EL CURS S’ACABA!!!

Des del 13 de març fins ara, finals de juny, hem fet un camí inesperat, intents i ple d’aprenentatges.

Un virus que s’escampa i es converteix en pandèmia, ens desmunta idees i estructures considerades sòlides i duradores. I ens trobem tancats a les nostres cases, atemorits, o en alerta, amb l’única certesa, el present, el més proper, les necessitats primeres individuals o de les persones que estan sota la nostra responsabilitat.

I acceptem el que, abans del 13 de març, en semblava impossible:

  • No podem sortir de casa…
  • Els infants no poden anar a l’escola…
  • Els comerços estan tancats…
  • Es paren les màquines de les indústries…
  • Es tanquen fronteres…
  • Els viatges s’aturen…

I ens preguntem, i ara què? I no hi ha respostes!

Un caos en la informació ens fa adonar que no sabem res de res i dubtem de les fonts i, tot plegat ens fa mirar endins i adonar-nos que això ens produeix malestar i que cal fer alguna cosa.

I cadascú, a la nostra manera, hem tingut una ocasió única per remuntar, quan tot semblava anar en contra.

Potser ens hi ha ajudat veure que la natura rebrotava, respirar l’aire més net i escoltar el cants dels ocells que ressonaven en el silenci de la ciutat quieta.

Potser ens hi ha ajudat veure la resposta dels infants, les seves famílies i el canvi de perspectiva en la nostra mirada del que teníem i del que trobem a faltar.

Potser ens hi ha ajudat veure la resposta de les persones en les seves professions…

Hem caminat molt en poc temps! I com dèiem al principi, hem pogut aprendre molt!!! La pràctica de l’empatia, la comprensió i la compassió, la paciència, l’esforç, …, a vegades cap els altres i més sovint, segur, cap a nosaltres mateix@s. La immersió en les trobades i la feina virtuals també ens han proporcionat noves possibilitats. L’imprescindible i allò que no fa falta. Adonar-nos que som sensibles o molt sensibles al que passa al nostre voltant, despertar la solidaritat d’una manera més genuïna per adonar-nos que això ens fa sentir bé. Relativitzar la importància del pas del temps, els horaris tancats, la disponibilitat en la feina…, exercitar la flexibilitat! I tantes altres vivències que ens han enriquit aquests darrers mesos!!!

Poc a poc anem retornant a recuperar una manera de viure amb una mica més de llibertat i una mica menys de por, com si anéssim despertant d’una hivernació involuntària.

I s’acaba el curs! I des de l’EOP us volem fer arribar el nostre missatge de comiat.

Soms conscients d’haver passat per moments de gran incertesa pel que fa a com fer la nostra tasca psicopedagògica per donar suport i acompanyar els processos educatius que s’han desenvolupat. Hem posat tota l’energia, capacitat i entusiasme per arribar a cobrir les necessitats que s’anaven desvetllant en el trajecte dels darrers tres mesos. Ara que arribem al final de curs ens satisfà mirar enrere i veure la feina feta. Sabem que en una nova situació semblant podríem fer-ho millor amb les experiències viscudes i els aprenentatges que ens han proporcionat. No desitgem que torni mai una situació semblant!!!

El que sí volem és dir-vos és que ja queda menys, que ens en sortirem i que el viscut ens ha enriquit i ens servirà per a viure amb més recursos personals per enfrontar-nos a situacions noves.

Un missatge final: CUIDEM-NOS MOLT, PER PODER CUIDAR ELS QUE ESTIMEM I DE LA MATEIXA MANERA EL NOSTRE ENTORN.

Que tingueu un bon estiu, en retrobem el setembre!

 

 

 

Un pensament sobre “EL CURS S’ACABA!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s