HEM FET UN TE PER PARLAR DE LES ALTES CAPACITATS

El passat dimarts, 26 de novembre, ens vam trobar una vintena de persones, famílies i alguns representants de l’Equip d’Orientació, per parlar de les altes capacitats, amb la  Maria Beltran, experta en el tema, que va guiar la tertúlia Fem un te…?

La Maria B ens va presentar una sèrie de preguntes per trencar el gel i començar a parlar. Hem de dir que no va cosar gaire, la conversa es va animar de seguida i es va mantenir un clima actiu fins ben passada l’hora d’acabar.

Vam començar amb la pregunta: Què vol dir tenir A.C.? Es van anar desplegant tantes preguntes i respostes i de manera tan fluïda, que no ens va fer falta mirar cap guió per saber que havíem tocat els temes de més interès sobre les A.C.

Els ho hem de dir als nostres fills? Com i quan ho hem de fer?

És positiu o negatiu tenir A.C.?

I com ho fem per motivar-los?

Cal treballar la tolerància a la frustració?

És normal que tinguin pors?

Són altament sensibles?

Cal fer el diagnòstic? Quan? De què ens serveix?

Hi ha diferències entre nens i nenes amb A.C.?

La detecció precoç és important?

I l’Escola? Té sentit fer una acceleració? Treballar en equip els va bé?

Per resumir el que es va dir hauríem d’haver gravat tota la sessió. Intentarem exposar algunes de les idees que ens va transmetre la Maria:

  • És important transmetre als nens i nenes amb AC que el que els passa no és negatiu, ni positiu. Els aportarà coses bones i dolentes. Cal abordar-ho i treballar l’esforç i la tolerància a la frustració, entre altres aspectes. Necessiten tenir un missatge normalitzador.
  • Hem d’intentar que les AC no se’ls girin en contra.
  • Cal tenir clars els objectius i funcionar amb objectius que guien les accions a fer.
  • Un tret que solen tenir en comú els nens i nenes amb AC és que solen ser molt sensibles, això els fa més vulnerables i fràgils, a vegades, ja que sovint no tenen prou eines a nivell emocional.
  • La diversitat en nens i nenes amb AC és molt alta, no hi ha un patró que vagi bé a la majoria.
  • En els aprenentatges cal ajudar-los a tenir més consciència del procés, ja que sovint poden arribar al final sense saber quins passos hi ha enmig. Necessiten una raó. Tenir presents les expectatives i l’autoexigència. Sovint necessiten entendre quines intencions hi ha al darrera del que se’ls demana.
  • L’alta sensibilitat els pot deixar encallats en dsituacions que els són traumàtiques. La capacitat de connexió amb l’entorn els fa captar moltes situacions que els poden fer sentir malament. Podran viure molt intensament les pors, així com també podran gaudir intensament dels moments plaents.
  • Poden patir pors. L’alta sensibilitat, la capacitat d’elaborar les pors a la seva ment, poden produir grans preocupacions, aleshores se’ls gira en contra la seva capacitat. És difícil que desapareixin aquests tipus de pensaments i aquestes pors, però poden  aprendre a guanyar capacitat de control.
  • Tenir informació aviat sobre un nen o nena amb AC ens ajuda a comprendre millor com és, a acompanyar-lo-/la i a prevenir situacions que ja sabem que els poden costar més. La detecció precoç és altament recomanable.
  • Prendre decisions en relació a la seva vida escolar, caldrà fer-ho consensuant la família, els possibles especialistes i l’escola, pensant en cada nen o nena en particular. Caldrà valorar tots els aspectes en els que observem necessitats específiques.
  • És molt important que trobin moments, espais…, per poder compartir els interessos propis amb persones amb interessos semblants i que comuniquen d’una manera semblant.

Des de l’Escola sabem que les AC són un repte molt important, que abordem amb la consciència que no és fàcil, però, també, que estem en el camí, que treballem i seguirem treballant per ser cada dia més inclusius!

 

FEM UN TE… PER PARLAR DE LES A.C. : POSEM-NOS EN LLOC DELS PROTAGONISTES

El proper dimarts, 26 de novembre a les 17h es durà a terme la tertúlia: Fem un te… per parlar de les Altes Capacitats: Posem-nos en lloc dels protagonistes.

En aquesta sessió hi haurà la Maria Beltran especialista en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari on podreu fer-nos saber si hi ha algun aspecte dins de l’Educació emocional que us interessa en especial.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup d’unes 20 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

SILENCI!!!

On hi ha silenci?

Molts cops volem reposar i solem cercar un lloc on hi hagi silenci. Si estem a casa nostra, segur que sabem on és l’espai que més s’hi aproxima, sinó podem tenir a mà uns taps per a les orelles, especialment necessaris quan algun veí o veïna està fent bricolatge o altres sorolls desagradables. Fins i tot si ens despertem en plena nit hi ha petits sorolls, però cal aprofitar per dormir ja que és el moment en que ens apropem més al silenci reparador.

Si som afortunats, sabrem d’un lloc proper, per anar bé fora de la ciutat, enmig de la natura on encara estem més a prop de no sentir res i trobar el moment de repòs, perquè sabem o intuïm que per a descansar el silenci ens va molt bé.

Sabem que no és fàcil! Segons els experts, el silenci absolut no existeix en aquest món nostre, on, fins i tot en un entorn natural podem sentir el soroll de la brisa suau, de les fulles que es mouen, les passes d’algún animaló terrestre o el piolar d’un ocell, entre d’altres.

I quan ens sembla que no sentim res de res, la nostra ment aprofita per fer el seu propi soroll!!!

I ens acostumem al soroll, un gran soroll o un soroll moderat, però soroll.

Us convidem a llegir La Contra de la Vanguàrdia del dia 5-11-19 on Michel Le Van Quyen, neurocientífic, ha investigat els efectes del silenci i, confirmant el que la nostra intuició ens sol recomanar per a descansar ens diu queEl silenci és essencial per a regenerar el nostre cervell”. Podrem descobrir maneres de trobar aquest silenci i ens pot motivar a cercar moments durant el dia que en puguem gaudir.

Esperem que us agradi!

 

SILENCI

CURS 19-20 EN MARXA!!!

El curs ja està en marxa, poc a poc anem agafant cadascú el nostre ritme, després de les primeres setmanes intenses per recuperar l’ordre, la calma…, la rutina!

Com cada curs, hi ha nous i vells reptes a assolir. Alguns, ara que som una mica més experimentats, se’ns faran planers i d’altres, potser nous, potser vells, seran costeruts, però tots ens faran créixer mentre ens esforcem i ens reportaran satisfaccions quan aconseguim l’objectiu.

A vegades necessitarem ajuda i la demanarem, o potser no! Sovint tenim creences ben arrelades que ens diuen que quan el repte és meu, ho haig de fer sol o sola. I fem créixer el nostre orgull i el “jo puc” mentre patim més del necessari en l’intent. Ens oblidem que no estem sols/es i que demanar la mà en un moment que ho necessito, no em treu cap mèrit al meu esforç.

No estem sols/es! Treballar amb altres persones, ja sigui individualment, en un grup petit, o més gran, ens proporciona moltes ocasions per entrenar-nos a conèixer-nos més, a conèixer més els altres, a saber millor en què puc donar-los la mà  i quan jo la necessitaré.

L’Escola és un grup social que anomenem Comunitat d’aprenentatge, perquè és un entorn on, tots els que en formem part, hi trobem infinites ocasions d’aprendre.

Tenim un curs acabat d’estrenar per viure’l i gaudir-lo.

L’Equip d’Orientació Psicopedagògica de Sadako també estem en marxa i us animem a viure i gaudir intensament aquest curs 19-20.

FEM UN TE PER PARLAR DE… “EDUCAR SENTINT, EDUCAR AMB SENTIT”

El proper dimarts, 14 de maig a  les 17h es durà a terme el Taller- Xerrada: Fem un te… per parlar de l’Educació Emocional: “Educar sentint, educar amb sentit”

En aquesta sessió hi haurà Javi Castillo especialista en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari on podreu fer-nos saber si hi ha algun aspecte dins de l’Educació emocional que us interessa en especial.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup d’unes 20 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

S’ACOSTA SANT JORDI: LLIBRES I EMOCIONS

Ja ha arribat la primavera i les pluges esperades. La diada de Sant Jordi s’acosta i celebrarem  els Jocs Florals, just tornant de Setmana Santa. En aquest context hem pensat que estaria bé compartir amb tothom que segueixi el blog de l’Equip d’Orientació el blog de la Nati Bergada. I ho fem perquè ens agrada molt a molts docents, ja que hi trobem una excel·lent selecció de recursos tant diversos, com interessants.

En aquesta ocasió, i pensant en la celebració propera del Dia del Llibre, volem compartir en especial una selecció de llibres per a treballar les emocions a l’escola, que, lògicament, també poden ser d’interès per a les famílies que vulguin tenir-les presents en l’educació dels seus fills i filles. En el blog de la Nati Bergada  també hi trobareu altres seleccions de llibres que giren al voltant de temes que també us poden interessar, com la mort, els valors

 

Desitgem que la nostra proposta us agradi, us sigui útil  i que gaudiu de la lectura!!!

 

COM PODEM ACOMPANYAR ELS NOSTRES FILLS I FILLES DAVANT LES PÈRDUES DE LA VIDA?

El passat dimarts 19 de febrer vam Fer un te… per parlar de com podem acompanyar als nostres fills i filles davant les pèrdues de la vida.

Vam conèixer la Sra Pons, especialista en acompanyar persones en els processos de dol  que va conduir la tertúlia tocant diferents punts sobre el tema de les pèrdues, seguint els interessos expressats amb antelació pels assistents.

Intentem resumir el que va anar sorgint, sabent que és especialment difícil transmetre amb fidelitat el que es va parlar i el clima de l’estona que vam poder compartir:

El títol de la tertúlia vol explicar que no només patim les pèrdues quan es refereixen a la mort d’algú, sinó totes les pèrdues de la vida.

Se sap que al llarg de la nostra vida en podem patir més de 250. I anem sempre amb la L de pràctiques, fins a la darrera pèrdua, que és la mort. Ens enfrontarem a aquesta darrera pèrdua depenent de com haguem anant vivint totes les altres.

Cada pèrdua és un dol que té diferents etapes, tres o cinc, depenent de diferents autors.

L’etapa inicial és de caos. És molt difícil en aquesta etapa estar en equilibri. Es pot patir angoixa, culpabilitat, ràbia, tristesa… i el shock emocional pot durar des de dies a mesos. En aquesta primera fase es viuen diferents emocions i es va endavant i enrere, no hi ha un procés lineal. Això es pot agreujar quan la pèrdua és de cop, sense cap mena d’anticipació.

I com podem ajudar els nostres fills i filles davant aquestes pèrdues?

Cal observar quina és la resposta dels nens/es, veure com van processant les informacions relacionades amb la pèrdua. El més important és que sentin que poden parlar amb llibertat amb nosaltres. El millor és deixar que expressin com vulguin el seu dolor, no hem de dir coses com “no ploris”, sinó, “si vols plorar, plora”…

Com adults hem de ser exemples del que els demanem davant del dolor. Per tant, si el que sentim ens fa plorar, ho hem de fer. Plorar junts pot ser una manera bona d’alliberar el dolor. Així mateix, si els demanem que ens expliquin com se senten…, nosaltres també els hem d’explicar com ens sentim.

Si veiem que els nostres fills/es estan més nerviosos, s’enrabien…, és bo proporcionar ocasions per deixar que surti la ràbia. Algunes idees poden ser proposar fer esport o exercici físic, picar un coixí…  Si no troben maneres de deixar sortir el malestar pot aparèixer l’ansietat, per això és important trobar una manera més física, concreta.

Comunicar a l’escola que el fill o filla està passant per un moment de pèrdua sol ser una bona idea. Potser els ajudarà a parlar del que senten, o simplement podran explicar el que els ha passat. Però si no volen parlar, no s’ha d’apretar, no els hem d’agobiar amb la preocupació de pare o de mare. Es pot anar preguntant de tant en tant, sense insistir. Ells explicaran quan menys ens ho esperem. Ens cal estar atents al moment que ells escullen per parlar, que ens pot agafar en una situació insòlita i que podem considerar la menys adequada, però que cal aprofitar!

Però, si passat un temps no parlen i veiem que estan malament pot anar bé explicar una pèrdua nostra, per fer-los còmplices. Quan se senten còmplices es poden anar obrint poc a poc.

Cal retornar-los confiança, dir-los que estem segurs que podran aconseguir superar la pèrdua i fer-los saber que en sortiran més grans i més forts. Podem recordar-los les seves fortaleses, que són forts en aspectes que en aquell moment s’obliden, parlar d’exemples concrets en ocasions ja viscudes.

Si no es passa el dol, allà es queda i es van acumulant els dols successius.

Estem a l’etapa final del dol quan arribem a poder dir AIXÒ ÉS EL QUE HI HA i HAIG DE VIURE AMB AIXÒ.

Els nens van molt més ràpids, si no es queden enganxats en cercles tancats de culpes. La culpa és molt verinosa, costa sortir-ne un cop hi entres.

Cal parlar de la mort amb els nens/es? Dir-los que un familiar proper està malalt i que no es pot recuperar i, per tant, morirà?

Hem de procurar que la mort no sigui un tabú. És bo aprofitar moments de la vida per anar preparant-los per a la mort. Hi ha moltes ocasions no tan properes com la d’un familiar malalt per parlar-ne. Quan fan preguntes se’ls ha de respondre tot, que no sentin que estem fugint. Sinó ells faran el mateix. Parlar-ne normalitza.

Si ens desconcerten amb una pregunta i no sabem quina resposta donar, podem respondre amb una altra pregunta, per exemple:

  • “A l’estiu encara hi serà l’avi?”
  • “Per què ho vols saber?”

Sovint ens sorprendrà que el que volen saber és molt més concret del que ens imaginem. Ens podrien respondre…

  • “És que és el meu aniversari…”

Per donar la notícia que algú morirà properament és recomanable, si es pot, anar donant informacions “disparos de aviso”, que seran com un coixí. Donar informacions amb opcions i possibilitats que els puguin servir per triar les que més els agradin.

Quan som més grans estem més enganxats a la vida, per això cal que anem parlant de la mort. És més fàcil viure el present i estar bé quan parlem amb naturalitat de la mort. Això ens pot fer més conscients del valor de fer un petó abans d’anar a dormir a les persones que estimem, encara que estiguem enfadats, ja que mai sabem què pot passar.

Els nens i nenes han d’assistir a les cerimònies de comiat, funerals…?

Cal anar-los preparant poc a poc i respectar el que volen. Sempre cal tenir un pla B per tal de donar llibertat de fer, sense forçar gens.

Quant de temps dura el dol? El dol no acaba mai, disminueix la quantitat de temps i la intensitat de la tristesa.

La pèrdua és com un riu i hem de deixar que passi. A vegades posem molts mecanismes per evitar que passi el procés, cal deixar fer el seu curs de manera natural.

No té molta importància saber en quina etapa estàs.

“Començo a no recordar la seva cara, la seva olor…”. Quan ja  no recordes la seva cara és que ja està dins teu, ja és amb tu.

Quan no penses amb la persona que ha mort et pots sentir una mica culpable, però això forma part del procés.

Quan estic passant un dol fer el que tinc ganes de fer, fluir amb el que va venint és una bona manera de viure’l.

Amb el temps la tristesa es converteix amb nostàlgia.

Puc ser feliç si em falta “tal persona”? Això pot fer sentir culpable. Pots tenir molts sentiments al mateix temps. Pots viure un dol i sentir-te trist/a, però també sentir-te feliç perquè tens una vida que t’hi fa sentir.

Cadascú viu el seu procés de dol. A vegades fer processos diferents amb la parella, anar desfasats, poden perjudicar la relació.

I a l’escola hem de parlar de la mort? És necessari parlar de les pèrdues a l’escola.

Veiem moltes pèrdues de separacions de pares, que afecten molt els infants, que són processos de dol molt importants per a nens i nenes, amb les mateixes fases, són les mateixes en qualsevol pèrdua.

És responsabilitat del sistema educatiu educar per aprendre a gestionar el patiment, la dimensió espiritual dels alumnes.

També cal ajudar/educar a poder plorar als nens (sexe masculí), que socialment està contemplat que han de ser “forts”.

Preparar per a les pèrdues és el millor regal per deixar als nostres fills.

En acabar la Sara ens va recomanar el llibre: El nen i la mort 

edf

FEM UN TE…PER PARLAR DE COM PODEM ACOMPANYAR ALS NOSTRES FILLS I FILLES DAVANT LES PÈRDUES DE LA VIDA?

El proper dimarts, 19 de febrer a  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te… per parlar de com podem acompanyar als nostres fills i filles davant les pèrdues de la vida?

En aquesta sessió hi haurà la Sara Pons especialista en el tema, que guiarà la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari, i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup d’unes 20 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

ACTIVITATS FUNDACIÓ VICKI BERNADET

Ens ha arribat aquesta interessant proposta d’activitats per part de la Fundació Vicki Bernadet que creiem pot ser del vostre interès.

DESITGEM QUE LA GAUDIU MOLT!!!

Benvolguts pares o mares, educador/a, mestre o persona implicada en l’educació dels nostres infants, ens adrecem a tu, amb l’objectiu de convidar-te a la tarda solidària que organitza la Fundació Vicki Bernadet, amb la col·laboració de Coaching Ability, Nau Bostik i Acadèmia de Cant MadiSound.

https://www.fbernadet.org/tarda_solidaria/?fbclid=IwAR2OMYm2irPEW46Ii5uZyoV2dXRUXcnmhIVNBzLsQhuwcSNh1xERmSfga8o

Què us proposem?

  1. ACTIVITAT INFANTIL: “UN VIATGE PER LES EMOCIONS I FORTALESES”

L’activitat té per objectiu apropar els participants a la identificació de les emocions bàsiques, així com acompanyar-los a extreure les superfortaleses que els ajudaran a gestionar aquestes emocions de forma adequada.

Programa:

16:30h: L’activitat es desenvolupa prenent com a eix d’animació el Conte d ‘ “Un viatge per les emocions i fortaleses”

17:00h: Activitats sobre l’escenari per identificar les emocions. Treballarem  les emocions bàsiques d’alegria, tristesa, ràbia i por.

17:15h: Dividits en grups, es representaran 4 illes (illa tristesa, illa ràbia, illa por i illa alegria), en les que cada dinamitzador explorarà l’emoció de l’illa teatralitzant i dinamitzant al grup. Finalment, en un mural comú, cada illa col·locarà els diferents dibuixos del seu grup a manera d’exposició general.

Al finalitzar l’activitat repartirem berenar per als més petits!!

  1. CONCERT SOLIDARI

18:30h: Entrega de premis del I Concurs de Música Acústica de la Fundació Vicki Bernadet.

19h-22H: Concert Solidari en que hi participaran els guanyadors, finalistes i participants del concurs. Els podeu veure tots i totes al nostre canal de youtube.

Vine amb el teu fill/a, nét/a, grup. No t’ho perdis.”Eduquem l’emoció, acollim noves vivències” i gaudim dels talents musicals que han participat al nostre concurs de música acústica.

T’esperem el dia 27 de gener a les 16:30 a Nau Bostik. Carrer Ferran Turné, 11, 08027 Barcelona

Pots realitzar la teva inscripció a:

http://entradium.com/es/entradas/dia-solidari-tallers-i-concert-de-musica-acustica

Preu de entrada recinte:

Adults: 5€

Menors fins 12 anys: 0€

Us agrairíem que en féssiu la màxima difusió de l’activitat.

FUNDACIÓ VICKI BERNADET

HEM FET UN TE PER PARLAR DELS ABUSOS SEXUALS A LA INFÀNCIA

El curs 16-17 vam convidar a la Vicki Bernadet a venir a fer una xerrada sobre els abusos sexuals a la infància. En aquell moment vam pensar que per la rellevància del tema i l’interès que pot suscitar en un entorn educatiu escolar i familiar, valia la pena obrir-ho a tothom i no fer el format tertúlia, com ho és els Fem un te… en un grup de, més o menys, 20 persones. I ens vam sorprendre pel baix nombre de persones assistents, menys de vint, encara que la Vicki ens va dir que això era el normal. Aquest curs hem tornat a fer la proposta perquè el tema s’ho val i pensem que és necessari parlar-ne, però en format Fem un te, pensant que en un entorn més reduït segur que ompliríem el grup, com sol passar en la majoria de tertúlies proposades. Però no ha estat així, entre tots érem 13 persones, aquest cop, totes dones.

El que ens ha transmès la Vicki costa molt de resumir. Ha començat situant-nos en la pell de qui pateix abusos i ha intentat que connectéssim amb nosaltres mateixos en la vessant més personal, no tant amb la de la responsabilitat social, per poder comprendre l’abast de les vivències personals i la complexa problemàtica en la qual es troben.

Ens ha fet adonar que el problema més gran és que la majoria de les persones no tenim ni idea de les dades en relació a aquest problema. I, alhora, valorem el tema des de la distància, ja que quasi ningú pensa que és un problema que pugui tenir-lo en el seu entorn proper.

La realitat és ben diferent. Un 20% de la població pateix abusos abans dels 17 anys. I un 90% dels abusos es produeixen en un entorn proper de confiança o a la família.
La principal causa de la problemàtica és el silenci dels assetjats. Un 92% dels abusats callen. El motiu dels que els pateixen és perquè creuen que se senten més segurs callant que parlant, estan convençuts que si parlen hi tenen molt més a perdre. Tenen por que no se’ls creuran, que s’enfadaran amb ells, que si parlen no els estimaran… I, de fet, aquesta és la realitat que es troben els pocs que parlen, o els que parlen quan ja són grans.
Potser ens hem de preguntar… per què permetem que aquesta xacra social es mantingui?, què ho fa que l’assetjament sexual sigui encara un tema tabú?
Mentrestant ens fem les preguntes o bé mirem cap a una altra banda, els assetjadors segueixen utilitzant el seu poder sobre les víctimes perquè mantinguin el silenci amb els mateixos arguments que fan que els assetjats callin. I ho fan abusant d’una assimetria d’edat i/o amb coacció: engany, manipulació i amenaces.

No hi ha abusos grans o petits, ha dit la Vicki. L’Abús sexual és qualsevol actitud de tipus sexual d’una persona cap a un menor, amb o sense contacte físic. (Cal tenir present que està prohibit tenir relacions sexuals amb persones de menys de 16 anys). La vivència emocional de qui pateix abusos més la complexitat en sí de l’assetjament sexual a la infància determinarà la gravetat dels fets, més que el tipus d’abús.

“Què podem fer?”

Sembla que si poguéssim aconseguir que no se silenciés cap abús estaríem en el camí, però ara per ara això no és gens fàcil. De manera que el més recomanable és fer prevenció des de la família i des de l’escola, educant en la confiança, però també prenent consciència de com ho fem, de quins missatges transmetem oralment i amb la nostra manera de fer. Cal que siguem molt coherents! Dependrà molt dels missatges en sí i com es transmeten que es crearà un clima propici a tenir nens i nenes vulnerables, o bé, confiats, que saben dir “no” quan els demanen alguna cosa que no els agrada (encara que sigui una persona propera, coneguda, qui intenti fer-li xantatge emocional…).

Els nostres nens i nenes haurien de saber quins són els seus drets, (Declaració universal dels Drets dels Infants, 1991 a Espanya). Els pares i educadors els hi hauríem de fer saber. En especial, en el tema de l’assetjament sexual, el dret a la intimitat i al respecte per al seu cos. Podem començar per això! Parlar i fer saber tots els nens i nenes quins són els Drets dels Infants (Aquest document us pot ser útil).

No haguéssim acabat de parlar perquè de cada pregunta i de cada resposta en sortien moltes idees per tenir-les presents. Es notava que volíem absorbir-les, no tornar a oblidar-les com si no anés amb nosaltres. Per acabar, algunes idees més, de caire preventiu:

  • Si un nen/a fa algun canvi radical amb alguna activitat… que fins al moment li agradava, estar present i preguntar què passa, acompanyar, dir-li que vols entendre per què hi ha hagut el canvi. Mai minimitzar un canvi radical d’actitud que dura en el temps. Mai esperar, “a veure si li passa”.
  • No intentar fer prevenció des de l’educació en la por. La por sol ser nostra, cal transmetre confiança. Escoltar i respectar allò que expressa i fa patir al nostre fill/a, encara que sigui en relació a algú proper. No minimitzar i fer callar.
  • Parlar amb els nens/es sobre el tema assegurant que estan connectats. Evitar una “xerrada” artificial. Parlar des de la perspectiva de l’error, tots en cometem d’errors, mai des de la del poder. I quan ens equivoquem el millor és parlar-ne, donar confiança perquè això passi.
  • Tenir temps de parlar lliurement de tot el que es vulgui, sense tabús, de manera sistemàtica, és una bona manera de fer prevenció. Evitar fer valoracions i judicis.
  • “No tenir secrets”. Parlar amb els infants del tipus de secrets, els que fan bé i els que fan anar malament, es poden tenir secrets amb data de caducitat, sinó ja no són secrets, són un problema.
  • Educar la confiança!

Acabem la tertúlia amb un sentiment de molta més consciència personal, i alhora ens aclapara el pes de la responsabilitat per la complexitat del tema. Els abusos en la infància encara és un tema que es tapa i d’aquesta manera es permet.

Hem gaudit del saber de la Vicki i valorem la feinada que fa a la Fundació que porta el seu nom.

Si voleu saber més sobre el tema, sobre el que fan, o voleu veure recursos de tipus divers, visiteu la seva pàgina web Fundació Vicki Bernadet.