VOLS SER SAMAGAMA?

SAMAGAMA?

Aquesta paraula sorgeix de la cerca d’un grup d’alumnes quan feien 5è de primària per anomenar als  “xivatos”, “xivatos bons”. “Xivatos” de Somrius.

Des del Projecte Somrius, amb l’objectiu que tothom pugui trobar a Sadako un espai de confiança on sentir-se segur i poder sentir-se bé, s’intenta promoure una actitud de col·laboració i respecte entre tots els alumnes.

Hi ha moltes situacions al llarg d’un dia que poden fer sentir malament un company/a. I hi ha molts espectadors, observadors d’aquestes situacions, que per habituals, semblen “normals” i no ho són!  Volem promoure una consciència profunda pel respecte de cada una de les individualitats, amb diferents sensibilitats, donant a entendre que tothom té dret a estar bé a l’escola.

Cada persona és qui sap què el fa sentir bé o malament. Per aquest motiu, la primera idea que es transmet desde SOMRIUS és la de dir el que “no m’agrada…”, el que no em fa sentir bé en cada situació que calgui.

Per recolzar i reforçar aquesta primera idea SOMRIUS necessita que els observadors/es, espectadors/es, facin un petit acte de valentia i “parlin”, quan vegin un company/a que ho està passant malament perquè un/a altre/a li està dient, fent, alguna cosa que traspassa la ratlla del respecte.

Ser SAMAGAMA,  vol dir que t’esforces per col·laborar en crear un ambient en que tothom s’hi pugui sentir bé “dient” el que veus que ho impedeix.

Pots ser SAMAGAMA fent-li veure a un amic que el que està fent no està bé perquè està fent sentir malament un company/a, i també quan algú decideix “denunciar” de manera anònima, o no, a la bústia, al correu o directament a la persona responsable de SOMRIUS, que ha vist que algú s’està sentint malament repetides vegades.

El passat dijous, 23 de novembre, vam presentar el Projecte Somrius als petits de l’Escola Gran, els nens i nenes d’EI-5.

I, com qui planta una llavor, esperant que doni bon fruit, els vam fer aquesta pregunta:

 

 

 

 

 

LES EMOCIONS SÓN LA CLAU

El passat 8 d’octubre, en un article del diari ARA, l’Eva Bach ens va donar un cop de mà sobre com enfocar, a partir de les emocions, el que està passant a Catalunya i que és extrapolable a qualsevol situació on uns pensen diferent als altres. Sobretot  és important el que  transmet  que per defensar la nostra postura, sigui quin sigui el tema que defensem,  és bàsic  mostrar-nos amables, respectuosos, dialogants i comprensius amb aquells que pensen diferent. També  ens diu que la comunitat educativa és apta per adreçar-se a infants i adolescents si és capaç de conduir les emocions per camins saludables i sobretot si transmet la idea que l’important és estar disposats a qüestionar les conviccions que té un mateix sobre qualsevol tema, enlloc de menysprear o atacar la dels altres. Aquest article és una proclama al respecte a l’opinió de l’altre i ens deixa molt clar que l’important no és quines són les nostres idees, sinó quines són les nostres emocions i com les gestionem.

 

Us convidem a llegir l’article: Les emocions són la clau

 

 

L’ASSETJAMENT ESCOLAR

El passat dimarts, 14 de novembre, vam gaudir d’una estona de tertúlia en un Fem un te… per parlar de l’assetjament escolar. Un grupet de mares i pares de les nostres famílies, alguns membres de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica i l’Oriol Julià i en Javi Castillo, experts en el tema (de l’equip SEER) vam dedicar una bona estona, que se’ns va fer curta, a endinsar-nos en el tema amb les aportacions de tots els participants.

Es fa molt difícil de resumir tot el que es va parlar, explicar com van desenvolupar la sessió l’Oriol i el Javier (amb sorpresa inicial per posar-nos en situació). Deixem aquí una mostra d’algunes de les idees que van sortir.

És important poder discernir entre conflicte, situació conflictiva o assetjament o bulling. La persistència en el temps de la situació conflictiva en seria un indicador.

Qualsevol pot entrar en el paper d’assetjador. Ens cal ser conscients que és un paper, no s’és assetjador o s’és víctima, s’entra en el rol d’assetjador o de víctima, i també se’n pot sortir. S’hi entra perquè es pot lligar a una emoció que em fa sentir que tinc poder.

Cal treballar les habilitats socials per tal de poder triar de no posar-me en un paper d’agressor, d’assetjador, d’excloure…, ni en el paper de víctima.

 

• Quines creences té el que fa el paper d’assetjador/a?
• Quines creences té el que desenvolupa el rol de víctima?
• Quines creences té l’espectador?

I a les famílies què podem fer?

Davant de qualsevol canvi que es produeixi cal estar alerta, no normalitzar els canvis, intentar saber-ne els motius.

Desplegar accions que són factors protectors:

• Donar moments de qualitat per parlar de com es percep la vida…
• Escoltar el discurs que tenen els fills/es.
• Parlar de les creences que tenen.
• Parlar des dels objectius comuns que tots tenim: Tots tenim dret a estar bé.
• Permetre veure o parlar de tot el procés que fan els pares en una situació conflictiva per veure com s’arriba a la reconciliació, el pacte…, la recuperació del benestar.
• Parlar per saber què m’agrada i què no, què em fa sentir malament i què em fa sentir bé.
• Estar alerta en els comentaris que fem als fills/es, cal legitimar les emocions que visquin.
• No normalitzar els canvis. Obrir vies de comunicació quan s’observen canvis.
• Valors bàsics: respecte, confiança i seguretat.
• Generar espais habituals, generar l’hàbit per poder mantenir una comunicació fluïda.

 

En cas de detectar uns situació d’assetjament, cal treballar conjuntament família, escola. En el procés observem tres fases:

• Aturar i protegir.
• Activar i implicar. Treballar la implicació, estar a favor de la violència, o no, no es pot ser neutre.
• Sanar i restaurar.

 

L’Oriol i en Javi ens van recomanar l’adreça  http://pdabullying.com/  dins de la web de SEER,  http://salutieducacioemocional.com/.

Una mare ens va recomanar la pel·lícula Un Dios Perfecto com a recurs complementari a la temàtica que compartíem.

I per acabar, algunes imatges del grup que vam fer un te per parlar de l’assetjament escolar!

UNA NOVA FORMA D’AVORRIR-SE

L’avorriment, avorrir-se, ser avorrit…, ens sonen com expressions negatives que ens porten a sentiments d’apatia, de desgana…, sentiments negatius.

Segons José Antònio Marina “l’avorriment és el pas previ a la creativitat”, acció que afavoreix gaudir i que pot proporcionar satisfaccions lligades a sentiments positius.

Sentim parlar  sovint que vivim una època de canvis, un canvi d’era, una velocitat espectacular en els canvis…

Tenim temps d’avorrir-nos? Ens avorrim?

Molts cops sentim l’expressió “això és avorrit” o “m’avorreixo” a la boca dels nostres nens i nenes. I què els diem? Què els podem dir?

Avorrir-nos quan tenim el temps ple d’activitats, sembla una contradicció. És una nova manera d’avorriment, que pot generar una mena de malestar del que no trobem la forma de sortir. Ens cal anar elaborant una nova manera, amb nous referents, ser més conscients del valor i els significat de l’avorriment per arribar a superar-lo com una fase inicial d’un procés que estimula la nostra ment curiosa i activa, cap a la creativitat.

Fa algunes setmanes sortia un article en aquest blog que parlava del fenomen “Slow parenting”. Es comentava la importància del temps, de gaudir-lo, d’assaborir-lo amb un ritme que necessita reduir la velocitat en la que ens trobem sovint immersos i que ens permet sentir millor i més a fons. Rebaixar la velocitat en les relacions amb els familiars, els amics… per estar bé i créixer millor.

En la mateixa línia i de manera complementària us convidem  a llegir l’article “El nuevo aburrimiento”, publicat al Magazine de La Vanguàrdia del passat 15 d’octubre del 2017, signat per Antonio Ortí i amb il·lustracions de Ana Yael. Trobem interessant el recorregut que fa per trobar el sentit de l’avorriment, en procés de canvi, i com podem fomentar que esdevingui un sentiment inicial en el camí cap a la creativitat.

Esperem que us agradi!

 

 

http://www.magazinedigital.com/historias/reportajes/nuevo-aburrimiento

Són realment dolents?

En un recent article del diari ARA, es planteja un conflicte que apareix habitualment a les escoles, que és la burla i la falta de respecte entre companys.

En l’article, es menciona l’autoestima com un dels factors determinants en l’aparició d’aquests tipus de conductes, esdevenint la baixa autoestima un factor de risc. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’autoestima es configura principalment a partir de la comparació entre la imatge real i la ideal que tenim de nosaltres mateixos, de la comparació amb el grup de referència i en com una persona és valorada pels altres. Així doncs, verbalitzar els aspectes positius dels companys o alumnes i mantenir una comunicació assertiva, establir exigències i expectatives realistes, ajudar a comprendre les pròpies limitacions, transmetre confiança i oferir responsabilitats, són alguns dels factors que promouen l’autoestima de qualsevol persona.

També intervenen altres factors com ara la capacitat d’empatia, que ens permet posar-nos a la pell del altres, entendre les conseqüències de les nostres accions, i ajudar a comprendre a no fer allò que no ens agradaria rebre. A més, el modelatge que exercim els adults i els companys de major edat cap els infants també poden convertir-se en factors protectors. És important fer conscient a cada un dels membres de la comunitat educativa la seva capacitat d’influir en els altres, i per tant animar i ensenyar a utilitzar-ho com a motor de canvi positiu.

L’escola constitueix un espai de convivència entre totes aquelles persones que formen part de la comunitat educativa, incloent infants, mestres, famílies i treballadors. Dins d’aquest espai, resulta imprescindible generar un entorn que promogui el benestar de tots els seus membres, per tal que cada un d’ells pugui desenvolupar-se correctament. Així, convé vetllar per oferir un entorn participatiu, coherent, positiu i segur, que contribueixi a que tots els seus membres se’n sentin part i s’hi impliquin, convertint així cada persona en un agent potencial de canvi.

Us convidem a llegir l’article: Realment som cruels?