LES PERSONES AMB TDAH TENEN EL CERVELL DIFERENT

Que les investigacions ens donin informació que ens ajudi a comprendre millor les diferències sempre és una bona notícia! Però ens qüestionem si la comprensió de les diferències ha de dependre de dades científiques que les avalin.

Dins l’entorn escolar pot ser  fàcil de comprendre que no li demanem el mateix a un alumne que porta una cama enguixada, que a un altre que no l’hi porta. Pot ser més o menys fàcil de comprendre que donem més temps a alguns alumnes que presentin la necessitat d’anar a un ritme més lent. Però que s’ofereixi a un alumne que necessita moure’s la possibilitat de sortir de l’aula, d’anar a un determinat espai o pactar per facilitar l’aprenentatge, quan, a més, pot ser un alumne que, com que es mou més, distorsiona, fa interrupcions…, com si això fos un premi, això sol ser més complicat de comprendre.

I és que partim de la base que som iguals! I “si jo m’esforço, que ell o ella s’esforci!!!” Però tots som diferents i tenim necessitats en consonància a aquestes diferències.

La societat en que vivim tolera malament allò que és difícil de justificar. Necessitem un “comprovant” que ens “permeti” ser comprensius. I si els estudis científics ens ajuden, benvinguts tots els estudis!!!

Mentrestant, nosaltres, seguirem treballant perquè siguem capaços de comprendre que la diversitat és riquesa i que la inclusió és la manera de conviure que va bé a tothom!

L’article de La Vanguardia del 16-2-17, signat per Josep Corbella ens explica els darrers avenços en l’estudi del cervell de persones diagnosticades amb TDAH, que s’han publicat a la revista The Lancet Psychiatry i que compartim aquí amb vosaltres: Les persones amb TDAH tenen el cervell diferent.

PARES I MESTRES CARREGUEM ALS NENS LES NOSTRES MANCANCES EMOCIONALS

Llegim en el diari Catorze14, del 16 de febrer de 2017, una entrevista realitzada per la Gemma Ventura, feta a l’Eva Bach, que pensem val molt la pena compartir.
Ens sembla extraordinària la manera amb la que l’Eva Bach expressa la importància que té la salut emocional en l’educació dels nens i nenes; ho deixa ben clar quan diu “necessitem tallers de reparació d’adults”.
Evidentment, quan decideixes ser mare o pare, o quan vols dedicar la teva vida professional al món de l’educació, ningú et fa passar cap prova de salut emocional, ni cap prova per validar els recursos emocionals que tens per avalar que ja estàs a punt per encarar els conflictes que segur et trobaràs i als que t’hauràs d’enfrontar.
Però mai és tard per anar prenent consciència. Ens sembla una aportació excel·lent, aquesta entrevista, per reflexionar i per donar suport a possibles accions.
Esperem que us agradi: «Pares i mestres carreguem als nens les nostres mancances emocionals»

Nens amb por: com podem ajudar-los?

La por és un mecanisme de defensa que ajuda el nen a evitar situacions potencialment perilloses. Apareix quan se sent en perill, sigui per una amenaça real o imaginària. És una resposta normal que prepara el cos per reaccionar davant la situació.
Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de tot nen, però igual que apareixen també desapareixen espontàniament, a mesura que el nen va adquirint experiència respecte a elles.

En aquest sentit us recomanem per una banda la lectura de l’article de la revista “FAROS” dedicat a aquest tema.

A més us proposem diferents eines per ajudar als nens/es a superar les seves pors, una de les més efectives és la literatura. Els contes infantils funcionen perquè ells s’identifiquen i empatitzen amb els personatges, sentint les seves pors. Senten la tensió i l’ansietat que creix en avançar la història per cedir en el desenllaç, encara que aquest no sigui tan bonic com voldríem. Veure que uns altres han afrontat i superat les seves mateixes pors els dóna confiança a si mateixos i en els seus propis recursos personals.

Per què evitar dir “Molt bé” als nens i què dir-los en lloc d’això

Fa uns dies va caure a les nostres mans un article d’opinió escrit per Rosa Fuentes en el que fa referència als elogis i reforços que diem als nostres menuts.

En el seu article fa referència als estudis de Carol Dweck sobre la Mentalitat de Desenvolupament. Aquesta autora ha fet un estudi sobre com afecta l’elogi al desenvolupament dels infants.

A partir d’un experiment, va poder concloure que els infants que intentaven mantenir la imatge que d’interlocutor tenia d’ells.

Així, a aquells infants que se’ls havia reforçat de manera que se’ls percebia com a molt intel·ligents, evitaven les tasques més difícils per tal de no semblar “tontos” i evitaven l’error, ja que el veien com a quelcom negatiu.

En canvi, si pensaven que s’havia endut la impressió de que era molt treballador, intentaven mantenir aquesta imatge esforçant-se més i escollint tasques que suposaven més temps tot i ser més difícils.

Però no n’hi ha prou en reforçar als infants quan s’esforcen molt. Si reforcem l’esforç de manera buida, sense que tingui sentit, acabaran donant el mateix resultat que els elogis a la intel·ligència.

A l’article de Rosa Fuentes s’explica, a més, què és l’elogi evaluatiu, l’alabança descriptiva i es fan suggerències d’allò més detallades per utilitzar aquest recurs per fomentar l’esforç i l’autoimatge de treballador en els nostres infants.

BARALLES I CONFLICTES

La vida en societat genera una àmplia gamma de conflictes de tot tipus: personals, interpersonals, intergrupals, interculturals, a l’escola…

Definim el conflicte com una situació en què unes persones i les altres persegueixen metes diferents, defensen valors contradictoris, tenen interessos oposats o diferents entre si o pretenen aconseguir simultàniament i competitivament el mateix objectiu. Es genera pel convenciment que cada un té la raó, que només val la seva raó. És un estat de disharmonia.

Són moltes les ocasions en què ens fem preguntes davant les baralles dels nens i les nenes: Davant les baralles dels nens està bé intervenir? O és millor deixar-los resoldre a ells mateixos els seus conflictes? I si acabem intervenint quan i com ho fem?

Compartim un article de la psicòloga Elena Ordax on explica que els nens i les nenes “es barallen perquè encara no coneixen una manera millor de resoldre els conflictes i usen la violència verbal o física com a única solució coneguda per aconseguir el que volen amb els seus iguals”.

Remarca la importància d’ensenyar-los a resoldre els conflictes de manera no violenta i proposa com els podem ajudar a aprendre’n.

Podeu llegir l’article aquí.

______________

BOQUÉ I TORREMORELL, M.CARME. Guia de mediació escolar. Barcelona: Dossiers Rosa Sensat, 2002.

Detecció de risc de dislèxia a través d’una app

AmicsDeLesTIC's

La tecnologia cada dia s’acosta més a tothom i des d’aquest Nadal que s’ha aproximat també a les dificultats d’aprenentatge d’una manera molt clara.

L’app Dytective permet detectar una possible dislèxia amb un senzill test de 15 minuts a través d’una app gratuïta que està al servei de famílies i centres educatius per ajudar en aquesta tasca de prevenció i detecció d’un trastorn que pot arribar a afectar d’un 4 a un 20% de la població segons diverses fonts oficials.

L’app és fàcil d’utilitzar i a més està disponible tant per ordinador com per tablets i dispositius IOS.

De moment només està disponible en castellà. Utilitzant intel·ligència artificial, analitza més de 200 variables i notifica el risc de dislèxia amb una precisió del 89,5%. Es una eina validada científicament amb més de 10.000 persones de parla nativa castellana i avalat per professionals i escoles.

Luz Rello és la creadora i…

View original post 75 more words

II JORNADAS EDUCATIVAS INTEL·LIMOTIUM

El passat dissabte, 28 de gener, vam tenir l’oportunitat de participar a les “II JORNADAS EDUCATIVAS INTEL·LIMOTIUM. Soluciones y respuestas a las altas capacidades” que es va organitzar a l’Escola Betúlia de Badalona.
Va ser una jornada intensa, en la que especialistes experts i moltes escoles van participar aportant les bases i les experiències pròpies per atendre els alumnes amb AACC.
La Carme Torralba i la Marta Segura van exposar com, des de les Aules Col·laboratives, amb una metodologia basada en la cooperació, es crea un ambient propici per atendre les necessitats de tots els nens i nenes.
Des del Departament d’Orientació els volem agrair la seva participació en aquestes Jornades.