LES EMOCIONS SÓN LA CLAU

El passat 8 d’octubre, en un article del diari ARA, l’Eva Bach ens dóna un cop de mà sobre com enfocar, a partir de les emocions, el que està passant a Catalunya i que és extrapolable a qualsevol situació on uns pensen diferent als altres. Sobretot  és important el que  transmet de que per defensar la nostra postura, sigui quin sigui el tema que defensem,  és bàsic sobreteva-bach-corbacho-entrevista-fundacio-cet10ot mostrar-nos amables, respectuosos, dialogants i comprensius amb aquells que pensen diferent. També l’Eva Bach ens diu que la comunitat educativa és apta per adreçar-se a infants i adolescents si és capaç de conduir les emocions per camins saludables i sobretot si transmet la idea que l’important és estar disposats a qüestionar les conviccions que té un mateix sobre qualsevol tema, enlloc de menysprear o atacar la dels altres.  Aquest article és una proclama al respecte a l’opinió de l’altre i ens deixa molt clar que l’important no és quines són les nostres idees, sinó quines són les nostres emocions i com les gestionem.

 

Us convidem a llegir l’article: Les emocions són la clau

 

 

Anuncis

L’ASSETJAMENT ESCOLAR

El passat dimarts, 14 de novembre, vam gaudir d’una estona de tertúlia en un Fem un te… per parlar de l’assetjament escolar. Un grupet de mares i pares de les nostres famílies, alguns membres de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica i l’Oriol Julià i en Javi Castillo, experts en el tema (de l’equip SEER) vam dedicar una bona estona, que se’ns va fer curta, a endinsar-nos en el tema amb les aportacions de tots els participants.

Es fa molt difícil de resumir tot el que es va parlar, explicar com van desenvolupar la sessió l’Oriol i el Javier (amb sorpresa inicial per posar-nos en situació). Deixem aquí una mostra d’algunes de les idees que van sortir.

És important poder discernir entre conflicte, situació conflictiva o assetjament o bulling. La persistència en el temps de la situació conflictiva en seria un indicador.

Qualsevol pot entrar en el paper d’assetjador. Ens cal ser conscients que és un paper, no s’és assetjador o s’és víctima, s’entra en el rol d’assetjador o de víctima, i també se’n pot sortir. S’hi entra perquè es pot lligar a una emoció que em fa sentir que tinc poder.

Cal treballar les habilitats socials per tal de poder triar de no posar-me en un paper d’agressor, d’assetjador, d’excloure…, ni en el paper de víctima.

 

  • Quines creences té el que fa el paper d’assetjador/a?
  • Quines creences té el que desenvolupa el rol de víctima?
  • Quines creences té l’espectador?

I a les famílies què podem fer?

Davant de qualsevol canvi que es produeixi cal estar alerta, no normalitzar els canvis, intentar saber-ne els motius.

Desplegar accions que són factors protectors:

  • Donar moments de qualitat per parlar de com es percep la vida…
  • Escoltar el discurs que tenen els fills/es.
  • Parlar de les creences que tenen.
  • Parlar des dels objectius comuns que tots tenim: Tots tenim dret a estar bé.
  • Permetre veure o parlar de tot el procés que fan els pares en una situació conflictiva per veure com s’arriba a la reconciliació, el pacte…, la recuperació del benestar.
  • Parlar per saber què m’agrada i què no, què em fa sentir malament i què em fa sentir bé.
  • Estar alerta en els comentaris que fem als fills/es, cal legitimar les emocions que visquin.
  • No normalitzar els canvis. Obrir vies de comunicació quan s’observen canvis.
  • Valors bàsics: respecte, confiança i seguretat.
  • Generar espais habituals, generar l’hàbit per poder mantenir una comunicació fluïda.

 

En cas de detectar uns situació d’assetjament, cal treballar conjuntament família, escola. En el procés observem tres fases:

  • Aturar i protegir.
  • Activar i implicar. Treballar la implicació, estar a favor de la violència, o no, no es pot ser neutre.
  • Sanar i restaurar.

 

L’Oriol i en Javi ens van recomanar l’adreça  http://pdabullying.com/  dins de la web de SEER,  http://salutieducacioemocional.com/.

Una mare ens va recomanar la pel·lícula Un Dios Perfecto com a recurs complementari a la temàtica que compartíem.

I per acabar, algunes imatges del grup que vam fer un te per parlar de l’assetjament escolar!

IMG_3391 IMG_3390 IMG_3389 IMG_3387

UNA NOVA FORMA D’AVORRIR-SE

Captura de pantalla 2017-11-08 a les 15.14.11

L’avorriment, avorrir-se, ser avorrit…, ens sonen com expressions negatives que ens porten a sentiments d’apatia, de desgana…, sentiments negatius.

Segons José Antònio Marina “l’avorriment és el pas previ a la creativitat”, acció que afavoreix gaudir i que pot proporcionar satisfaccions lligades a sentiments positius.

Sentim parlar  sovint que vivim una època de canvis, un canvi d’era, una velocitat espectacular en els canvis…

Tenim temps d’avorrir-nos? Ens avorrim?

Molts cops sentim l’expressió “això és avorrit” o “m’avorreixo” a la boca dels nostres nens i nenes. I què els diem? Què els podem dir?

Avorrir-nos quan tenim el temps ple d’activitats, sembla una contradicció. És una nova manera d’avorriment, que pot generar una mena de malestar del que no trobem la forma de sortir. Ens cal anar elaborant una nova manera, amb nous referents, ser més conscients del valor i els significat de l’avorriment per arribar a superar-lo com una fase inicial d’un procés que estimula la nostra ment curiosa i activa, cap a la creativitat.

Fa algunes setmanes sortia un article en aquest blog que parlava del fenomen “Slow parenting”. Es comentava la importància del temps, de gaudir-lo, d’assaborir-lo amb un ritme que necessita reduir la velocitat en la que ens trobem sovint immersos i que ens permet sentir millor i més a fons. Rebaixar la velocitat en les relacions amb els familiars, els amics… per estar bé i créixer millor.

En la mateixa línia i de manera complementària us convidem  a llegir l’article “El nuevo aburrimiento”, publicat al Magazine de La Vanguàrdia del passat 15 d’octubre del 2017, signat per Antonio Ortí i amb il·lustracions de Ana Yael. Trobem interessant el recorregut que fa per trobar el sentit de l’avorriment, en procés de canvi, i com podem fomentar que esdevingui un sentiment inicial en el camí cap a la creativitat.

Esperem que us agradi!

 

 

http://www.magazinedigital.com/historias/reportajes/nuevo-aburrimiento

Són realment dolents?

En un recent article del diari ARA, es planteja un conflicte que apareix habitualment a les escoles, que és la burla i la falta de respecte entre companys.

Resultat d'imatges de niños burlandose

En l’article, es menciona l’autoestima com un dels factors determinants en l’aparició d’aquests tipus de conductes, esdevenint la baixa autoestima un factor de risc. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’autoestima es configura principalment a partir de la comparació entre la imatge real i la ideal que tenim de nosaltres mateixos, de la comparació amb el grup de referència i en com una persona és valorada pels altres. Així doncs, verbalitzar els aspectes positius dels companys o alumnes i mantenir una comunicació assertiva, establir exigències i expectatives realistes, ajudar a comprendre les pròpies limitacions, transmetre confiança i oferir responsabilitats, són alguns dels factors que promouen l’autoestima de qualsevol persona.

També intervenen altres factors com ara la capacitat d’empatia, que ens permet posar-nos a la pell del altres, entendre les conseqüències de les nostres accions, i ajudar a comprendre a no fer allò que no ens agradaria rebre. A més, el modelatge que exercim els adults i els companys de major edat cap els infants també poden convertir-se en factors protectors. És important fer conscient a cada un dels membres de la comunitat educativa la seva capacitat d’influir en els altres, i per tant animar i ensenyar a utilitzar-ho com a motor de canvi positiu.

L’escola constitueix un espai de convivència entre totes aquelles persones que formen part de la comunitat educativa, incloent infants, mestres, famílies i treballadors. Dins d’aquest espai, resulta imprescindible generar un entorn que promogui el benestar de tots els seus membres, per tal que cada un d’ells pugui desenvolupar-se correctament. Així, convé vetllar per oferir un entorn participatiu, coherent, positiu i segur, que contribueixi a que tots els seus membres se’n sentin part i s’hi impliquin, convertint així cada persona en un agent potencial de canvi.

Us convidem a llegir l’article: Realment som cruels?

FEM UN TE… PER PARLAR DE L’ASSETJAMENT ESCOLAR?

image

El proper dimarts, 14 de novembre a  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te… per parlar de l’assetjament escolar?

En aquesta sessió hi  haurà l’Oriol Julià i el Javi Castillo de SEER (Salut i Educació Emocional)  especialistes  en el tema, que guiaran la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari, i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes, experiències… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

EDUCAR LES EMOCIONS ÉS IMPORTANT?

En el nostre dia a dia ens encarem a moltes emocions diferents. En un món on sovint no  hi ha temps per poder viure les emocions amb tota la seva essència i plenitud, ens preguntem com poden aprendre els nostres infants a viure, a sentir i a guiar les seves pròpies emocions.

En un article molt interessant del diari ARA es donen algunes pistes sobre la importància d’educar les emocions en els infants i s’expliquen alguns recursos per saber com fer-ho.

Ajudar-los a posar nom al que senten i no deixar-los sols amb les seves pròpies emocions, ajudar-los a entendre-les i veure per què són bones fins i tot quan ens molesten, ajudar-los a tolerar-les, saber com acompanyar-los en aquest procés i no basar-nos només en els models apresos de quan nosaltres érem petits (ja que sabem que no sempre ens han anat del tot bé en aquest aspecte) i posar límits quan cal per preservar el seu benestar i el dels altres… són alguns dels recursos que ens dóna aquest article tant interessant al que avui volem donar llum.

Com sabeu, a l’escola Sadako treballem també en aquesta línia, dedicant moments específics a aquest acompanyament, amb estones com l’educació emocional o l’acompanyament tutorial, així com en alguns tallers. Reconèixer les pròpies emocions ens ajuda a saber qui som, com som i com ens situem davant el món, alhora que ens permet cercar recursos per gestionar aquestes emocions cada cop millor.

Esperem que sigui del vostre interès i que obri al menys un debat interessant per reflexionar sobre com eduquem els nostres infants.

ARTICLE: PER QUÈ CAL EDUCAR LES EMOCIONS? 

SLOW PARENTING

Quan parlem d’aquest terme estem parlant d’una filosofia de vida que va dirigida cap a una infància sense presses, tot procurant-los un desenvolupament adequat.

Aquesta manera d’educar, que es pot traduir com a “criança pausada”, busca reduir l’estrés dels infants i proveir-los de més temps lliure.

Això és el que predica la tendència de criança pausada (o ”slow parenting”), un estil de criança/educació més pausat, que té per objectiu trobar l’equilibri, amb més temps lliure per petits i grans, i una planificació familiar menys estressant, més relaxada per afrontar el dia a dia. Sense presses en el dia a dia, procurant que siguin capaços d’anar adquirint els aprenentatges al seu ritme, sense saltar-se etapes, gaudint de temps lliure no planificat ni estructurat, fins i tot amb moments d’avorriment.

Un tipus de criança que intenta lluitar contra la rapidesa que domina la nostra societat, que ens pressiona i ens aboca a viure pensant i organitzant sempre activitats per als nostres fills
En aquest sentit us proposem la lectura de l’article : “Slow parenting” i el valor de l’avorriment publicada a la revista FAROS que edita l’Hospital de Sant Joan de Déu.

http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/slow-parenting-valor-lavorriment

UN NOU CURS!

En començar el nou curs tot l’engranatge escolar es posa en marxa. Hi haurà novetats, però també aquelles coses de sempre tan necessàries, com la il·lusió i l’energia, carregada després del descans de l’estiu.

L’Equip d’Orientació Psicopedagògica de Sadako també estem en marxa!

Enguany formem l’equip vuit persones, distribuides per etapes i cursos, treballant juntes amb l’objectiu de vetllar perquè cada nen, nena, noi i noia rebi allò que necessita per poder evolucionar i créixer.

Captura de pantalla 2017-10-06 a les 9.05.35

 

Els membres de l’EOP treballem amb els equips docents, en reunions setmanals, acordant i consensuant les accions a dur a terme i també amb els/les alumnes dins de les aules, com un/a mestre més (dos o tres mestres a l’aula).

Mantenim contacte amb les famílies en la preparació de les entrevistes (de manera indirecta) o assistint a algunes entrevistes, ja siguin amb famílies i/o especialistes externs que intervenen amb els/les nostres alumnes i a la majoria de les reunions de curs.

També compartim amb les famílies estones de tertúlia quan Fem un te? per parlar de…, tertúlies que giren al voltant d’un tema que pugui interessar-vos, en les que ens acompanya una persona experta, que les guia. Aquestes xerrades pretenen crear un espai de conversa per compartir inquietuds, dubtes, experiències…, i estan pensades per a grups reduïts de persones. Hi domina un clima informal i de proximitat, i de cap manera pretenen substituir les conferències formals sobre un tema que tindrien un caràcter més formatiu.

Les trobades setmanals de l’EOP les dediquem a fer un seguiment de les tasques generals que desenvolupem amb docents, dins les aules, però també un seguiment més puntual, sempre que sigui necessari, d’alumnes, o de grups…

De manera directa o indirecta des de l’EOP es dóna suport al desplegament de tots els projectes generals d’Escola que es desenvolupen amb un objectiu compartit: que cada nen, nena, noi, noia, trobi el necessari per créixer i desenvolupar-se en un entorn adequat. En especial volem anomenar el Projecte SOMRIUS, que vetlla perquè tothom pugui estar bé a l’escola. Per una banda estem molt satisfets perquè aquest projecte creix dia a dia i cada vegada és més de tots, però, per l’altra, sabem que encara hem de seguir treballant per aconseguir l’objectiu que el va fer néixer.

L’EOP mantenim contacte amb l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) de la nostra àrea, que és la de Gràcia, per a les necessitats dels alumnes o de l’Escola que requereixen una atenció més específica.

En el blog de l’EOP hi trobareu informacions diverses: els Fem un te?, referències d’articles o de llibres i altres temes d’actualitat que triem pensant que poden ser del vostre interès. Ens agrada que ens seguiu i que feu comentaris sobre el que anem publicant. Per això us convidem a que us subscriviu al blog de l’EOP.

Aprofitem aquesta primera entrada al blog per desitjar que tots junts, tot Sadako, tinguem un bon curs 2017-2018!!!

EOP 2017-2018

EQUIP D’ORIENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

CARLES CAPDEVILA

No sabem si compartiu el nostre missatge, però molts mestres i pares i mares ens sentim una mica “orfes”, ara que en Carles Capdevila ens ha deixat. Les seves paraules ben expressades, els seus missatges, sovint tan oportuns, han estat referents per a moltes persones que dediquem bona part de la nostra vida a educar, ja sigui professionalment, o no.

Ens consola una mica saber que ha deixat un llegat tan ric i tan a l’abast, que podrem sentir-lo proper, cada vegada que vulguem.

Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres tres enllaços on podreu gaudir dels seus missatges, carregats de positivisme, malgrat ser crítics i rotunds, perquè ens arriben amanits amb el bàlsam del seu sentit de l’humor.

Gràcies Carles, et trobem a faltar!

Carles Capdevila: “Viure amb humor”

Carles Capdevila i l’Alba Castellví: “Fill meu, per què ets tan maleducat?”

Les habilitats socials com a protectores de la salut mental

Avui, un cop més, un grup de mares de l’escola i l’equip del Departament d’Orientació hem pres el te a les cinc. Acompanyades per la Marta Pardo, psiquiatra infanto-juvenil hem estat parlant sobre : 
Les habilitats socials com a protectores de la salut mental
Les Habilitats Socials estan molt lligat a les Habilitats emocionals.

Moltes de les problemàtiques en aquest sentit venen donades per factors genètics, però quan es repassa cada cas es veuen tot un seguit de factors relacionats amb la gestió de les emocions, amb el benestar personal.

Tenir unes bones estratègies per saber què li passa a cadascú, com explicar als altres com se sent, com explicar què pensa… ajuda a superar a millor els trets comportamentals. Els pares que treballen aquestes habilitats, que les coneixen, que són conscients de la necessitat de tenir-les…ajuden als seus fills a tenir bons recursos, eines, estratègies d’identificació emocional.
En primer lloc hem parlat de les Habilitats Intraemocionals: la identificació de les pròpies emocions, què estic sentit per què ho sento, com puc regular la meva reacció. Hem de tendir a no donar-los receptes, a no marcar-los el camí. Sempre és millor que el nostre modelatge i acompanyament marquin el seu fer diari.
Després les Habilitats Interpersonals, les que suposen com ens relacionem amb els altres; què cal i què no cal dir o fer; quines normes, encara que siguin fictícies, s’estableixen en els grups…
Hem passat una estona molt agradable on entre unes i altres hem anat fent aportacions i comentaris interessants sobre el tema.