COM PODEM ACOMPANYAR ELS NOSTRES FILLS I FILLES DAVANT LES PÈRDUES DE LA VIDA?

El passat dimarts 19 de febrer vam Fer un te… per parlar de com podem acompanyar als nostres fills i filles davant les pèrdues de la vida.

Vam conèixer la Sra Pons, especialista en acompanyar persones en els processos de dol  que va conduir la tertúlia tocant diferents punts sobre el tema de les pèrdues, seguint els interessos expressats amb antelació pels assistents.

Intentem resumir el que va anar sorgint, sabent que és especialment difícil transmetre amb fidelitat el que es va parlar i el clima de l’estona que vam poder compartir:

El títol de la tertúlia vol explicar que no només patim les pèrdues quan es refereixen a la mort d’algú, sinó totes les pèrdues de la vida.

Se sap que al llarg de la nostra vida en podem patir més de 250. I anem sempre amb la L de pràctiques, fins a la darrera pèrdua, que és la mort. Ens enfrontarem a aquesta darrera pèrdua depenent de com haguem anant vivint totes les altres.

Cada pèrdua és un dol que té diferents etapes, tres o cinc, depenent de diferents autors.

L’etapa inicial és de caos. És molt difícil en aquesta etapa estar en equilibri. Es pot patir angoixa, culpabilitat, ràbia, tristesa… i el shock emocional pot durar des de dies a mesos. En aquesta primera fase es viuen diferents emocions i es va endavant i enrere, no hi ha un procés lineal. Això es pot agreujar quan la pèrdua és de cop, sense cap mena d’anticipació.

I com podem ajudar els nostres fills i filles davant aquestes pèrdues?

Cal observar quina és la resposta dels nens/es, veure com van processant les informacions relacionades amb la pèrdua. El més important és que sentin que poden parlar amb llibertat amb nosaltres. El millor és deixar que expressin com vulguin el seu dolor, no hem de dir coses com “no ploris”, sinó, “si vols plorar, plora”…

Com adults hem de ser exemples del que els demanem davant del dolor. Per tant, si el que sentim ens fa plorar, ho hem de fer. Plorar junts pot ser una manera bona d’alliberar el dolor. Així mateix, si els demanem que ens expliquin com se senten…, nosaltres també els hem d’explicar com ens sentim.

Si veiem que els nostres fills/es estan més nerviosos, s’enrabien…, és bo proporcionar ocasions per deixar que surti la ràbia. Algunes idees poden ser proposar fer esport o exercici físic, picar un coixí…  Si no troben maneres de deixar sortir el malestar pot aparèixer l’ansietat, per això és important trobar una manera més física, concreta.

Comunicar a l’escola que el fill o filla està passant per un moment de pèrdua sol ser una bona idea. Potser els ajudarà a parlar del que senten, o simplement podran explicar el que els ha passat. Però si no volen parlar, no s’ha d’apretar, no els hem d’agobiar amb la preocupació de pare o de mare. Es pot anar preguntant de tant en tant, sense insistir. Ells explicaran quan menys ens ho esperem. Ens cal estar atents al moment que ells escullen per parlar, que ens pot agafar en una situació insòlita i que podem considerar la menys adequada, però que cal aprofitar!

Però, si passat un temps no parlen i veiem que estan malament pot anar bé explicar una pèrdua nostra, per fer-los còmplices. Quan se senten còmplices es poden anar obrint poc a poc.

Cal retornar-los confiança, dir-los que estem segurs que podran aconseguir superar la pèrdua i fer-los saber que en sortiran més grans i més forts. Podem recordar-los les seves fortaleses, que són forts en aspectes que en aquell moment s’obliden, parlar d’exemples concrets en ocasions ja viscudes.

Si no es passa el dol, allà es queda i es van acumulant els dols successius.

Estem a l’etapa final del dol quan arribem a poder dir AIXÒ ÉS EL QUE HI HA i HAIG DE VIURE AMB AIXÒ.

Els nens van molt més ràpids, si no es queden enganxats en cercles tancats de culpes. La culpa és molt verinosa, costa sortir-ne un cop hi entres.

Cal parlar de la mort amb els nens/es? Dir-los que un familiar proper està malalt i que no es pot recuperar i, per tant, morirà?

Hem de procurar que la mort no sigui un tabú. És bo aprofitar moments de la vida per anar preparant-los per a la mort. Hi ha moltes ocasions no tan properes com la d’un familiar malalt per parlar-ne. Quan fan preguntes se’ls ha de respondre tot, que no sentin que estem fugint. Sinó ells faran el mateix. Parlar-ne normalitza.

Si ens desconcerten amb una pregunta i no sabem quina resposta donar, podem respondre amb una altra pregunta, per exemple:

  • “A l’estiu encara hi serà l’avi?”
  • “Per què ho vols saber?”

Sovint ens sorprendrà que el que volen saber és molt més concret del que ens imaginem. Ens podrien respondre…

  • “És que és el meu aniversari…”

Per donar la notícia que algú morirà properament és recomanable, si es pot, anar donant informacions “disparos de aviso”, que seran com un coixí. Donar informacions amb opcions i possibilitats que els puguin servir per triar les que més els agradin.

Quan som més grans estem més enganxats a la vida, per això cal que anem parlant de la mort. És més fàcil viure el present i estar bé quan parlem amb naturalitat de la mort. Això ens pot fer més conscients del valor de fer un petó abans d’anar a dormir a les persones que estimem, encara que estiguem enfadats, ja que mai sabem què pot passar.

Els nens i nenes han d’assistir a les cerimònies de comiat, funerals…?

Cal anar-los preparant poc a poc i respectar el que volen. Sempre cal tenir un pla B per tal de donar llibertat de fer, sense forçar gens.

Quant de temps dura el dol? El dol no acaba mai, disminueix la quantitat de temps i la intensitat de la tristesa.

La pèrdua és com un riu i hem de deixar que passi. A vegades posem molts mecanismes per evitar que passi el procés, cal deixar fer el seu curs de manera natural.

No té molta importància saber en quina etapa estàs.

“Començo a no recordar la seva cara, la seva olor…”. Quan ja  no recordes la seva cara és que ja està dins teu, ja és amb tu.

Quan no penses amb la persona que ha mort et pots sentir una mica culpable, però això forma part del procés.

Quan estic passant un dol fer el que tinc ganes de fer, fluir amb el que va venint és una bona manera de viure’l.

Amb el temps la tristesa es converteix amb nostàlgia.

Puc ser feliç si em falta “tal persona”? Això pot fer sentir culpable. Pots tenir molts sentiments al mateix temps. Pots viure un dol i sentir-te trist/a, però també sentir-te feliç perquè tens una vida que t’hi fa sentir.

Cadascú viu el seu procés de dol. A vegades fer processos diferents amb la parella, anar desfasats, poden perjudicar la relació.

I a l’escola hem de parlar de la mort? És necessari parlar de les pèrdues a l’escola.

Veiem moltes pèrdues de separacions de pares, que afecten molt els infants, que són processos de dol molt importants per a nens i nenes, amb les mateixes fases, són les mateixes en qualsevol pèrdua.

És responsabilitat del sistema educatiu educar per aprendre a gestionar el patiment, la dimensió espiritual dels alumnes.

També cal ajudar/educar a poder plorar als nens (sexe masculí), que socialment està contemplat que han de ser “forts”.

Preparar per a les pèrdues és el millor regal per deixar als nostres fills.

En acabar la Sara ens va recomanar el llibre: El nen i la mort 

edf

Anuncis

UN MÓN DE POSSIBILITATS

Encarar el curs amb l’objectiu de cercar el benestar en el nostre dia a dia inclou tenir molt present el concepte d’estrès crònic per tal de procurar evitar-lo. El passat 3 de setembre es publicava en el blog sobre neurociència aplicada a l’educació, Escuela con cerebro, un article del Jesús C. Guillén titulat Estrés en la educación. En aquest article l’autor parla de les repercussions de l’estrès crònic en la població general, i en concret, sobre infants, adolescents i mestres.   Descriu la resposta fisiològica en el cervell i sobre l’organisme en general, exposa els resultats dels darrers estudis sobre característiques de les situacions generadores d’estrès dins i fora del marc escolar, apuntant les implicacions educatives de l’estrès crònic. Així mateix aporta estratègies per a combatre’l i per fer-nos més resilients a la seva influència. Introdueix també el concepte de mentalitat de creixement que té a veure amb les expectatives de l’alumne/a sobre el seu rendiment i com influeixen de forma significativa en el seu aprenentatge.

Potser la lectura de l’article ens fa prendre consciència sobre els perjudicis de l’estrès crònic i ens disposa a adoptar-ne noves mesures. L’article del Jordi Canelles aparegut al Diari de l’educació al febrer de 2016 titulat Subjuntiu ens fa una reflexió força interessant sobre la possibilitat de canvi fent una analogia amb aquest mode verbal.

Amb l’actitud en subjuntiu, us convidem a llegir l’article Cuidarse con H-alma  del Dr. José Luís Bimbela aparegut al setembre de 2015 a la revista Convives núm. 11, dedicada al benestar docent i la convivència. L’autor ens convida a reflexionar sobre la cura personal amb un toc poètic.

Resultado de imagen de imagen manos plantando semillas sin derechos de autorEsperem que puguin servir de llavor.

“ELS BANYS DE BOSC POTENCIEN EL SISTEMA IMMUNITARI”

Segons la OMS, l’estrés és l’epidèmia del segle XXI. El Dr Qing Li s’ha posat com a objectiu combatre ja que el que considera “el mal del món”.

El passat dissabte, 5 de maig, La Contra de La Vanguardia ens presentava l’entrevista que l’Ima Sanchis li fa a Qing Li.  Les seves investigacions ens aporten un punt de vista que val la pena tenir en compte, especalment si considerem que ens trobem en el grup de persones que vivim estressades o que el patim, almenys algunes vegades.

Realment podem combatre l’estrés connectant amb la natura? Són els arbres, el color verd, …, la medecina per a l’estrès?

Us convidem a llegir l’entrevista perquè ens dóna respostes que semblen senzilles, però, sobretot, semblen ser molt saludables.

“Els banys de bosc potencien el sistema immunitari”

 

 

LA GESTIÓ DEL TEMPS

“No tinc temps” és una expressió que s’escolta sovint en els entorns educatius. Administrar el temps de manera adequada és important tant per a la nostra vida  professional com per al nostre benestar personal.

En aquesta entrada trobareu algunes fonts on trobar estratègies per a la gestió del temps.

LLIBRES:

baixa (1)

  • Acosta, J.M ( 2001). Uso eficaz del tiempo. Barcelona: Gestión 2000
  • Acosta, J. M. (2008). Gestión eficaz del tiempo y control del estrés. Madrid: ESIC
  • Iñaqui Bustínduy ( 2010 ). La gestió del temps. UOC
  • Diputació de Barcelona. (2010). Gestió del temps i delegació.
  • Rosa López. (2012) La gestió del temps personal i col·lectiu. Com detectar i combatre els «vampirs» del temps. Ed: Graó

ARTICLES:

WEBS:

TALLER: 

  •  Iñaki Bustínduy – La gestió efectiva del temps. UOC – Universitat Oberta de Catalunya  Un taller per aprendre a analitzar l’ús que fem d’aquest recurs escàs i a gestionar-lo millor. El temps és un recurs limitat: 1.440 minuts per dia. Però encara que en disposem cada dia i de manera gratuïta, potser per això, sembla que el desaprofitem, ja que és habitual sentir que no n’hi ha mai prou.

IMG_0144ÀUDIOVISUALS:

  • L’Entrevista – 3/24  Com repartim (bé) el nostre temps. 26/04/2010
    • En parlem amb Cristina Brullet, sociòloga i pedagoga, experta en gestió del temps, conciliació entre ocupació i vida personal, i en transformacions familiars i polítiques familiars.
  • Els matins: La importància de gestionar bé el temps. 26/04/2010
  • L’Oracle: Cristina Brullet, assessora de la setmana de TV3 “El valor del temps 29/04/2010
    • Xavier Graset parla amb Cristina Brullet, professora del Departament de Sociologia de la UB i assessora de la Setmana de TV3 “El valor del temps”.
    • Tertúlia amb el subdirector d'”El País”, Lluís Bassets; el periodista del “Diario de Mallorca” Maties Vallès; el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, i l’escriptor Lluís Racionero.
  • Els matins: Gestionem bé el nostre temps? 30/04/2010
    • Com ens ho fem per tenir sempre la sensació que no arribem a tot arreu i que ens falta temps? Ho analitzem amb diversos convidats i amb un reportatge sobre la bona gestió.
  • El secret. La gestió del temps 30/04/2010
  • Banda ampla I ara, el temps (1a part) 03/05/2010
    • TV3 dedica una setmana al valor del temps i “Banda ampla” s’afegeix a aquest esdeveniment debatent com fer ser servir el nostre temps a la feina o com influeix el nostre temps laboral en la resta del nostre temps.
  • Banda ampla I ara, el temps (2a part). 03/05/2010
  • Banda ampla I ara, el temps (3a part) 03/05/2010
  • L’Oracle. El valor del temps 17/08/2011
    • Tertúlia amb Ignasi Buqueras, President de la Comissió de Racionalització del temps i Eva Piquer, periodista.
  • Ben trobats / Capítol 9. La gestió del temps. 27/04/2018
  • Sophia Blanco. Gestionem bé el temps!
  • TED.(7 feb. 2017)  How to gain control of your free time | Laura Vanderkam 
    • No existeix la manca de temps…quan realment es desitja alguna cosa les nits es transformen en matins, els dimarts en dies de festa per gaudir del que ens agrada i els moments en oportunitats”.

Captura de pantalla 2018-04-29 a les 21.35.31

“Escollir el propi temps és guanyar temps al temps”. 

 

Comunicació “sana” i comunicació “insana”

La Marta Albadalejo en aquest article del Diari de l’educació, fet pel Consell de Redacció de la Revista Guix, ens ofereix algunes pautes que ens poden ajudar a minimitzar la comunicació professional tòxica, tant la que emetem nosaltres com la que rebem, per a reduir-la a la mínima expressió:

Comunicació “sana” i comunicació “insana”

184654733

CUIDA’T

Estimades i estimats companyes i companys,

A Sadako volem que tothom que formi part de la nostra comunitat educativa sàpiga trobar la manera de viure i conviure sentint que està en un entorn que vetlla pel seu benestar. Sabem que conviure implica interaccions i que d’aquestes interaccions se’n deriven situacions que no sempre podem gestionar amb èxit, per molts i molt diversos motius. Sabem, doncs, que no n’hi ha prou amb voler que tothom estigui o vulgui estar bé, sinó que cal fer alguna cosa més.

I així neix el projecte Cuida’t (cosí germà de SOMRIUS), amb la intenció d’obrir un espai per a tenir cura del benestar dels professionals de tota la comunitat educativa de Sadako. En principi, té dos àmbits d’actuació, un cap a la comunitat i l’altre personal. Ambdues actuacions pretenen crear consciència, fomentar la responsabilitat per generar benestar cap al grup i, sobretot, vers un mateix.

Li hem posat un nom, una expressió, Cuida’t, de significat ampli que en el nostre projecte volem que creixi i agafi el sentit de cerca de benestar i creixement personal, per arribar a tenir un sentit més ampli de benestar compartit. Ens agradaria defugir del sentit de cuidar-se perquè estem malalts, que també cal fer-ho!, sinó que ens agradaria implantar la idea de prevenir, de crear condicions favorables, de promocionar l’autoconeixement…, per estar bé i per créixer.

El Projecte Cuida’t s’iniciarà proporcionant un espai/temps, on poder exercir la responsabilitat de cerca del benestar personal. La Laura Díaz o la Dolors Ylla, amb un paper de coach educatiu, acompanyarem qui ho desitgi en el procés de cerca de benestar. Volem fer èmfasi en que no farem paper de psicòlogues, és a dir, l’acompanyament no tindrà la pretensió de fer cap mena de teràpia personal. Oferim un espai íntim, confidencial i de confiança per a la conversa positiva, optimista i potenciadora.

La metodologia que s’utilitzarà serà la més adequada a la demanda o la necessitat de la persona. Tanmateix, pensem que el coaching educatiu és una eina molt potent d’acompanyament. Està en sintonia amb la filosofia de l’escola d’esdevenir el protagonista del propi aprenentatge i creixement, de centrar-se en les fortaleses de les persones en lloc de les seves debilitats, de la mirada positiva, apreciativa i capacitadora.

El coaching educatiu és un procés que té l’objectiu d’acompanyar a qualsevol membre de la comunitat educativa en la seva cerca de competències orientades a aconseguir allò que es proposa.

El coaching atorga tot el protagonisme a la persona que fa la demanda d’acompanyament, que és qui estableix els seus objectius, les seves necessitats, prendrà consciència de les seves limitacions i recursos i es responsabilitzarà del disseny de les accions que el/la portin a l’assoliment del seu objectiu.

El coach és la persona que acompanya en el procés d’aprenentatge a través de la paraula, la pregunta i les intervencions que ajudin a l’altre/a a trobar les seves pròpies respostes i aconseguir els objectius que es proposa.

Qui vulgui pot demanar hora a través del calendari google. Veureu que les hores que us oferim són els dilluns, de 10:30h a 11:00h  amb la Dolors Y i de les 14:00h a les14:30 amb la Laura.

Esperem que aquest espai aconsegueixi assolir els objectius que l’han fet néixer.

Laura i Dolors