Meditar és bo per al cervell

IMG_4672

Tots som consients de la importància que té la calma personal per poder estar bé i funcionar millor. Són moltes les experiències que avalen aquest fet, però el dia a dia actual ens pot portar a dinàmiques que ens absorbeixen i que ni ens donen el temps per la calma.

Aquest article reclama l’espai i l’activitat de la meditació per retrobar-se amb el jo personal i recuperar l’energia, la plasticitat i la creativitat que en ocasions no podem posar en marxa.

APRENEM A ENSENYAR ,ENSENYEM A PENSAR

CREIX, Centre de desenvolupament infantil

20 i 21 de febrer de 2015

Javier Bahón, universitat del Pais Basc

Durant el cap de setmana, un nombre important de mestres i persones vinculades a l’ensenyament ens vam reunir a Barcelona per a treballar, debatre i aprendre sobre com ensenyem i com aprenem. 

En Javier Bahón va anar desgranant tot un seguit de recursos que ens portaven a poder parlar sobre transferències, sobre la planificació i els camins que cal mostrar per aconseguir ser competents.

Hi va haver moments de replantejament del temps escolar, de les estones dedicades a adquirir competències bàsiques i no a fer activitats rutinàries i mancades de contingut.

Vam partir de la figura de l’educador que ajuda a que els seus alumnes puguin arribar a treure tot el que porten dins, pel seu propi bé i per al de la societat. D’aquell que gestiona el coneixement, el que crea entorns inclusius, el que descobreix els punts forts de cadascú, el que és capaç de flexibilitzar els materials, les propostes…el que avalúa coherentment i dóna més importància als processos que no pas als resultats.



L’educació exigeix emocions

Qui no s’emociona no aprèn?

Si recordem què hem après d’important a la vida seguramimageent ens adonarem si aquell aprenentatge va acompanyat d’una emoció, o no! El que és cert és que els nostres nens i nenes tenen unes necessitats a l’hora d’aprendre que han de ser interessants, motivadores…, els han d’arribar, se les han de poder fer seves. Nous temps, noves consignes acadèmiques? L’article de la revista El País Semanal del diumenge 14 de desembre, escrit per Borja Vilaseca ens fa pensar sobre la nova manera d’educar, com un fenòmen que no es pot aturar!

 

Codocència i Multidocència

A la revista Àmbits de Psicopedagogia i Orientació podreu trobar un article que hem elaborat conjuntament amb la Dolors Ylla, responsable del Departament d’Orientació de l’escola. És un exahustiu article on es presenten les estratègies educatives de codocència i multidocència desplegades a l’escola. Aquest article el vam escriure a finals del curs passat, de manera que alguns dels plentejaments de futur que s’hi plantegen, ja són una realitat avui a l’escola. Sincerament crec, que el desenvolupament d’estratègies de treball en equip dels docents, és un dels passos més determinants per assolir nivells òptims d’atenció a la diversitat i consolidació de processos d’innovació. Deseitjo que sigui del vostre interès.

Captura de pantalla 2014-12-12 a les 19.04.32

RESUM
L’escola per adequar-se a les necessitats de la societat actual ha hagut d’introduir elements nous en el desenvolupament de les tasques d’ensenyament-aprenentatge que provoquen canvis necessaris en les metodologies que s’apliquen i en l’organització dels recursos. Aquests fets esdevenen imprescindibles…

View original post 91 more words

El meu pare em cuida (de debò)

image“Fer de pare exigeix amor i valentia”, ens diu José Andrés Rodríguez al suplement ES de La Vanguàrdia del passat 8 de novembre.

És així, els fills requereixen molta atenció i no només parlem de la quantitat de temps, sinó de la dedicació intensa per cobrir les seves necessitats personals, emocionals, socials…

Qui dedica més temps als fills, les dones o els homes? Estaria molt bé que un dia tinguéssim dubtes sobre  resposta a aquesta pregunta. Ara per ara, encara que els temps estan canviant, no hi ha dubte! Sigui pels costums, per l’educació rebuda…, les dones acaben acaparant rècords de dedicació familiar.

Però va disminuint la diferència en el repartiment d’atencions familiars entre homes i dones! Els nostres nens i nenes tenen, per sort, més diversitat de models familiars que, poc a poc, poden anar trencant alguns estereotips molt establerts.

Us animem a llegir aquest article, com us animem a seguir endavant fent de mares i pares per un món més equitatiu!