“inclusió, diversitat i visibilitat”

“Em venen al cap tres paraules: inclusió, diversitat, visibilitat, quina emoció! Moltíssimes gràcies! “, Així va començar el seu discurs Jesús Vidal a la Gala dels Goya. Jesús Vidal és un dels protagonistes de Campions, que va ser escollida com la millor pel·lícula del cinema espanyol del 2018. Va convertir el seu discurs en una reivindicació d’una vida plena per a les persones amb discapacitat. Una societat que es reconeix plural i diversa, també diferent, es va passejar per l’alfombra vermella d’uns premis Goya especialment inclusius. Jesus Vidal va saber expressar tot el que significa la seva distinció: inclusió, diversitat i visibilitat. Sens dubte, aquests han sigut els valors que la pel·lícula guanyadora, ha sigut capaç de transmetre i que ha tingut el seu reconeixement. A través de la rialla, ha acostat la realitat de tantes persones que es veuen en la necessitat de convertir la seva vida en una lluita constant. Més enllà del mèrit cinematogràfic, el gran valor social de la pel·lícula de Javier Fesser ha sigut humanitzar i dignificar les diferents capacitats.

jcarbo46807899-goya190202212719-1549139428948-1

https://www.youtube.com/watch?v=hq0Kpm7yvfM

El gran mèrit de Campions ha estat, precisament, fer visible la diversitat de les persones, primer pas per aconseguir una societat inclusiva.

 

Anuncis

L’ AFÀSIA:“No saps el que em costa escriure això”

E727D32D-2B30-4439-86B8-9DFEEAEADE9CDe l’afàsia no en parla ningú, perquè els qui la pateixen tenen problemes de llenguatge i, doncs, no en poden parlar.

Aquest fet és el que ha encoratjat a l’Olivia Rueda (Barcelona, 1968) a escriure un llibre que explica com és la vida després d’haver perdut la capacitat de parlar i d’escriure. Ella era realitzadora de televisió quan va tenir un ictus i va quedar afàsica.

L’afàsia és una malaltia molt dura perquè els afàsics es van tancant en si mateixos. No  els hi fa mal res, però no es poden explicar.

Les persones que han patit un ictus i en conseqüència queden afàsics, han de lluitar amb la societat i sobretot amb elles mateixes per reconeixer i ser conscients de les noves limitacions en un mateix. És una lluita eterna molt dura de pair i difícil de comprendre.

L’Olivia va haver de tornar a aprendre a parlar i a escriure i ha hagut de fer molts anys de reeducació. Ella ha volgut explicar la seva experiència en el llibre No sabes lo que me cuesta escribir esto, publicat per Blackie. Explica d’una manera molt emotiva i alhora molt clara com funciona el cervell d’un afàsic responent preguntes com ara: Com funciona el meu cervell? Ella ho relata així: “Vosaltres, quan parleu, aneu d’una idea a l’altra, d’A a B i de B a C, per autopistes. Jo no tinc autopistes, tinc una carretera nacional, o local, i a més és de nit i plou i pel camí hi ha pedres i un tsunami i un terratrèmol. I al final de tot això arribo a la idea B. A la C no hi arribo mai.”

Us recomanem aquesta lectura i també us animem a escoltar aquesta xerrada on l’Olivia Rueda explica com és la vida després d’haver perdut la capacitat de parlar i d’escriure.

COM PORTEM ELS SET TEMPS ESSENCIALS?

El darrer article de l’Eva Bachs que ens parla dels set temps essencials, no ens deixa indiferents i ens fa reflexionar sobre els 7 temps imprescindibles per un funcionament cerebral òptim. Ella fa referència a l’últim llibre del Daniel J.Siegel “tormenta cerebral”. En Siegel parla de set temps imprescindibles per un funcionament cerebral òptim i que són el temps interior, de son, de concentració, d’inactivitat, de joc, d’exercici físic i de connexió amb els altres. En aquest article l’Eva Bachs ens convida a preguntar-nos quant de temps dediquem a cadascun, tant nosaltres com els nostres fills i alumnes i quins tenim prou en compte i quins no. Sobretot dóna molta importància al temps interior i ens fa reflexionar sobre el desconeixement dels efectes positius científicament provats que comporta. Tenir cura del nostre món intern fa créixer les fibres prefrontals del cervell i millora la salut de les cèl·lules i del sistema immunològic. Això el converteix en un factor essencial de salut i en un temps indispensable que convé incorporar als nostres temps i als d’infants i adolescents.

Esperem que sigui del vostre interès com també aprofitem per recomanar-vos el llibre abans anomenat d’en Daniel J. Siegel “tormenta cerebral”tormenta cerebral: el poder y el proposito del cerebro adolescent e-daniel j. siegel-9788490650059

 

LES EMOCIONS SÓN LA CLAU

El passat 8 d’octubre, en un article del diari ARA, l’Eva Bach ens va donar un cop de mà sobre com enfocar, a partir de les emocions, el que està passant a Catalunya i que és extrapolable a qualsevol situació on uns pensen diferent als altres. Sobretot  és important el que  transmet  que per defensar la nostra postura, sigui quin sigui el tema que defensem,  és bàsic eva-bach-corbacho-entrevista-fundacio-cet10 mostrar-nos amables, respectuosos, dialogants i comprensius amb aquells que pensen diferent. També  ens diu que la comunitat educativa és apta per adreçar-se a infants i adolescents si és capaç de conduir les emocions per camins saludables i sobretot si transmet la idea que l’important és estar disposats a qüestionar les conviccions que té un mateix sobre qualsevol tema, enlloc de menysprear o atacar la dels altres. Aquest article és una proclama al respecte a l’opinió de l’altre i ens deixa molt clar que l’important no és quines són les nostres idees, sinó quines són les nostres emocions i com les gestionem.

 

Us convidem a llegir l’article: Les emocions són la clau

 

 

NO ÉS LENTITUD, ÉS DELICADESA

L’Eva Bachs ens torna a sorprendre gratament en un article eva-bach-corbacho-entrevista-fundacio-cet10publicat al diari ARA del 15 d’abril de 2017 on ens parla de la seva devoció per la vida lenta, però que en el context que vivim actualment, costa bastant valorar-la i tolerar-la.
Ella ens comenta que en moltes ocasions lloem la rapidesa encara que l’execució no acabi de ser del tot correcta i lamentem la lentitud encara que l’execució sigui impecable.

Ens alerta que mentre enaltim i sobrevalorem la rapidesa, l’educació seguirà preparant les criatures per aconseguir, tenir i competir, en comptes de formar-les per sentir, gaudir i cooperar.
Ens sembla un article excel.lent on l’ Eva Bachs ens convida a reflexionar i a capgirar la mirada i ens fa adonar que en la lentitud hi sol haver grans virtuts com ara la presència plena, la sintonia amb el que es fa, la capacitat d’admirar, la paciència i la delicadesa.
Esperem que us agradi.

L’existència del TDAH ha quedat demostrada. I ara què?

The Lancet Psychiatry ha publicat aquest cap de setmana  un dels articles més sòlids i més extensos sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Com ja s’ha fet públic, l’estudi demostra que el cervell de les persones amb TDAH presenta un retard en el desenvolupament maduratiu, i això afecta estructures implicades en els processos
d’atenció, control de les emocions, control voluntari del moviment i la cognició.

Si eltdah TDAH no és un trastorn del comportament i, en canvi, és un retard maduratiu, quina teràpia hem d’aplicar? De fet, cal que fem teràpia? O cal que esperem que el nen faci el procés maduratiu al seu ritme?

En aquest article  a Roser Maresme ens dona algunes respostes i ens fa entendre sobretot que cal conéixer, acompanyar i adaptar-nos a les necessitats dels nens i nenes amb TDAH per tal de  fer-los capaços d’adaptar-se al món en què viuen.

 

COM AJUDAR ALS NENS I NENES QUAN SENTEN ENUIG

Sovint hem de manegar situacions en les que les nostres fills i filles o alumnes mostren enuig i això els porta a viure moments de conflicte que no sempre saben com resoldre.
enojadaÉs un tema que a tots ens preocupa i no sempre trobem la manera de poder-los conduir per tal de trobar maneres de canalitzar aquesta emoció.

Un dels primers punts és que puguin reconèixer l’emoció per després poder-la canalitzar i donar-li una resposta adequada segons el context en el que es trobin.

A l’article de “L’enuig: com ajudar els nens a manejar aquesta complexa emoció” de Faros podem trobar una molt bona informació sobre aquest tema: com es desenvolupa, com es manifesta en cada una de les edats i on podem trobar recursos.

 

HEM DE SER AFECTUOSAMENT FERMS

El 10’d’octubre passat es va commemorar el Dia de la Salut Mental.En una entrevista que se li va fer a en Claudi Camps, psiquiatra del camp hospitalari de Salt, Camps deia, entre d’altres coses que l’educació emocional s’hauria de generalitzar i estendre’s en tots els ambients.


Hem passat d’un estil de criança molt autoritari i rígid a una permissivitat extrema que provoca una manca de contenció emocional i de cerca de límits. No hi ha tolerància a la frustració, hi ha un descontrol d’impulsos i això genera un tipus de relació que acaba perjudicant les persones.

Uns determinats estils de criança dels nens són un factor protector potentíssim enfront del desenvolupament de trastorns mentals.

Camps diu que el que cal fer és treballar l’entorn familiar i educatiu i que professionals especialitzats en infantojuvenil dediquin part de l’activitat assistencial a parlar amb els pares per orientar-los sobre com ser afectuosament ferms amb els fills.

Podeu llegir l’article en el següent enllaç.

ELS DEURES AJUDEN O PERJUDIQUEN?

El passat diumenge el Periódico va publicar un article on explicava que l’OMS alerta que els deures perjudiquen la salut.  Aquesta pressió, assenyala la mateixa OMS, es tradueix moltes vegades en “un increment de patologies com els mals de cap, dolors d’esquena, malestar abdominal i marejos”, així com dels “estats d’ànim que porten els nois a sentir-se tristos, tensos o nerviosos”.

Tal com diu l’article, la responsable de Rosa Sensat defensa que “l’aprenentatge està a tot arreu, els nens poden aprendre sortint a fer un passeig, anant a comprar a una botiga pròxima o ajudant els seus pares en la cuina”, de manera que els deures o la prolongació del treball escolar a casa no tenen raó de ser, diu.

En contraposició algunes associacions de pares defensen que els deures poden ajudar a consolidar alguns aprenentatges.

Darrerament els deures s’han convertit en un tema de debat sobre el que és bo que tots els centres educatius ens anem qüestionant.

PARLEM DE NEUROEDUCACIÓ?

blog

Coneguem en David Bueno, científic de professió, professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona, especialitzat en la formació del cervell i compromès en la divulgació científica.

En David Bueno pretén acostar a poc a poc aquests coneixements aplicats a l’educació dels nostres infants i joves, perquè puguem treure un millor profit a la vida.

Ell explica que cada cop hi ha més estudis científics sobre com es forma i com funciona el cervell, aquest òrgan tant bell que condiciona la nostra forma de pensar, de sentir i de viure, a través dels aprenentatges que ens ofereix la vida, i també dels que nosaltres oferim als nostres fills.

Ens ha agradat el primer post que ha publicat aquest 2016 en el seu bloc: L’ EFECTE DE L’AGRAÏMENT EN LA FELICITAT on entre d’altres coses explica que uns investigadors han detectat que les persones que mostren més gratitud per allò que aconsegueixen, mantenen un major sentiment de felicitat i en David Bueno recomana ensenyar als nostres fills i joves el seu valor crucial. I la millor manera de fer-ho és amb l’exemple, a través de la imitació.

 

També us animem que llegiu altres articles d’ell que resulten de gran interès on ens explica que és això de la neuroeducació i sobretot, per a què serveix?  trobareu altres publicacions que creiem que podran ser del vostre interès.