagradables. Fins i tot si ens despertem en plena nit hi ha petits sorolls, però cal aprofitar per dormir ja que és el moment en que ens apropem més al silenci reparador.

Si som afortunats, sabrem d’un lloc proper, per anar bé fora de la ciutat, enmig de la natura on encara estem més a prop de no sentir res i trobar el moment de repòs, perquè sabem o intuïm que per a descansar el silenci ens va molt bé.

Sabem que no és fàcil! Segons els experts, el silenci absolut no existeix en aquest món nostre, on, fins i tot en un entorn natural podem sentir el soroll de la brisa suau, de les fulles que es mouen, les passes d’algún animaló terrestre o el piolar d’un ocell, entre d’altres.

I quan ens sembla que no sentim res de res, la nostra ment aprofita per fer el seu propi soroll!!!

I ens acostumem al soroll, un gran soroll o un soroll moderat, però soroll.

Us convidem a llegir La Contra de la Vanguàrdia del dia 5-11-19 on Michel Le Van Quyen, neurocientífic, ha investigat els efectes del silenci i, confirmant el que la nostra intuició ens sol recomanar per a descansar ens diu queEl silenci és essencial per a regenerar el nostre cervell”. Podrem descobrir maneres de trobar aquest silenci i ens pot motivar a cercar moments durant el dia que en puguem gaudir.

Esperem que us agradi!

 

SILENCI

Lectures recomanades per parlar de l’actualitat amb infants i joves

Els nostres infants estan copçant moltes sensacions i emocions de l’actualitat política i social. Allò que escolten i veuen els produeix moltes preguntes. La literatura sempre ens pot facilitar recursos per a parlar-ne.

L’Associació de mestres Rosa Sensat ha fet  una proposta de lectures per a infants, joves i famílies sobre conceptes de política, llibertat, democràcia i resolució de conflictes. 

En aquest link podeu accedir a les lectures proposades: lectures rosa sensat

 

LA IMPORTÀNCIA DEL VINCLE EN ELS PROCESSOS D’APRENENTATGE

Aprendre és un acte relacional i ho és perquè els humans som éssers relacionals: quan naixem les nostres connexions neuronals no estan acabades. Es creen al llarg de la vida i és, a través dels vincles que establim des del nostre naixement, que el sistema emocional va prenent forma.

Resultat d'imatges de vincle mare fill

El sistema emocional s’estructura amb l’experiència del vincle: l’alegria és l’experiència de ‘estar vinculat’ i la tristesa és la ‘pèrdua de vinculació’.

Aprendre és també transformar la informació en coneixement a través de la nostra experiència.

Estem dissenyats per aprendre millor a través dels altres, que sols. Necessitem que les nostres persones de referència ens validin allò que fem i aprenem així, de manera més eficaç i més ràpida.

Per això, aprendre és més que utilitzar el nostre intel·lecte. Per fer-ho necessitem d’un equilibri entre el nostre sistema intel·lectual, emocional i relacional.

Aprendre comporta accions implícites com ara equivocar-nos, assumir riscos, acceptar responsabilitats, triar, prendre decisions.

Totes elles suposen un esforç i un risc perquè desconeixem a priori, si els èxits arribaran. Mentre aprenem, les persones ens podem sentir insegures, poc eficaces i potser frustrades. En aquests moments és fonamental comptar amb vincles segurs que ens donin suport per continuar, que ens donin confiança i seguretat. L’esforç és una feina que requereix molta energia i necessita ser acompanyat.

Us convidem a llegir aquest article que és el recull de diferents cites i pensaments de filòsofs i  investigadors que els separen molts segles de de distància, però que el seu contingut continua vigent.

 

 

CURS 19-20 EN MARXA!!!

El curs ja està en marxa, poc a poc anem agafant cadascú el nostre ritme, després de les primeres setmanes intenses per recuperar l’ordre, la calma…, la rutina!

Com cada curs, hi ha nous i vells reptes a assolir. Alguns, ara que som una mica més experimentats, se’ns faran planers i d’altres, potser nous, potser vells, seran costeruts, però tots ens faran créixer mentre ens esforcem i ens reportaran satisfaccions quan aconseguim l’objectiu.

A vegades necessitarem ajuda i la demanarem, o potser no! Sovint tenim creences ben arrelades que ens diuen que quan el repte és meu, ho haig de fer sol o sola. I fem créixer el nostre orgull i el “jo puc” mentre patim més del necessari en l’intent. Ens oblidem que no estem sols/es i que demanar la mà en un moment que ho necessito, no em treu cap mèrit al meu esforç.

No estem sols/es! Treballar amb altres persones, ja sigui individualment, en un grup petit, o més gran, ens proporciona moltes ocasions per entrenar-nos a conèixer-nos més, a conèixer més els altres, a saber millor en què puc donar-los la mà  i quan jo la necessitaré.

L’Escola és un grup social que anomenem Comunitat d’aprenentatge, perquè és un entorn on, tots els que en formem part, hi trobem infinites ocasions d’aprendre.

Tenim un curs acabat d’estrenar per viure’l i gaudir-lo.

L’Equip d’Orientació Psicopedagògica de Sadako també estem en marxa i us animem a viure i gaudir intensament aquest curs 19-20.

I A LES VANCANCES… QUÈ?

DES DEL BLOG DE L’EOP DESITGEM A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA DE SADAKO MOLT BON ESTIU. PERÒ A LES VACANCES… QUÈ FEM?

EN AQUESTS MESOS D’ESTIU DISPOSAREM D’UNS MESOS QUE COMPARTIREM AMB LA FAMÍLIA I DE VEGADES ENS PREGUNTEM SI CAL QUE ELS NENS I NENES, NOIS I NOIES, FACIN DEURES… US CONVIDEM A VISITAR EL BLOG DE LA NATI BERGADÀ AMB UNA SÈRIE DE PROPOSTES PER PODER FER DURANT LES VACANCES D’ESTIU. ES TRACTA D’UNA COLLA D’ACTIVITATS EDUCATIVES QUE ENS AJUDEN A CRÉIXER I A GAUDIR PLEGATS, MÉS ENLLÀ DELS “DEURES” TRADICIONALMENT MÉS ESCOLARS.

ESPEREM QUE SIGUI DEL VOSTRE INTERÈS.

 

MOLT BON ESTIU!

FEM UN TE PER PARLAR DE…

l’Educació Emocional: “Educar sentint, educar amb sentit”

El passat 14 de maig van fer un te per parlar sobre les emocions i vam convidar a en Javi Castillo de l’equip de SEER, qui va conduir la conversa tocant diferents aspectes de les emocions a partir de les preguntes i els interessos dels assistents.

L’equip SEER venen a l’escola per a fer formació amb els alumnes de 1r ESO i formen als alumnes de 2n ESO per fer de mediadors.

A continuació intentarem sintetitzar les idees principals que van anar sortint, tenint en compte que no és fàcil poder compartir les sensacions i les vivències personals que es van crear en la tertúlia.

Vam començar la sessió amb un silenci inicial. Després d’una estona, el Javi va trencar els somriures incòmodes i ens va demanar que exposessim quines havien sigut les sensacions de la vivència. Van sortir paraules com: incomoditat, vergonya, nervi, tensió, expectació, sentit de l’humor, incertesa…

Aquestes paraules les va relacionar amb el triangle de la personalitat i va afegir que tothom té personalitat, ja que tothom sent i viu.

El Javi ens va fer qüestions molt reflexives com:

  • Quines emocions senten els fills/es durant el dia?
  • Generem espais de qualitat perquè puguin expressar les emocions?
  • Fem preguntes cap al que ha passat o cap al que sent? (t’has menjat l’entrepà?, has fet psico?…)

Ell apuntava que molts cops les expectatives que tenim cap als fills/es o alumnes ens inciten a fer-nos aquest tipus de qüestions i a reflexionar sobre la nostra praxis.

Els infants tenen tres necessitats bàsiques i imprescindibles que són: sentir-se reconegut, sentir-se segur i sentir-se estimat, així doncs, la nostra feina és generar els espais necessaris per complir amb les necessitats dels nostres infants.  

Amb els nens i nenes més petits (edat d’infantil) es comença a identificar les emocions bàsiques com ara l’alegria, la tristesa, la vergonya… a través de contes narratius i actius (jocs per parlar del que passa), amb dibuixos, a través del cos (t’has sentit com una abraçada?, o com un pessic?…), etc.

Tot i això, el Javi va remarcar una idea important: és difícil treballar l’educació emocional amb els nostres fills/es /alumnes si nosaltres no la tenim treballada, ja que són el reflex de les nostres emocions i s’emmirallen amb nosaltres. Però… què fem nosaltres amb les nostres emocions?

A la resposta a aquesta pregunta van sorgir respostes com: les ofeguem, les compartim, les mostrem…

La resposta del Javi va ser directa i contundent: si mostres les emocions, ells/elles les veuen o les senten, per tant, no serveix de res amagar-les, així doncs, el primer que hem de fer és treballar-nos nosaltres les nostres emocions.

Seguidament ens va demanar que expressessim de manera explícita la por que tenim, donat que som el filtre per on els fills i filles reben l’educació emocional i per aquesta raó cal treballar-nos-ho nosaltres.

En les diferents intervencions que van anar sorgint, vam veure que no sempre expressem les emocions bones i que hi ha emocions que les identifiquem com a dolentes i no les vivim de la mateixa manera, però és ben cert que les emocions positives són més fàcils de gestionar. Tot i això, el Javi ens va acabar dient que no hi ha emocions bones o dolentes, sinó la manera en què les expressem i el que fem amb l’emoció.

Totes les emocions porten informació. Si l’escoltem, la reconeixem, la legitimem, li donem valor i/o li donem espai és més fàcil què marxi, ja que les emocions no les podem escollir però porten implícita informació que necessitem saber per superar-les. Així doncs, normalitzar les situacions ens estanquen, ja que no ens permet gestionar situacions i per tant, hem de dir-los que hi ha emocions que no són normals i intentar trobar l’origen, parlar-ne i trobar moments per compartir-ho.

En les relacions entre germans es poden veure moltes emocions però no sempre són fàcils de gestionar i una de les intervencions anava adreçada a aquesta temàtica:

  • Quin és l’equilibri entre la responsabilitat i fer-lo partícip?

El Javi ens va dir que la gelosia gairebé sempre és dels germans o germanes grans cap als petits però a l’inrevés aquest gelosia és diferent, és de referent i admiració. Quan ens passa algun episodi de gelosia entre germans o germanes tendim a la sobreprotecció perquè volem evitar que passi i no deixem que ells i elles puguin viure emocions i gestionar-les, ja que no som nosaltres els qui decidim, són ells i elles qui viuen i senten.

Així doncs, l’equilibri rau en la manera en què ho gestionem, fer-lo partícip és dir-li: “ho fem junts i m’ajudes” i no derivar-li tota la responsabilitat a l’hora de fer qualsevol tasca.

Ens va fer la metàfora de la motxilla, en aquest ens deia que carreguem emocions i les posem a l’esquena i acaben pesant, però els infants han de poder portar la seva motxilla. Amb això ens volia fer veure que podem empatitzar amb ells però no hem de carregar les seves emocions, les han de viure ells i treballar-les.

  • Hem de posar normes?

Les normes són necessàries i importants donat que donen estructura, però perquè siguin significatives les han de posar ells. Pot ser en forma de compromís i que es signi, amb un llistat…

El més important de posar normes i límits és la comunicació i la seguretat amb què ho diem. Hi ha coses que nosaltres no podem escollir i per tant, ells i elles tampoc. El que sí que poden decidir és l’actitud amb la qual fan les accions. Per exemple, no poden decidir no llevar-se al matí per anar a l’escola, però sí que poden decidir amb quina actitud aniré cap a l’escola.

  • Com gestionar la frustració? Com acceptar el “no”? o perdre?

Primer hem d’entendre perquè té aquesta frustració, perquè no accepta el “no”, ja que la tolerància a la frustració és només la punta de l’iceberg. Hi ha indicadors que ens poden ajudar a entendre’ls per exemple, mossegar-se les ungles

Un recurs que podem utilitzar és posar-nos a nosaltres d’exemple: “això m’ha passat avui a mi i tinc ganes de plorar però demà ho tornaré a intentar”, donat que la nostra vivència els ajuda.

També els pot ajudar posar-se objectius més petits perquè gaudeixin del camí i del procès i no es centrin tant en el resultat.

D’altra banda, tal com ja apuntava abans el Javi, hem de saber dir que “no” sabent que molts cops aquest “no” implica sentiment de culpa però aquesta culpa es cura amb amor, és una altra manera de cuidar-nos a nosaltres mateixos i treballar-nos la nostra educació emocional que, tal com ens va anar dient el Javi en repetides ocasions, el nostre benestar emocional reverteix en el nostre entorn.

El Javi va ser molt taxatiu quan vam parlar sobre com descarregar aquesta frustració i ens va dir que la violència no és justificació en cap moment i per tant, el que hem de fer és parar-la i quan estiguin més calmats generar l’espai per parlar-ne. Tot i això, hem de tenir molt en compte la seva personalitat i no forçar que ens expliquin les coses.

Finalment, ens ha fet veure la importància de generar diferents vies d’exterioritzar les emocions i que no sempre cal que passin pels pares, ells mateixos han de trobar amb qui i com els va bé treballar les emocions. Ens va parlar de les bústies (escriure o dibuixar el que ens va passant i trobar un moment a la setmana per parlar-ne) i d’aquesta manera generar un espai de conversa i de comunicació familiar.

Ens quedem amb una reflexió final de tot el que va anar sortint: tots som aprenents de les emocions, no hi ha categories ni estatus, som pares i mares però seguim aprenent i els fils/es ens ensenyen coses a nosaltres també. El que ells i elles aprenen és que han d’estar bé per assumir totes les emocions que vinguin.

 

L’exigència del TDAH

El TDAH és un trastorn, que degut a diversos factors, ha estat centre de debat aquests últims anys.

Darrere de les diferents opinions i visions, ja fa un temps que comencen a sortir estudis que ens ajuden a conèixer millor el trastorn, saber com funciona, en quines àrees del cervell es localitza i sobretot, què podem fer per ajudar a les persones que el pateixen.

En aquest article que avui recomanem, es posen sobre la taula algunes qüestions que ja es coneixen amb certesa, gràcies en part a l’important paper que té la neurociència avui en dia, que avança ràpid i ens ajuda a conèixer millor el funcionament del cervell.

En aquest sentit, actualment podem saber que l’alteració en les funcions executives constitueix la part nuclear del trastorn, i que el context de l’infant esdevé crucial per determinar la seva evolució. Així doncs, cal plantejar intervencions en termes de prevenció i des d’una perspectiva multimodal, on entrin en acció tots els actors que envolten l’infant.

Esperem que gaudiu la lectura.

FEM UN TE PER PARLAR DE… “EDUCAR SENTINT, EDUCAR AMB SENTIT”

El proper dimarts, 14 de maig a  les 17h es durà a terme el Taller- Xerrada: Fem un te… per parlar de l’Educació Emocional: “Educar sentint, educar amb sentit”

En aquesta sessió hi haurà Javi Castillo especialista en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari on podreu fer-nos saber si hi ha algun aspecte dins de l’Educació emocional que us interessa en especial.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup d’unes 20 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.