“CONFONDRE PLAER AMB FELICITAT ENS FA DESGRACIATS”

A La Contra de la Vanguàrdia del divendres 13 de novembre de 2020, Robert Lustig, neuroendocrinòleg, de la universitat de San Francisco explica a Lluís Amiguet que està dissenyant un model del sistema límbic, el que converteix les nostres emocions en accions, per curar disfuncions neuroendocrinològiques.

Ens parlar dels neurotransmissos implicats en la recerca del plaer (dopamina) i de la felicitat (serotonina), o benestar. Sembla que estan en oposició una i altre.

El que es desprèn de l’entrevista és l’ésser humà busca d’una manera o d’una altra, com trobar o retrobar el benestar propi, necessari per enfrontar-nos als reptes que ens planteja la vida i per reequilibrar-nos després dels entrebancs que hi trobem. Sembla que el ritme de vida més accelerat de la societat actual ens fa esperar una resposta immediata, en la recerca del nostre benestar. Així que accions tan saludables com menjar, beure, el sexe, l’esport…, esdevingui necessitats immediates i indispensables, convertint-se en adiccions.

I què ho fa que passi això?

Els neurotransmissos!

La dopamina se segrega de manera immediata proporcionant un plaer o satisfacció ràpida perquè produeix una excitació de les neurones, que per mantenir-la, requereix que l’estímul també es mantingui. Així que si no en som conscients, poc a poc podem caure en una adicció.

La serotonina funciona de manera complementària. És a dir, si augmenta la dopamina, la serotonina disminueix i a l’inrevés. La serotonina se segrega quan experimentem una situació de calma, de relaxació, que també és plaent, però no s’hi arriba de manera ràpida. Els estímuls que la produeixen són les percepcions i sensacions de benestar i calma, ja siguin interns o externes: gaudir d’una conversa, passejar per un bosc, tenir cura d’un mateix…, i es dona de manera natural en l’estadi previ a dormir. El benestar que produeix és més durador.

En aquests temps que ens toca viure sembla que cobra importància fer la recerca personal del benestar amb consciència plena. Per això us convidem a llegir l’entrevista que li fan a Robert Lustig a la Contra, on explica la seva experiència més àmpliament: “Confondre plaer amb felicitat ens fa desgraciats”.

Esperem que us agradi i, sobretot, que us sigui útil en la recerca del BENESTAR/FELICITAT!

HEM FET UN TE PER PARLAR DEL DOL I LES PÈRDUES.

El passat 17 de novembre de 2020 vam organitzar un Fem un te per parlar del dol i de les pèrdues. Vam comptar amb el Grup Temps i va ser en Ricard Díaz, president de l’Associació TEMPS, qui va presentar-nos el contingut en dos blocs. Una primera part va parlar de les pèrdues i els dols, hi va haver un espai per a la participació, a continuació va parlar de la mort, i per acabar es va deixar un espai final per a les preguntes i/o aclariments.

Agraïm al GRUP TEMPS la seva participació en el Fem un te, així com el resum que ens ha fet arribar dels temes tractats, que volem compartir amb tots vosaltres. D’aquesta manera volem reforçar la importància que el prendre consciència de la presència continuada al llarg de la vida de les pèrdues i els dols.

RESUM DE LA SESSIÓ:
La família: crear espais de confiança.
En el moment actual estem obligats a reflexionar sobre:
• La incertesa: molts canvis diaris, que ens porten a sentir-nos insegurs.
• Les pèrdues: de feina, de persones, moltes vegades sense poder acomiadarnos.
Les pèrdues són oportunitats de creixement, de poder reconstruir-nos fent els canvis necessaris per a sentir-nos més connectats amb nosaltres mateixos. De fer partícip a la família de les malalties nostres o dels familiars.
Utilitzar un llenguatge adequat: no infantilitzar als fills, preparar-los per la mort anomenant sense por la mort o la malaltia, parlar de la mort i de la vida:
• Establir un llenguatge comú.
• Parlar dels dols.
• Donar informació adaptada a l’edat, però donar-la.
Evitar expressions com: “estic mort”, “arribo morta”, per dir que estem cansats, o bé, “em moro de set”…
Cóm podem enfrontar-nos a aquets temes amb els fills o filles:
• Creant espais de confiança: cada setmana dos o tres cops, trobar moments amb la família per a poder parlar de com ens sentim, què hem fet aquest dia, què hem après… Comencem els adults i continuen els fills i filles.
• Establir dinàmiques d’expressió de com ens sentim i què ens passa de manera habitual.
• Prendre una actitud de presència, d’acompanyament, d’escolta activa, sense jutjar, sense donar lliçons de vida, sobre tot amb els adolescents. El més important és que parlin, no que nosaltres contestem. El silenci, molts cops, és la millor posició. Només si ens pregunten contestem des de la nostra experiència, no des del què creiem que han de fer.

Etapes del dol:
És important conèixer les diferents etapes del dol per a poder anar reconeixent en quina situació estem en cada moment, sense més. Podem transitar per les diferents etapes caminat cap endavant i tornant de nou, per a poder caminar tornar a començar i així fins que ja no ho necessitem. És quan podem pensar en el que hem perdut sense entrar en la negació ni la ràbia. La tristor pot sorgir, però des de l’enyor. Passem per totes les etapes del dol seguint la direcció de les agulles d’un rellotge, de dreta a Esquerra. Segons l’edat dels alumnes es pot aprofundir més o menys. Facilitarà poder posar exemples de cada etapa entre tot el grup.
Quan perdem algú, familiars propers, amistats, els pares es separen, es divorcien, canviem de lloc de viure, deixem de veure amics o amigues, perdem la feina, perdem alguna mascota, perdem objectes estimats

Negació: no vull veure ni reconèixer el que passa.

Ràbia: ho reconec, però m’enfado.

Tristor: la situació de pèrdua m’entristeix.

Acceptar: accepto la pèrdua.

Aprendre: què he après del procés fins arribar aquí.

Projectes: Estic en disposició de prendre decisions i plantejar-me coses
noves a fer.

Eixos principals en tot procés de dol que hem de reconèixer al final del camí:

Prendre consciència.

Claredat de ment.

Pressa de decisions.


Parlant de la mort podem plantejar-nos els següents temes:
• Processos.
• Tipus de mort: voluntària, per accident, per malaltia. La mort infantil.
• El temps i la mort.
• Els símbols que tenen els nens, nenes i joves, d’on els venen?
• Viure la mort.
• Normalitzar la mort.
• Viure la vida plenament.

CONCLUSIONS:
• El dol ens acompanya sempre: entrem i sortim constantment dels dols.
• Tots els dols els hem de passar per les emocions. Si els situem en la ment,
en el pensament, segueixen en el nostre interior.
• Reconèixer els vincles sans: si el vincle que sento amb algú o amb alguna
cosa em treu energia o em desvaloritza no és sa i cal deixar-lo anar.
• Viure l’aquí i l’ara amb consciència.

http://www.prosperitas.es I silvia@prosperitas.es I Tel. 629 30 40 52

DIARI DEL’EDUCACIÓ: DEU CONTES SOBRE ESCOLA I EMOCIONS EN TEMPS DE PANDÈMIA

Trobem un gran encert la publicació del Diari de l’educació del 2 d’octubre de 2020.

Han fet una selecció de contes tan adients a la situació que vivim que estem segurs us satisfarà.

Si voleu contes… trieu i remeneu!!!

PER QUÈ HEM DE DEIXAR QUE ELS FILLS S’EQUIVOQUIN?

Ens ha sembla interessant compartir amb les persones que segueixen el nostre blog aquesta notícia: Per què hem de deixar que els fills s’equivoquin?. La trobem al web de TV3 a l’apartat d’educació, signada per Juli Rodés Almer, el 27 de febrer d’aquest any (2020).

Sempre és un bon moment per insistir en allò que pot ser beneficiós per als nostres nens i nenes, especialment quan estan en les primeres fases de la seva vida que, com es diu sovint, “són com esponges”.

En els primers anys, allò que reben, especialment de les mares i dels pares, serà cabdal per configurar la seva personalitat i determinarà, molt més del que a vegades ens pensem, la manera d’encarar la seva vida.

Així, doncs, si teniu nenes o nens petits sota la vostra tutela, us convidem a fer una parada breu per llegir aquesta notícia, que esperem us sigui útil, ja que, com a resposta al títol de la mateixa, ens en dona cinc de motius!

COMENCEM UN NOU CURS, SENSE POR!!!

Hem tingut un estiu “diferent” i ara ens esforcem per recuperar unes rutines, conegudes, però també diferents!

Estem immersos en un aprenentatge general de viure molt més al dia, sense poder planificar massa a llarg termini. I aquest procés d’aprenentatge en la incertesa del moment va acompanyat d’algunes emocions persistents en el temps, que ens cal reconèixer per poder-les canalitzar.

Hem de mirar de cara les emocions que són molt presents en les nostres vides actualment, com la por, la ràbia, la tristesa… i necessitem anar incorporant recursos per gestionar-les com adults, per tal que els nostres nens i nenes puguin viure, a través de la nostra experiència, maneres d’aconduir-les.

Som els responsables de les nostres emocions i ens cal ser-ne conscients per poder-les gestionar.

Comencem un curs sense por? Doncs posem fil a l’agulla!

Per començar, compartim amb vosaltres l’article de l’Eva Millet, que va publicar la Vanguardia el passat 6 de setembre: Cómo superar el miedo al contagio: la valentía como principio educativo para niños y padres.

En aquest article ens parla de les emocions, la incertesa, el retorn a l’escola…, i ens presenta a la Cristina Gutiérrez Lestón, una pedagoga de referència en educació emocional, directora de La Granja, un centre especialitzat en el treball de les emocions amb una llarga experiència, que ofereix moltes activitats i recursos per a famílies i centres docents.

Estem segurs que pas a pas anirem aconseguint contagiar-nos les maneres de fer front a la por per poder navegar en la incertesa del moment amb la valentia necessària per anar endavant!

Famílies i Escola anem junts en aquesta aventura!

BON CURS 2020-2021!!!

EL CURS S’ACABA!!!

Des del 13 de març fins ara, finals de juny, hem fet un camí inesperat, intents i ple d’aprenentatges.

Un virus que s’escampa i es converteix en pandèmia, ens desmunta idees i estructures considerades sòlides i duradores. I ens trobem tancats a les nostres cases, atemorits, o en alerta, amb l’única certesa, el present, el més proper, les necessitats primeres individuals o de les persones que estan sota la nostra responsabilitat.

I acceptem el que, abans del 13 de març, en semblava impossible:

  • No podem sortir de casa…
  • Els infants no poden anar a l’escola…
  • Els comerços estan tancats…
  • Es paren les màquines de les indústries…
  • Es tanquen fronteres…
  • Els viatges s’aturen…

I ens preguntem, i ara què? I no hi ha respostes!

Un caos en la informació ens fa adonar que no sabem res de res i dubtem de les fonts i, tot plegat ens fa mirar endins i adonar-nos que això ens produeix malestar i que cal fer alguna cosa.

I cadascú, a la nostra manera, hem tingut una ocasió única per remuntar, quan tot semblava anar en contra.

Potser ens hi ha ajudat veure que la natura rebrotava, respirar l’aire més net i escoltar el cants dels ocells que ressonaven en el silenci de la ciutat quieta.

Potser ens hi ha ajudat veure la resposta dels infants, les seves famílies i el canvi de perspectiva en la nostra mirada del que teníem i del que trobem a faltar.

Potser ens hi ha ajudat veure la resposta de les persones en les seves professions…

Hem caminat molt en poc temps! I com dèiem al principi, hem pogut aprendre molt!!! La pràctica de l’empatia, la comprensió i la compassió, la paciència, l’esforç, …, a vegades cap els altres i més sovint, segur, cap a nosaltres mateix@s. La immersió en les trobades i la feina virtuals també ens han proporcionat noves possibilitats. L’imprescindible i allò que no fa falta. Adonar-nos que som sensibles o molt sensibles al que passa al nostre voltant, despertar la solidaritat d’una manera més genuïna per adonar-nos que això ens fa sentir bé. Relativitzar la importància del pas del temps, els horaris tancats, la disponibilitat en la feina…, exercitar la flexibilitat! I tantes altres vivències que ens han enriquit aquests darrers mesos!!!

Poc a poc anem retornant a recuperar una manera de viure amb una mica més de llibertat i una mica menys de por, com si anéssim despertant d’una hivernació involuntària.

I s’acaba el curs! I des de l’EOP us volem fer arribar el nostre missatge de comiat.

Soms conscients d’haver passat per moments de gran incertesa pel que fa a com fer la nostra tasca psicopedagògica per donar suport i acompanyar els processos educatius que s’han desenvolupat. Hem posat tota l’energia, capacitat i entusiasme per arribar a cobrir les necessitats que s’anaven desvetllant en el trajecte dels darrers tres mesos. Ara que arribem al final de curs ens satisfà mirar enrere i veure la feina feta. Sabem que en una nova situació semblant podríem fer-ho millor amb les experiències viscudes i els aprenentatges que ens han proporcionat. No desitgem que torni mai una situació semblant!!!

El que sí volem és dir-vos és que ja queda menys, que ens en sortirem i que el viscut ens ha enriquit i ens servirà per a viure amb més recursos personals per enfrontar-nos a situacions noves.

Un missatge final: CUIDEM-NOS MOLT, PER PODER CUIDAR ELS QUE ESTIMEM I DE LA MATEIXA MANERA EL NOSTRE ENTORN.

Que tingueu un bon estiu, en retrobem el setembre!

 

 

 

6 IDEES PER ENTRETENIR-SE A CASA!

Una vegada més les publicacions de Sant Joan de Déu, i en concret el butlletí nº 216 de passat mes d’abril, 2020, de Faros Família, ens ofereix unes quantes idees prou interessants perquè les tinguem en compte.

Un conte, un joc, una recepta i… fins a 6 idees per entretenir-se a casa!!!

Esperem que us agradin i que les gaudiu!!!

 

 

COVID TE 2

En el segon COVID TE hem gaudit d’una tertúlia entre famílies d’EI i de CI. Igualment que en el primer, el temps va passar volant! Vam compartir neguits, però, sobretot, vam poder explicar-nos allò que fem per resoldre la difícil situació de conciliar la vida personal i familiar, amb la professional.

Cada participant va poder explicar la seva vivencia del moment i escoltar la dels altres, els punts en comú i els característics de cada família. Es van fer recomanacions i comentaris reconfortants. I el que va començar amb la narració dels neguits propis de la situació extraordinària que vivim, va acabar amb un compartir allò que hem anat trobant-hi de positiu.

Entre totes les aportacions, recollim les que són potencialment idees interessants o que són recursos que podem fer-nos nostres:

  • No cal ser súper mares o pares!
  • Cal relativitzar. Ser massa autoexigent em pot fer sentir culpable! Per damunt de tot sóc “persona”, amb el que això implica.
  • Em sento acompanyada, quan compartim.
  • Patim els adults. Cal compartir-ho en família, trobar moments per fer-ho.
  • Per exemple, compartir la situació econòmica que vivim i ens preocupa. No tenir por a dir que estem tenint problemes econòmics.
  • Copiar el que es fa a l’escola. Compartir sentiments, parlar de com estem, expressar desigs…
  • Aquesta situació està bé, ja que  això d’estar tots a casa abans no passava. Tenim moments d’estar junts. Molts nens/es estan molt contents d’estar a casa. “Tenim més temps d’estar junts fent coses”.
  • Preguntar…, què t’ha agradat més del dia d’avui?
  • Pactar estones de connectar-se.
  • Buscar aplicacions a les tauletes que siguin educatives.
  • Buscar activitats que siguin en anglès, ja que estan més estones connectats/des.
  • Fer circuits per casa per cansar-los!
  • Fer challengers. Reptar-los.
  • Connectar dos amics/gues o més mentre estan jugant cadascun/a a casa seva, així es comuniquen.

Us volem recordar algunes idees generals que vam intentar transmetre en el COVID TE:

Confieu en les possibilitats d’adaptació dels vostres fills i filles! Quan els donem responsabilitats noves i noten que confiem amb ells/es, millora la seva autoestima… i les seves respostes ens poden sorprendre gratament.

Les propostes setmanals i les classes virtuals que s’ofereixen són opcions que es poden realitzar si encaixen en l’organització familiar i aporta benestar a l’infant i a la seva família. No han de generar neguit de cap tipus.

Si alguna família té una necessitat concreta que surt del que s’envia general a tot el curs, ho pot parlar directament amb el/la tutor/a i, en la mesura del possible, s’intentarà satisfer.

I el més important de tot: FER-LOS I FER-NOS ADONAR DELS BONS MOMENTS, DE QUAN ESTEM BÉ, DE QUAN ESTEM TRANQUILS I POSAR EL BENESTAR DE LA FAMÍLIA AL CENTRE DE LA NOSTRA ATENCIÓ.

Gràcies per participar del COVID TE!

 

 

COVID TE 1

El primer COVID TE va tenir bona acollida. El grup de persones d´EI hi van participar activament compartint les situacions particulars que estan vivint. Enmig dels dubtes de “com ho podem fer”, si “ho estem fent prou bé”…, van anar sortint bones idees i recursos, que volem deixar aquí reflectits.

  • Llevar-se molt d’hora per tenir hores bones de treball personal, sense interrupcions.
  • Marcar un horari. Tenir en compte que potser caldrà anar dia a dia.
  • Acceptar l’excepcionalitat de la situació que vivim.
  • Tenir moments de trobada familiar que tallen el dia, moments de qualitat per fer alguna cosa junts, encara que sigui curta. Per exemple: fer 10 min d’esport cada dia a les 11h.
  • No pensar tant en les tasques que es proposen des de l’Escola. Jugar pot estar molt bé per al fill/a i per al benestar de la família en conjunt. No patir “no perdran el curs”!
  • Veure documentals que els poden interessar, com alternativa a veure qualsevol altre programa de TV o estar amb la tauleta o ordinador.
  • Trobar moments per expressar sentiments. Tenir un moment al dia per fer “rotllana” com al cole.
  • Fixar una hora al dia per fer un skype amb algú de la família, o amics, per explicar un conte o, simplement, parlar una estona.
  • Rebaixar les expectatives.
  • En cas de dubtar, deixar-nos portat per la intuïció, per allò que ens diu el cor.

Des de l’Escola volem remarcar que…

Les propostes setmanals i les classes virtuals que s’ofereixen són opcions que es poden realitzar si encaixen en l’organització familiar i aporta benestar a l’infant i a laseva família. No han de generar neguit de cap tipus.

Si alguna família té una necessitat concreta que surt del que s’envia general a tot el curs, ho pot parlar directament amb el/la tutor/a i, en la mesura del possible, s’intentarà satisfer.

I el més important de tot: FER-LOS I FER-NOS ADONAR DELS BONS MOMENTS, DE QUAN ESTEM BÉ, DE QUAN ESTEM TRANQUILS I POSAR EL BENESTAR DE LA FAMÍLIA AL CENTRE DE LA NOSTRA ATENCIÓ.

Gràcies per participar del COVID TE!

 

 

 

JO EM QUEDO A CASA 8. Coronavirus: recursos per a famílies

Avui us volem fer arribar el butlletí de Faros, de l’Hospital de sant Joan de Déu, que amb el títol Coronavirus: recursos para famílias, desplega una sèrie d’articles que pensem poden ser del vostre interès, especialment adequats en el moment actual.

Faros Sant Joan de Déu és la plataforma digital de promoció de la salut i benestar infantil de l’Hospital de Sant Joan de Déu Barcelona. Inclou temàtiques diverses que van dirigides principalment a pares i mares que tenen interès en rebre informació de qualitat respecte a la salut dels seus fills i filles. Però, també, va dirigida a professionals del camp de la salut i l’educació. Us animem a entrar al web per conèixer un espai virtual que podria esdevenir fàcilment un referent per a vosaltres, com ho és per a nosaltres.