“inclusió, diversitat i visibilitat”

“Em venen al cap tres paraules: inclusió, diversitat, visibilitat, quina emoció! Moltíssimes gràcies! “, Així va començar el seu discurs Jesús Vidal a la Gala dels Goya. Jesús Vidal és un dels protagonistes de Campions, que va ser escollida com la millor pel·lícula del cinema espanyol del 2018. Va convertir el seu discurs en una reivindicació d’una vida plena per a les persones amb discapacitat. Una societat que es reconeix plural i diversa, també diferent, es va passejar per l’alfombra vermella d’uns premis Goya especialment inclusius. Jesus Vidal va saber expressar tot el que significa la seva distinció: inclusió, diversitat i visibilitat. Sens dubte, aquests han sigut els valors que la pel·lícula guanyadora, ha sigut capaç de transmetre i que ha tingut el seu reconeixement. A través de la rialla, ha acostat la realitat de tantes persones que es veuen en la necessitat de convertir la seva vida en una lluita constant. Més enllà del mèrit cinematogràfic, el gran valor social de la pel·lícula de Javier Fesser ha sigut humanitzar i dignificar les diferents capacitats.

jcarbo46807899-goya190202212719-1549139428948-1

https://www.youtube.com/watch?v=hq0Kpm7yvfM

El gran mèrit de Campions ha estat, precisament, fer visible la diversitat de les persones, primer pas per aconseguir una societat inclusiva.

 

Anuncis

ADDICCIÓ A LES PANTALLES

L’ús generalitzat i intensiu de les noves tecnologies (internet, xarxes socials, mòbils, videojocs, jocs en línia, etc.) per part dels infants i els adolescents genera una inquietud cada cop major entre les famílies i els professionals de l’educació, ja que cada cop l’ús d’aquests és major i poden derivar en una dependència.

Els experts ens alerten que la sobreexposició dels infants a les pantalles (mòbils, tauletes, orinadors, televisió…) pot provocar diversos trastorns en el llenguatge i en el son.

No oblidem que les pantalles ens aporten molt en la nostra vida diària i educativa, és per aquesta raó que des de l’escola eduquem als infants i adolescents en el món digital però hem de ser conscients de les multiplicitats de conseqüències que pot portar una mala gestió de les noves tecnologies.

Aquest vídeo ens permet reflexionar sobre l’addicció a les pantalles i ens ajuda a entendre perquè pot arribar a ser una dependència.

FEM UN TE…PER PARLAR DE COM PODEM ACOMPANYAR ALS NOSTRES FILLS I FILLES DAVANT LES PÈRDUES DE LA VIDA?

El proper dimarts, 19 de febrer a  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te… per parlar de com podem acompanyar als nostres fills i filles davant les pèrdues de la vida?

En aquesta sessió hi haurà la Sara Pons especialista en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari, i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup d’unes 20 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

Tecnologia i família

“Què és el pitjor que has vist avui a internet?”. Aquesta podria ser una de les moltes maneres per iniciar una conversa amb un fill/a sobre tecnologia, i generar un entorn de comoditat per parlar-ne i educar sobre el que podem trobar avui en dia a la xarxa, tant plena d’excessos i mancada de control.

En aquest article, es reflexiona sobre la incidència que té la tecnologia avui en dia a les llars d’arreu, i el paper de les families, que sovint els toca fer malabarismes per gestionar de manera tranquil·la i coherent totes les qüestions adjacents, així com esdevenir un bon model pels seus fills o filles.

Us convidem a llegir-lo.

Ensenyar filosofia als nens i nenes

Des del blog de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica us recomanem la lectura d’aquest article del Diari Ara (secció Criatures) que ens dóna algunes claus per Ensenyar filosofia als nens i nenes, per ajudar tant des de casa com des de l’escola a desenvolupar el seu pensament crític i autònom.

ACTIVITATS FUNDACIÓ VICKI BERNADET

Ens ha arribat aquesta interessant proposta d’activitats per part de la Fundació Vicki Bernadet que creiem pot ser del vostre interès.

DESITGEM QUE LA GAUDIU MOLT!!!

Benvolguts pares o mares, educador/a, mestre o persona implicada en l’educació dels nostres infants, ens adrecem a tu, amb l’objectiu de convidar-te a la tarda solidària que organitza la Fundació Vicki Bernadet, amb la col·laboració de Coaching Ability, Nau Bostik i Acadèmia de Cant MadiSound.

https://www.fbernadet.org/tarda_solidaria/?fbclid=IwAR2OMYm2irPEW46Ii5uZyoV2dXRUXcnmhIVNBzLsQhuwcSNh1xERmSfga8o

Què us proposem?

  1. ACTIVITAT INFANTIL: “UN VIATGE PER LES EMOCIONS I FORTALESES”

L’activitat té per objectiu apropar els participants a la identificació de les emocions bàsiques, així com acompanyar-los a extreure les superfortaleses que els ajudaran a gestionar aquestes emocions de forma adequada.

Programa:

16:30h: L’activitat es desenvolupa prenent com a eix d’animació el Conte d ‘ “Un viatge per les emocions i fortaleses”

17:00h: Activitats sobre l’escenari per identificar les emocions. Treballarem  les emocions bàsiques d’alegria, tristesa, ràbia i por.

17:15h: Dividits en grups, es representaran 4 illes (illa tristesa, illa ràbia, illa por i illa alegria), en les que cada dinamitzador explorarà l’emoció de l’illa teatralitzant i dinamitzant al grup. Finalment, en un mural comú, cada illa col·locarà els diferents dibuixos del seu grup a manera d’exposició general.

Al finalitzar l’activitat repartirem berenar per als més petits!!

  1. CONCERT SOLIDARI

18:30h: Entrega de premis del I Concurs de Música Acústica de la Fundació Vicki Bernadet.

19h-22H: Concert Solidari en que hi participaran els guanyadors, finalistes i participants del concurs. Els podeu veure tots i totes al nostre canal de youtube.

Vine amb el teu fill/a, nét/a, grup. No t’ho perdis.”Eduquem l’emoció, acollim noves vivències” i gaudim dels talents musicals que han participat al nostre concurs de música acústica.

T’esperem el dia 27 de gener a les 16:30 a Nau Bostik. Carrer Ferran Turné, 11, 08027 Barcelona

Pots realitzar la teva inscripció a:

http://entradium.com/es/entradas/dia-solidari-tallers-i-concert-de-musica-acustica

Preu de entrada recinte:

Adults: 5€

Menors fins 12 anys: 0€

Us agrairíem que en féssiu la màxima difusió de l’activitat.

FUNDACIÓ VICKI BERNADET

Com ajudar als adolescents a sentir-se motivats per l’estudi

Tot just quan fa una setmaneta que hem començat un nou any i que hem reiniciat les classes, ens trobem davant d’un trimestre que promet ser llarg, sense aturades assenyalades ( si exceptuem la nostra celebració del 50è aniversari de l’escola, és clar! ).

Els nois i noies de 4t d’ESO inicien aquests dies tot un seguit d’activitats proposades des de tutoria per a anar trobant el perfil d’estudis que els definirà millor i que els durà a realitzar-se com a persones i ciutadans compromesos amb el món i amb el seu entorn. Ens sembla un bon moment per a poder replantejar-nos com estudien, què els motiva, com els podem ajudar a millorar.

Us fem arribar dos articles que pretenen esbrinar com podem motivar als adolescents a estudiar, a aconseguir treure el màxim profit de les seves fortaleses, a minvar els inconvenients dels seus punts dèbils.

Són dues visions que es complementen, que ens poden fer reflexionar i, si s’escau, canviar algunes de les rutines que tenim establertes a casa.

Us desitgem un bon any a tots i una agradable lectura!

https://www.rac1.cat/programes/la-primera-pedra/20181210/453470528393/claus-adolescents-estudiar-adolescencia-fills-motivar-psicologa.html

https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/set-maneres-motivar-nostres-fills-rendir-millor-lescola

HEM FET UN TE PER PARLAR DELS ABUSOS SEXUALS A LA INFÀNCIA

El curs 16-17 vam convidar a la Vicki Bernadet a venir a fer una xerrada sobre els abusos sexuals a la infància. En aquell moment vam pensar que per la rellevància del tema i l’interès que pot suscitar en un entorn educatiu escolar i familiar, valia la pena obrir-ho a tothom i no fer el format tertúlia, com ho és els Fem un te… en un grup de, més o menys, 20 persones. I ens vam sorprendre pel baix nombre de persones assistents, menys de vint, encara que la Vicki ens va dir que això era el normal. Aquest curs hem tornat a fer la proposta perquè el tema s’ho val i pensem que és necessari parlar-ne, però en format Fem un te, pensant que en un entorn més reduït segur que ompliríem el grup, com sol passar en la majoria de tertúlies proposades. Però no ha estat així, entre tots érem 13 persones, aquest cop, totes dones.

El que ens ha transmès la Vicki costa molt de resumir. Ha començat situant-nos en la pell de qui pateix abusos i ha intentat que connectéssim amb nosaltres mateixos en la vessant més personal, no tant amb la de la responsabilitat social, per poder comprendre l’abast de les vivències personals i la complexa problemàtica en la qual es troben.

Ens ha fet adonar que el problema més gran és que la majoria de les persones no tenim ni idea de les dades en relació a aquest problema. I, alhora, valorem el tema des de la distància, ja que quasi ningú pensa que és un problema que pugui tenir-lo en el seu entorn proper.

La realitat és ben diferent. Un 20% de la població pateix abusos abans dels 17 anys. I un 90% dels abusos es produeixen en un entorn proper de confiança o a la família.
La principal causa de la problemàtica és el silenci dels assetjats. Un 92% dels abusats callen. El motiu dels que els pateixen és perquè creuen que se senten més segurs callant que parlant, estan convençuts que si parlen hi tenen molt més a perdre. Tenen por que no se’ls creuran, que s’enfadaran amb ells, que si parlen no els estimaran… I, de fet, aquesta és la realitat que es troben els pocs que parlen, o els que parlen quan ja són grans.
Potser ens hem de preguntar… per què permetem que aquesta xacra social es mantingui?, què ho fa que l’assetjament sexual sigui encara un tema tabú?
Mentrestant ens fem les preguntes o bé mirem cap a una altra banda, els assetjadors segueixen utilitzant el seu poder sobre les víctimes perquè mantinguin el silenci amb els mateixos arguments que fan que els assetjats callin. I ho fan abusant d’una assimetria d’edat i/o amb coacció: engany, manipulació i amenaces.

No hi ha abusos grans o petits, ha dit la Vicki. L’Abús sexual és qualsevol actitud de tipus sexual d’una persona cap a un menor, amb o sense contacte físic. (Cal tenir present que està prohibit tenir relacions sexuals amb persones de menys de 16 anys). La vivència emocional de qui pateix abusos més la complexitat en sí de l’assetjament sexual a la infància determinarà la gravetat dels fets, més que el tipus d’abús.

“Què podem fer?”

Sembla que si poguéssim aconseguir que no se silenciés cap abús estaríem en el camí, però ara per ara això no és gens fàcil. De manera que el més recomanable és fer prevenció des de la família i des de l’escola, educant en la confiança, però també prenent consciència de com ho fem, de quins missatges transmetem oralment i amb la nostra manera de fer. Cal que siguem molt coherents! Dependrà molt dels missatges en sí i com es transmeten que es crearà un clima propici a tenir nens i nenes vulnerables, o bé, confiats, que saben dir “no” quan els demanen alguna cosa que no els agrada (encara que sigui una persona propera, coneguda, qui intenti fer-li xantatge emocional…).

Els nostres nens i nenes haurien de saber quins són els seus drets, (Declaració universal dels Drets dels Infants, 1991 a Espanya). Els pares i educadors els hi hauríem de fer saber. En especial, en el tema de l’assetjament sexual, el dret a la intimitat i al respecte per al seu cos. Podem començar per això! Parlar i fer saber tots els nens i nenes quins són els Drets dels Infants (Aquest document us pot ser útil).

No haguéssim acabat de parlar perquè de cada pregunta i de cada resposta en sortien moltes idees per tenir-les presents. Es notava que volíem absorbir-les, no tornar a oblidar-les com si no anés amb nosaltres. Per acabar, algunes idees més, de caire preventiu:

  • Si un nen/a fa algun canvi radical amb alguna activitat… que fins al moment li agradava, estar present i preguntar què passa, acompanyar, dir-li que vols entendre per què hi ha hagut el canvi. Mai minimitzar un canvi radical d’actitud que dura en el temps. Mai esperar, “a veure si li passa”.
  • No intentar fer prevenció des de l’educació en la por. La por sol ser nostra, cal transmetre confiança. Escoltar i respectar allò que expressa i fa patir al nostre fill/a, encara que sigui en relació a algú proper. No minimitzar i fer callar.
  • Parlar amb els nens/es sobre el tema assegurant que estan connectats. Evitar una “xerrada” artificial. Parlar des de la perspectiva de l’error, tots en cometem d’errors, mai des de la del poder. I quan ens equivoquem el millor és parlar-ne, donar confiança perquè això passi.
  • Tenir temps de parlar lliurement de tot el que es vulgui, sense tabús, de manera sistemàtica, és una bona manera de fer prevenció. Evitar fer valoracions i judicis.
  • “No tenir secrets”. Parlar amb els infants del tipus de secrets, els que fan bé i els que fan anar malament, es poden tenir secrets amb data de caducitat, sinó ja no són secrets, són un problema.
  • Educar la confiança!

Acabem la tertúlia amb un sentiment de molta més consciència personal, i alhora ens aclapara el pes de la responsabilitat per la complexitat del tema. Els abusos en la infància encara és un tema que es tapa i d’aquesta manera es permet.

Hem gaudit del saber de la Vicki i valorem la feinada que fa a la Fundació que porta el seu nom.

Si voleu saber més sobre el tema, sobre el que fan, o voleu veure recursos de tipus divers, visiteu la seva pàgina web Fundació Vicki Bernadet.

“O ESTÀS EN EL CREAR O EN EL DESTRUIR, NO HI HA TERME MIG”

La Contra de la Vanguàrdia ens proporciona sovint entrevistes a persones interessants que ens aporten idees des de punts de vista diferents i ens obren camins a espais poc coneguts per la majoria. Això passa amb la que li van fer al Doctor Karmelo Bizkarra, especialista en medicina higienista, el dia 13 de setembre del 2018. 

Exposa les seves idees entorn la malaltia i la salut, el significat que li atribueix a cada estat i com hem d’aprendre a comprendre en nosaltres mateixos el que ens diu el nostre cos per arribar a viure en harmonia. Diu que podem ser pacients o actors en relació a la nostra vida, però que no existeix el terme mig.

Ens parla des de la seva experiència personal i professional, amb afirmacions ben contundents com la del títol de l’entrevista: “O estàs en el crear o estàs en el destruir, no hi ha terme mig”

Creiem que la lectura d’aquesta Contra no us deixarà indiferents i que pot donar per parlar i debatre una bona estona.

Esperem que us agradi!

FEM UN TE… PER PARLAR DELS ABUSOS SEXUALS A LA INFÀNCIA

El proper dilluns, 3 de desembre a  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te… per parlar dels abusos sexuals a la infància.

En aquesta sessió hi haurà la Vicki Bernadet especialista en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest  FORMULARI i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15-20 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

EQUIP D’ORIENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA