La resposta és sí. El TDAH és un trastorn de base neurobiològica i de simptomatologia persistent durant la vida de la persona.
Quan sentim que algú té aquest trastorn, acostumem a pensar en un nen o nena mogut que no pot parar quiet i que li costa seguir les normes establertes.
Certament molts dels nens i nenes diagnosticats de TDAH poden tenir un perfil amb aquests símptomes, però no tots formen part d’aquest subtipus de TDAH. Hi ha tres subtipus: hiperactiu-impulsiu, el combinat (inatenció i hiperactivitat-impulsivitat) i l’inatent. Aquest últim té les mateixes conseqüències si no es diagnostica a temps que un TDAH combinat o hiperactiu: fracàs escolar, baixa autoestima, problemes de conducta i/o problemes emocionals. Són nens i sobretot nenes que passen inadvertits/des, poden ser responsables i sovint dediquen molt de temps a l’estudi sense que el seu esforç es vegi reflectit en els resultats per tenir un rendiment per sota del que s’espera a l’escola.
Els símptomes són: menor eficàcia atencional, més dificultats per atendre els detalls, dificultats per comprendre i relacionar conceptes, dificultat a l’hora de discriminar entre estímuls rellevants i irrellevants, oblidar conceptes; distreure’s amb freqüència; perdre el fil conductor de les explicacions, etc.
Aquest article ens explica en què ens hem de fixar per detectar si un nen o nena és TDAH inatent i què podem fer si observem que això li passa.
Orientació Sadako 