Les habilitats socials com a protectores de la salut mental

Avui, un cop més, un grup de mares de l’escola i l’equip del Departament d’Orientació hem pres el te a les cinc. Acompanyades per la Marta Pardo, psiquiatra infanto-juvenil hem estat parlant sobre : 
Les habilitats socials com a protectores de la salut mental
Les Habilitats Socials estan molt lligat a les Habilitats emocionals.

Moltes de les problemàtiques en aquest sentit venen donades per factors genètics, però quan es repassa cada cas es veuen tot un seguit de factors relacionats amb la gestió de les emocions, amb el benestar personal.

Tenir unes bones estratègies per saber què li passa a cadascú, com explicar als altres com se sent, com explicar què pensa… ajuda a superar a millor els trets comportamentals. Els pares que treballen aquestes habilitats, que les coneixen, que són conscients de la necessitat de tenir-les…ajuden als seus fills a tenir bons recursos, eines, estratègies d’identificació emocional.
En primer lloc hem parlat de les Habilitats Intraemocionals: la identificació de les pròpies emocions, què estic sentit per què ho sento, com puc regular la meva reacció. Hem de tendir a no donar-los receptes, a no marcar-los el camí. Sempre és millor que el nostre modelatge i acompanyament marquin el seu fer diari.
Després les Habilitats Interpersonals, les que suposen com ens relacionem amb els altres; què cal i què no cal dir o fer; quines normes, encara que siguin fictícies, s’estableixen en els grups…
Hem passat una estona molt agradable on entre unes i altres hem anat fent aportacions i comentaris interessants sobre el tema.

Anuncis

Nens amb por: com podem ajudar-los?

img_2387La por és un mecanisme de defensa que ajuda el nen a evitar situacions potencialment perilloses. Apareix quan se sent en perill, sigui per una amenaça real o imaginària. És una resposta normal que prepara el cos per reaccionar davant la situació.
Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de tot nen, però igual que apareixen també desapareixen espontàniament, a mesura que el nen va adquirint experiència respecte a elles.

En aquest sentit us recomanem per una banda la lectura de l’article de la revista “FAROS” dedicat a aquest tema.

A més us proposem diferents eines per ajudar als nens/es a superar les seves pors, una de les més efectives és la literatura. Els contes infantils funcionen perquè ells s’identifiquen i empatitzen amb els personatges, sentint les seves pors. Senten la tensió i l’ansietat que creix en avançar la història per cedir en el desenllaç, encara que aquest no sigui tan bonic com voldríem. Veure que uns altres han afrontat i superat les seves mateixes pors els dóna confiança a si mateixos i en els seus propis recursos personals.

Com és el cervell dels infants?

Al diari ARA d’avui dissabte hi ha un article que considerem interessant.

Ens parla de dos llibres que tracten de com és el cervell dels nens, a nivell divulgatiu.

És una bona proposta per a anar fent camí cap a saber com funciona el nostre cervell, com podem activar-lo, potenciar-lo, cuidar-lo.

ARA Criatures

No tinc temps!

La frase “No tinc temps!” és comuna a la vida de moltes persones, especialment la diem i la sentim dir a companys de feina, a casa, i fins i tot als nostres fills. Però què volem dir quan diem que no tenim temps? Per a què volem més temps?
De ben segur que el concepte de temps ha sofert un canvi important amb la generalització de les tecnologies de la informació i dóna una sensació d’acceleració i de no arribar a tot.

En l’actualitat tots vivim vides molt sobrecarregades de treball i de compromisos, vivim estressats i sempre pendents del rellotge. La gent es queixa de “no tenir temps” per fer allò que voldria. Però curiosament, també hi ha gent amb qui és fàcil veure’t, que treballen, que tenen hobbies i que gaudeixen d’estones en família. L’única diferencia entre els uns i els altres és “la gestió que fan del temps”, del seu temps, perquè tot i que hi ha persones que no s’ho creuen, el temps és de cadascú i cadascú decideix com emprar-lo.

Us proposem una reflexió individual sobre aquest tema, alhora que us animem a gaudir d’una estoneta tot mirant aquest vídeo.

 

 

 

JORNADA DE TREBALL DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ

Dimarts ens vam trobat per a fer una jornada intensiva de treball d’equip.
Envoltades de natura i silenci hem dedicat tot el dia a endinsar-nos en el treball de temes que requereixen una aturada important i que difícilment podem tractar en les nostres trobades setmanals.
Ha estat un dia profitós. Dies com aquest ajuden en bona mesura a la cohesió del grup.

  

JORNADAS POST-ADOPCIÓN

Durant els dies 8 i 9 de maig bona part de l’equip del Departament d’Orientació hem assistit a:

Ha estat una  experiència molt interessant, hem pogut compartir amb els especialistes sobre adopció, estudis, recerca, neguits, interrogants, conclusions… explicats per professionals tant de l’àmbit públic com del privat.
Ens han parlat de:

  • el grau de satisfacció de les famílies adoptants
  • la situació dels adolescents adoptats i de les seves famílies
  • la comunicació entre uns i altres sobre l’origen i el passat dels seus fills
  • el viatge al país d’origen: consells, propostes, experiències…
  • les possibles relacions entre els problemes de conducta, l’estrés percebut per les famílies i el grau d’adaptació familiar
  • les dificultats que van apareixent de manera més freqüent: problemes d’atenció, ansietat, agressivitat, aïllament…
  • les diferències entre nois i noies, entre els que han arribat d’un o altre país, entre els que es van adoptar abans dels tres anys…

En definitiva la gran preocupació se centra en la necessitat d’un seguiment i guiatge en la post-adopció. 

 

FEM UN TE PER PARLAR DE …TDAH ?

Ahir vam prendre un te amb un grup de pares i mares de nois amb TDAH acompanyats per la Isa Chavez, especialista de la Fundació ADANA.

Mica en mica vam anar desgranant aspectes relacionats amb la part més teòrica del tema fins a anar parlant de les principals característiques que hem de tenir per a tractar-los:

Consciència

Constància

Persistència

Paciència 

Cohesió familiar i escolar


Vam anar veient que cal tenir present la individualitat del nen abans de pensar en el tractament més adient, en com aplicar protocols…cadascú és diferent. Com també ho és el seu entorn, més afavoridor, protector, exigent…

La Isa ens va posar en situació per a poder mostrar empatia amb la dificultat que tenen per inhibir respostes impulsives, per aturar-se a pensar en les conseqüències, per desatendre estímuls distorsionadors.

Vam anar coneixent recursos per poder aplicar en situacions quotidianes, alguns fàcilment aplicables, d’altres ens demanen consens familiar, insistència en el temps i canvis d’hàbits o rutines. 

De ben segur que a tots ens ha quedat una sensació molt agradable, les set de la tarda han arribat de manera ràpida i sobtada, ens hem desat alguns dubtes i neguits per a poder tractar en un altre moment.











APRENEM A ENSENYAR ,ENSENYEM A PENSAR

CREIX, Centre de desenvolupament infantil

20 i 21 de febrer de 2015

Javier Bahón, universitat del Pais Basc

Durant el cap de setmana, un nombre important de mestres i persones vinculades a l’ensenyament ens vam reunir a Barcelona per a treballar, debatre i aprendre sobre com ensenyem i com aprenem. 

En Javier Bahón va anar desgranant tot un seguit de recursos que ens portaven a poder parlar sobre transferències, sobre la planificació i els camins que cal mostrar per aconseguir ser competents.

Hi va haver moments de replantejament del temps escolar, de les estones dedicades a adquirir competències bàsiques i no a fer activitats rutinàries i mancades de contingut.

Vam partir de la figura de l’educador que ajuda a que els seus alumnes puguin arribar a treure tot el que porten dins, pel seu propi bé i per al de la societat. D’aquell que gestiona el coneixement, el que crea entorns inclusius, el que descobreix els punts forts de cadascú, el que és capaç de flexibilitzar els materials, les propostes…el que avalúa coherentment i dóna més importància als processos que no pas als resultats.



Pantalla:una més a la família

Dissabte passat es va publicar aquest article al suplement “Criatures” del diari ARA. Ens sembla que aporta punts de vista i comentaris que ens poden ser vàlids a tots plegats. Ens pot ajudar a reflexionar sobre de quina manera les tecnologies ens poden fer canviar, o no, els hàbits i les rutines familiars. En un moment en què tenim la tecnologia tan present en el nostre dia a dia, hem de plantejar-nos quin lloc ocupnen i quines precaucions o inicidències  hem de tenir en compte.tecnologia-familia

Font: ARENÓS, P (2014, 25 d’octubre). Pantalla:una més a la família. Diari ARA, suplement CRIATURES, pp. 4-5