Fem un te? Per parlar de… el TDAH

…amb el Departament d’ Orientació Psicopedagògica de Sadako.

El Departament d’Orientació de Sadako som un equip que estem treballant per aimagetendre les necessitats psicopedagògiques que es donen a l’escola amb els/les alumnes, els/les mestres i les famílies.
Sovint ens falta temps per compartir espais de tertúlia una mica més rigorosos i arrecerats que el pati o la porta de l’escola per poder intercanviar experiències, dubtes sobre algun tema relacionat amb el seguiment dels nostres nens i nenes, des de l’àmbit psicopedagògic.
El que ens proposem des del Departament d’Orientació de Sadako és oferir-vos una estona per fer una tertúlia, un grup de famílies, acompanyats d’un expert/a, al voltant d’un tema que sigui del vostre interès.
La idea del títol: FEM UN TE? en part és perquè volem oferir un espai distès prenent alguna infusió… i, alhora, fer-ho a l’hora del te, les 17h.

Per començar us volem proposar de parlar del TDAH, els nens i nenes amb TDAH. Les persones interessades ens podeu fer arribar a través del següent formulari, les preguntes, els dubtes i/o les inquietuds que voldríeu compartir.

La idea és recollir les vostres aportacions per organitzar la tertúlia.

El  grup estarà format per un màxim de 15 persones, respectant l’ordre d’inscripció.

La data  del Fem un te per parlar del TDAH, serà el dilluns 23 de febrer a les 17h, a l’Escola Sadako.

Cliqueu sobre l’enllaç o sobre la imatge per respondre al formulari d’inscripció. 

Formulari per a la inscripció

Anuncis

Mindfulness: consciència plena

imageBen segur que la paraula Mindfulness és un mot que ens sona, el coneixem o n’hem sentit a parlar, ja que cada vegada sona més en diferents àmbits que coneixem. En el següent article de El País Semanal del dia 7 de desembre, signat per Gabriel García Oro ens explica des d’una visió molt personal el que pot significar tenir la capacitat de concentrar la nostra atenció en un sol fet que ocupi el nostre moment present, ser plenament conscients d’allò que ens passa o fem en un moment. Cal exercitar-ho, ens convé fer-ho en el món en que vivim, ens diu l’autor de l’article. També ens parla de com podria ser d’útil en l’àmbit educatiu. Al final ens presenta una activitat de Consciència plena o Mindfulness per si volguéssim practicar.

Enriquir-se de les diferents intel·ligències de cada ú

A continuació podeu trobar una entrevista amb Howard Gardner que va rebre el Premi Príncipe de Asturias al 2011 arrel del seu treball sobre les intel·ligències múltiples. L’autor ens recorda  que l’aprenentatge és continu i permanent i que és molt important estimular-lo per poder desenvolupar al màxim les nostres capacitats. Així, explica que sovint un test no pot avaluar la intel·ligència d’un nen més enllà del tipus de intel·ligència que el test avalua i del moment en que es passa. Les capacitats que tenim no es mantenen estables i evolucionen fins als 20 anys d’edat, de manera que cal que estimulem al màxim als nens durant les primeres edats per tal que puguin extreure d’ells mateixos el seu màxim potencial. La concepció de que hi ha diferents intel·ligències ens porta a comprendre que hi ha moltes maneres d’aprendre i de ser intel·ligent i de que tots tenim la oportunitat de millorar i de lluir en aquelles tasques per les que són més destres o tenim més facilitat. Comprendre que hi ha diferents tipus d’intel·ligència ens porta a la necessitat de donar una educació i una formació molt més personalitzada i que atengui al màxim a totes les maneres d’aprendre de  cada un dels alumnes que integren una classe. Així, caldrà ensenyar a aprendre de maneres diferents i fer que els alumnes siguin responsables del seu propi camí d’aprenentatge. El mestre haurà d’assumir el seu rol com a guia, ajudant a l’alumne a desenvolupar totes les seves capacitats. Veient la dinàmica que està prenent el present, caldrà crear entorns de modelatge per a la interacció social i el treball en equip com a competència necessària.  És molt important que des de ben petits aprenguem a treballar amb persones diferents, que ens aporten punts de vista diferents al propi, amb intel·ligències diferents i per tant que ens aporten un enriquiment a través de la interacció social. Cal tenir present, en tot això, que la intel·ligència va més enllà del context escolar i no perdre de vista la necessitat de treballar la comunicació i les emocions en tots els contextos en els que es desenvolupa la persona. Els nens han de fer seu l’aprenentatge a través de l’emoció, que és com més rellevant es torna aquest, ja que passa a formar part de les experiències personals i de la pròpia identitat. No som tots iguals i el model que H.Gardner planteja amb les intel·ligències múltiples té un impacte important amb la manera de entendre l’ensenyament i l’aprenentatge i el propi concepte de la intel·ligència concebut des de fa temps. Si no som iguals, hem de dissenyar una educació personalitzada per cada ú que gràcies a les TIC ha deixat de ser una utopia. Cal, però, acabar de produir una revolució en la forma d’aprendre dels nens.  Resulta una evidència que el sistema educatiu ha canviat més en les darreres dècades, que els últims segles.

No hi ha mestre petit

Qui aprèn de qui? En aquest article pulicat el passat 16 de novembre a EL PAÍS SEMANAL ens indueixen a la reflexió sobre Qui ensenya a qui? i tot el que els alumnes poden aportar. Ens parla de la importància de viure el moment com a temps real, a deixar-se sorprendre, a aprendre de l’error, a embrutar-se… Us convidem a descobrir les 11 claus que ens recorden que els nens i nenes tenen molt a ensenyar-nos als adults.

 

Decàleg per a una mare.

imageA vegades ens cauen a les mans paraules que ens sacsegen i que ens donen l’oportunitat de pensar sobre fets que, de tan habituals com són, es “normalitzen”.

El canvi que ens permet fer el fet d’esdevenir pares o mares ens pot confondre en el nostre paper, per com n’és d’extraordinària l’experiència.

Alejandro Jodorowsky en el seu estil ens ofereix aquest decàleg:

Decálogo de la Madre

1- He parido un hijo que no es mío. Lo entrego al mundo.
2- Este hijo no ha venido a cumplir mi proyecto, ni los proyectos de mi árbol genealógico, sino el suyo propio.
3- No lo bautizo con ningún nombre ya presente en el árbol, ni con nombres que le impriman un destino.
4- Se lo doy todo, lo crío con afecto, sin dejar de ser yo misma, sin adicción al sacrificio, sino con responsabilidad y desde la libertad.
5- Le ofrezco herramientas que ayuden a construir el edificio de su propia vida, pero acepto que tome libremente las que el juzgue adecuadas y rechace las inadecuadas para él. Me doy cuenta que la mejor manera de enseñar a un hijo no es con mítines, ni con límites, sino con el ejemplo.
6- Acepto que deje de llamarme “mamá” cuando él lo decida, para pasar a llamarme por mi propio nombre, porque así rompe lazos de dependencia y la relación entre ambos se equilibra.
7- Le permito y facilito que tenga un espacio privado e íntimo en la casa que sienta como su propio territorio.
8- En cuanto a la elección de sus amistades, de su carrera, de sus actividades de ocio, etc., le escucho, le doy mi parecer, pero no selecciono nada por él, ni le prohíbo ni lo obligo.
9- Dejo que mi hijo cometa errores, que se caiga, que no sea perfecto. Comprendo que cada fracaso es un cambio de camino y con ellos se crece cada día; si lo protejo demasiado lo bonsaitizo, nunca será adulto.
10- Jamás definiré a mi hijo (“es tranquilo”, “eres nervioso”, “es tímido”…), porque entiendo que los niños se forman su autoconcepto a partir de lo que sus padres dicen de él. Le transmito que dentro de él están todas las posibilidades del ser, lo es todo en potencia.
Alejandro Jodorowsky