DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN

Avui dimarts 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Síndrome de Down amb el propòsit d’augmentar la consciència sobre aquesta qüestió i de fomentar el respecte i la inclusió de totes les persones.

A El Periódico han donat cabuda a nombroses històries protagonitzades per persones amb síndrome de Down que ens han emocionat. Podeu llegir-les aquí: Sis històries reals que t’emocionaran

També compartim aquest vídeo realitzat per Down Catalunya amb cinc breus diàlegs de joves que trenquen tòpics sobre la seva condició i demanen a la societat un canvi de mirada.

Segur que saps com sóc? Segur que saps qui sóc?

Segur que saps com em sento? Segur que saps com em va?

Segur que saps què és la síndrome de Down?

Anuncis

UNA MICA DE CREATIVITAT

CREATIVITATQuè és la creativitat? Quines funcions mentals hi ha implícites? què caracteritza una persona creativa? com podem fomentar aquesta qualitat des de les escoles?

La resposta a aquestes preguntes la trobareu desenvolupada al següent article de Sir Ken Robinson, en què parla de creativitat i educació…

La creativitat és l’habilitat d’inventar i desenvolupar idees noves i originals. Significa posseir la capacitat de trobar solucions a problemes de forma original i creativa. La creativitat no només s’expressa en la resolució de problemes, sinó també, en la localització d’aquests.

Hi ha moltes teories i idees sobre la creativitat, per això, per a poder definir-la amb precisió, és necessari considerar: la persona creativa, el producte creatiu, el procés creatiu, l’espai per a crear i les idees mentals, espirituals o transcendentals.

El procés creatiu implica la interacció de les funcions següents: pensar, percebre, sentir i intuir.

Segons Clark (1992) la creativitat és una condició, actitud o estat molt especial que involucra la síntesi de totes les funcions de la ment i que inclou un indici d’una “altra dimensió”.

Segons Sandra Carracedo (2007) la creativitat és la capacitat humana per a la innovació. Es caracteritza per la seva originalitat, flexibilitat, fluïdesa i per ser generadora d’idees innovadores.

Una de les persones més influents en relació al tema de la creativitat ha estat Edward de Bono (2008) que parla del pensament creatiu com un pensament lateral, com el procés mitjançant el qual es generen noves idees relacionades amb la invenció. D’aquesta forma, mentre la creativitat apunta als resultats, el pensament lateral se centra tant en el procés com en els resultats. El pensament lateral augmenta l’eficàcia del pensament vertical al oferir noves idees per a la seva elaboració lògica.

Educant des de l’àrea de la creativitat, es pot arribar al desenvolupament complet de les capacitats totals incloent les lògiques. En l’escola actual, les tècniques i mètodes instructius empleats es basen fonamentalment en els processos determinats pel pensament vertical. Per aquest motiu, els nens/es amb una alta capacitat creativa no només inhibeixen el seu potencial sinó que no aconsegueix l’objectiu de l’aprenentatge en aquest tipus d’estructures.

Les característiques de la persona creativa són:

  • Curiositat: té la necessitat de profunditzar exclusivament en funció dels seus interessos.
  • Percepció súper fenomènica: intueix que en el tema a investigar es troben amagades respostes no perceptibles als sentits.
  • Originalitat: genera idees úniques i innovadores.
  • Sensibilitat: capta l’essència dels fenòmens, és hipersensible als problemes, necessitats, sentiments i expressions dels altres.
  • Flexibilitat: capacitat de canviar la perspectiva i adaptar-se a noves regles. Veure les diferents cares d’un problema.
  • Fluïdesa: capacitat per a donar moltes propostes davant un problema, elaborar més solucions, més alternatives…aportant idees sense parar.
  • Transformacions: refà idees, conceptes, persones i coses.
  • Autonomia: llibertat per a pensar i deixar que es desenvolupi la seva fantasia i espontaneïtat (pensament lateral o divergent).
  • Associació: implica la capacitat d’unir i combinar idees, paraules, imatges, que no guarden relació entre elles.
  • Elevat nivell d’intel•ligència: bon potencial intel•lectual.
  • Elevada capacitat de simbolització: utilitza una cosa com a símbol d’una altra, també poden representar segons l’analogia existent entre els dos aspectes.
  • Motivació inicial, fantasia i intuïció: és capaç de mirar dintre de un mateix i fiar-se del propi coneixement interior (autoconfiança).

Segons les investigacions en l’àrea de la creativitat, la unió de recursos interactuant amb elements cognitius i no cognitius es necessària per a desenvolupar el potencial creatiu de qualsevol persona.

A continuació, proposaré i explicaré una sèrie de processos útils per a estimular la creativitat:

  • Processos intel•lectuals: la formulació de la pregunta és tan important com la resposta.
  • La selecció de l’estratègia en la resolució de problemes: utilitzar el pensament lateral o divergent.
  • El discerniment descodificador selectiu: captar allò essencial del fenomen.
  • Comparació selectiva: fer extraordinàries analogies comparatives en el procés creatiu.
  • Combinació selectiva: saber unir fets o idees connectades de forma inusual.
  • Coneixement: no com a contingut, sinó com un element essencial dels fenòmens que li permeten jugar amb les idees i transformar-les en un producte original.
  • Motivació: cal distingir els elements motivadors de treball i d’objectius. Els primers són qualsevol font o impuls que porti a la persona a concentrar tota la seva atenció i treball en una tasca. Els elements motivadors s’impulsen cap a un objectiu i s’orienten en la tasca com un medi per a aconseguir una finalitat, un objectiu. Per exemple, quan la motivació està enfocada en les notes, els elogis o en complaure a pares i professors, la creativitat queda empobrida.
  • Entorn: enriqueix la creativitat quan hi ha llibertat, el qual implica;

– l’acceptació i respecte a la diversitat;

– espais (físics, temps, oportunitat i recursos) per a investigar, explorar, redescobrir, jugar amb les idees, formular interrogants, transformar…

– el suport de l’àmbit familiar, escolar i social;

– oferir oportunitats i un ambient harmònic que permeti desenvolupar aquest do;

– l’expressió afectiva, dins de un marc que afavoreixi la fluïdesa de comunicació, respecte i llibertat;

– l’ eliminació d’ obstacles com, per exemple, no veure més enllà de l’aparença, el conformisme o imposar pautes rígides i formés de fer;

– procediments que no impliquin reptes que redueixen la capacitat d’innovar;

Tant la recompensa (premis i qualificacions) com la censura o el càstig inhibeixen l’impuls creatiu. La inseguretat per la por a equivocar-se, un exagerat desig d’èxit o un perfeccionisme desmesurat també inhibeixen la creativitat.

L’existència del TDAH ha quedat demostrada. I ara què?

The Lancet Psychiatry ha publicat aquest cap de setmana  un dels articles més sòlids i més extensos sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Com ja s’ha fet públic, l’estudi demostra que el cervell de les persones amb TDAH presenta un retard en el desenvolupament maduratiu, i això afecta estructures implicades en els processos
d’atenció, control de les emocions, control voluntari del moviment i la cognició.

Si eltdah TDAH no és un trastorn del comportament i, en canvi, és un retard maduratiu, quina teràpia hem d’aplicar? De fet, cal que fem teràpia? O cal que esperem que el nen faci el procés maduratiu al seu ritme?

En aquest article  a Roser Maresme ens dona algunes respostes i ens fa entendre sobretot que cal conéixer, acompanyar i adaptar-nos a les necessitats dels nens i nenes amb TDAH per tal de  fer-los capaços d’adaptar-se al món en què viuen.

 

SENSE VINCLES, APRENEM?

f02c8be2c7f6ea0a30112de9758b8212Aquest és el títol d’un article de la Teresa Terrades, professora de secundària i coach educativa, que va aparèixer al Diari de l’educació del 7-2-17.

Si voleu saber  la seva resposta a aquesta pregunta no deixeu de llegir-lo a: http://diarieducacio.cat/sense-vincles-aprenem/

Saved from cop-cv.org