Com ajudar als adolescents a sentir-se motivats per l’estudi

Tot just quan fa una setmaneta que hem començat un nou any i que hem reiniciat les classes, ens trobem davant d’un trimestre que promet ser llarg, sense aturades assenyalades ( si exceptuem la nostra celebració del 50è aniversari de l’escola, és clar! ).

Els nois i noies de 4t d’ESO inicien aquests dies tot un seguit d’activitats proposades des de tutoria per a anar trobant el perfil d’estudis que els definirà millor i que els durà a realitzar-se com a persones i ciutadans compromesos amb el món i amb el seu entorn. Ens sembla un bon moment per a poder replantejar-nos com estudien, què els motiva, com els podem ajudar a millorar.

Us fem arribar dos articles que pretenen esbrinar com podem motivar als adolescents a estudiar, a aconseguir treure el màxim profit de les seves fortaleses, a minvar els inconvenients dels seus punts dèbils.

Són dues visions que es complementen, que ens poden fer reflexionar i, si s’escau, canviar algunes de les rutines que tenim establertes a casa.

Us desitgem un bon any a tots i una agradable lectura!

https://www.rac1.cat/programes/la-primera-pedra/20181210/453470528393/claus-adolescents-estudiar-adolescencia-fills-motivar-psicologa.html

https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/set-maneres-motivar-nostres-fills-rendir-millor-lescola

Anuncis

Comunicació i adolescència

imatge-adolescentsPer als pares d’un adolescent, afrontar la seva adolescència significa principalment entendre el moment vital de canvi en què es troben tots plegats, pares i fills. ës fonamental que  la convivència entre l’adolescent i la seva família es nodreix d’afecte, d’una atmósfera de sinceritat, de franquesa, d’obertura que permeti establir ponts i lligams de confiança. Com a pares convé preservar el respecte mutu, la dignitat i l’afecte, més enllà de les dificultats que van sorgint.

La relació pares-fill es van construint dia a dia amb l’activitat quotidiana, els progenitors tenen la responsabilitat de cuidar el fill i han d’exercir-la amb autoritat i afecte alhora.

Una família acostumada a transmetre amb claredat les normes i els valors té molt guanyat. Que els pares puguin respectar un marge de llibertat prudent i la possibilitat que el fill es pugui equivocar és un repte difícil però necessari perquè el jove aprengui sobre la vida i en tregui les seves pròpies conclusions.

Una bona trobada adolescent-pares es produeix quan els pares poden adoptar una sèrie d’actituds favorables d’acompanyament, que poden anar des de la comprensió fins a la fermesa. Una estona on la discussió doni pas a poder contraposar amb situacions o que sí funcionen, que es puguin valorar positivament, que l’actitud de respecte davant les opinions d’uns i altres mai no es perdi. Cal estar atents a la possibilitat de trobar un espai de comunicació, els joves poden donar indicis de voler-ho fer, sense forçar situacions.

Aquestes són només algunes de les idees sobre les que us convidem a reflexionar a partir de la lectura d’aquest article publicat per la FAPAC

Assetjament

El 2 de maig es va celebrar el “Dia internacional contra el bullyng”

Ens sembla que programes especials dedicats al tema, com el que van preparar l’equip de l’InfoK són bones aportacions, són petits granets de sorra que ens ajuden a anar reflexionant sobre el tema.

Us recomanem la visualització del programa

A més també us fem a mà un parell d’articles interessants sobre aquesta qüestió:

https://depsicologia.com/bullying-o-acoso-escolar/

https://www.unir.net/educacion/revista/noticias/acoso-escolar-11-actitudes-erroneas-y-una-mala-solucion-que-impiden-frenar-el-bullying/549202922116/

El son en els adolescents

El son dels adolescents

El nostre dia a dia amb adolescents ens fa adonar-nos de la manca d’hores de son i de descans en molts d’ells. Arriben força adormits al matí, a molts d’ells els costa estar ben desperts una bona estona, d’altres fan mala cara, …sovint els costa concentrar-se, escoltar…Sabem, però, que en molt bona part és un motiu biològic.

Tot i que no es disposen de dades en l’àmbit català, les xifres a tot el món són extrapolables a Catalunya, tal com expliquen els experts. Així, fins als 10 o 12 anys es tracta d’una problemàtica menor. En aquesta edat els nens acostumen a dormir les hores necessàries, però un 5% pateixen apnea infantil i un 10% ronquen de manera freqüent a les nits -un dels principal símptomes de l’apnea-. També hi pot haver casos d’insomni infantil, sovint derivats de mals hàbits adquirits. Però la situació més preocupant és la que viuen els adolescents.

Els especialistes de la Clínica Estivill destaquen algunes dades d’aquests joves: entre un 11% i un 47% tenen problemes per agafar el son; un 45% dormen menys de 8 hores; entre un 20% i un 50% tenen somnolència diürna, i un 11% dels que tenen entre 13 i 16 anys tenen tots els símptomes de l’insomni.

És un tema recurrent a les nostres reunions de mestres i també a les entrevistes amb els pares.

Sabem que el cervell s’està formant fins als 20 anys. Durant aquest temps es produeixen canvis importants en la seva organització. Els adolescents han de dormir nou hores perquè el cervell es desenvolupi correctament; si no ho fan, es poden mostrar més irritables i manifestar problemes de concentració, memòria i atenció que afecten el seu rendiment escolar.

Les hores acumulades que els adolescents es passen sense dormir prou poden generar un dèficit de son. Els adolescents amb dèficit de son no aconsegueixen concentrar-se, estudiar ni treballar de forma eficaç.

Les investigacions indiquen que necessiten dormir aproximadament 9 hores cada nit.20% dels adolescents pateix l’anomenat ‘retard de fase de son’, és a dir, no dormen prou perquè el seu rellotge biològic, que hauria de fer que tinguessin son cap a les onze o les dotze de la nit va amb retard i no produeixen melatonina (substància que ens fa dormir) fins a les dues o les tres de la matinada. Això fa que dormin menys de les 9 hores recomanades a la seva edat ja que s’han d’aixecar a les set per anar a classe i la falta de son afecta negativament tant al seu caràcter com al rendiment acadèmic, explica el director mèdic de l’Institut del Son Lleida Eduard Estivill. Els motius d’aquest ‘retard de fase de son’ es desconeix i els experts estudien les causes Els estudis també indiquen que molts tenen problemes per agafar el son de forma temprana. Això no es deu a que no es vulguin adormir, sinó al fet que els seus cervells funcionen amb horaris més tardans i encara no estan preparats per anar a dormir.

Durant l’adolescència, el ritme circadià del cos (una mena de rellotge biològic intern) es reajusta i indica a l’adolescent que s’adormi més tard a la nit i que es desperti més tard al matí. Aquest canvi en el ritme circadià sembla obeir al fet que fabriquen l’hormona cerebral melatonina més tard que els adults i els nens.

De vegades, aquest retard en el cicle de son i vigília afecta el funcionament quotidià de la persona, el que es diu “síndrome de fase de la son endarrerida” o “síndrome del noctàmbul”. Si un adolescent amb dèficit de son s’emporta el mòbil al llit per connectar-se fins a les tantes de la nit, la seva exposició a la llum també pot alterar el seu ritme circadià, resultant-li encara més difícil agafar el son.

Si el vostre fill en edat adolescent sembla estar dormint prou a la nit però se segueix sentint cansat durant el dia, és una bona idea que visiti al metge. El cansament excessiu es pot deure a molts tipus diferents de problemes de salut, no només a dificultats relacionades amb el son.

Si sospiteu que podria tenir un problema relacionat amb el son, el seu metge o pediatre avaluarà el seu estat de salut general i els seus hàbits de son. A més de fer-li una exploració física, el metge avaluarà els seus antecedents mèdics preguntant-li sobre els seus símptomes, la seva salut en el passat, la salut de la seva família i qualsevol medicament que estigui prenent. El metge també pot sol·licitar algunes proves per determinar si alguna afecció podria estar interferint en el somni del teu fill.

Diferents problemes de la son es tracten de formes diferents. Alguns trastorns es poden tractar amb medicaments, mentre que altres es tracten amb tècniques especials, com la luminoteràpia (on el pacient s’asseu davant d’una caixa de llum durant un determinat període de temps tots els dies), o amb altres pràctiques que poden ajudar a corregir el rellotge intern de la persona.

Els metges també insten els adolescents que pateixen problemes relacionats amb el son a fer canvis en el seu estil de vida (com apagar el mòbil, el smartphone, l’ordinador abans de certa hora, reduir el consum de cafeïna i evitar els videojocs o les pel·lícules violentes a la nit), per afavorir uns bons hàbits de son.

Per ajudar els vostres fills a aconseguir un descans adequat, cal que tingueu en compte els aspectes següents:

• Fomenteu uns horaris regulars d’anar a dormir i llevar-se, evitant que els caps de setmana aquest horari es desplaci més de dues hores.

• Eviteu l’ús d’aparells electrònics com a mínim una hora abans de dormir, ja que estimulen l’activitat mental i dificulten el son.

• Eviteu les activitats físiques abans d’anar a dormir.

• Vetlleu perquè les activitats extraescolars no acabin massa tard.

• Promogueu activitats relaxants per acabar el dia: música tranquil·la, lectura d’un llibre, xerrar amb la família, etc.

• Eviteu que prenguin begudes energètiques, ja que activen el sistema nerviós i poden dificultar el son.

Us recomanem un llibre:

Passo de dormir! 100 consells perquè  els adolescents dormin bé

Francisco Segarra i Javier Albares (Clínica del son del Dr. Estivill)

Fem un te? dimarts 16 de gener de 2018

Aquesta tarda hem “fet un te PER PARLAR DELS ALUMNES QUE ENTENEN EL MÓN D’UNA ALTRA MANERA… (Alumnes amb Trastorn de l’Espectre Autista).

Un grup de mares, pares, mestres i de l’Equip d’Orientació de l’Escola hem tingut el goig de poder compartir aquesta agradable estona amb l’Ester Merin.

L’Ester és psicòloga i logopeda, i actualment la coordinadora del CDIAP DAPSI de Rubí, Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, centre públic que aten nens/es de 0 a 6 anys, de les poblacions de Rubí i Castellbisbal.

Hem estat ben bé un parell d’hores tot desgranant què caracteritza als nens i les nenes amb TEA, quins són els trets genèrics que els defineixen. Com és l’ampli ventall de persones que acull aquest terme.

Hem parlat de com se’ls fa de difícil fer seves les normes que l’entorn social té establertes.

Han anat apareixent situacions de la vida quotidiana que els neguitegen, que no acaben d’entendre, que els provoquen ansietat.

També, l’Ester, ens ha anat posant exemples concrets i molt reals en els quals podíem adonar-nos de la manera que tenen d’entendre el món.

Hem pogut apropar-nos a la seva realitat tot coneixent quines propostes se’ls pot fer a les sessions al centre DAPSI, quines són les respostes més habituals quan es planteja el joc simbòlic “ és com si…”.

Entre tots hem anat dibuixant com són aquest infants que entenen el món d’una altra manera: els seus rituals, les respostes rígides, els seus punts forts i punts dèbils… hi hem aportat situacions viscudes a casa i a l’escola.

Hem vist com n’arriba a ser d’important el fet d’ajudar-los a poder posar paraules al que els està passant, al que estan sentint, els ajuda a tranquil·litzar-se i a adonar-se que els entenem, que sabem què els està passant.

També hem anat fent pinzellades a l’etapa de l’adolescència, com la viuen, com podem anar fent un treball preventiu, de quina manera les activitats, els interessos, la relació amb els altres…dependrà en molt bona part de tot el que haurem estat capaços de treballar en etapes anteriors.

Com a darrer punt hem tractat la construcció de la identitat, saber qui “sóc”, quins punts forts tinc, què és el que em costa, com es diu el que em passa, què tinc?…

Ha estat un TE molt profitós per a tots els qui hem assistit gràcies a l’expertesa de l’Ester i a les aportacions de totes i tots.

SLOW PARENTING

Quan parlem d’aquest terme estem parlant d’una filosofia de vida que va dirigida cap a una infància sense presses, tot procurant-los un desenvolupament adequat.

Aquesta manera d’educar, que es pot traduir com a “criança pausada”, busca reduir l’estrés dels infants i proveir-los de més temps lliure.

Això és el que predica la tendència de criança pausada (o ”slow parenting”), un estil de criança/educació més pausat, que té per objectiu trobar l’equilibri, amb més temps lliure per petits i grans, i una planificació familiar menys estressant, més relaxada per afrontar el dia a dia. Sense presses en el dia a dia, procurant que siguin capaços d’anar adquirint els aprenentatges al seu ritme, sense saltar-se etapes, gaudint de temps lliure no planificat ni estructurat, fins i tot amb moments d’avorriment.

Un tipus de criança que intenta lluitar contra la rapidesa que domina la nostra societat, que ens pressiona i ens aboca a viure pensant i organitzant sempre activitats per als nostres fills
En aquest sentit us proposem la lectura de l’article : “Slow parenting” i el valor de l’avorriment publicada a la revista FAROS que edita l’Hospital de Sant Joan de Déu.

http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/slow-parenting-valor-lavorriment

Les habilitats socials com a protectores de la salut mental

Avui, un cop més, un grup de mares de l’escola i l’equip del Departament d’Orientació hem pres el te a les cinc. Acompanyades per la Marta Pardo, psiquiatra infanto-juvenil hem estat parlant sobre : 
Les habilitats socials com a protectores de la salut mental
Les Habilitats Socials estan molt lligat a les Habilitats emocionals.

Moltes de les problemàtiques en aquest sentit venen donades per factors genètics, però quan es repassa cada cas es veuen tot un seguit de factors relacionats amb la gestió de les emocions, amb el benestar personal.

Tenir unes bones estratègies per saber què li passa a cadascú, com explicar als altres com se sent, com explicar què pensa… ajuda a superar a millor els trets comportamentals. Els pares que treballen aquestes habilitats, que les coneixen, que són conscients de la necessitat de tenir-les…ajuden als seus fills a tenir bons recursos, eines, estratègies d’identificació emocional.
En primer lloc hem parlat de les Habilitats Intraemocionals: la identificació de les pròpies emocions, què estic sentit per què ho sento, com puc regular la meva reacció. Hem de tendir a no donar-los receptes, a no marcar-los el camí. Sempre és millor que el nostre modelatge i acompanyament marquin el seu fer diari.
Després les Habilitats Interpersonals, les que suposen com ens relacionem amb els altres; què cal i què no cal dir o fer; quines normes, encara que siguin fictícies, s’estableixen en els grups…
Hem passat una estona molt agradable on entre unes i altres hem anat fent aportacions i comentaris interessants sobre el tema.

Nens amb por: com podem ajudar-los?

img_2387La por és un mecanisme de defensa que ajuda el nen a evitar situacions potencialment perilloses. Apareix quan se sent en perill, sigui per una amenaça real o imaginària. És una resposta normal que prepara el cos per reaccionar davant la situació.
Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de tot nen, però igual que apareixen també desapareixen espontàniament, a mesura que el nen va adquirint experiència respecte a elles.

En aquest sentit us recomanem per una banda la lectura de l’article de la revista “FAROS” dedicat a aquest tema.

A més us proposem diferents eines per ajudar als nens/es a superar les seves pors, una de les més efectives és la literatura. Els contes infantils funcionen perquè ells s’identifiquen i empatitzen amb els personatges, sentint les seves pors. Senten la tensió i l’ansietat que creix en avançar la història per cedir en el desenllaç, encara que aquest no sigui tan bonic com voldríem. Veure que uns altres han afrontat i superat les seves mateixes pors els dóna confiança a si mateixos i en els seus propis recursos personals.

Com és el cervell dels infants?

Al diari ARA d’avui dissabte hi ha un article que considerem interessant.

Ens parla de dos llibres que tracten de com és el cervell dels nens, a nivell divulgatiu.

És una bona proposta per a anar fent camí cap a saber com funciona el nostre cervell, com podem activar-lo, potenciar-lo, cuidar-lo.

ARA Criatures