El passat 17 de novembre de 2020 vam organitzar un Fem un te per parlar del dol i de les pèrdues. Vam comptar amb el Grup Temps i va ser en Ricard Díaz, president de l’Associació TEMPS, qui va presentar-nos el contingut en dos blocs. Una primera part va parlar de les pèrdues i els dols, hi va haver un espai per a la participació, a continuació va parlar de la mort, i per acabar es va deixar un espai final per a les preguntes i/o aclariments.
Agraïm al GRUP TEMPS la seva participació en el Fem un te, així com el resum que ens ha fet arribar dels temes tractats, que volem compartir amb tots vosaltres. D’aquesta manera volem reforçar la importància que el prendre consciència de la presència continuada al llarg de la vida de les pèrdues i els dols.
RESUM DE LA SESSIÓ:
La família: crear espais de confiança.
En el moment actual estem obligats a reflexionar sobre:
• La incertesa: molts canvis diaris, que ens porten a sentir-nos insegurs.
• Les pèrdues: de feina, de persones, moltes vegades sense poder acomiadarnos.
Les pèrdues són oportunitats de creixement, de poder reconstruir-nos fent els canvis necessaris per a sentir-nos més connectats amb nosaltres mateixos. De fer partícip a la família de les malalties nostres o dels familiars.
Utilitzar un llenguatge adequat: no infantilitzar als fills, preparar-los per la mort anomenant sense por la mort o la malaltia, parlar de la mort i de la vida:
• Establir un llenguatge comú.
• Parlar dels dols.
• Donar informació adaptada a l’edat, però donar-la.
Evitar expressions com: “estic mort”, “arribo morta”, per dir que estem cansats, o bé, “em moro de set”…
Cóm podem enfrontar-nos a aquets temes amb els fills o filles:
• Creant espais de confiança: cada setmana dos o tres cops, trobar moments amb la família per a poder parlar de com ens sentim, què hem fet aquest dia, què hem après… Comencem els adults i continuen els fills i filles.
• Establir dinàmiques d’expressió de com ens sentim i què ens passa de manera habitual.
• Prendre una actitud de presència, d’acompanyament, d’escolta activa, sense jutjar, sense donar lliçons de vida, sobre tot amb els adolescents. El més important és que parlin, no que nosaltres contestem. El silenci, molts cops, és la millor posició. Només si ens pregunten contestem des de la nostra experiència, no des del què creiem que han de fer.
Etapes del dol:
És important conèixer les diferents etapes del dol per a poder anar reconeixent en quina situació estem en cada moment, sense més. Podem transitar per les diferents etapes caminat cap endavant i tornant de nou, per a poder caminar tornar a començar i així fins que ja no ho necessitem. És quan podem pensar en el que hem perdut sense entrar en la negació ni la ràbia. La tristor pot sorgir, però des de l’enyor. Passem per totes les etapes del dol seguint la direcció de les agulles d’un rellotge, de dreta a Esquerra. Segons l’edat dels alumnes es pot aprofundir més o menys. Facilitarà poder posar exemples de cada etapa entre tot el grup.
Quan perdem algú, familiars propers, amistats, els pares es separen, es divorcien, canviem de lloc de viure, deixem de veure amics o amigues, perdem la feina, perdem alguna mascota, perdem objectes estimats
Negació: no vull veure ni reconèixer el que passa.
Ràbia: ho reconec, però m’enfado.
Tristor: la situació de pèrdua m’entristeix.
Acceptar: accepto la pèrdua.
Aprendre: què he après del procés fins arribar aquí.
Projectes: Estic en disposició de prendre decisions i plantejar-me coses
noves a fer.
Eixos principals en tot procés de dol que hem de reconèixer al final del camí:
Prendre consciència.
Claredat de ment.
Pressa de decisions.
Parlant de la mort podem plantejar-nos els següents temes:
• Processos.
• Tipus de mort: voluntària, per accident, per malaltia. La mort infantil.
• El temps i la mort.
• Els símbols que tenen els nens, nenes i joves, d’on els venen?
• Viure la mort.
• Normalitzar la mort.
• Viure la vida plenament.
CONCLUSIONS:
• El dol ens acompanya sempre: entrem i sortim constantment dels dols.
• Tots els dols els hem de passar per les emocions. Si els situem en la ment,
en el pensament, segueixen en el nostre interior.
• Reconèixer els vincles sans: si el vincle que sento amb algú o amb alguna
cosa em treu energia o em desvaloritza no és sa i cal deixar-lo anar.
• Viure l’aquí i l’ara amb consciència.
http://www.prosperitas.es I silvia@prosperitas.es I Tel. 629 30 40 52
Orientació Sadako 