Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: 3 de desembre

dia-3El  dia 3 de desembre és el dia internacional de les persones amb discapacitat. En parlen diferents mitjants. Nosaltres hem tret la notícia del web de Sant Joan de Déu: http://www.santjoandedeu.edu.es/noticias/dia-internacional-persones-amb-discapacitat-3-desembre

Volem aprofitar aquest esdeveniment per fer èmfasi en la diferència que hi ha entre anomenar “discapacitats” o anomenar “persones amb discapacitat”.  En el primer cas, sembla que hi ha dos grans grups de persones, els que tenen alguna discapacitat i els altres. En el segon dels casos, ens dóna a entendre que patir una discapacitat és una condició que tots podem viure, de manera més o menys visible.

Aquests petits matisos que van apareixent en la manera de parlar de les diferències que ens caracteritzen, tenen un pes important en la transformació de la manera de pensar de tots nosaltres.

No vivim cada dia petites o grans incapacitats, del tipus que siguin, que poden esdevenir discapacitats?

Us deixem llegir l’article publicat al web de Sant Joan de Déu que hi ha a continuació, pensant que poc a poc podem ser més sensibles a les diferències i a l’acceptació profunda de la riquesa que representen.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la discapacitat dins l’àmbit de la salut com tota restricció o absència de la capacitat per realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. Aquesta limitació funcional es manifesta como una realitat en la vida diària i el problema interfereix tant en les activitats físiques com en les psicològiques. És per això que parlem de persones amb discapacitat i no de discapacitats.


Les malalties reumàtiques són les principals causes de discapacitat
Es calcula que, aproximadament, un 10% de la població mundial té algun tipus de discapacitat, això significa que hi ha més de 500 milions de persones que n’estan afectades. Les dades disponibles de l’OMS mostren que l’1,5% de la població pateix una discapacitat intel·lectual i el 12% una intel·ligència límit; a més, entre un 30-50% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen trastorns psiquiàtrics i/o de conducta afegit.
A Catalunya, segons l’Enquesta de salut (2006), un 17,9% de persones presenta com a causes cròniques i més freqüents de discapacitat: el mal d’esquena, l’artrosi, l’artritis o el reumatisme, i la mala circulació de la sang. Els efectes d’aquests trastorns es centren en el moviment, el caminar i les activitats domèstiques. La mateixa enquesta recull que les dones, els grups de més edat i les classes socials més desafavorides pateixen amb més freqüència la discapacitat. Al voltant del 10% dels majors de 65 anys i més considera que no rep el suport social desitjat.
La instauració de la discapacitat pot ser sobtada i aguda o lenta i progressiva, en funció del tipus de patologia que la causi. Pot aparèixer en el moment del naixement, desencadenar-se a conseqüència d’un accident o d’una malaltia aguda en la infància, la joventut o la vida adulta. Freqüentment, la discapacitat apareix a mesura que les persones es fan grans i com a conseqüència de l’aparició de malalties cròniques: malaltia d’Alzheimer, Parkinson, artritis, osteoporosi, etc. o com a reflex d’una pèrdua general en les funcions lligades a l’envelliment.

Els Adolescents

tormentac-erebral

Ja fa un temps, l’Editorial Alba va publicar un llibre, “El Cerebro del Niño” que us vam presentar per considerar-lo força interessant. Ara ha editat aquest altre, dirigit a adolescents i joves adults, on l’autor, després d’anys d’experiència treballant amb nois i noies d’aquestes edats, ens explica com els sentiments i les emocions que experimenten, els porten a conductes determinades. Ho fa mitjançant casos reals, això fa que sigui un llibre molt útil, que tan poden llegir els pares com els propis nois/noies.

AFRONTAR LES PORS

La castanyada i Haloween ja han passat de llarg, però les pors no sempre passen tant ràpid. Sovint els nostres infants agafen pors que no sabem com ajudar-los a superar.

És cert que hi ha edats en les que certes pors són normals i que acaben passpiperant. Si no és així, però, cal posar-hi remei.

Aprofitant la publicació del darrer curt de Pixar (Podeu veure’l clicant sobre la imatge) que ens parla d’aquest tema, voliem introduir també la lectura i consells que donen sobre aquest tema a la revista Faros de Sant Joan de Déu. 

10è Informe Faros. Guia per a una alimentació infantil saludable i equilibrada.

 

L’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ha publicat el 10è Informe Faros.captura-de-pantalla-2016-10-27-a-les-19-20-28

L’informe, que porta per títol “Guia per a una alimentació infantil saludable i equilibrada. Resolent dubtes, trencant mites i aclarint conceptes “ pretén  servir de guia per acompanyar pares i mares principalment en el repte d’educar els seus fills per a una alimentació saludable, perquè no es tracta tan sols de saber què han de menjar sinó també com han de fer-ho .

En aquesta guia  han participat experts en nutrició i alimentació de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i  s’ha comptat amb la col·laboració d’institucions de gran prestigi com l’Acadèmia Americana de Pediatria o la Fundació Alícia.

EXTRET DE: http://faros.hsjdbcn.org/ca/noticia/presentacio-10e-informe-faros-guia-alimentacio-infantil-saludable-equilibrada

Podeu entrar a l’enllaç anterior per a descarregar-vos la guia.

 

HEM DE SER AFECTUOSAMENT FERMS

El 10’d’octubre passat es va commemorar el Dia de la Salut Mental.En una entrevista que se li va fer a en Claudi Camps, psiquiatra del camp hospitalari de Salt, Camps deia, entre d’altres coses que l’educació emocional s’hauria de generalitzar i estendre’s en tots els ambients.


Hem passat d’un estil de criança molt autoritari i rígid a una permissivitat extrema que provoca una manca de contenció emocional i de cerca de límits. No hi ha tolerància a la frustració, hi ha un descontrol d’impulsos i això genera un tipus de relació que acaba perjudicant les persones.

Uns determinats estils de criança dels nens són un factor protector potentíssim enfront del desenvolupament de trastorns mentals.

Camps diu que el que cal fer és treballar l’entorn familiar i educatiu i que professionals especialitzats en infantojuvenil dediquin part de l’activitat assistencial a parlar amb els pares per orientar-los sobre com ser afectuosament ferms amb els fills.

Podeu llegir l’article en el següent enllaç.

I A CASA QUÈ PODEM FER?

Sovint a les converses i entrevistes entre família i escola sorgeix la pregunta de “i a casa què podem fer?”.deures
Estem d’acord amb que és essencial que la família i l’escola anem a la una en les línies educatives que seguim i en les idees educatives que guien les nostres accions. També és cert que un espai i l’altre tenen funcions diferents i complementàries per l’educació dels nens i nenes en el seu procés de formació personal.
Justament el darrer 13 de setembre, la Vanguardia publicava un article (“Així no aprenen“) on es posen com exemple actituds que els pares i mares adopten amb la millor intenció, que no sempre condueixen cap al resultat esperat.
Ens ha semblat oportú compartir-lo amb vosaltres a fi de poder-hi reflexionar.

SILENCI… Sssssst!!!

Sembla lògic que el soroll pot ser molest, ens pot prendre tranquil·litat,  ens pot distreure… Però el silenci absolut també pot arribar a ser molest! 

Com en moltes altres ocasions sembla que trobar el terme mig seria el més desitjable per tenir una vida sana.

Hem trobat un article que ens ha semblat interessant a la revista Buena Vida (número 27) de El País d’aquest setembre, signat per Ana G. Moreno, que en fa una extensa revisió sota el títol: Ni la mejor canción del mundo puede igualar el poder del silencio.

Esperem que el gaudiu!

“SI AUGMENTES LA CONSCIÈNCIA, ELS CANVIS A LA TEVA VIDA VÉNEN SOLS”

imageJon Kabat-Zinn, biòleg molecular, és qui ha promogut el “mindfulness” a occident.
La Imma Sanchís l’entrevista a la Contra de La Vanguàrdia del passat dissabte 11 de juny.
Al 1979, Jon Kabat-Zinn, va crear el Centre de Mindfulness a la Facultat de Medecina de la Universitat de Massachussets per tractar casos i problemes clínics que no responien als tractaments convencionals. Des d’aleshores fins avui dia no ha parat d’investigar i de comprovar els resultats beneficiosos d’aquesta tècnica, aparentment simple, que es basa en prendre consciència del moment present, i que a través d’una exercitació continuada  de presa de consciència et porta a viure amb plenitud i major benestar. Ell explica que es lleva a les quatre de la matinada cada dia, des de fa més de quaranta anys, per dedicar una hora a la meditació i una altra a la pràctica del ioga. També destaca a l’entrevista la vessant terapèutica del mindfulness, com a complement d’altres tractaments o per si sola.

Si llegim aquest Article podrem saber alguna cosa més del mindfulness, del seu promotor a occident i ens permetrà entendre una mica millor com arriba aquesta tècnica de meditació oriental per prendre consciència a casa nostra.

CRÉIXER SENSE COMPLEXES

Recentment s’ha pogut veure per les xarxes un d’aquells vídeos que remouen la consciencia dels adults i que ens fan preguntar sobre els estereotips i l’autoconfiança.

En aquest vídeo es veu clarament com els nens i nenes tenen una percepció sobre ells mateixos molt més acceptada que els adults i és en aquest punt on cal reflexionar sobre com ajudar-los a mantenir al màxim aquesta seguretat en ells mateixos.

En un article de la web de “Faros” de l’Hospital de Sant Joan de Déu podem trobar un article molt interessant que parla de les “claus perquè els teus fills creixin sense complexes”. En aquest article es donen estratègies per fomentar l’autoestima, reforçar els vincles familiars i es parla de la importància de ser tolerants i respectuosos amb la diversitat.

També es suggereix un enllaç de El Mundo on es poden trobar “què fer si els nens tenen complexes”, on s’esmenten les senyals d’alarma que cal tenir presents així com l’actitud dels pares davant els complexes de l’infant.

En un altre article de l’ABC també podem trobar “Pautes per ajudar als fills a superar els seus complexes” com un decàleg de recursos quan ens trobem davant d’un fill/a en aquesta situació.

 

HEM FET UN TE PER PARLAR DE LES NECESSITATS DELS NENS I NENES I LES RESPOSTES CONSTRUCTIVES DELS PARES

image

El passat dimarts ens vam trobar a l’hora del te un grup de mares, algunes persones del Departament d’Orientació i la Vinyet Mirabent per compartir una estona parlant de les necessitats dels nostres nens i nenes i les respostes que donem o les que podem donar, com a adults.

L’objectiu era ambiciós, ja que imageles necessitats dels nens o nenes molt petits són molt diferents de les dels adolescents.

La Vinyet va guiar la tertúlia de manera que tothom que volia podia dir la seva, creant un ambient favorable a compartir…

 

Vam gaudir d’una bona estona, que ens va passar volant!!!