LÍMITS: COM I PER QUÈ?

limits picRecentment algunes famílies ens han preguntat sobre posar límits als seus fills: Com establim els límits? Com ho fem? Per què?

Compartim un article del Diari Ara que parla sobre la importància dels límits en l’educació.

 

 

“No s’ha de tenir por a dir no als fills. Hi ha pares que es pensen que els estimaran menys o que la negativa els passarà factura”

 

Anuncis

Els deures, dels alumnes o dels pares? 

Recentment han estat moltes les reflexions sobre els deures, la seva incidència en els resultats acadèmics, el tipus de deures que s’han de posar, etc.

La Vanguardia va publicar  l’any passat un interessant article en relació a la necessitat de que siguin els nens qui facin els deures i no els pares. D’igual manera no descuida que hi hagi casos específics que requerixin d’aquesta ajuda, però que en la major part dels casos han de ser els propis alumnes els qui resolguin les tasques que se’ls posen per realitzar a casa.

Certament cal ser consicents dels diferdeuresents objectius que hi pot haver darrere l’encarrec de determinades feines a casa. Algunes d’elles poden ser de consolidació i busquen millorar l’autonomia i responsabilitat de l’alumne. Altres potser poden requerir de més ajuda si es tracta de projectes més oberts d’investigació per fomentar els interessos particulars de cada criatura. Amb tot, ells han de ser els protagonistes de la tasca i els adults hem de procurar mesurar i guiar la seva cerca, la comprensió del que llegeixen i acompanyar-los perquè puguin organitzar les seves idees d’una forma que comprenguin i tingui sentit. Només si han fet una tasca per ells mateixos, si se’n senten autors, la poden mostrar i defensar amb seguretat, orgull i coneixement del que expliquen.

També cal considerar que algunes de les tasques que puguin fer els alumnes a casa puguin ser de caire més creatiu. És important deixar que els nens i nenes puguin explorar aquesta vessant d’ells mateixos. Posar al seu abast tècniques, materials o propostes diverses els pot ajudar a obrir els seus horitzons i les possibilitats que maneguen, però sobretot cal donar-los un temps previ per a la pròpia reflexió i presa de decisions. Ells han de tenir la seva primera idea abans de proposar idees que devaluen les seves pròpies.

Un cop més, família i escola hem de posar-nos junts en el rol de mediadors, d’acompanyants en el procés d’aprenentatge dels infants. Els mestres hem de poder concretar de forma clara quines tasques s’encarreguen a casa i amb quin objectiu i les famílies de maximitzar l’autonomia del seu fill/a per aconseguir posar en marxa totes les seves potencialitats. No és el paper més senzill per als adults, però sovint és el que més necessiten.

 

 

ELS DEURES AJUDEN O PERJUDIQUEN?

El passat diumenge el Periódico va publicar un article on explicava que l’OMS alerta que els deures perjudiquen la salut.  Aquesta pressió, assenyala la mateixa OMS, es tradueix moltes vegades en “un increment de patologies com els mals de cap, dolors d’esquena, malestar abdominal i marejos”, així com dels “estats d’ànim que porten els nois a sentir-se tristos, tensos o nerviosos”.

Tal com diu l’article, la responsable de Rosa Sensat defensa que “l’aprenentatge està a tot arreu, els nens poden aprendre sortint a fer un passeig, anant a comprar a una botiga pròxima o ajudant els seus pares en la cuina”, de manera que els deures o la prolongació del treball escolar a casa no tenen raó de ser, diu.

En contraposició algunes associacions de pares defensen que els deures poden ajudar a consolidar alguns aprenentatges.

Darrerament els deures s’han convertit en un tema de debat sobre el que és bo que tots els centres educatius ens anem qüestionant.