NO ÉS LENTITUD, ÉS DELICADESA

L’Eva Bachs ens torna a sorprendre gratament en un article eva-bach-corbacho-entrevista-fundacio-cet10publicat al diari ARA del 15 d’abril de 2017 on ens parla de la seva devoció per la vida lenta, però que en el context que vivim actualment, costa bastant valorar-la i tolerar-la.
Ella ens comenta que en moltes ocasions lloem la rapidesa encara que l’execució no acabi de ser del tot correcta i lamentem la lentitud encara que l’execució sigui impecable.

Ens alerta que mentre enaltim i sobrevalorem la rapidesa, l’educació seguirà preparant les criatures per aconseguir, tenir i competir, en comptes de formar-les per sentir, gaudir i cooperar.
Ens sembla un article excel.lent on l’ Eva Bachs ens convida a reflexionar i a capgirar la mirada i ens fa adonar que en la lentitud hi sol haver grans virtuts com ara la presència plena, la sintonia amb el que es fa, la capacitat d’admirar, la paciència i la delicadesa.
Esperem que us agradi.

Anuncis

L’existència del TDAH ha quedat demostrada. I ara què?

The Lancet Psychiatry ha publicat aquest cap de setmana  un dels articles més sòlids i més extensos sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Com ja s’ha fet públic, l’estudi demostra que el cervell de les persones amb TDAH presenta un retard en el desenvolupament maduratiu, i això afecta estructures implicades en els processos
d’atenció, control de les emocions, control voluntari del moviment i la cognició.

Si eltdah TDAH no és un trastorn del comportament i, en canvi, és un retard maduratiu, quina teràpia hem d’aplicar? De fet, cal que fem teràpia? O cal que esperem que el nen faci el procés maduratiu al seu ritme?

En aquest article  a Roser Maresme ens dona algunes respostes i ens fa entendre sobretot que cal conéixer, acompanyar i adaptar-nos a les necessitats dels nens i nenes amb TDAH per tal de  fer-los capaços d’adaptar-se al món en què viuen.

 

COM AJUDAR ALS NENS I NENES QUAN SENTEN ENUIG

Sovint hem de manegar situacions en les que les nostres fills i filles o alumnes mostren enuig i això els porta a viure moments de conflicte que no sempre saben com resoldre.
enojadaÉs un tema que a tots ens preocupa i no sempre trobem la manera de poder-los conduir per tal de trobar maneres de canalitzar aquesta emoció.

Un dels primers punts és que puguin reconèixer l’emoció per després poder-la canalitzar i donar-li una resposta adequada segons el context en el que es trobin.

A l’article de “L’enuig: com ajudar els nens a manejar aquesta complexa emoció” de Faros podem trobar una molt bona informació sobre aquest tema: com es desenvolupa, com es manifesta en cada una de les edats i on podem trobar recursos.

 

HEM DE SER AFECTUOSAMENT FERMS

El 10’d’octubre passat es va commemorar el Dia de la Salut Mental.En una entrevista que se li va fer a en Claudi Camps, psiquiatra del camp hospitalari de Salt, Camps deia, entre d’altres coses que l’educació emocional s’hauria de generalitzar i estendre’s en tots els ambients.


Hem passat d’un estil de criança molt autoritari i rígid a una permissivitat extrema que provoca una manca de contenció emocional i de cerca de límits. No hi ha tolerància a la frustració, hi ha un descontrol d’impulsos i això genera un tipus de relació que acaba perjudicant les persones.

Uns determinats estils de criança dels nens són un factor protector potentíssim enfront del desenvolupament de trastorns mentals.

Camps diu que el que cal fer és treballar l’entorn familiar i educatiu i que professionals especialitzats en infantojuvenil dediquin part de l’activitat assistencial a parlar amb els pares per orientar-los sobre com ser afectuosament ferms amb els fills.

Podeu llegir l’article en el següent enllaç.

ELS DEURES AJUDEN O PERJUDIQUEN?

El passat diumenge el Periódico va publicar un article on explicava que l’OMS alerta que els deures perjudiquen la salut.  Aquesta pressió, assenyala la mateixa OMS, es tradueix moltes vegades en “un increment de patologies com els mals de cap, dolors d’esquena, malestar abdominal i marejos”, així com dels “estats d’ànim que porten els nois a sentir-se tristos, tensos o nerviosos”.

Tal com diu l’article, la responsable de Rosa Sensat defensa que “l’aprenentatge està a tot arreu, els nens poden aprendre sortint a fer un passeig, anant a comprar a una botiga pròxima o ajudant els seus pares en la cuina”, de manera que els deures o la prolongació del treball escolar a casa no tenen raó de ser, diu.

En contraposició algunes associacions de pares defensen que els deures poden ajudar a consolidar alguns aprenentatges.

Darrerament els deures s’han convertit en un tema de debat sobre el que és bo que tots els centres educatius ens anem qüestionant.

PARLEM DE NEUROEDUCACIÓ?

blog

Coneguem en David Bueno, científic de professió, professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona, especialitzat en la formació del cervell i compromès en la divulgació científica.

En David Bueno pretén acostar a poc a poc aquests coneixements aplicats a l’educació dels nostres infants i joves, perquè puguem treure un millor profit a la vida.

Ell explica que cada cop hi ha més estudis científics sobre com es forma i com funciona el cervell, aquest òrgan tant bell que condiciona la nostra forma de pensar, de sentir i de viure, a través dels aprenentatges que ens ofereix la vida, i també dels que nosaltres oferim als nostres fills.

Ens ha agradat el primer post que ha publicat aquest 2016 en el seu bloc: L’ EFECTE DE L’AGRAÏMENT EN LA FELICITAT on entre d’altres coses explica que uns investigadors han detectat que les persones que mostren més gratitud per allò que aconsegueixen, mantenen un major sentiment de felicitat i en David Bueno recomana ensenyar als nostres fills i joves el seu valor crucial. I la millor manera de fer-ho és amb l’exemple, a través de la imitació.

 

També us animem que llegiu altres articles d’ell que resulten de gran interès on ens explica que és això de la neuroeducació i sobretot, per a què serveix?  trobareu altres publicacions que creiem que podran ser del vostre interès.