L’ASSETJAMENT ESCOLAR

El passat dimarts, 14 de novembre, vam gaudir d’una estona de tertúlia en un Fem un te… per parlar de l’assetjament escolar. Un grupet de mares i pares de les nostres famílies, alguns membres de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica i l’Oriol Julià i en Javi Castillo, experts en el tema (de l’equip SEER) vam dedicar una bona estona, que se’ns va fer curta, a endinsar-nos en el tema amb les aportacions de tots els participants.

Es fa molt difícil de resumir tot el que es va parlar, explicar com van desenvolupar la sessió l’Oriol i el Javier (amb sorpresa inicial per posar-nos en situació). Deixem aquí una mostra d’algunes de les idees que van sortir.

És important poder discernir entre conflicte, situació conflictiva o assetjament o bulling. La persistència en el temps de la situació conflictiva en seria un indicador.

Qualsevol pot entrar en el paper d’assetjador. Ens cal ser conscients que és un paper, no s’és assetjador o s’és víctima, s’entra en el rol d’assetjador o de víctima, i també se’n pot sortir. S’hi entra perquè es pot lligar a una emoció que em fa sentir que tinc poder.

Cal treballar les habilitats socials per tal de poder triar de no posar-me en un paper d’agressor, d’assetjador, d’excloure…, ni en el paper de víctima.

 

  • Quines creences té el que fa el paper d’assetjador/a?
  • Quines creences té el que desenvolupa el rol de víctima?
  • Quines creences té l’espectador?

I a les famílies què podem fer?

Davant de qualsevol canvi que es produeixi cal estar alerta, no normalitzar els canvis, intentar saber-ne els motius.

Desplegar accions que són factors protectors:

  • Donar moments de qualitat per parlar de com es percep la vida…
  • Escoltar el discurs que tenen els fills/es.
  • Parlar de les creences que tenen.
  • Parlar des dels objectius comuns que tots tenim: Tots tenim dret a estar bé.
  • Permetre veure o parlar de tot el procés que fan els pares en una situació conflictiva per veure com s’arriba a la reconciliació, el pacte…, la recuperació del benestar.
  • Parlar per saber què m’agrada i què no, què em fa sentir malament i què em fa sentir bé.
  • Estar alerta en els comentaris que fem als fills/es, cal legitimar les emocions que visquin.
  • No normalitzar els canvis. Obrir vies de comunicació quan s’observen canvis.
  • Valors bàsics: respecte, confiança i seguretat.
  • Generar espais habituals, generar l’hàbit per poder mantenir una comunicació fluïda.

 

En cas de detectar uns situació d’assetjament, cal treballar conjuntament família, escola. En el procés observem tres fases:

  • Aturar i protegir.
  • Activar i implicar. Treballar la implicació, estar a favor de la violència, o no, no es pot ser neutre.
  • Sanar i restaurar.

 

L’Oriol i en Javi ens van recomanar l’adreça  http://pdabullying.com/  dins de la web de SEER,  http://salutieducacioemocional.com/.

Una mare ens va recomanar la pel·lícula Un Dios Perfecto com a recurs complementari a la temàtica que compartíem.

I per acabar, algunes imatges del grup que vam fer un te per parlar de l’assetjament escolar!

IMG_3391 IMG_3390 IMG_3389 IMG_3387

Anuncis

EDUCAR LES EMOCIONS ÉS IMPORTANT?

En el nostre dia a dia ens encarem a moltes emocions diferents. En un món on sovint no  hi ha temps per poder viure les emocions amb tota la seva essència i plenitud, ens preguntem com poden aprendre els nostres infants a viure, a sentir i a guiar les seves pròpies emocions.

En un article molt interessant del diari ARA es donen algunes pistes sobre la importància d’educar les emocions en els infants i s’expliquen alguns recursos per saber com fer-ho.

Ajudar-los a posar nom al que senten i no deixar-los sols amb les seves pròpies emocions, ajudar-los a entendre-les i veure per què són bones fins i tot quan ens molesten, ajudar-los a tolerar-les, saber com acompanyar-los en aquest procés i no basar-nos només en els models apresos de quan nosaltres érem petits (ja que sabem que no sempre ens han anat del tot bé en aquest aspecte) i posar límits quan cal per preservar el seu benestar i el dels altres… són alguns dels recursos que ens dóna aquest article tant interessant al que avui volem donar llum.

Com sabeu, a l’escola Sadako treballem també en aquesta línia, dedicant moments específics a aquest acompanyament, amb estones com l’educació emocional o l’acompanyament tutorial, així com en alguns tallers. Reconèixer les pròpies emocions ens ajuda a saber qui som, com som i com ens situem davant el món, alhora que ens permet cercar recursos per gestionar aquestes emocions cada cop millor.

Esperem que sigui del vostre interès i que obri al menys un debat interessant per reflexionar sobre com eduquem els nostres infants.

ARTICLE: PER QUÈ CAL EDUCAR LES EMOCIONS? 

II JORNADAS EDUCATIVAS INTEL·LIMOTIUM

El passat dissabte, 28 de gener, vam tenir l’oportunitat de participar a les “II JORNADAS EDUCATIVAS INTEL·LIMOTIUM. Soluciones y respuestas a las altas capacidades” que es va organitzar a l’Escola Betúlia de Badalona.
Va ser una jornada intensa, en la que especialistes experts i moltes escoles van participar aportant les bases i les experiències pròpies per atendre els alumnes amb AACC.
La Carme Torralba i la Marta Segura van exposar com, des de les Aules Col·laboratives, amb una metodologia basada en la cooperació, es crea un ambient propici per atendre les necessitats de tots els nens i nenes.
Des del Departament d’Orientació els volem agrair la seva participació en aquestes Jornades.

HEM FET UN TE PER PARLAR DE LES NECESSITATS DELS NENS I NENES I LES RESPOSTES CONSTRUCTIVES DELS PARES

image

El passat dimarts ens vam trobar a l’hora del te un grup de mares, algunes persones del Departament d’Orientació i la Vinyet Mirabent per compartir una estona parlant de les necessitats dels nostres nens i nenes i les respostes que donem o les que podem donar, com a adults.

L’objectiu era ambiciós, ja que imageles necessitats dels nens o nenes molt petits són molt diferents de les dels adolescents.

La Vinyet va guiar la tertúlia de manera que tothom que volia podia dir la seva, creant un ambient favorable a compartir…

 

Vam gaudir d’una bona estona, que ens va passar volant!!!

 

Els deures, dels alumnes o dels pares? 

Recentment han estat moltes les reflexions sobre els deures, la seva incidència en els resultats acadèmics, el tipus de deures que s’han de posar, etc.

La Vanguardia va publicar  l’any passat un interessant article en relació a la necessitat de que siguin els nens qui facin els deures i no els pares. D’igual manera no descuida que hi hagi casos específics que requerixin d’aquesta ajuda, però que en la major part dels casos han de ser els propis alumnes els qui resolguin les tasques que se’ls posen per realitzar a casa.

Certament cal ser consicents dels diferdeuresents objectius que hi pot haver darrere l’encarrec de determinades feines a casa. Algunes d’elles poden ser de consolidació i busquen millorar l’autonomia i responsabilitat de l’alumne. Altres potser poden requerir de més ajuda si es tracta de projectes més oberts d’investigació per fomentar els interessos particulars de cada criatura. Amb tot, ells han de ser els protagonistes de la tasca i els adults hem de procurar mesurar i guiar la seva cerca, la comprensió del que llegeixen i acompanyar-los perquè puguin organitzar les seves idees d’una forma que comprenguin i tingui sentit. Només si han fet una tasca per ells mateixos, si se’n senten autors, la poden mostrar i defensar amb seguretat, orgull i coneixement del que expliquen.

També cal considerar que algunes de les tasques que puguin fer els alumnes a casa puguin ser de caire més creatiu. És important deixar que els nens i nenes puguin explorar aquesta vessant d’ells mateixos. Posar al seu abast tècniques, materials o propostes diverses els pot ajudar a obrir els seus horitzons i les possibilitats que maneguen, però sobretot cal donar-los un temps previ per a la pròpia reflexió i presa de decisions. Ells han de tenir la seva primera idea abans de proposar idees que devaluen les seves pròpies.

Un cop més, família i escola hem de posar-nos junts en el rol de mediadors, d’acompanyants en el procés d’aprenentatge dels infants. Els mestres hem de poder concretar de forma clara quines tasques s’encarreguen a casa i amb quin objectiu i les famílies de maximitzar l’autonomia del seu fill/a per aconseguir posar en marxa totes les seves potencialitats. No és el paper més senzill per als adults, però sovint és el que més necessiten.

 

 

Article sobre les Altes Capacitats Intel·lectuals

Us presentem un article que es va publicar al diari de Girona, del grup de treball del nen-superdotatcol·legi de Psicologia i Psicopedagocs, escrit per un membre del Departament d’Orientació de l’escola. Fa referència a les Altes Capacitats i a l’escola inclusiva.

Podeu llegir l’article en el següent enllaç.

 

Els nens han de sortir de la zona de confort per poder aprendre

Gregory Cajina ha publicat recentment un llibre amb el títol “Rompe tu zona de confort”. L’autor ens anima a arriscar-nos i prendre les nostres pròpies decisions.

Reflexiona sobre el paper que tenen els nens en l’estructura familiar fent una comparació entre Alemanya i Espanya i analitza les conseqüències que això té en el desenvolupament  dels menuts de la casa.

Ajudar als nens a adquirir la seva pròpia responsabilitat i a trencar amb la seva zona de confort respectant uns límits és un dels consells al que l’autor ens convida. També ens recorda que el que més necessiten i volen els nostres fills és el nostre temps, compartit, d’oci, d’experiències conjuntes per créixer de la mà, acompanyats per aquelles persones que més els estimen. alemanes--644x362

Tampoc perd l’oportunitat de dedicar una pinzellada a les intel·ligències múltiples (H.Gardner) i a desviar la nostra mirada a detectar aquells talents i habilitats insuals que cada un dels nostres infants té.

Us convidem a la lectura d’aquest article que a més ens permet remetre a la metodologia que l’escola posa en marxa. Un dels objectius que ens proposem  és tenir unes estructures de funcionament a l’aula que permetin a l’alumne anar adquirint autonomia i capacitat per prendre decisions que l’impliquen de manera directe. Un cop més, la vida per educar als nostres infants és compartida entre tots aquells adults que som mediadors en el seu procés d’aprenentatge. Família i escola anem de la mà.

La tecnologia que ajuda a ensenyar i a aprendre

foto-ipads-2-940x300

El blog de Tiching sempre ens sorprèn amb bons articles que fan referència a temes d’actualitat educativa. Vincular la pràctica educativa i la reflexió sobre els canvis que s’estan donant en el món de l’educació és fonamental.

En aquest article es reflexiona sobre la incidència i els canvis que s’estàn succeïnt a partir de la introducció de la tecnologia a les aules. Ens resulta especialment interessant la visió de l’article sobre les habilitats implicades en tot procés d’aprenentatge. La tecnologia ha de poder potenciar-les, ja que són fonamentals perquè el procés d’ensenyament aprenentatge tingui sentit i per fer competents als nostres alumnes.

Estem d’acord amb l’article amb que algunes d’aquestes habilitats tant impotants són:

– La capacitat de col·laborar i treballar en equip.

– La capacitat de comunicar, presentar i convèncer.

– Desenvolupar projectes i donar image1 (1)solucions a situacions complexes i reals.

– Promoure l’autosuficiència i la responsabilitat.

. Constucció autònoma del coneixement i descubriment guiat.

Un bon ús de la tecnologia com a eina educativa implica necessariament moltes d’aquestes habilitats. És important que tan les famílies com els docents tinguem clars els objectius per poder-los fomentar en els nostres fills i alumnes.

 

 

Fem un te per parlar de… LES ALTES CAPACITATS?

 

image

Benvolguts i benvolgudes pares i mares,
Des del Departament d’Orientació Psicopedagògica de Sadako us volem fer saber que el proper dimarts, dia 14 d’abril, a les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te? per parlar de Les altes Capacitats.
Aquesta serà la segona de les tertúlies que proposem per oferir-vos un espai de conversa on puguem expressar dubtes, compartir experiències…
En aquesta sessió hi haurà persones del Departament d’Orientació i Flavio Castiglione especialista en el tema, que guiarà la xerrada.

En aquest formulari hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre Les altes Capacitats: dubtes, preguntes, experiències… , que ens servirà per preparar la tertúlia.
Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15 persones, per rigorós ordre de devolució del formulari. Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.
Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

Codocència i Multidocència

A la revista Àmbits de Psicopedagogia i Orientació podreu trobar un article que hem elaborat conjuntament amb la Dolors Ylla, responsable del Departament d’Orientació de l’escola. És un exahustiu article on es presenten les estratègies educatives de codocència i multidocència desplegades a l’escola. Aquest article el vam escriure a finals del curs passat, de manera que alguns dels plentejaments de futur que s’hi plantegen, ja són una realitat avui a l’escola. Sincerament crec, que el desenvolupament d’estratègies de treball en equip dels docents, és un dels passos més determinants per assolir nivells òptims d’atenció a la diversitat i consolidació de processos d’innovació. Deseitjo que sigui del vostre interès.

Captura de pantalla 2014-12-12 a les 19.04.32

RESUM
L’escola per adequar-se a les necessitats de la societat actual ha hagut d’introduir elements nous en el desenvolupament de les tasques d’ensenyament-aprenentatge que provoquen canvis necessaris en les metodologies que s’apliquen i en l’organització dels recursos. Aquests fets esdevenen imprescindibles…

View original post 91 more words