CARLES CAPDEVILA

No sabem si compartiu el nostre missatge, però molts mestres i pares i mares ens sentim una mica “orfes”, ara que en Carles Capdevila ens ha deixat. Les seves paraules ben expressades, els seus missatges, sovint tan oportuns, han estat referents per a moltes persones que dediquem bona part de la nostra vida a educar, ja sigui professionalment, o no.

Ens consola una mica saber que ha deixat un llegat tan ric i tan a l’abast, que podrem sentir-lo proper, cada vegada que vulguem.

Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres tres enllaços on podreu gaudir dels seus missatges, carregats de positivisme, malgrat ser crítics i rotunds, perquè ens arriben amanits amb el bàlsam del seu sentit de l’humor.

Gràcies Carles, et trobem a faltar!

Carles Capdevila: “Viure amb humor”

Carles Capdevila i l’Alba Castellví: “Fill meu, per què ets tan maleducat?”

Anuncis

FEM UN TE? … PER PARLAR DE LES HABILITATS SOCIALS

El proper dimarts, 6 de juny  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te? per parlar de les Habilitats Socials com a recursos i capacitats de protecció de la salut mental.

En aquesta sessió hi  haurà la Marta Pardo,  especialista  en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones del Departament d’Orientació.

Us podeu inscriure en aquest formulari, i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes, experiències… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

“La base d’un cervell sa és la bondat, i es pot entrenar”

Richard Davidson, doctor en Neuropsicologia i investigador en neurociència afectiva ha centrat la seva investigació en les bases neuronals de l’emoció i els mètodes per promoure el floriment humà.

Els seus estudis i els seus resultats ens porten a parlar de manera rigorosa i científica sobre l’amabilitat i la compasió, com dos valors, que alhora esdevenen eines valuoses per millorar la nostra vida, les nostres relacions i, sobretot, el benestar propi.

És una bona notícia sentir dir al Dr Richardson que l’amabilitat i la compassió, potser mal enteses en altres èpoques, són valors que ens beneficien a tots i que els podem entrenar, per tant, podem educar els nostres infants perquè els incorporin. I encara afegeix que l’amabilitat i la cooperació són innates ens els éssers humans.

No deixa de ser sorprenent que algú que és professor de Psicologia i Psiquiatria hagi dedicat  els seus esforços investigadors a aspectes com l’amabilitat i la compassió en lloc de dedicar-los a altres aspectes que ens poden semblar més necessaris, com l’estrés, la depressió i altres afeccions mentals.

Saber que hi ha algú que està estudiant o intentant demostrar que la base de la salut mental és ser amables…, i que qui ho diu és una de les cent persones més influents (segons la revista TIME) ens porta a pensar que hi ha una corrent constructiva al món que vol revaloritzar la confiança en els éssers humans i els seus potencials.

O, potser som massa optimistes?

Us recomanem llegir l’article enllaçat de La Contra de La Vanguardia del dilluns, 27 de març amb el títol “La base d’un cervell sa és la bondat, i es pot entrenar”

LES PERSONES AMB TDAH TENEN EL CERVELL DIFERENT

Que les investigacions ens donin informació que ens ajudi a comprendre millor les diferències sempre és una bona notícia! Però ens qüestionem si la comprensió de les diferències ha de dependre de dades científiques que les avalin.

Dins l’entorn escolar pot ser  fàcil de comprendre que no li demanem el mateix a un alumne que porta una cama enguixada, que a un altre que no l’hi porta. Pot ser més o menys fàcil de comprendre que donem més temps a alguns alumnes que presentin la necessitat d’anar a un ritme més lent. Però que s’ofereixi a un alumne que necessita moure’s la possibilitat de sortir de l’aula, d’anar a un determinat espai o pactar per facilitar l’aprenentatge, quan, a més, pot ser un alumne que, com que es mou més, distorsiona, fa interrupcions…, com si això fos un premi, això sol ser més complicat de comprendre.

I és que partim de la base que som iguals! I “si jo m’esforço, que ell o ella s’esforci!!!” Però tots som diferents i tenim necessitats en consonància a aquestes diferències.

La societat en que vivim tolera malament allò que és difícil de justificar. Necessitem un “comprovant” que ens “permeti” ser comprensius. I si els estudis científics ens ajuden, benvinguts tots els estudis!!!

Mentrestant, nosaltres, seguirem treballant perquè siguem capaços de comprendre que la diversitat és riquesa i que la inclusió és la manera de conviure que va bé a tothom!

josep-corbellaL’article de La Vanguardia del 16-2-17, signat per Josep Corbella ens explica els darrers avenços en l’estudi del cervell de persones diagnosticades amb TDAH, que s’han publicat a la revista The Lancet Psychiatry i que compartim aquí amb vosaltres: Les persones amb TDAH tenen el cervell diferent.

PARES I MESTRES CARREGUEM ALS NENS LES NOSTRES MANCANCES EMOCIONALS

eva-bachLlegim en el diari Catorze14, del 16 de febrer de 2017, una entrevista realitzada per la Gemma Ventura, feta a l’Eva Bach, que pensem val molt la pena compartir.
Ens sembla extraordinària la manera amb la que l’Eva Bach expressa la importància que té la salut emocional en l’educació dels nens i nenes; ho deixa ben clar quan diu “necessitem tallers de reparació d’adults”.
Evidentment, quan decideixes ser mare o pare, o quan vols dedicar la teva vida professional al món de l’educació, ningú et fa passar cap prova de salut emocional, ni cap prova per validar els recursos emocionals que tens per avalar que ja estàs a punt per encarar els conflictes que segur et trobaràs i als que t’hauràs d’enfrontar.
Però mai és tard per anar prenent consciència. Ens sembla una aportació excel·lent, aquesta entrevista, per reflexionar i per donar suport a possibles accions.
Esperem que us agradi: «Pares i mestres carreguem als nens les nostres mancances emocionals»

II JORNADAS EDUCATIVAS INTEL·LIMOTIUM

El passat dissabte, 28 de gener, vam tenir l’oportunitat de participar a les “II JORNADAS EDUCATIVAS INTEL·LIMOTIUM. Soluciones y respuestas a las altas capacidades” que es va organitzar a l’Escola Betúlia de Badalona.
Va ser una jornada intensa, en la que especialistes experts i moltes escoles van participar aportant les bases i les experiències pròpies per atendre els alumnes amb AACC.
La Carme Torralba i la Marta Segura van exposar com, des de les Aules Col·laboratives, amb una metodologia basada en la cooperació, es crea un ambient propici per atendre les necessitats de tots els nens i nenes.
Des del Departament d’Orientació els volem agrair la seva participació en aquestes Jornades.

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: 3 de desembre

dia-3El  dia 3 de desembre és el dia internacional de les persones amb discapacitat. En parlen diferents mitjants. Nosaltres hem tret la notícia del web de Sant Joan de Déu: http://www.santjoandedeu.edu.es/noticias/dia-internacional-persones-amb-discapacitat-3-desembre

Volem aprofitar aquest esdeveniment per fer èmfasi en la diferència que hi ha entre anomenar “discapacitats” o anomenar “persones amb discapacitat”.  En el primer cas, sembla que hi ha dos grans grups de persones, els que tenen alguna discapacitat i els altres. En el segon dels casos, ens dóna a entendre que patir una discapacitat és una condició que tots podem viure, de manera més o menys visible.

Aquests petits matisos que van apareixent en la manera de parlar de les diferències que ens caracteritzen, tenen un pes important en la transformació de la manera de pensar de tots nosaltres.

No vivim cada dia petites o grans incapacitats, del tipus que siguin, que poden esdevenir discapacitats?

Us deixem llegir l’article publicat al web de Sant Joan de Déu que hi ha a continuació, pensant que poc a poc podem ser més sensibles a les diferències i a l’acceptació profunda de la riquesa que representen.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la discapacitat dins l’àmbit de la salut com tota restricció o absència de la capacitat per realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. Aquesta limitació funcional es manifesta como una realitat en la vida diària i el problema interfereix tant en les activitats físiques com en les psicològiques. És per això que parlem de persones amb discapacitat i no de discapacitats.


Les malalties reumàtiques són les principals causes de discapacitat
Es calcula que, aproximadament, un 10% de la població mundial té algun tipus de discapacitat, això significa que hi ha més de 500 milions de persones que n’estan afectades. Les dades disponibles de l’OMS mostren que l’1,5% de la població pateix una discapacitat intel·lectual i el 12% una intel·ligència límit; a més, entre un 30-50% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen trastorns psiquiàtrics i/o de conducta afegit.
A Catalunya, segons l’Enquesta de salut (2006), un 17,9% de persones presenta com a causes cròniques i més freqüents de discapacitat: el mal d’esquena, l’artrosi, l’artritis o el reumatisme, i la mala circulació de la sang. Els efectes d’aquests trastorns es centren en el moviment, el caminar i les activitats domèstiques. La mateixa enquesta recull que les dones, els grups de més edat i les classes socials més desafavorides pateixen amb més freqüència la discapacitat. Al voltant del 10% dels majors de 65 anys i més considera que no rep el suport social desitjat.
La instauració de la discapacitat pot ser sobtada i aguda o lenta i progressiva, en funció del tipus de patologia que la causi. Pot aparèixer en el moment del naixement, desencadenar-se a conseqüència d’un accident o d’una malaltia aguda en la infància, la joventut o la vida adulta. Freqüentment, la discapacitat apareix a mesura que les persones es fan grans i com a conseqüència de l’aparició de malalties cròniques: malaltia d’Alzheimer, Parkinson, artritis, osteoporosi, etc. o com a reflex d’una pèrdua general en les funcions lligades a l’envelliment.

SILENCI… Sssssst!!!

Sembla lògic que el soroll pot ser molest, ens pot prendre tranquil·litat,  ens pot distreure… Però el silenci absolut també pot arribar a ser molest! 

Com en moltes altres ocasions sembla que trobar el terme mig seria el més desitjable per tenir una vida sana.

Hem trobat un article que ens ha semblat interessant a la revista Buena Vida (número 27) de El País d’aquest setembre, signat per Ana G. Moreno, que en fa una extensa revisió sota el títol: Ni la mejor canción del mundo puede igualar el poder del silencio.

Esperem que el gaudiu!

“SI AUGMENTES LA CONSCIÈNCIA, ELS CANVIS A LA TEVA VIDA VÉNEN SOLS”

imageJon Kabat-Zinn, biòleg molecular, és qui ha promogut el “mindfulness” a occident.
La Imma Sanchís l’entrevista a la Contra de La Vanguàrdia del passat dissabte 11 de juny.
Al 1979, Jon Kabat-Zinn, va crear el Centre de Mindfulness a la Facultat de Medecina de la Universitat de Massachussets per tractar casos i problemes clínics que no responien als tractaments convencionals. Des d’aleshores fins avui dia no ha parat d’investigar i de comprovar els resultats beneficiosos d’aquesta tècnica, aparentment simple, que es basa en prendre consciència del moment present, i que a través d’una exercitació continuada  de presa de consciència et porta a viure amb plenitud i major benestar. Ell explica que es lleva a les quatre de la matinada cada dia, des de fa més de quaranta anys, per dedicar una hora a la meditació i una altra a la pràctica del ioga. També destaca a l’entrevista la vessant terapèutica del mindfulness, com a complement d’altres tractaments o per si sola.

Si llegim aquest Article podrem saber alguna cosa més del mindfulness, del seu promotor a occident i ens permetrà entendre una mica millor com arriba aquesta tècnica de meditació oriental per prendre consciència a casa nostra.

HEM FET UN TE PER PARLAR DE LES NECESSITATS DELS NENS I NENES I LES RESPOSTES CONSTRUCTIVES DELS PARES

image

El passat dimarts ens vam trobar a l’hora del te un grup de mares, algunes persones del Departament d’Orientació i la Vinyet Mirabent per compartir una estona parlant de les necessitats dels nostres nens i nenes i les respostes que donem o les que podem donar, com a adults.

L’objectiu era ambiciós, ja que imageles necessitats dels nens o nenes molt petits són molt diferents de les dels adolescents.

La Vinyet va guiar la tertúlia de manera que tothom que volia podia dir la seva, creant un ambient favorable a compartir…

 

Vam gaudir d’una bona estona, que ens va passar volant!!!