“O ESTÀS EN EL CREAR O EN EL DESTRUIR, NO HI HA TERME MIG”

La Contra de la Vanguàrdia ens proporciona sovint entrevistes a persones interessants que ens aporten idees des de punts de vista diferents i ens obren camins a espais poc coneguts per la majoria. Això passa amb la que li van fer al Doctor Karmelo Bizkarra, especialista en medicina higienista, el dia 13 de setembre del 2018. 

Exposa les seves idees entorn la malaltia i la salut, el significat que li atribueix a cada estat i com hem d’aprendre a comprendre en nosaltres mateixos el que ens diu el nostre cos per arribar a viure en harmonia. Diu que podem ser pacients o actors en relació a la nostra vida, però que no existeix el terme mig.

Ens parla des de la seva experiència personal i professional, amb afirmacions ben contundents com la del títol de l’entrevista: “O estàs en el crear o estàs en el destruir, no hi ha terme mig”

Creiem que la lectura d’aquesta Contra no us deixarà indiferents i que pot donar per parlar i debatre una bona estona.

Esperem que us agradi!

Anuncis

FEM UN TE… PER PARLAR DELS ABUSOS SEXUALS A LA INFÀNCIA

El proper dilluns, 3 de desembre a  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te… per parlar dels abusos sexuals a la infància.

En aquesta sessió hi haurà la Vicki Bernadet especialista en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest  FORMULARI i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15-20 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

EQUIP D’ORIENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Com parlar de la mort amb els infants

Parlar de la mort de familiars o persones properes no és fàcil, i menys amb els més petits de la casa. Transmetre aquestes realitats a les criatures pot resultar molt complicat si no es tracta des de l’emoció i la sinceritat.mort_canalla

En l’article que compartim aquesta setmana del diari ARA (Criatures), Àngels Ponce, experta en teràpia familiar i dol, ens ofereix una sèrie de consells sobre com abordar aquest tema, com dirigir-te als infants i com trencar amb els tabús de la mort.

 

 

L’ AFÀSIA:“No saps el que em costa escriure això”

E727D32D-2B30-4439-86B8-9DFEEAEADE9CDe l’afàsia no en parla ningú, perquè els qui la pateixen tenen problemes de llenguatge i, doncs, no en poden parlar.

Aquest fet és el que ha encoratjat a l’Olivia Rueda (Barcelona, 1968) a escriure un llibre que explica com és la vida després d’haver perdut la capacitat de parlar i d’escriure. Ella era realitzadora de televisió quan va tenir un ictus i va quedar afàsica.

L’afàsia és una malaltia molt dura perquè els afàsics es van tancant en si mateixos. No  els hi fa mal res, però no es poden explicar.

Les persones que han patit un ictus i en conseqüència queden afàsics, han de lluitar amb la societat i sobretot amb elles mateixes per reconeixer i ser conscients de les noves limitacions en un mateix. És una lluita eterna molt dura de pair i difícil de comprendre.

L’Olivia va haver de tornar a aprendre a parlar i a escriure i ha hagut de fer molts anys de reeducació. Ella ha volgut explicar la seva experiència en el llibre No sabes lo que me cuesta escribir esto, publicat per Blackie. Explica d’una manera molt emotiva i alhora molt clara com funciona el cervell d’un afàsic responent preguntes com ara: Com funciona el meu cervell? Ella ho relata així: “Vosaltres, quan parleu, aneu d’una idea a l’altra, d’A a B i de B a C, per autopistes. Jo no tinc autopistes, tinc una carretera nacional, o local, i a més és de nit i plou i pel camí hi ha pedres i un tsunami i un terratrèmol. I al final de tot això arribo a la idea B. A la C no hi arribo mai.”

Us recomanem aquesta lectura i també us animem a escoltar aquesta xerrada on l’Olivia Rueda explica com és la vida després d’haver perdut la capacitat de parlar i d’escriure.

EM DIC JOAN I CREC QUE SÓC DOLENT

Hi ha pares i mares amb fills i filles que no són fàcils i és aquest fet el que ha motivat a l’autora Agnès Brossa a escriure el llibre “Em dic Joan i crec que sóc dolent”, per ajudar a no caure en el parany d’etiquetar-los com a “nens dolents”.  Així doncs, el llibre ofereix pautes educatives específiques per aquelles dificultats d’aprenentatge o de conducta que preocupa als pares i mares.

En la sinopsi del llibre, l’autora s’ajuda de l’explicació de diferents casos per parlar de les diverses dificultats i com podem ajudar-los a créixer:

“En Joan, de set anys, no s’està mai quiet, es distreu i no para atenció. L’Alèxia té cinc anys i no se li pot dur la contrària perquè sempre està enfadada. En Miquel, de quatre anys, és tossut i té una fixació amb el color vermell; si ha de pujar en un cotxe d’un altre color fa una rebequeria. La Laura, intel·ligent i sociable, fa segon de primària i encara li costa molt de llegir.”

L’autora anima mares, pares i mestres a no ignorar les dificultats que presenten alguns infants, que no avancen adequadament en el llenguatge, que tenen por, que no saben dormir sols, que no volen separar-se dels pares… i els ofereix pautes educatives específiques per ajudar-los a madurar en tots els sentits.

En el llibre es troba separat per casos i cadascun tracta una dificultat diferent i hem pensat que podria ser útil per aquelles famílies que tinguin dubtes o dificultats per entendre als seus fills. Per aquesta raó us presentem l’índex del llibre i pugueu veure si us és d’interès:

Els meus fills em cauen béEm_dic_Joan.small

Em dic Joan i crec que sóc dolent

L’Alèxia… petita sergenta d’artilleria

En Miquel ho vol tot de color vermell

En Frederic, tot un negociant

A l’Olívia se li ha mort el pare

La Laura llegeix malament

En Marc, al llit dels pares

L’Anna només menja aliments triturats

Em dic Roc i em diuen que sóc massa poruc

La Mar sempre vol la mama

Provem d’entedre’ls, només així els podrem ajudar

En addició, en el següent enllaç podreu gaudir d’una entrevista que va fer l’Agnès en el programa de ràdio l’ofici d’educar on fa un tastet del llibre.