Actualment, en trobades d’adults, sovint ens trobem parlant de com va el món, del que està passant enmig de la situació de pandèmia, d’allò que veiem que no funciona o que no ens agrada, del que podria canviar, del que voldríem canviar… podem acabar amoïnats, amb sentiments d’impotència, de frustració… També podem ser capaços i capaces de donar-li la volta, és a dir, d’agafar empenta i arremangar-nos per aprofitar els entrebancs per ser més enginyosos/es i creatius/ves per buscar camins i objectius abastables que ens animin a anar endavant.
Aquests tipus de converses, suposadament entre adults, també poden sentir-les els fills i filles, en participin, o no.
Com se senten els nostres nens i nenes? Com viuen les emocions pròpies en situacions com les que vivim actualment?
La resposta només la podrem trobar si mantenim una comunicació sana i oberta amb ells i elles. Que fàcil, no?
I com es fa això?
En el dia a dia hi ha alguns moments clau (anant o tornant de l’escola, a l’hora de sopar…) que cal aprofitar per establir vies de comunicació naturals, que no es visquin com una entrevista o un interrogatori. Això ens fa pensar en una carta que escriu Cristina Gutiérrez, directora de La Granja (Granja escola, casa de colònies on es treballen competències emocionals), que es titula: Pares i mares i preguntes cutres, que volem compartir amb vosaltres. No conté cap fórmula màgica per comunicar millor amb els nostres fills i filles, però sí que ens pot fer pensar en com ho fem i si aniria bé fer alguns canvis en la nostra manera de fer-ho.
Sempre és important comunicar, però ara una mica més, comunicar per connectar amb les persones que estimem, amb els nostres fills i filles.
Connectar amb les persones properes ens ajuda a conèixer, a comprendre, a enfortir vincles… i tot plegat, ens fa confiar més en nosaltres i en el nostre entorn. Finalment, estarem més preparades i preparats per encarar els reptes que ens trobem cada dia.
Us convidem a reflexionar-hi, doncs posant una mica d’atenció en com comuniquem podem fer petits canvis que poden donar grans “beneficis”.
Orientació Sadako 