El passat dimarts, 14 de novembre, vam gaudir d’una estona de tertúlia en un Fem un te… per parlar de l’assetjament escolar. Un grupet de mares i pares de les nostres famílies, alguns membres de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica i l’Oriol Julià i en Javi Castillo, experts en el tema (de l’equip SEER) vam dedicar una bona estona, que se’ns va fer curta, a endinsar-nos en el tema amb les aportacions de tots els participants.
Es fa molt difícil de resumir tot el que es va parlar, explicar com van desenvolupar la sessió l’Oriol i el Javier (amb sorpresa inicial per posar-nos en situació). Deixem aquí una mostra d’algunes de les idees que van sortir.
És important poder discernir entre conflicte, situació conflictiva o assetjament o bulling. La persistència en el temps de la situació conflictiva en seria un indicador.
Qualsevol pot entrar en el paper d’assetjador. Ens cal ser conscients que és un paper, no s’és assetjador o s’és víctima, s’entra en el rol d’assetjador o de víctima, i també se’n pot sortir. S’hi entra perquè es pot lligar a una emoció que em fa sentir que tinc poder.
Cal treballar les habilitats socials per tal de poder triar de no posar-me en un paper d’agressor, d’assetjador, d’excloure…, ni en el paper de víctima.
- Quines creences té el que fa el paper d’assetjador/a?
- Quines creences té el que desenvolupa el rol de víctima?
- Quines creences té l’espectador?
I a les famílies què podem fer?
Davant de qualsevol canvi que es produeixi cal estar alerta, no normalitzar els canvis, intentar saber-ne els motius.
Desplegar accions que són factors protectors:
- Donar moments de qualitat per parlar de com es percep la vida…
- Escoltar el discurs que tenen els fills/es.
- Parlar de les creences que tenen.
- Parlar des dels objectius comuns que tots tenim: Tots tenim dret a estar bé.
- Permetre veure o parlar de tot el procés que fan els pares en una situació conflictiva per veure com s’arriba a la reconciliació, el pacte…, la recuperació del benestar.
- Parlar per saber què m’agrada i què no, què em fa sentir malament i què em fa sentir bé.
- Estar alerta en els comentaris que fem als fills/es, cal legitimar les emocions que visquin.
- No normalitzar els canvis. Obrir vies de comunicació quan s’observen canvis.
- Valors bàsics: respecte, confiança i seguretat.
- Generar espais habituals, generar l’hàbit per poder mantenir una comunicació fluïda.
En cas de detectar uns situació d’assetjament, cal treballar conjuntament família, escola. En el procés observem tres fases:
- Aturar i protegir.
- Activar i implicar. Treballar la implicació, estar a favor de la violència, o no, no es pot ser neutre.
- Sanar i restaurar.
L’Oriol i en Javi ens van recomanar l’adreça http://pdabullying.com/ dins de la web de SEER, http://salutieducacioemocional.com/.
Una mare ens va recomanar la pel·lícula Un Dios Perfecto com a recurs complementari a la temàtica que compartíem.
I per acabar, algunes imatges del grup que vam fer un te per parlar de l’assetjament escolar!