SI EL MEU FILL ÉS TRANQUIL, POT TENIR TDAH?

La resposta és sí.  El TDAH és un trastorn de base neurobiològica i de simptomatologia persistent durant la vida de la persona. 

Quan sentim que algú té aquest trastorn, acostumem a pensar en un nen o nena mogut que no pot parar quiet i que li costa seguir les normes establertes.

Certament molts dels nens i nenes diagnosticats de TDAH poden tenir un perfil amb aquests símptomes, però no tots formen part d’aquest subtipus de TDAH. Hi ha tres subtipus:  hiperactiu-impulsiu, el combinat (inatenció i hiperactivitat-impulsivitat) i l’inatent. Aquest últim té les mateixes conseqüències si no es diagnostica a temps que un TDAH combinat o hiperactiu: fracàs escolar, baixa autoestima, problemes de conducta i/o problemes emocionals. Són nens i sobretot nenes que passen inadvertits/des, poden ser responsables i  sovint dediquen molt de temps a l’estudi sense que el seu esforç es vegi reflectit en els resultats per tenir un rendiment per sota del que s’espera a l’escola.                          

Els símptomes són: menor eficàcia atencional,  més dificultats per atendre els detalls, dificultats per comprendre i relacionar conceptes, dificultat a l’hora de discriminar entre estímuls rellevants i irrellevants,  oblidar conceptes; distreure’s amb freqüència; perdre el fil conductor de les explicacions, etc.

Aquest article ens explica en què ens hem de fixar per detectar si un nen o nena  és TDAH inatent i què podem fer si observem que això li passa.

Resultat d'imatges de niña distraida

LA IMPORTÀNCIA DEL VINCLE EN ELS PROCESSOS D’APRENENTATGE

Aprendre és un acte relacional i ho és perquè els humans som éssers relacionals: quan naixem les nostres connexions neuronals no estan acabades. Es creen al llarg de la vida i és, a través dels vincles que establim des del nostre naixement, que el sistema emocional va prenent forma.

Resultat d'imatges de vincle mare fill

El sistema emocional s’estructura amb l’experiència del vincle: l’alegria és l’experiència de ‘estar vinculat’ i la tristesa és la ‘pèrdua de vinculació’.

Aprendre és també transformar la informació en coneixement a través de la nostra experiència.

Estem dissenyats per aprendre millor a través dels altres, que sols. Necessitem que les nostres persones de referència ens validin allò que fem i aprenem així, de manera més eficaç i més ràpida.

Per això, aprendre és més que utilitzar el nostre intel·lecte. Per fer-ho necessitem d’un equilibri entre el nostre sistema intel·lectual, emocional i relacional.

Aprendre comporta accions implícites com ara equivocar-nos, assumir riscos, acceptar responsabilitats, triar, prendre decisions.

Totes elles suposen un esforç i un risc perquè desconeixem a priori, si els èxits arribaran. Mentre aprenem, les persones ens podem sentir insegures, poc eficaces i potser frustrades. En aquests moments és fonamental comptar amb vincles segurs que ens donin suport per continuar, que ens donin confiança i seguretat. L’esforç és una feina que requereix molta energia i necessita ser acompanyat.

Us convidem a llegir aquest article que és el recull de diferents cites i pensaments de filòsofs i  investigadors que els separen molts segles de de distància, però que el seu contingut continua vigent.

 

 

“inclusió, diversitat i visibilitat”

“Em venen al cap tres paraules: inclusió, diversitat, visibilitat, quina emoció! Moltíssimes gràcies! “, Així va començar el seu discurs Jesús Vidal a la Gala dels Goya. Jesús Vidal és un dels protagonistes de Campions, que va ser escollida com la millor pel·lícula del cinema espanyol del 2018. Va convertir el seu discurs en una reivindicació d’una vida plena per a les persones amb discapacitat. Una societat que es reconeix plural i diversa, també diferent, es va passejar per l’alfombra vermella d’uns premis Goya especialment inclusius. Jesus Vidal va saber expressar tot el que significa la seva distinció: inclusió, diversitat i visibilitat. Sens dubte, aquests han sigut els valors que la pel·lícula guanyadora, ha sigut capaç de transmetre i que ha tingut el seu reconeixement. A través de la rialla, ha acostat la realitat de tantes persones que es veuen en la necessitat de convertir la seva vida en una lluita constant. Més enllà del mèrit cinematogràfic, el gran valor social de la pel·lícula de Javier Fesser ha sigut humanitzar i dignificar les diferents capacitats.

jcarbo46807899-goya190202212719-1549139428948-1

https://www.youtube.com/watch?v=hq0Kpm7yvfM

El gran mèrit de Campions ha estat, precisament, fer visible la diversitat de les persones, primer pas per aconseguir una societat inclusiva.

 

L’ AFÀSIA:“No saps el que em costa escriure això”

E727D32D-2B30-4439-86B8-9DFEEAEADE9CDe l’afàsia no en parla ningú, perquè els qui la pateixen tenen problemes de llenguatge i, doncs, no en poden parlar.

Aquest fet és el que ha encoratjat a l’Olivia Rueda (Barcelona, 1968) a escriure un llibre que explica com és la vida després d’haver perdut la capacitat de parlar i d’escriure. Ella era realitzadora de televisió quan va tenir un ictus i va quedar afàsica.

L’afàsia és una malaltia molt dura perquè els afàsics es van tancant en si mateixos. No  els hi fa mal res, però no es poden explicar.

Les persones que han patit un ictus i en conseqüència queden afàsics, han de lluitar amb la societat i sobretot amb elles mateixes per reconeixer i ser conscients de les noves limitacions en un mateix. És una lluita eterna molt dura de pair i difícil de comprendre.

L’Olivia va haver de tornar a aprendre a parlar i a escriure i ha hagut de fer molts anys de reeducació. Ella ha volgut explicar la seva experiència en el llibre No sabes lo que me cuesta escribir esto, publicat per Blackie. Explica d’una manera molt emotiva i alhora molt clara com funciona el cervell d’un afàsic responent preguntes com ara: Com funciona el meu cervell? Ella ho relata així: “Vosaltres, quan parleu, aneu d’una idea a l’altra, d’A a B i de B a C, per autopistes. Jo no tinc autopistes, tinc una carretera nacional, o local, i a més és de nit i plou i pel camí hi ha pedres i un tsunami i un terratrèmol. I al final de tot això arribo a la idea B. A la C no hi arribo mai.”

Us recomanem aquesta lectura i també us animem a escoltar aquesta xerrada on l’Olivia Rueda explica com és la vida després d’haver perdut la capacitat de parlar i d’escriure.

COM PORTEM ELS SET TEMPS ESSENCIALS?

El darrer article de l’Eva Bachs que ens parla dels set temps essencials, no ens deixa indiferents i ens fa reflexionar sobre els 7 temps imprescindibles per un funcionament cerebral òptim. Ella fa referència a l’últim llibre del Daniel J.Siegel “tormenta cerebral”. En Siegel parla de set temps imprescindibles per un funcionament cerebral òptim i que són el temps interior, de son, de concentració, d’inactivitat, de joc, d’exercici físic i de connexió amb els altres. En aquest article l’Eva Bachs ens convida a preguntar-nos quant de temps dediquem a cadascun, tant nosaltres com els nostres fills i alumnes i quins tenim prou en compte i quins no. Sobretot dóna molta importància al temps interior i ens fa reflexionar sobre el desconeixement dels efectes positius científicament provats que comporta. Tenir cura del nostre món intern fa créixer les fibres prefrontals del cervell i millora la salut de les cèl·lules i del sistema immunològic. Això el converteix en un factor essencial de salut i en un temps indispensable que convé incorporar als nostres temps i als d’infants i adolescents.

Esperem que sigui del vostre interès com també aprofitem per recomanar-vos el llibre abans anomenat d’en Daniel J. Siegel “tormenta cerebral”tormenta cerebral: el poder y el proposito del cerebro adolescent e-daniel j. siegel-9788490650059

 

LES EMOCIONS SÓN LA CLAU

El passat 8 d’octubre, en un article del diari ARA, l’Eva Bach ens va donar un cop de mà sobre com enfocar, a partir de les emocions, el que està passant a Catalunya i que és extrapolable a qualsevol situació on uns pensen diferent als altres. Sobretot  és important el que  transmet  que per defensar la nostra postura, sigui quin sigui el tema que defensem,  és bàsic eva-bach-corbacho-entrevista-fundacio-cet10 mostrar-nos amables, respectuosos, dialogants i comprensius amb aquells que pensen diferent. També  ens diu que la comunitat educativa és apta per adreçar-se a infants i adolescents si és capaç de conduir les emocions per camins saludables i sobretot si transmet la idea que l’important és estar disposats a qüestionar les conviccions que té un mateix sobre qualsevol tema, enlloc de menysprear o atacar la dels altres. Aquest article és una proclama al respecte a l’opinió de l’altre i ens deixa molt clar que l’important no és quines són les nostres idees, sinó quines són les nostres emocions i com les gestionem.

 

Us convidem a llegir l’article: Les emocions són la clau

 

 

NO ÉS LENTITUD, ÉS DELICADESA

L’Eva Bachs ens torna a sorprendre gratament en un article eva-bach-corbacho-entrevista-fundacio-cet10publicat al diari ARA del 15 d’abril de 2017 on ens parla de la seva devoció per la vida lenta, però que en el context que vivim actualment, costa bastant valorar-la i tolerar-la.
Ella ens comenta que en moltes ocasions lloem la rapidesa encara que l’execució no acabi de ser del tot correcta i lamentem la lentitud encara que l’execució sigui impecable.

Ens alerta que mentre enaltim i sobrevalorem la rapidesa, l’educació seguirà preparant les criatures per aconseguir, tenir i competir, en comptes de formar-les per sentir, gaudir i cooperar.
Ens sembla un article excel.lent on l’ Eva Bachs ens convida a reflexionar i a capgirar la mirada i ens fa adonar que en la lentitud hi sol haver grans virtuts com ara la presència plena, la sintonia amb el que es fa, la capacitat d’admirar, la paciència i la delicadesa.
Esperem que us agradi.

L’existència del TDAH ha quedat demostrada. I ara què?

The Lancet Psychiatry ha publicat aquest cap de setmana  un dels articles més sòlids i més extensos sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Com ja s’ha fet públic, l’estudi demostra que el cervell de les persones amb TDAH presenta un retard en el desenvolupament maduratiu, i això afecta estructures implicades en els processos
d’atenció, control de les emocions, control voluntari del moviment i la cognició.

Si eltdah TDAH no és un trastorn del comportament i, en canvi, és un retard maduratiu, quina teràpia hem d’aplicar? De fet, cal que fem teràpia? O cal que esperem que el nen faci el procés maduratiu al seu ritme?

En aquest article  a Roser Maresme ens dona algunes respostes i ens fa entendre sobretot que cal conéixer, acompanyar i adaptar-nos a les necessitats dels nens i nenes amb TDAH per tal de  fer-los capaços d’adaptar-se al món en què viuen.

 

COM AJUDAR ALS NENS I NENES QUAN SENTEN ENUIG

Sovint hem de manegar situacions en les que les nostres fills i filles o alumnes mostren enuig i això els porta a viure moments de conflicte que no sempre saben com resoldre.
enojadaÉs un tema que a tots ens preocupa i no sempre trobem la manera de poder-los conduir per tal de trobar maneres de canalitzar aquesta emoció.

Un dels primers punts és que puguin reconèixer l’emoció per després poder-la canalitzar i donar-li una resposta adequada segons el context en el que es trobin.

A l’article de “L’enuig: com ajudar els nens a manejar aquesta complexa emoció” de Faros podem trobar una molt bona informació sobre aquest tema: com es desenvolupa, com es manifesta en cada una de les edats i on podem trobar recursos.

 

HEM DE SER AFECTUOSAMENT FERMS

El 10’d’octubre passat es va commemorar el Dia de la Salut Mental.En una entrevista que se li va fer a en Claudi Camps, psiquiatra del camp hospitalari de Salt, Camps deia, entre d’altres coses que l’educació emocional s’hauria de generalitzar i estendre’s en tots els ambients.


Hem passat d’un estil de criança molt autoritari i rígid a una permissivitat extrema que provoca una manca de contenció emocional i de cerca de límits. No hi ha tolerància a la frustració, hi ha un descontrol d’impulsos i això genera un tipus de relació que acaba perjudicant les persones.

Uns determinats estils de criança dels nens són un factor protector potentíssim enfront del desenvolupament de trastorns mentals.

Camps diu que el que cal fer és treballar l’entorn familiar i educatiu i que professionals especialitzats en infantojuvenil dediquin part de l’activitat assistencial a parlar amb els pares per orientar-los sobre com ser afectuosament ferms amb els fills.

Podeu llegir l’article en el següent enllaç.