La setmana passada, en motiu del dia internacional de l’austime vam estar recollint vídeos de famílies i professionals de l’escola.
Avui ens reconforta poder mostrar el recull de vídeos que mostren el compromís de la nostra escola i les nostres famílies per fer de la nostra societat un entorn compromès amb les persones amb l’autisme, perquè sigui un lloc on hi puguem conviure tots.
Gràcies a tots/es pel vostre compromís.
El dia 2 d’abril es celebra el dia mundial de concienciació sobre l’autisme. A l’escola Sadako, com a escola inclusiva, volem remarcar la importància de que l’escola, com la societat, ha de ser un lloc on tothom hi tingui cabuda. De fet, diversos alumnes amb aquest trastorn del desenvolupament formen part del nostre alumnat com a un company/a més de l’aula i del grup del que formen part.
Cal treballar de valent per arrelar en els nostres infants la idea de que tots som diferents i per tant tots hem de poder tenir oportunitats per igual (i no pas les mateixes ajudes).
Ser diferent no ha de voler dir per força res de negatiu. Al contrari, pot ser una font d’avantatges i oportunitats per créixer. Aquest missatge tan positiu es desprèn del curt “El cazo de Lorenzo” (“La petite casserole d’Anatole”) dirigit el 2014 pel realitzador francès Éric Montchaud i basat en el popular llibre d’Isabelle Carrier del mateix nom, que ha obtingut molts premis en festivals internacionals i una nominació als Premis Cesar.
Podeu veure el curtmetratge en català en aquest enllaç.
L’autisme està considerat com una discapacitat que afecta al desenvolupament neurològic de les persones que ho pateixen i que es presenta a partir de les primeres etapes de la infantesa. Es caracteritza per una condició que afecta a la interacció amb el món exterior, el contacte amb les persones de l’entorn i problemes de comunicació verbal.
Comprendre que el nostre món és complex des de la mirada i la vivència d’un nen o nena amb autisme és el que ens pot fer aproximar a la seva realitat i despertar en nosaltres la necessitat de posar les ajudes que calgui per fer el seu entorn a la mida del que necessiten al màxim de les possibilitats.
I nosaltres com podem celebrar el Dia Mundial de la Concienicació sobre l’Autisme?
Aquest any us proposem que ens afegim a la campanya #connectatalblau de l’associació Aprenem i que pugueu fer, des de casa, una petita acció per conscieniar-nos de la importància de fer el nostre entorn una mica més afable per a les persones amb autisme.
Us adjuntem aquí diverses propostes per tal que les pugueu realitzar des de casa.
MATERIALS MISSATGES PER DECORAR EN BLAU
Mireu aquesta campanya d’una altra entitat, la Confederació d’Autisme d’España que treballa amb el mateix objectiu:
Ens envies un vídeo curt teu per poder fer el nostre propi vídeo de Sadako? Només has de dir “jo m’hi comprometo” o “jo també” fent el signe d’infinit o pintant el teu propi símbol d’infinit i enviar-lo a aricart@escolasadako.com.
Ahir va ser el dia mundial de la Síndrome de Down. Es celebra aquest dia de manera simbòlica (21 del 3) perquè hi ha un tercer cromosoma en el parell 21 i aquest és el que causa l’alteració genètica.
És important no oblidar cap del col·lectius vulnerables i aquest n’és un que cal cuidar, sobretot vetllant per la seva inclusió real.
En aquesta línia, el lena de la ONU del darrer any va ser “No deixar ningú enrere”, fent una campanya centrada en oferir oportunitats per gaudir de la vida plena, la igualtat de condicions amb les altres persones i en tots els aspectes de la societat.
L’emergència sanitària que estem vivint actualment no fa inexistents aquests col·lectius vulnerables. Contràriament els hauria de ser més visibles, doncs són un col·lectiu de risc en la situació que estem vivint a causa de les afectacions que poden tenir a nivell respiratori.
Us compartim el vídeo de la ONU del passat 2019.
La Dislèxia és un dels trastorns específics de l’aprenentatge més freqüent entre la població. Això fa que sigui d’interès per moltes famílies i també per tots els professionals de l’educació.
La setmana passada betevé dedicava el seu programa de deuwatts a la Dislèxia. “No tothom aprèn de la mateixa manera” i l’educació ha de “proporcionar les condicions necessàries perquè els alumnes aprenguin”.
És important ajudar a aquests nens i nenes a prendre consciència de les seves dificultats i ajudar-los a adquirir estratègies per compensar-les, així com fer-los coneixedors de quins són els seus punts forts i virtuds.
És molt important cuidar l’autoestima de les persones que tenen aquest trastorn i alhora valorar-los per totes aquelles habilitats que tenen.
A més del mencionat reportatge, recentment ha caigut a les nostres mans un curtmetratge creat per una persona dislèxia i que explica d’una manera molt sensible la realitat i la vivència del que suposa enfrontar-se a aquesta dificultat.
Podem donar-li una segona lectura i dur-lo una mica més enllà d’aquest trastorn específic i comprendre millor quina és la vivència que té qualsevol criatura davant d’una dificultat que li resulta complicada de superar.
També podem trobar més informació sobre aquest trastorn en un article recent de “Criatures” , “El repte de la dislèxia”
En el nostre dia a dia ens encarem a moltes emocions diferents. En un món on sovint no hi ha temps per poder viure les emocions amb tota la seva essència i plenitud, ens preguntem com poden aprendre els nostres infants a viure, a sentir i a guiar les seves pròpies emocions.
En un article molt interessant del diari ARA es donen algunes pistes sobre la importància d’educar les emocions en els infants i s’expliquen alguns recursos per saber com fer-ho.
Ajudar-los a posar nom al que senten i no deixar-los sols amb les seves pròpies emocions, ajudar-los a entendre-les i veure per què són bones fins i tot quan ens molesten, ajudar-los a tolerar-les, saber com acompanyar-los en aquest procés i no basar-nos només en els models apresos de quan nosaltres érem petits (ja que sabem que no sempre ens han anat del tot bé en aquest aspecte) i posar límits quan cal per preservar el seu benestar i el dels altres… són alguns dels recursos que ens dóna aquest article tant interessant al que avui volem donar llum.
Com sabeu, a l’escola Sadako treballem també en aquesta línia, dedicant moments específics a aquest acompanyament, amb estones com l’educació emocional o l’acompanyament tutorial, així com en alguns tallers. Reconèixer les pròpies emocions ens ajuda a saber qui som, com som i com ens situem davant el món, alhora que ens permet cercar recursos per gestionar aquestes emocions cada cop millor.
Esperem que sigui del vostre interès i que obri al menys un debat interessant per reflexionar sobre com eduquem els nostres infants.
ARTICLE: PER QUÈ CAL EDUCAR LES EMOCIONS?
Faros ha tret un nou butlletí aquesta setmana amb articles que de nou ens criden molt l’atenció sota el títol “com fer dels nostres fills millors persones?”
Un d’ells parla de la importància que té riure per les nostres vides, així com de poder-los ensenyar als nostres fills a tenir sentit de l’humor. Ens parla dels beneficis d’aquesta habilitat per la vida.
Tal com esmenta l’article, “als nens els encanta divertir-se, i als pares ens és fàcil fer-los riure quan són bebès, però a mida que creixen i comencem a sentir la responsabilitat de la seva educació, a poc a poc podem allunyar-nos de les expressions diàries d’alegria amb les que ens dirigíem a ells quan eren petits.”
És important poder compartir amb els nostres infants moments distesos i divertits, que els ajudin a poder veure les coses des de molts punts de vista, a ser més espontanis, a comprendre altres maneres de comunicar-se i a veure més enllà de la superfície de les coses.
Cal poder gaudir dels moments lúdics del dia a dia i viure aquests moments fa dels nens persones més felices i optimistes, amb una major autoestima i amb millors estratègies per gestionar les diferències.
Fa uns dies va caure a les nostres mans un article d’opinió escrit per Rosa Fuentes en el que fa referència als elogis i reforços que diem als nostres menuts.
En el seu article fa referència als estudis de Carol Dweck sobre la Mentalitat de Desenvolupament. Aquesta autora ha fet un estudi sobre com afecta l’elogi al desenvolupament dels infants.
A partir d’un experiment, va poder concloure que els infants que intentaven mantenir la imatge que d’interlocutor tenia d’ells.
Així, a aquells infants que se’ls havia reforçat de manera que se’ls percebia com a molt intel·ligents, evitaven les tasques més difícils per tal de no semblar “tontos” i evitaven l’error, ja que el veien com a quelcom negatiu.
En canvi, si pensaven que s’havia endut la impressió de que era molt treballador, intentaven mantenir aquesta imatge esforçant-se més i escollint tasques que suposaven més temps tot i ser més difícils.
Però no n’hi ha prou en reforçar als infants quan s’esforcen molt. Si reforcem l’esforç de manera buida, sense que tingui sentit, acabaran donant el mateix resultat que els elogis a la intel·ligència.
A l’article de Rosa Fuentes s’explica, a més, què és l’elogi evaluatiu, l’alabança descriptiva i es fan suggerències d’allò més detallades per utilitzar aquest recurs per fomentar l’esforç i l’autoimatge de treballador en els nostres infants.
La tecnologia cada dia s’acosta més a tothom i des d’aquest Nadal que s’ha aproximat també a les dificultats d’aprenentatge d’una manera molt clara.
L’app Dytective permet detectar una possible dislèxia amb un senzill test de 15 minuts a través d’una app gratuïta que està al servei de famílies i centres educatius per ajudar en aquesta tasca de prevenció i detecció d’un trastorn que pot arribar a afectar d’un 4 a un 20% de la població segons diverses fonts oficials.
L’app és fàcil d’utilitzar i a més està disponible tant per ordinador com per tablets i dispositius IOS.
De moment només està disponible en castellà. Utilitzant intel·ligència artificial, analitza més de 200 variables i notifica el risc de dislèxia amb una precisió del 89,5%. Es una eina validada científicament amb més de 10.000 persones de parla nativa castellana i avalat per professionals i escoles.
Luz Rello és la creadora i…
View original post 75 more words
La castanyada i Haloween ja han passat de llarg, però les pors no sempre passen tant ràpid. Sovint els nostres infants agafen pors que no sabem com ajudar-los a superar.
És cert que hi ha edats en les que certes pors són normals i que acaben pass
ant. Si no és així, però, cal posar-hi remei.
Aprofitant la publicació del darrer curt de Pixar (Podeu veure’l clicant sobre la imatge) que ens parla d’aquest tema, voliem introduir també la lectura i consells que donen sobre aquest tema a la revista Faros de Sant Joan de Déu.
Orientació Sadako 