Aquests dies, moltes persones, institucions…, amb una actitud comprensiva i col·laboradora amb la situació que tots estem vivint, ofereixen múltiples propostes, idees, recomanacions, recursos…
Aquest és el cas de Carrilet, escola de Barcelona que atén infants amb autisme.Us passem l’enllaç per si és del vostre interès o coneixeu algú a qui li pot ser d’utilitat.
CUIDEU-VOS MOLT!!!
QUEDEM-NOS A CASA!!!
La Dislèxia és un dels trastorns específics de l’aprenentatge més freqüent entre la població. Això fa que sigui d’interès per moltes famílies i també per tots els professionals de l’educació.
La setmana passada betevé dedicava el seu programa de deuwatts a la Dislèxia. “No tothom aprèn de la mateixa manera” i l’educació ha de “proporcionar les condicions necessàries perquè els alumnes aprenguin”.
És important ajudar a aquests nens i nenes a prendre consciència de les seves dificultats i ajudar-los a adquirir estratègies per compensar-les, així com fer-los coneixedors de quins són els seus punts forts i virtuds.
És molt important cuidar l’autoestima de les persones que tenen aquest trastorn i alhora valorar-los per totes aquelles habilitats que tenen.
A més del mencionat reportatge, recentment ha caigut a les nostres mans un curtmetratge creat per una persona dislèxia i que explica d’una manera molt sensible la realitat i la vivència del que suposa enfrontar-se a aquesta dificultat.
Podem donar-li una segona lectura i dur-lo una mica més enllà d’aquest trastorn específic i comprendre millor quina és la vivència que té qualsevol criatura davant d’una dificultat que li resulta complicada de superar.
També podem trobar més informació sobre aquest trastorn en un article recent de “Criatures” , “El repte de la dislèxia”
El passat dimarts, 14 de novembre, vam gaudir d’una estona de tertúlia en un Fem un te… per parlar de l’assetjament escolar. Un grupet de mares i pares de les nostres famílies, alguns membres de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica i l’Oriol Julià i en Javi Castillo, experts en el tema (de l’equip SEER) vam dedicar una bona estona, que se’ns va fer curta, a endinsar-nos en el tema amb les aportacions de tots els participants.
Es fa molt difícil de resumir tot el que es va parlar, explicar com van desenvolupar la sessió l’Oriol i el Javier (amb sorpresa inicial per posar-nos en situació). Deixem aquí una mostra d’algunes de les idees que van sortir.
És important poder discernir entre conflicte, situació conflictiva o assetjament o bulling. La persistència en el temps de la situació conflictiva en seria un indicador.
Qualsevol pot entrar en el paper d’assetjador. Ens cal ser conscients que és un paper, no s’és assetjador o s’és víctima, s’entra en el rol d’assetjador o de víctima, i també se’n pot sortir. S’hi entra perquè es pot lligar a una emoció que em fa sentir que tinc poder.
Cal treballar les habilitats socials per tal de poder triar de no posar-me en un paper d’agressor, d’assetjador, d’excloure…, ni en el paper de víctima.
I a les famílies què podem fer?
Davant de qualsevol canvi que es produeixi cal estar alerta, no normalitzar els canvis, intentar saber-ne els motius.
Desplegar accions que són factors protectors:
En cas de detectar uns situació d’assetjament, cal treballar conjuntament família, escola. En el procés observem tres fases:
L’Oriol i en Javi ens van recomanar l’adreça http://pdabullying.com/ dins de la web de SEER, http://salutieducacioemocional.com/.
Una mare ens va recomanar la pel·lícula Un Dios Perfecto com a recurs complementari a la temàtica que compartíem.
I per acabar, algunes imatges del grup que vam fer un te per parlar de l’assetjament escolar!
En el nostre dia a dia ens encarem a moltes emocions diferents. En un món on sovint no hi ha temps per poder viure les emocions amb tota la seva essència i plenitud, ens preguntem com poden aprendre els nostres infants a viure, a sentir i a guiar les seves pròpies emocions.
En un article molt interessant del diari ARA es donen algunes pistes sobre la importància d’educar les emocions en els infants i s’expliquen alguns recursos per saber com fer-ho.
Ajudar-los a posar nom al que senten i no deixar-los sols amb les seves pròpies emocions, ajudar-los a entendre-les i veure per què són bones fins i tot quan ens molesten, ajudar-los a tolerar-les, saber com acompanyar-los en aquest procés i no basar-nos només en els models apresos de quan nosaltres érem petits (ja que sabem que no sempre ens han anat del tot bé en aquest aspecte) i posar límits quan cal per preservar el seu benestar i el dels altres… són alguns dels recursos que ens dóna aquest article tant interessant al que avui volem donar llum.
Com sabeu, a l’escola Sadako treballem també en aquesta línia, dedicant moments específics a aquest acompanyament, amb estones com l’educació emocional o l’acompanyament tutorial, així com en alguns tallers. Reconèixer les pròpies emocions ens ajuda a saber qui som, com som i com ens situem davant el món, alhora que ens permet cercar recursos per gestionar aquestes emocions cada cop millor.
Esperem que sigui del vostre interès i que obri al menys un debat interessant per reflexionar sobre com eduquem els nostres infants.
ARTICLE: PER QUÈ CAL EDUCAR LES EMOCIONS?
El passat dissabte, 28 de gener, vam tenir l’oportunitat de participar a les “II JORNADAS EDUCATIVAS INTEL·LIMOTIUM. Soluciones y respuestas a las altas capacidades” que es va organitzar a l’Escola Betúlia de Badalona.
Va ser una jornada intensa, en la que especialistes experts i moltes escoles van participar aportant les bases i les experiències pròpies per atendre els alumnes amb AACC.
La Carme Torralba i la Marta Segura van exposar com, des de les Aules Col·laboratives, amb una metodologia basada en la cooperació, es crea un ambient propici per atendre les necessitats de tots els nens i nenes.
Des del Departament d’Orientació els volem agrair la seva participació en aquestes Jornades.
El passat dimarts ens vam trobar a l’hora del te un grup de mares, algunes persones del Departament d’Orientació i la Vinyet Mirabent per compartir una estona parlant de les necessitats dels nostres nens i nenes i les respostes que donem o les que podem donar, com a adults.
L’objectiu era ambiciós, ja que 
les necessitats dels nens o nenes molt petits són molt diferents de les dels adolescents.
La Vinyet va guiar la tertúlia de manera que tothom que volia podia dir la seva, creant un ambient favorable a compartir…
Vam gaudir d’una bona estona, que ens va passar volant!!!
Recentment han estat moltes les reflexions sobre els deures, la seva incidència en els resultats acadèmics, el tipus de deures que s’han de posar, etc.
La Vanguardia va publicar l’any passat un interessant article en relació a la necessitat de que siguin els nens qui facin els deures i no els pares. D’igual manera no descuida que hi hagi casos específics que requerixin d’aquesta ajuda, però que en la major part dels casos han de ser els propis alumnes els qui resolguin les tasques que se’ls posen per realitzar a casa.
Certament cal ser consicents dels difer
ents objectius que hi pot haver darrere l’encarrec de determinades feines a casa. Algunes d’elles poden ser de consolidació i busquen millorar l’autonomia i responsabilitat de l’alumne. Altres potser poden requerir de més ajuda si es tracta de projectes més oberts d’investigació per fomentar els interessos particulars de cada criatura. Amb tot, ells han de ser els protagonistes de la tasca i els adults hem de procurar mesurar i guiar la seva cerca, la comprensió del que llegeixen i acompanyar-los perquè puguin organitzar les seves idees d’una forma que comprenguin i tingui sentit. Només si han fet una tasca per ells mateixos, si se’n senten autors, la poden mostrar i defensar amb seguretat, orgull i coneixement del que expliquen.
També cal considerar que algunes de les tasques que puguin fer els alumnes a casa puguin ser de caire més creatiu. És important deixar que els nens i nenes puguin explorar aquesta vessant d’ells mateixos. Posar al seu abast tècniques, materials o propostes diverses els pot ajudar a obrir els seus horitzons i les possibilitats que maneguen, però sobretot cal donar-los un temps previ per a la pròpia reflexió i presa de decisions. Ells han de tenir la seva primera idea abans de proposar idees que devaluen les seves pròpies.
Un cop més, família i escola hem de posar-nos junts en el rol de mediadors, d’acompanyants en el procés d’aprenentatge dels infants. Els mestres hem de poder concretar de forma clara quines tasques s’encarreguen a casa i amb quin objectiu i les famílies de maximitzar l’autonomia del seu fill/a per aconseguir posar en marxa totes les seves potencialitats. No és el paper més senzill per als adults, però sovint és el que més necessiten.
Us presentem un article que es va publicar al diari de Girona, del grup de treball del 
col·legi de Psicologia i Psicopedagocs, escrit per un membre del Departament d’Orientació de l’escola. Fa referència a les Altes Capacitats i a l’escola inclusiva.
Podeu llegir l’article en el següent enllaç.
Gregory Cajina ha publicat recentment un llibre amb el títol “Rompe tu zona de confort”. L’autor ens anima a arriscar-nos i prendre les nostres pròpies decisions.
Reflexiona sobre el paper que tenen els nens en l’estructura familiar fent una comparació entre Alemanya i Espanya i analitza les conseqüències que això té en el desenvolupament dels menuts de la casa.
Ajudar als nens a adquirir la seva pròpia responsabilitat i a trencar amb la seva zona de confort respectant uns límits és un dels consells al que l’autor ens convida. També ens recorda que el que més necessiten i volen els nostres fills és el nostre temps, compartit, d’oci, d’experiències conjuntes per créixer de la mà, acompanyats per aquelles persones que més els estimen. 
Tampoc perd l’oportunitat de dedicar una pinzellada a les intel·ligències múltiples (H.Gardner) i a desviar la nostra mirada a detectar aquells talents i habilitats insuals que cada un dels nostres infants té.
Us convidem a la lectura d’aquest article que a més ens permet remetre a la metodologia que l’escola posa en marxa. Un dels objectius que ens proposem és tenir unes estructures de funcionament a l’aula que permetin a l’alumne anar adquirint autonomia i capacitat per prendre decisions que l’impliquen de manera directe. Un cop més, la vida per educar als nostres infants és compartida entre tots aquells adults que som mediadors en el seu procés d’aprenentatge. Família i escola anem de la mà.
El blog de Tiching sempre ens sorprèn amb bons articles que fan referència a temes d’actualitat educativa. Vincular la pràctica educativa i la reflexió sobre els canvis que s’estan donant en el món de l’educació és fonamental.
En aquest article es reflexiona sobre la incidència i els canvis que s’estàn succeïnt a partir de la introducció de la tecnologia a les aules. Ens resulta especialment interessant la visió de l’article sobre les habilitats implicades en tot procés d’aprenentatge. La tecnologia ha de poder potenciar-les, ja que són fonamentals perquè el procés d’ensenyament aprenentatge tingui sentit i per fer competents als nostres alumnes.
Estem d’acord amb l’article amb que algunes d’aquestes habilitats tant impotants són:
– La capacitat de col·laborar i treballar en equip.
– La capacitat de comunicar, presentar i convèncer.
– Desenvolupar projectes i donar 
solucions a situacions complexes i reals.
– Promoure l’autosuficiència i la responsabilitat.
. Constucció autònoma del coneixement i descubriment guiat.
Un bon ús de la tecnologia com a eina educativa implica necessariament moltes d’aquestes habilitats. És important que tan les famílies com els docents tinguem clars els objectius per poder-los fomentar en els nostres fills i alumnes.
Orientació Sadako 