HEM FET UN TE PER PARLAR DE PAUTES DE CRIANÇA

El passat dimarts 26 d’abril vam gaudir d’un Fem un te per parlar de pautes de criança amb famílies d’infants de 0 a 5 anys. Va guiar la tertúlia, la Laia Villalta, metgessa psiquiatra de la infància i adolescència, Unitat 0-5, Àrea de Salud Mental Hospital Sant Joan de Déu.

Vam poder fer un bon intercanvi d’idees i de maners de fer basades en les pròpies experiències. Deixem aquí algunes de les idees que van sorgir i que vam compartir…

La parentalitat és intrínseca de cada pare, mare amb cada fill o filla.

La parentalitat positiva

No hi ha una manera de fer-ho bé sempre i que la parentalitat sigui positiva sempre. Allò que no fem bé, o que pensem que no fem bé, també hi ha de ser.

És molt important que hi hagi coparentalitat, ser un equip, d’aquesta manera la parentalitat funcionarà.

La influència en la parentalitat de la nostra pròpia criança, el que vam rebre dels progenitors ens afecta en la nostra manera d’actuar, per fer el mateix o bé, el contrari.

La importància de parar i prendre consciència d’allò que fem en la nostra parentalitat per no reproduir allò que no ens agradava de la nostra pròpia criança.

Actualment, si volem, tenim moltíssimes fonts d’informació, amb línies d’actuació diferents i/o contràries i això dificulta a pares i mares trobar què és el que cal fer. Per poder donar una resposta sensible a cada fill o filla necessitem observar, escoltar com respon cada nen o nena.

Respondre de forma sensible a cada nen/a. Mirar, observar, escoltar el nen/a a veure com respon. Donar respostes coherents la major part del temps i en el moment més adequat (no distanciar-ho en el temps)

I si hi ha discrepàncies en la parentalitat? No passa res si hi ha diferències entre la manera de funcionar, però és important no donar missatges contradictoris. Que es tinguin estils parentals diferents no seria un problema si es té cura de no desacreditar l’altre

La major responsabilitat de la criança recau en els pares i mares, però no són els únics agents que influeixen sobre la mateixa. No estem sols com a pares i mares!

Quins efectes pot tenir una parentalitat inadequada en els infants? Dependrà de cada cas, però cal tenir molt present que establir un vincle ferm és un molt bon factor protector.

Com podem posar límits?

L’autoritat parental ha de funcionar, plantejar les normes des dels pares i assegurar-nos de que les entenen bé els fills i filles.

Important elogiar i premiar ,com cadascú consideri més adequat al seu estil parental, allò que considerem adequat i volem que es repeteixi.

En el moment de crisis, què fer?

Ha de quedar molt clara l’autoritat parental, cada família ha de trobar la seva manera de posar els límits, però abans ha de tenir molt clar quins són els límits que vol anar implantant. Què és allò que considera el més important, un o dos aspectes a la vegada, i centrar-se en aquests fins que s’han assolit. Per a cada família poden ser diferents, cal triar els que desestabilitzen més a la família o els que no podem tolerar.

Davant de conductes persistents és important fraccionar la situació.

Canviar de les normes de casa perquè el fill/a creix.

Estarà molt bé tenir les normes de casa nostra, que poden anar canviant a mida que el fill o filla va creixent.

Han de quedar molt clars els estrats paternal i filial. Quan aquesta diferència de rols no queda ben clara hi ha risc de patir angoixa perquè no saben on són els límits i el fill o filla no té contenció.

És important posar els límits de manera sensitiva. Posar límits significa deixar clar que hi ha maneres de fer no adequades. Alerta, en posar límits no hem de limitar l’emoció.

Podem triar les conseqüències que considerem més adequades a la nostra manera de fer, cal que siguem ferms i coherents per implantar els límits, però podem fer-ho de manera sensible, acompanyant el procés.

Volem agrair a totes i tots els participants del Fem un te la seva participació i, en especial, a la Laia Villalta.

FEM UN TE PER PARLAR DE COM EDUCAR DE MANERA EQUITATIVA, RESPECTUOSA I LLIURE D’ESTEREOTIPS

El passat dimarts 22 de març del 2022 ens vam trobar un grup de famílies, membres de l’EOP i l’Ana Cruz de la Cooperativa Candela per participar en el Taller  NI PRÍNCEPS BLAUS NI PRINCESES PROMESES. COEDUCACIÓ PER A FAMÍLIES D’INFANTS D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA., amb la intenció d’aprofundir en el tema de l’educació equitativa dels nostres infants.

L’intercanvi d’opinions i de vivències va ser molt ric i ens va fer veure que, malgrat compartir objectius educatius sobre el tema molt semblants i, alhora, ambiciosos, ens quedava molta feina per fer. Estem profundament “afectats” per l’educació rebuda i tenim creences tan arrelades que, a vegades, a la pràctica, es contradiuen amb les decisions i les accions que volem emprendre.

El Taller ens va ajudar a seguir prenent consciència que volem uns infants que creixin lliures de ser com són, que han d’aprendre a confiar en el potencial que s’amaga dins de cada un d’elles i ells, que se’l respectin per tal que puguin respectar els potencials dels altres en tota la seva diversitat. La responsabilitat que hi tenim totes les persones que volem educar és altíssim i cada pas que fem endavant per aconseguir l’objectiu d’educar en el respecte i l’equitat és molt valuós!

Podeu trobar molts recursos a la pàgina web de la Cooperativa Candela.

També deixem aquí una altra web de consulta, LA LORE on els joves poden plantejar qüestions sobre temes com les seves relacions, la sexualitat i el gènere.

Gràcies a l’Ana i a totes les persones que vàreu participar en el Fem un te.

COMUNICAR

Actualment, en trobades d’adults, sovint ens trobem parlant de com va el món, del que està passant enmig de la situació de pandèmia, d’allò que veiem que no funciona o que no ens agrada, del que podria canviar, del que voldríem canviar… podem acabar amoïnats, amb sentiments d’impotència, de frustració… També podem ser capaços i capaces de donar-li la volta, és a dir, d’agafar empenta i arremangar-nos per aprofitar els entrebancs per ser més enginyosos/es i creatius/ves per buscar camins i objectius abastables que ens animin a anar endavant.

Aquests tipus de converses, suposadament entre adults, també poden sentir-les els fills i filles, en participin, o no.

Com se senten els nostres nens i nenes? Com viuen les emocions pròpies en situacions com les que vivim actualment?

La resposta només la podrem trobar si mantenim una comunicació sana i oberta amb ells i elles. Que fàcil, no?

I com es fa això?

En el dia a dia hi ha alguns moments clau (anant o tornant de l’escola, a l’hora de sopar…) que cal aprofitar per establir vies de comunicació naturals, que no es visquin com una entrevista o un interrogatori. Això ens fa pensar en una carta que escriu Cristina Gutiérrez, directora de La Granja (Granja escola, casa de colònies on es treballen competències emocionals), que es titula: Pares i mares i preguntes cutres, que volem compartir amb vosaltres. No conté cap fórmula màgica per comunicar millor amb els nostres fills i filles, però sí que ens pot fer pensar en com ho fem i si aniria bé fer alguns canvis en la nostra manera de fer-ho.

Sempre és important comunicar, però ara una mica més, comunicar per connectar amb les persones que estimem, amb els nostres fills i filles.

Connectar amb les persones properes ens ajuda a conèixer, a comprendre, a enfortir vincles… i tot plegat, ens fa confiar més en nosaltres i en el nostre entorn. Finalment, estarem més preparades i preparats per encarar els reptes que ens trobem cada dia.

Us convidem a reflexionar-hi, doncs posant una mica d’atenció en com comuniquem podem fer petits canvis que poden donar grans “beneficis”.

Cristina Gutiérrez, directora de La Granja

Emocioneu-vos famílies!

Avui, l’equip de l’EOP us volem recomanar visualitzar aquest vídeo que forma part d’una secció de l’infok que es va publicar el 28/09. Tot i que ja fa un parell de mesos que es va publicar, creiem que val la pena recuperar-lo. És un vídeo en el qual el biòleg i genetista David Bueno, fa una petita explicació sobre les emocions. Arran de la visualització, esperem que pugueu compartir una reflexió familiar. Aquesta, pot incloure els següents punts:

  • Què us ha sorprès?
  • Per què creieu que són importants cada una de les emocions?
  • Amb quin tipus de persona us identifiqueu?
  • Quins altres senyals podeu detectar en el vostre cos a banda dels batecs del cor?
  • Varien aquests senyals en funció de l’emoció experimentada?
  • En quines situacions heu sentit una de les emocions bàsiques?

Fins i tot, també podeu compartir quins recursos poseu en marxa cada un de vosaltres per autocontrolar una emoció que ens fa sentir incòmodes.

Esperem que us agradi

https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/nova-seccio-emocionat/video/6121263/

KONSULTA’M:  UN SERVEI DE PREVENCIÓ I D’ASSESSORAMENT ADREÇAT A ADOLESCENTS I JOVES

Al web de Sanitat i Salut de l’Ajuntament de Barcelona : https://ajuntament.barcelona.cat/sanitatisalut/ca/canal/konsultam presenten l’espai Konsulta’m:

“L’espai “Konsulta’m” és un servei de suport psicològic adreçat a adolescents i joves per detectar i atendre de forma preventiva el patiment psicològic i els problemes de salut mental del jovent. L’espai també ofereix assessorament als professionals que treballen amb grups d’adolescents o de joves.

El servei obre una tarda a la setmana en un casal o un espai de proximitat amb activitats juvenils i atén els adolescents i joves, d’entre 12 i 22 anys, que necessiten una resposta especialitzada, àgil i immediata. S’hi pot accedir sense derivació ni cita prèvia.

L’espai “Konsulta’m” s’adreça també a professionals que treballen amb grups d’adolescents o de joves que necessiten assessorament sobre casos o situacions concretes que es poden trobar durant l’exercici de la seva tasca professional diària.

Un servei de prevenció i d’assessorament

L’espai “Konsulta’m” és una acció que forma part del Pla de salut mental de Barcelona 2016-2022, que té com a prioritat atendre la població infantil, adolescent i adulta jove. L’informe “La salut mental a Barcelona 2016”, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, mostra que el 2016 el patiment psicològic en els adolescents i joves ha augmentat en relació amb el 2012. També s’hi recull la necessitat dels professionals que treballen amb aquest col·lectiu de rebre suport en matèria de salut mental.

Konsulta’m” neix amb la finalitat d’accedir als adolescents i joves abans que el malestar psicològic s’agreugi o es converteixi en un problema de salut mental. D’altra banda, es pretén potenciar un tipus de servei que s’adeqüi més als hàbits i a les dinàmiques i pràctiques dels adolescents i joves per poder atendre’ls millor.”

A l’adreça: https://ajuntament.barcelona.cat/sanitatisalut/ca/canal/konsultam obtindreu tota la informació que ofereixen.

*Tota la informació d’aquesta entrada s’ha extret de la pàgina de l’Ajuntament esmentada a l’inici.

UNA ESCOLA LLIURE DE VIOLÈNCIA!!!

Donem la benvinguda al nou curs amb un objectiu tan ambiciós com necessari: Aconseguir una escola lliure de violència.

Per aconseguir-ho ens cal aprofundir en el significat de violència, més enllà del que ho és clarament per a tothom. Volem erradicar la violència des de les arrels!

Per començar…, parlem-ne!

Què és la violència? Quins tipus de violència hi ha? …

Quan en parlem amb la família, amics, companys/es de feina… i comencem a anar mé a fons ens adonem que ens podem haver acostumat a tolerar cert grau de violència; la que s’anomena violència de baixa intensitat, aquella que és més subtil…, sembla menys greu…, però potser és més constant i tan nociva com la violència considerada greu. I, justament perquè no li posaríem el nom de violència no l’abordem, però pot durar en el temps… i pot fer molt de mal.

Val la pena que ens hi posem, famílies i escoles alhora, per aconseguir l’objectiu. Hem de saber molt més sobre la violència per poder detectar-la millor i no tolerar-la gens, si volem educar els nostres nens i nenes en un entorn lliure de violència.

El passat mesde març la Generalitat de Catalunya va presentar el Pla Les Escoles Lliures de violències. Us enllacem la presentació d’aquest Pla, ja que és interesant conèixer-ne el contingut.

https://govern.cat/govern/docs/2021/03/10/12/59/9de6cbde-aca5-4d8b-a3f0-de8cd57efc04.pdf
https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/escoles-lliures-violencies/escoles-lliures-violencies.pdf

També us hem enllaçat el PLA LES ESCOLES LLIURES DE VIOLÈNCIES, per si voleu llegir de manera més exhaustiva en què consisteix aquest Pla per a les escoles.

Però el més important és la determinació amb què ens posicionem davant d’aquest fenomen, prenent consciència prèviament i de la gravetat de no fer-ho en la responsabilitat que compartim d’educar els/les nostres nens i les nenes.

I amb aquesta motivació ens desitgem un bon curs 21-22.

EOP de Sadako

HEM FET UN TE PER PARLAR DELS TRASTORNS DE CONDUCTA ALIMENTÀRIA

El passat dimarts 8 de juny ens vam trobar, en una sessió virtual, unes vint-i-cinc persones, per compartir una estona de la tarda per parlar dels Trastorns de conducta alimentària (TCA).

Vam tenir el goig de comptar amb la Marina Fàbrega (psiquiatra) i l’Estela Valdivia (pedagoga), de l’Equip de Trastons de Conducta Alimentària de Sant Joan de Déu.

Valorem molt positivament la trobada pel clima que es va crear i la participació amb aportacions i preguntes que van enriquir molt aquest Fem un te.

L’interès de les persones que van omplir el formulari per anaven al voltant de tres grans temes: la prevenció, les alertes i el circuit a seguir si es detecta una situació de risc.

Exposem algunes de les idees que es van plantejar

No ens va sorprendre, però això no ho fa menys alarmant, que el TCA es dóna en 1 noi de cada 10 i en 9 noies de cada 10!!!

Es considera un traston psicològic, per això es tracta des de l’àmbit de la salut mental.

Sembla que hi ha múltiples factors de risc. Cal distingir entre allò que predisposa (factors més profunds relacionats amb la personalitat, l’entorn familiar, el moment evolutiu…) i el que precipita (el confinament, una gastroenteritis, esports d’exigència estètica…)

La prevenció dels TCA s’ha de donar des de la primera infància tant des de la família, com des de l’escola, dos agents molt importants en la prevenció i en el seguiment dels TCA. Tots els adults som referents, i com a tals, models. Hem de revisar la nostra coherència entre el que diem que és saludable, correcte i allò que fem. Ens trobem en una societat que valora i reforça positivament que algú estigui prim, o quan algú s’aprima, perquè es considera que el que està bé és ser prim. així que, sense voler, estem “dient” que tots els cossos que no són prims ja no estan bé. També s’associa fàcilment estar prim a ser saludable. A més, sovint el llenguatge que fem servir ens delata i transmetem valors contradictoris a l’hora d’educar els nostres infants. Acceptar la diversitat de cossos no és gens fàcil, per posar un exemple, des de la mirada d’una dona que està en plena “operació biquini” que el que vol és estar més prima perquè, suposadament, estarà més bonica o més sana, però en podríem posar molts més.

Estem en una societat en que la imatge té un alt valor. Prevenir implica ser valents i valentes per començar enfrontant-nos amb la feina d’acceptar els nostres cossos i estimar-nos tal com som. Aquesta seria la millor prevenció dels TCA i d’altres malestars, tenir una autoestima ben construida per tal que els nostres infants tinguin uns bons referents per construir la seva.

Deixem aquí algunes idees pràctiques que ens poden ser útils en les relacions amb els infants:

  • No utilitzar mai el menjar com a càstig o premi.
  • Estar alerta amb comentaris que fem en relació a la diversitat de cossos de les persones que veiem, ja sigui en directe, o quan estem mirant imatges a les xarxes, on hi ha una selecció del “bo i mllor” o dels “models a seguir”.
  • Estar alerta, especialment, amb el que diem de manera espontània sobre el nostre propi cos.
  • En família, aprofitar un dels àpats del dia per fer-lo junts i poder convertir-lo en un espai de confiança, on puguin fluir les emocions i on consolidar hàbits alimentaris saludables de manera conjunta.

Es fa molt difícil de resumir tot el que va anar sorgint al llarg de la tarda, per això, us convidem, si és del vostre interès, escoltar l’audio de la trobada, que segur no us decebrà.

Aquí teniu l’enllaç de l’audio per a escoltar a l’Estela i a la Marina i a les persones que van participar del Fem un te. (Queda una mica tallada la presentació de l’Estela Valdivia a l’inici)

I, a continuació hi ha els LINKS, que són sobretot de prevenció, que ens han passat la Marina i l’Estela :

https://www.acab.org/es/prevencion/

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/t/trastorns_conducta_alimentaria/

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/t/trastorns_conducta_alimentaria/Campanya-Implicat/

https://www.som360.org/ca/blog/sospites-alumne-pot-tenir-trastorn-conducta-alimentaria

file:///C:/Users/marin/OneDrive/Documents/SJD/tca/acompanyar_apats_escola_familia.pdf

file:///C:/Users/marin/OneDrive/Documents/SJD/tca/Implicat.pdf

Volem agrair a les persones que van participar d’aquest Fem un te que van fer que fos una sessió molt rica i interessant i a la Marina i l’Estela per guiar de manera excel·lent la trobada.

FEM UN TE PER PARLAR DELS TRASTORNS DE CONDUCTA ALIMENTÀRIA

Des de l’Equip d’Orientació de Sadako us convidem a un Fem un te (virtual)… per parlar de trastorns de conducta alimentària des de la perspectiva familiar i escolar, amb la Marina Fàbrega i l’Estela Valdivia, que formen part de l’equip de Trastorns de conducta alimentària de Sant Joan de Déu,  el proper dimarts 8 de juny  a les 17.30h. 

Com les darreres convocatòries, aquesta també és virtual, de manera que no podem oferir-vos ni te, ni coca, però us animem a preparar-vos un te ben acompanyat d’allò que més us plagui.

Les persones que vulgueu participar del Fem un te… agrairem ompliu el següent FORMULARI. Si teniu algun dubte i/o qüestió que vulgueu plantejar ho podeu fer en el mateix en el moment d’inscriure-us.

Un cop l’hagueu enviat rebreu l’enllaç de zoom per a poder entrar a la trobada. 

Us hi esperem!

“MONOGRÁFICO CASAS SENSORIALMENTE INTELIGENTES (DIETA SENSORIAL)”

Des del CEIB, Centre d’Estimulació Infantil de Barcelona ens arriba una proposta que pensem pot ser d’interès per a mares i pares. És un monogràfic sobre com crear cases sensorialment intel·ligents. S’hi podrà accedir els dies 29 i 30 de maig i haureu d’entrar a l’enllaç per a inscriure-us.

I per què ens pot interessar tenir cases sensorialment intel·ligents? Doncs per la importància que té en el desenvolupament dels nens i nenes l’estimulació sensorial. Els sentits connecten els infants amb l’entorn i el coneixement que van adquirint a través de les seves experiències amb allò que els envolta, serà la base del desenvolupament posterior de les seves capacitats cognitives i motores.

Per si voleu saber-ne alguna cosa més, en aquest enllaç de l’XTEC trobareu informació sobre educació sensorial força resumida. Podeu trobar molta més informació i guies diverses sobre el desenvolupament dels infants fent cerca a Internet.

Estem segurs que la proposta del CEIB ve carregada d’idees que poden reforçar i enriquir les nostres, aprendre’n de noves i, sobretot, donar sentit a l’educació sensorial dels nostres fills i filles.

Esperem que, si us hi apunteu, en gaudiu molt!

SI VOLS MANTENIR-TE JOVE, AMB SALUT I FELIÇ, BALLA!

El moment que ens toca viure ens demana una atenció especial a la cura de les persones, als més propers i a nosaltres mateixos/es. Tothom viu situacions particulars, que poden ser molt diverses, però compartim una mena d’estrés mantingut en el temps que ens afecta d’una o altra manera.

Si volem estar bé o recuperar el benestar ens cal cercar formes de resituar-nos, de rebaixar tensions, de connectar amb nosaltres mateixos/es…

Des del blog de l’EOP us proposem la lectura de la Contra de la Vanguardia del dia 27 de febrer, Si vols mantenir-te jove, amb salut i feliç, balla, on Lucy Vincent, neurobiòloga, basant-se en les seves investigacions ens parla del funcionament del nostre cos, la relació entre ment i cos, i ens fa pensar… el cervell controla el cos, o el cos el cervell? Com sempre, prendre consciència d’allò que té a veure amb nosaltres afavoreix que ens coneguem millor i que actuem més coherentment amb les nostres necessitats.

Us convidem, doncs a endinsar-vos en aquesta interessant entrevista, que esperem us sigui ben profitosa!!!

Ah! També hi afegeix un lloc web: ClickAndDance. com, on hi ha propostes pràctiques per iniciar-nos o practicar, si ja som més experts/es, petites coreografies. Tothom pot accedir-hi gratuitament.

Lucy Vincent