Ja fa temps que des de l’àmbit de l’educació es planteja la validesa de pràctiques fins fa molt poc ampliament acceptades. Una d’elles, és com l’adult gestiona l’alimentació d’un infant, concretament en el moment de menjar. Tots ens hem trobat en la situació d’un infant que no vol menjar, ja sigui perquè no té gana, perquè no li agrada el menjar, no es troba bé, i un llarg etcètera. I què hem de fer?
És en aquest punt, que l’article que us recomanem avui, aprofundeix sobre quines són les pràctiques adequades i quines hem de deixar enrere, centrant-se especialment en les conseqüències de l’actitud de l’adult en aquesta situació. L’article justifica com d’important és ser conscient del paper que juga l’adult, i la trascendència que implica en el creixement personal de l’infant. És clar que l’alimentació és un hàbit essencial per créixer i viure bé, i per tant cal cuidar-lo des del primer moment.
Així doncs, tant a l’escola com a casa, tot i ser contextos diferents, cal replantejar certes pràctiques, que ara ja si, coneixem que no són recomanables, per, a poc a poc, substituir-les per d’altres més adequades.
Bona lectura.
Orientació Sadako 