Nens amb por: com podem ajudar-los?

img_2387La por és un mecanisme de defensa que ajuda el nen a evitar situacions potencialment perilloses. Apareix quan se sent en perill, sigui per una amenaça real o imaginària. És una resposta normal que prepara el cos per reaccionar davant la situació.
Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de tot nen, però igual que apareixen també desapareixen espontàniament, a mesura que el nen va adquirint experiència respecte a elles.

En aquest sentit us recomanem per una banda la lectura de l’article de la revista “FAROS” dedicat a aquest tema.

A més us proposem diferents eines per ajudar als nens/es a superar les seves pors, una de les més efectives és la literatura. Els contes infantils funcionen perquè ells s’identifiquen i empatitzen amb els personatges, sentint les seves pors. Senten la tensió i l’ansietat que creix en avançar la història per cedir en el desenllaç, encara que aquest no sigui tan bonic com voldríem. Veure que uns altres han afrontat i superat les seves mateixes pors els dóna confiança a si mateixos i en els seus propis recursos personals.

Per què evitar dir “Molt bé” als nens i què dir-los en lloc d’això

fotodoFa uns dies va caure a les nostres mans un article d’opinió escrit per Rosa Fuentes en el que fa referència als elogis i reforços que diem als nostres menuts.

En el seu article fa referència als estudis de Carol Dweck sobre la Mentalitat de Desenvolupament. Aquesta autora ha fet un estudi sobre com afecta l’elogi al desenvolupament dels infants.

A partir d’un experiment, va poder concloure que els infants que intentaven mantenir la imatge que d’interlocutor tenia d’ells.

Així, a aquells infants que se’ls havia reforçat de manera que se’ls percebia com a molt intel·ligents, evitaven les tasques més difícils per tal de no semblar “tontos” i evitaven l’error, ja que el veien com a quelcom negatiu.

En canvi, si pensaven que s’havia endut la impressió de que era molt treballador, intentaven mantenir aquesta imatge esforçant-se més i escollint tasques que suposaven més temps tot i ser més difícils.

Però no n’hi ha prou en reforçar als infants quan s’esforcen molt. Si reforcem l’esforç de manera buida, sense que tingui sentit, acabaran donant el mateix resultat que els elogis a la intel·ligència.

A l’article de Rosa Fuentes s’explica, a més, què és l’elogi evaluatiu, l’alabança descriptiva i es fan suggerències d’allò més detallades per utilitzar aquest recurs per fomentar l’esforç i l’autoimatge de treballador en els nostres infants.

BARALLES I CONFLICTES

La vida en societat genera una àmplia gamma de conflictes de tot tipus: personals, interpersonals, intergrupals, interculturals, a l’escola…

Definim el conflicte com una situació en què unes persones i les altres persegueixen metes diferents, defensen valors contradictoris, tenen interessos oposats o diferents entre si o pretenen aconseguir simultàniament i competitivament el mateix objectiu. Es genera pel convenciment que cada un té la raó, que només val la seva raó. És un estat de disharmonia.

kids-fighting

Són moltes les ocasions en què ens fem preguntes davant les baralles dels nens i les nenes: Davant les baralles dels nens està bé intervenir? O és millor deixar-los resoldre a ells mateixos els seus conflictes? I si acabem intervenint quan i com ho fem?

Compartim un article de la psicòloga Elena Ordax on explica que els nens i les nenes “es barallen perquè encara no coneixen una manera millor de resoldre els conflictes i usen la violència verbal o física com a única solució coneguda per aconseguir el que volen amb els seus iguals”.

Remarca la importància d’ensenyar-los a resoldre els conflictes de manera no violenta i proposa com els podem ajudar a aprendre’n.

Podeu llegir l’article aquí.

______________

BOQUÉ I TORREMORELL, M.CARME. Guia de mediació escolar. Barcelona: Dossiers Rosa Sensat, 2002.

Detecció de risc de dislèxia a través d’una app

AmicsDeLesTIC's

La tecnologia cada dia s’acosta més a tothom i des d’aquest Nadal que s’ha aproximat també a les dificultats d’aprenentatge d’una manera molt clara.

L’app Dytective permet detectar una possible dislèxia amb un senzill test de 15 minuts a través d’una app gratuïta que està al servei de famílies i centres educatius per ajudar en aquesta tasca de prevenció i detecció d’un trastorn que pot arribar a afectar d’un 4 a un 20% de la població segons diverses fonts oficials.

L’app és fàcil d’utilitzar i a més està disponible tant per ordinador com per tablets i dispositius IOS.

De moment només està disponible en castellà. Utilitzant intel·ligència artificial, analitza més de 200 variables i notifica el risc de dislèxia amb una precisió del 89,5%. Es una eina validada científicament amb més de 10.000 persones de parla nativa castellana i avalat per professionals i escoles.

Luz Rello és la creadora i…

View original post 75 more words

II JORNADAS EDUCATIVAS INTEL·LIMOTIUM

El passat dissabte, 28 de gener, vam tenir l’oportunitat de participar a les “II JORNADAS EDUCATIVAS INTEL·LIMOTIUM. Soluciones y respuestas a las altas capacidades” que es va organitzar a l’Escola Betúlia de Badalona.
Va ser una jornada intensa, en la que especialistes experts i moltes escoles van participar aportant les bases i les experiències pròpies per atendre els alumnes amb AACC.
La Carme Torralba i la Marta Segura van exposar com, des de les Aules Col·laboratives, amb una metodologia basada en la cooperació, es crea un ambient propici per atendre les necessitats de tots els nens i nenes.
Des del Departament d’Orientació els volem agrair la seva participació en aquestes Jornades.

EDUCA GLOBAL, ACTUAL LOCAL

En el “Magazinne de la Vanguardia de ja fa uns dies, va sortir publicat un article sobre educació que ens va semblar interessant compartir-lo amb vosaltres.

 

Aprendre a treballar en grup? Gestionar emocions? Saber com funciona el món? El debat educatiu tracta de definir quines noves competències són necessàries pel segle XXI. Quines habilitats, més enllà de les acadèmiques, haurien d’aprendre’s a l’escola? I la primera d’elles és entendre que el món ara és global.

Déu habilitats més necessàries que mai : els experts detecten un distanciament entre el que la majoria dels estudiants aprenen a l’escola i el que aquests nois/es necessiten per ensortir-se’n en els seus entorns, tant comunitaris com laborals. Per reduir les diferències, aquestes són algunes de les destreses bàsiques:

fullsizerender

La hiperpaternitat a debat

3rosa-750x400“Si vostè s’identifica com a pare o mare hiperprotector, pari el carro, perquè no està ajudant el seu fill”. Així comença l’article aparegut a l’ara.cat el 30/12/2016 amb el títol “Més porucs i més insegurs: així són els fills protegits en excés”. En ell podreu trobar l’análisi feta per l’ Álvaro Bilbao, neuropsicòleg, i en Ferran Salmurri, psicòleg clínic, sobre aquest tipus de criança i les conseqüències que pot comportar. El podreu trobar en el següent link: http://www.ara.cat/dossier/Mes-porucs-insegurs-protegits-exces_0_1715228518.html

El País digital, el 13 de gener de 2017, també publica una entrevista feta a José Antonio Luengo, psicòleg educatiu, sobre el mateix tema: “La hiperpaternidad acaba generando adolescentes con muchos miedos”. El podeu llegir a: http://elpais.com/elpais/2017/01/12/mamas_papas/1484215479_924583.html

En any abans,  la revista Faros ja se’n feia ressò d’aquest fet i publicava un article on parlava de “Les conseqüències de sobreprotegir els fills” i donava 10 consells per educar els fills sense sobreprotegir-los . El podeu trobar a: http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/consequencies-sobreprotegir-fills

COM AJUDAR ALS NENS I NENES QUAN SENTEN ENUIG

Sovint hem de manegar situacions en les que les nostres fills i filles o alumnes mostren enuig i això els porta a viure moments de conflicte que no sempre saben com resoldre.
enojadaÉs un tema que a tots ens preocupa i no sempre trobem la manera de poder-los conduir per tal de trobar maneres de canalitzar aquesta emoció.

Un dels primers punts és que puguin reconèixer l’emoció per després poder-la canalitzar i donar-li una resposta adequada segons el context en el que es trobin.

A l’article de “L’enuig: com ajudar els nens a manejar aquesta complexa emoció” de Faros podem trobar una molt bona informació sobre aquest tema: com es desenvolupa, com es manifesta en cada una de les edats i on podem trobar recursos.

 

ELS REGALS DE REIS

Aquests dies als Reis d’Orient se’ls gira feina! Han de repartir regals a molts nens i nenes, i a grans també. A més, no volen deixar de banda les petites grans il·lusions de cadascú, i aquells valors que afloren en unes dates tan especials. Us recomanem la lectura de l’article del diari Ara “Pistes per fer la carta als Reis” i els consells que ens fan arribar des de la Generalitat sobre el consum responsable. Esperem ajudar a fer més senzilla la complexa tasca que aquests dies han d’assumir els Reis.

reis-3

 

http://criatures.ara.cat/Pistes-carta-als-Reis_0_1484251573.html

http://familiaiescola.gencat.cat/ca/recomanacions/recomanacions/consum/

 

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: 3 de desembre

dia-3El  dia 3 de desembre és el dia internacional de les persones amb discapacitat. En parlen diferents mitjants. Nosaltres hem tret la notícia del web de Sant Joan de Déu: http://www.santjoandedeu.edu.es/noticias/dia-internacional-persones-amb-discapacitat-3-desembre

Volem aprofitar aquest esdeveniment per fer èmfasi en la diferència que hi ha entre anomenar “discapacitats” o anomenar “persones amb discapacitat”.  En el primer cas, sembla que hi ha dos grans grups de persones, els que tenen alguna discapacitat i els altres. En el segon dels casos, ens dóna a entendre que patir una discapacitat és una condició que tots podem viure, de manera més o menys visible.

Aquests petits matisos que van apareixent en la manera de parlar de les diferències que ens caracteritzen, tenen un pes important en la transformació de la manera de pensar de tots nosaltres.

No vivim cada dia petites o grans incapacitats, del tipus que siguin, que poden esdevenir discapacitats?

Us deixem llegir l’article publicat al web de Sant Joan de Déu que hi ha a continuació, pensant que poc a poc podem ser més sensibles a les diferències i a l’acceptació profunda de la riquesa que representen.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la discapacitat dins l’àmbit de la salut com tota restricció o absència de la capacitat per realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. Aquesta limitació funcional es manifesta como una realitat en la vida diària i el problema interfereix tant en les activitats físiques com en les psicològiques. És per això que parlem de persones amb discapacitat i no de discapacitats.


Les malalties reumàtiques són les principals causes de discapacitat
Es calcula que, aproximadament, un 10% de la població mundial té algun tipus de discapacitat, això significa que hi ha més de 500 milions de persones que n’estan afectades. Les dades disponibles de l’OMS mostren que l’1,5% de la població pateix una discapacitat intel·lectual i el 12% una intel·ligència límit; a més, entre un 30-50% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen trastorns psiquiàtrics i/o de conducta afegit.
A Catalunya, segons l’Enquesta de salut (2006), un 17,9% de persones presenta com a causes cròniques i més freqüents de discapacitat: el mal d’esquena, l’artrosi, l’artritis o el reumatisme, i la mala circulació de la sang. Els efectes d’aquests trastorns es centren en el moviment, el caminar i les activitats domèstiques. La mateixa enquesta recull que les dones, els grups de més edat i les classes socials més desafavorides pateixen amb més freqüència la discapacitat. Al voltant del 10% dels majors de 65 anys i més considera que no rep el suport social desitjat.
La instauració de la discapacitat pot ser sobtada i aguda o lenta i progressiva, en funció del tipus de patologia que la causi. Pot aparèixer en el moment del naixement, desencadenar-se a conseqüència d’un accident o d’una malaltia aguda en la infància, la joventut o la vida adulta. Freqüentment, la discapacitat apareix a mesura que les persones es fan grans i com a conseqüència de l’aparició de malalties cròniques: malaltia d’Alzheimer, Parkinson, artritis, osteoporosi, etc. o com a reflex d’una pèrdua general en les funcions lligades a l’envelliment.