LES 15 NECESSITATS QUE HAS D’ATENDRE DEL TEU FILL…

El passat 20 de febrer el diari El País va publicar un article signat per Rafael Guerrero Tomás, director de Darwin Psicólogos, que sembla ens ve a donar solucions a una de les tasques més difícils de fer de pares: decidir quina resposta, atenció, donar als nostres fills i filles per encertar-la. Sovint els nostres dubtes són pitjors que les possibles solucions. Una resposta seriosa i fonamentada en la certesa que funcionarà, arriba als nostres nens i nenes amb claredat i té molts punts per satisfer les seves necessitats. Però no és tan senzill.

Us proposem la lectura d’aquest article: Las 15 necesidades de tu hijo que debes atender para que tenga una buena salud mental . El volem compartir amb vosaltres perquè estem segurs que us pot donar moltes pistes per elaborar la llista de necessitats dels vostres fills i filles.

Esperem que us sigui útil!

 

 

Anuncis

FEM UN TE, PER PARLAR DELS ALUMNES QUE ENTENEN EL MÓN D’UNA ALTRA MANERA?

El proper dimarts, 16 de gener a  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te… per parlar dels alumnes que entenen el món d’una altra manera (Alumnes amb Trastorn de l’Espectre Autista)?

En aquesta sessió hi  haurà l’Ester Merín, especialista  en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari, i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes, experiències… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15-20 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

VOLS SER SAMAGAMA?

SAMAGAMA?

Aquesta paraula sorgeix de la cerca d’un grup d’alumnes quan feien 5è de primària per anomenar als  “xivatos”, “xivatos bons”. “Xivatos” de Somrius.

Des del Projecte Somrius, amb l’objectiu que tothom pugui trobar a Sadako un espai de confiança on sentir-se segur i poder sentir-se bé, s’intenta promoure una actitud de col·laboració i respecte entre tots els alumnes.

Hi ha moltes situacions al llarg d’un dia que poden fer sentir malament un company/a. I hi ha molts espectadors, observadors d’aquestes situacions, que per habituals, semblen “normals” i no ho són!  Volem promoure una consciència profunda pel respecte de cada una de les individualitats, amb diferents sensibilitats, donant a entendre que tothom té dret a estar bé a l’escola.

Cada persona és qui sap què el fa sentir bé o malament. Per aquest motiu, la primera idea que es transmet desde SOMRIUS és la de dir el que “no m’agrada…”, el que no em fa sentir bé en cada situació que calgui.

Per recolzar i reforçar aquesta primera idea SOMRIUS necessita que els observadors/es, espectadors/es, facin un petit acte de valentia i “parlin”, quan vegin un company/a que ho està passant malament perquè un/a altre/a li està dient, fent, alguna cosa que traspassa la ratlla del respecte.

Ser SAMAGAMA,  vol dir que t’esforces per col·laborar en crear un ambient en que tothom s’hi pugui sentir bé “dient” el que veus que ho impedeix.

Pots ser SAMAGAMA fent-li veure a un amic que el que està fent no està bé perquè està fent sentir malament un company/a, i també quan algú decideix “denunciar” de manera anònima, o no, a la bústia, al correu o directament a la persona responsable de SOMRIUS, que ha vist que algú s’està sentint malament repetides vegades.

El passat dijous, 23 de novembre, vam presentar el Projecte Somrius als petits de l’Escola Gran, els nens i nenes d’EI-5.

I, com qui planta una llavor, esperant que doni bon fruit, els vam fer aquesta pregunta:

Captura de pantalla 2017-11-25 a les 19.50.40

 

 

 

 

 

L’ASSETJAMENT ESCOLAR

El passat dimarts, 14 de novembre, vam gaudir d’una estona de tertúlia en un Fem un te… per parlar de l’assetjament escolar. Un grupet de mares i pares de les nostres famílies, alguns membres de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica i l’Oriol Julià i en Javi Castillo, experts en el tema (de l’equip SEER) vam dedicar una bona estona, que se’ns va fer curta, a endinsar-nos en el tema amb les aportacions de tots els participants.

Es fa molt difícil de resumir tot el que es va parlar, explicar com van desenvolupar la sessió l’Oriol i el Javier (amb sorpresa inicial per posar-nos en situació). Deixem aquí una mostra d’algunes de les idees que van sortir.

És important poder discernir entre conflicte, situació conflictiva o assetjament o bulling. La persistència en el temps de la situació conflictiva en seria un indicador.

Qualsevol pot entrar en el paper d’assetjador. Ens cal ser conscients que és un paper, no s’és assetjador o s’és víctima, s’entra en el rol d’assetjador o de víctima, i també se’n pot sortir. S’hi entra perquè es pot lligar a una emoció que em fa sentir que tinc poder.

Cal treballar les habilitats socials per tal de poder triar de no posar-me en un paper d’agressor, d’assetjador, d’excloure…, ni en el paper de víctima.

 

  • Quines creences té el que fa el paper d’assetjador/a?
  • Quines creences té el que desenvolupa el rol de víctima?
  • Quines creences té l’espectador?

I a les famílies què podem fer?

Davant de qualsevol canvi que es produeixi cal estar alerta, no normalitzar els canvis, intentar saber-ne els motius.

Desplegar accions que són factors protectors:

  • Donar moments de qualitat per parlar de com es percep la vida…
  • Escoltar el discurs que tenen els fills/es.
  • Parlar de les creences que tenen.
  • Parlar des dels objectius comuns que tots tenim: Tots tenim dret a estar bé.
  • Permetre veure o parlar de tot el procés que fan els pares en una situació conflictiva per veure com s’arriba a la reconciliació, el pacte…, la recuperació del benestar.
  • Parlar per saber què m’agrada i què no, què em fa sentir malament i què em fa sentir bé.
  • Estar alerta en els comentaris que fem als fills/es, cal legitimar les emocions que visquin.
  • No normalitzar els canvis. Obrir vies de comunicació quan s’observen canvis.
  • Valors bàsics: respecte, confiança i seguretat.
  • Generar espais habituals, generar l’hàbit per poder mantenir una comunicació fluïda.

 

En cas de detectar uns situació d’assetjament, cal treballar conjuntament família, escola. En el procés observem tres fases:

  • Aturar i protegir.
  • Activar i implicar. Treballar la implicació, estar a favor de la violència, o no, no es pot ser neutre.
  • Sanar i restaurar.

 

L’Oriol i en Javi ens van recomanar l’adreça  http://pdabullying.com/  dins de la web de SEER,  http://salutieducacioemocional.com/.

Una mare ens va recomanar la pel·lícula Un Dios Perfecto com a recurs complementari a la temàtica que compartíem.

I per acabar, algunes imatges del grup que vam fer un te per parlar de l’assetjament escolar!

IMG_3391 IMG_3390 IMG_3389 IMG_3387

UNA NOVA FORMA D’AVORRIR-SE

Captura de pantalla 2017-11-08 a les 15.14.11

L’avorriment, avorrir-se, ser avorrit…, ens sonen com expressions negatives que ens porten a sentiments d’apatia, de desgana…, sentiments negatius.

Segons José Antònio Marina “l’avorriment és el pas previ a la creativitat”, acció que afavoreix gaudir i que pot proporcionar satisfaccions lligades a sentiments positius.

Sentim parlar  sovint que vivim una època de canvis, un canvi d’era, una velocitat espectacular en els canvis…

Tenim temps d’avorrir-nos? Ens avorrim?

Molts cops sentim l’expressió “això és avorrit” o “m’avorreixo” a la boca dels nostres nens i nenes. I què els diem? Què els podem dir?

Avorrir-nos quan tenim el temps ple d’activitats, sembla una contradicció. És una nova manera d’avorriment, que pot generar una mena de malestar del que no trobem la forma de sortir. Ens cal anar elaborant una nova manera, amb nous referents, ser més conscients del valor i els significat de l’avorriment per arribar a superar-lo com una fase inicial d’un procés que estimula la nostra ment curiosa i activa, cap a la creativitat.

Fa algunes setmanes sortia un article en aquest blog que parlava del fenomen “Slow parenting”. Es comentava la importància del temps, de gaudir-lo, d’assaborir-lo amb un ritme que necessita reduir la velocitat en la que ens trobem sovint immersos i que ens permet sentir millor i més a fons. Rebaixar la velocitat en les relacions amb els familiars, els amics… per estar bé i créixer millor.

En la mateixa línia i de manera complementària us convidem  a llegir l’article “El nuevo aburrimiento”, publicat al Magazine de La Vanguàrdia del passat 15 d’octubre del 2017, signat per Antonio Ortí i amb il·lustracions de Ana Yael. Trobem interessant el recorregut que fa per trobar el sentit de l’avorriment, en procés de canvi, i com podem fomentar que esdevingui un sentiment inicial en el camí cap a la creativitat.

Esperem que us agradi!

 

 

http://www.magazinedigital.com/historias/reportajes/nuevo-aburrimiento

FEM UN TE… PER PARLAR DE L’ASSETJAMENT ESCOLAR?

image

El proper dimarts, 14 de novembre a  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te… per parlar de l’assetjament escolar?

En aquesta sessió hi  haurà l’Oriol Julià i el Javi Castillo de SEER (Salut i Educació Emocional)  especialistes  en el tema, que guiaran la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari, i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes, experiències… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

UN NOU CURS!

En començar el nou curs tot l’engranatge escolar es posa en marxa. Hi haurà novetats, però també aquelles coses de sempre tan necessàries, com la il·lusió i l’energia, carregada després del descans de l’estiu.

L’Equip d’Orientació Psicopedagògica de Sadako també estem en marxa!

Enguany formem l’equip vuit persones, distribuides per etapes i cursos, treballant juntes amb l’objectiu de vetllar perquè cada nen, nena, noi i noia rebi allò que necessita per poder evolucionar i créixer.

Captura de pantalla 2017-10-06 a les 9.05.35

 

Els membres de l’EOP treballem amb els equips docents, en reunions setmanals, acordant i consensuant les accions a dur a terme i també amb els/les alumnes dins de les aules, com un/a mestre més (dos o tres mestres a l’aula).

Mantenim contacte amb les famílies en la preparació de les entrevistes (de manera indirecta) o assistint a algunes entrevistes, ja siguin amb famílies i/o especialistes externs que intervenen amb els/les nostres alumnes i a la majoria de les reunions de curs.

També compartim amb les famílies estones de tertúlia quan Fem un te? per parlar de…, tertúlies que giren al voltant d’un tema que pugui interessar-vos, en les que ens acompanya una persona experta, que les guia. Aquestes xerrades pretenen crear un espai de conversa per compartir inquietuds, dubtes, experiències…, i estan pensades per a grups reduïts de persones. Hi domina un clima informal i de proximitat, i de cap manera pretenen substituir les conferències formals sobre un tema que tindrien un caràcter més formatiu.

Les trobades setmanals de l’EOP les dediquem a fer un seguiment de les tasques generals que desenvolupem amb docents, dins les aules, però també un seguiment més puntual, sempre que sigui necessari, d’alumnes, o de grups…

De manera directa o indirecta des de l’EOP es dóna suport al desplegament de tots els projectes generals d’Escola que es desenvolupen amb un objectiu compartit: que cada nen, nena, noi, noia, trobi el necessari per créixer i desenvolupar-se en un entorn adequat. En especial volem anomenar el Projecte SOMRIUS, que vetlla perquè tothom pugui estar bé a l’escola. Per una banda estem molt satisfets perquè aquest projecte creix dia a dia i cada vegada és més de tots, però, per l’altra, sabem que encara hem de seguir treballant per aconseguir l’objectiu que el va fer néixer.

L’EOP mantenim contacte amb l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) de la nostra àrea, que és la de Gràcia, per a les necessitats dels alumnes o de l’Escola que requereixen una atenció més específica.

En el blog de l’EOP hi trobareu informacions diverses: els Fem un te?, referències d’articles o de llibres i altres temes d’actualitat que triem pensant que poden ser del vostre interès. Ens agrada que ens seguiu i que feu comentaris sobre el que anem publicant. Per això us convidem a que us subscriviu al blog de l’EOP.

Aprofitem aquesta primera entrada al blog per desitjar que tots junts, tot Sadako, tinguem un bon curs 2017-2018!!!

EOP 2017-2018

EQUIP D’ORIENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

CARLES CAPDEVILA

No sabem si compartiu el nostre missatge, però molts mestres i pares i mares ens sentim una mica “orfes”, ara que en Carles Capdevila ens ha deixat. Les seves paraules ben expressades, els seus missatges, sovint tan oportuns, han estat referents per a moltes persones que dediquem bona part de la nostra vida a educar, ja sigui professionalment, o no.

Ens consola una mica saber que ha deixat un llegat tan ric i tan a l’abast, que podrem sentir-lo proper, cada vegada que vulguem.

Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres tres enllaços on podreu gaudir dels seus missatges, carregats de positivisme, malgrat ser crítics i rotunds, perquè ens arriben amanits amb el bàlsam del seu sentit de l’humor.

Gràcies Carles, et trobem a faltar!

Carles Capdevila: “Viure amb humor”

Carles Capdevila i l’Alba Castellví: “Fill meu, per què ets tan maleducat?”

FEM UN TE? … PER PARLAR DE LES HABILITATS SOCIALS

El proper dimarts, 6 de juny  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te? per parlar de les Habilitats Socials com a recursos i capacitats de protecció de la salut mental.

En aquesta sessió hi  haurà la Marta Pardo,  especialista  en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones del Departament d’Orientació.

Us podeu inscriure en aquest formulari, i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes, experiències… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

“La base d’un cervell sa és la bondat, i es pot entrenar”

Richard Davidson, doctor en Neuropsicologia i investigador en neurociència afectiva ha centrat la seva investigació en les bases neuronals de l’emoció i els mètodes per promoure el floriment humà.

Els seus estudis i els seus resultats ens porten a parlar de manera rigorosa i científica sobre l’amabilitat i la compasió, com dos valors, que alhora esdevenen eines valuoses per millorar la nostra vida, les nostres relacions i, sobretot, el benestar propi.

És una bona notícia sentir dir al Dr Richardson que l’amabilitat i la compassió, potser mal enteses en altres èpoques, són valors que ens beneficien a tots i que els podem entrenar, per tant, podem educar els nostres infants perquè els incorporin. I encara afegeix que l’amabilitat i la cooperació són innates ens els éssers humans.

No deixa de ser sorprenent que algú que és professor de Psicologia i Psiquiatria hagi dedicat  els seus esforços investigadors a aspectes com l’amabilitat i la compassió en lloc de dedicar-los a altres aspectes que ens poden semblar més necessaris, com l’estrés, la depressió i altres afeccions mentals.

Saber que hi ha algú que està estudiant o intentant demostrar que la base de la salut mental és ser amables…, i que qui ho diu és una de les cent persones més influents (segons la revista TIME) ens porta a pensar que hi ha una corrent constructiva al món que vol revaloritzar la confiança en els éssers humans i els seus potencials.

O, potser som massa optimistes?

Us recomanem llegir l’article enllaçat de La Contra de La Vanguardia del dilluns, 27 de març amb el títol “La base d’un cervell sa és la bondat, i es pot entrenar”