HEM FET UN TE PER PARLAR DEL DOL I LES PÈRDUES.

El passat 17 de novembre de 2020 vam organitzar un Fem un te per parlar del dol i de les pèrdues. Vam comptar amb el Grup Temps i va ser en Ricard Díaz, president de l’Associació TEMPS, qui va presentar-nos el contingut en dos blocs. Una primera part va parlar de les pèrdues i els dols, hi va haver un espai per a la participació, a continuació va parlar de la mort, i per acabar es va deixar un espai final per a les preguntes i/o aclariments.

Agraïm al GRUP TEMPS la seva participació en el Fem un te, així com el resum que ens ha fet arribar dels temes tractats, que volem compartir amb tots vosaltres. D’aquesta manera volem reforçar la importància que el prendre consciència de la presència continuada al llarg de la vida de les pèrdues i els dols.

RESUM DE LA SESSIÓ:
La família: crear espais de confiança.
En el moment actual estem obligats a reflexionar sobre:
• La incertesa: molts canvis diaris, que ens porten a sentir-nos insegurs.
• Les pèrdues: de feina, de persones, moltes vegades sense poder acomiadarnos.
Les pèrdues són oportunitats de creixement, de poder reconstruir-nos fent els canvis necessaris per a sentir-nos més connectats amb nosaltres mateixos. De fer partícip a la família de les malalties nostres o dels familiars.
Utilitzar un llenguatge adequat: no infantilitzar als fills, preparar-los per la mort anomenant sense por la mort o la malaltia, parlar de la mort i de la vida:
• Establir un llenguatge comú.
• Parlar dels dols.
• Donar informació adaptada a l’edat, però donar-la.
Evitar expressions com: “estic mort”, “arribo morta”, per dir que estem cansats, o bé, “em moro de set”…
Cóm podem enfrontar-nos a aquets temes amb els fills o filles:
• Creant espais de confiança: cada setmana dos o tres cops, trobar moments amb la família per a poder parlar de com ens sentim, què hem fet aquest dia, què hem après… Comencem els adults i continuen els fills i filles.
• Establir dinàmiques d’expressió de com ens sentim i què ens passa de manera habitual.
• Prendre una actitud de presència, d’acompanyament, d’escolta activa, sense jutjar, sense donar lliçons de vida, sobre tot amb els adolescents. El més important és que parlin, no que nosaltres contestem. El silenci, molts cops, és la millor posició. Només si ens pregunten contestem des de la nostra experiència, no des del què creiem que han de fer.

Etapes del dol:
És important conèixer les diferents etapes del dol per a poder anar reconeixent en quina situació estem en cada moment, sense més. Podem transitar per les diferents etapes caminat cap endavant i tornant de nou, per a poder caminar tornar a començar i així fins que ja no ho necessitem. És quan podem pensar en el que hem perdut sense entrar en la negació ni la ràbia. La tristor pot sorgir, però des de l’enyor. Passem per totes les etapes del dol seguint la direcció de les agulles d’un rellotge, de dreta a Esquerra. Segons l’edat dels alumnes es pot aprofundir més o menys. Facilitarà poder posar exemples de cada etapa entre tot el grup.
Quan perdem algú, familiars propers, amistats, els pares es separen, es divorcien, canviem de lloc de viure, deixem de veure amics o amigues, perdem la feina, perdem alguna mascota, perdem objectes estimats

Negació: no vull veure ni reconèixer el que passa.

Ràbia: ho reconec, però m’enfado.

Tristor: la situació de pèrdua m’entristeix.

Acceptar: accepto la pèrdua.

Aprendre: què he après del procés fins arribar aquí.

Projectes: Estic en disposició de prendre decisions i plantejar-me coses
noves a fer.

Eixos principals en tot procés de dol que hem de reconèixer al final del camí:

Prendre consciència.

Claredat de ment.

Pressa de decisions.


Parlant de la mort podem plantejar-nos els següents temes:
• Processos.
• Tipus de mort: voluntària, per accident, per malaltia. La mort infantil.
• El temps i la mort.
• Els símbols que tenen els nens, nenes i joves, d’on els venen?
• Viure la mort.
• Normalitzar la mort.
• Viure la vida plenament.

CONCLUSIONS:
• El dol ens acompanya sempre: entrem i sortim constantment dels dols.
• Tots els dols els hem de passar per les emocions. Si els situem en la ment,
en el pensament, segueixen en el nostre interior.
• Reconèixer els vincles sans: si el vincle que sento amb algú o amb alguna
cosa em treu energia o em desvaloritza no és sa i cal deixar-lo anar.
• Viure l’aquí i l’ara amb consciència.

http://www.prosperitas.es I silvia@prosperitas.es I Tel. 629 30 40 52

DIARI DEL’EDUCACIÓ: DEU CONTES SOBRE ESCOLA I EMOCIONS EN TEMPS DE PANDÈMIA

Trobem un gran encert la publicació del Diari de l’educació del 2 d’octubre de 2020.

Han fet una selecció de contes tan adients a la situació que vivim que estem segurs us satisfarà.

Si voleu contes… trieu i remeneu!!!

PER QUÈ HEM DE DEIXAR QUE ELS FILLS S’EQUIVOQUIN?

Ens ha sembla interessant compartir amb les persones que segueixen el nostre blog aquesta notícia: Per què hem de deixar que els fills s’equivoquin?. La trobem al web de TV3 a l’apartat d’educació, signada per Juli Rodés Almer, el 27 de febrer d’aquest any (2020).

Sempre és un bon moment per insistir en allò que pot ser beneficiós per als nostres nens i nenes, especialment quan estan en les primeres fases de la seva vida que, com es diu sovint, “són com esponges”.

En els primers anys, allò que reben, especialment de les mares i dels pares, serà cabdal per configurar la seva personalitat i determinarà, molt més del que a vegades ens pensem, la manera d’encarar la seva vida.

Així, doncs, si teniu nenes o nens petits sota la vostra tutela, us convidem a fer una parada breu per llegir aquesta notícia, que esperem us sigui útil, ja que, com a resposta al títol de la mateixa, ens en dona cinc de motius!

COMENCEM UN NOU CURS, SENSE POR!!!

Hem tingut un estiu “diferent” i ara ens esforcem per recuperar unes rutines, conegudes, però també diferents!

Estem immersos en un aprenentatge general de viure molt més al dia, sense poder planificar massa a llarg termini. I aquest procés d’aprenentatge en la incertesa del moment va acompanyat d’algunes emocions persistents en el temps, que ens cal reconèixer per poder-les canalitzar.

Hem de mirar de cara les emocions que són molt presents en les nostres vides actualment, com la por, la ràbia, la tristesa… i necessitem anar incorporant recursos per gestionar-les com adults, per tal que els nostres nens i nenes puguin viure, a través de la nostra experiència, maneres d’aconduir-les.

Som els responsables de les nostres emocions i ens cal ser-ne conscients per poder-les gestionar.

Comencem un curs sense por? Doncs posem fil a l’agulla!

Per començar, compartim amb vosaltres l’article de l’Eva Millet, que va publicar la Vanguardia el passat 6 de setembre: Cómo superar el miedo al contagio: la valentía como principio educativo para niños y padres.

En aquest article ens parla de les emocions, la incertesa, el retorn a l’escola…, i ens presenta a la Cristina Gutiérrez Lestón, una pedagoga de referència en educació emocional, directora de La Granja, un centre especialitzat en el treball de les emocions amb una llarga experiència, que ofereix moltes activitats i recursos per a famílies i centres docents.

Estem segurs que pas a pas anirem aconseguint contagiar-nos les maneres de fer front a la por per poder navegar en la incertesa del moment amb la valentia necessària per anar endavant!

Famílies i Escola anem junts en aquesta aventura!

BON CURS 2020-2021!!!

COVID TE 2

En el segon COVID TE hem gaudit d’una tertúlia entre famílies d’EI i de CI. Igualment que en el primer, el temps va passar volant! Vam compartir neguits, però, sobretot, vam poder explicar-nos allò que fem per resoldre la difícil situació de conciliar la vida personal i familiar, amb la professional.

Cada participant va poder explicar la seva vivencia del moment i escoltar la dels altres, els punts en comú i els característics de cada família. Es van fer recomanacions i comentaris reconfortants. I el que va començar amb la narració dels neguits propis de la situació extraordinària que vivim, va acabar amb un compartir allò que hem anat trobant-hi de positiu.

Entre totes les aportacions, recollim les que són potencialment idees interessants o que són recursos que podem fer-nos nostres:

  • No cal ser súper mares o pares!
  • Cal relativitzar. Ser massa autoexigent em pot fer sentir culpable! Per damunt de tot sóc “persona”, amb el que això implica.
  • Em sento acompanyada, quan compartim.
  • Patim els adults. Cal compartir-ho en família, trobar moments per fer-ho.
  • Per exemple, compartir la situació econòmica que vivim i ens preocupa. No tenir por a dir que estem tenint problemes econòmics.
  • Copiar el que es fa a l’escola. Compartir sentiments, parlar de com estem, expressar desigs…
  • Aquesta situació està bé, ja que  això d’estar tots a casa abans no passava. Tenim moments d’estar junts. Molts nens/es estan molt contents d’estar a casa. “Tenim més temps d’estar junts fent coses”.
  • Preguntar…, què t’ha agradat més del dia d’avui?
  • Pactar estones de connectar-se.
  • Buscar aplicacions a les tauletes que siguin educatives.
  • Buscar activitats que siguin en anglès, ja que estan més estones connectats/des.
  • Fer circuits per casa per cansar-los!
  • Fer challengers. Reptar-los.
  • Connectar dos amics/gues o més mentre estan jugant cadascun/a a casa seva, així es comuniquen.

Us volem recordar algunes idees generals que vam intentar transmetre en el COVID TE:

Confieu en les possibilitats d’adaptació dels vostres fills i filles! Quan els donem responsabilitats noves i noten que confiem amb ells/es, millora la seva autoestima… i les seves respostes ens poden sorprendre gratament.

Les propostes setmanals i les classes virtuals que s’ofereixen són opcions que es poden realitzar si encaixen en l’organització familiar i aporta benestar a l’infant i a la seva família. No han de generar neguit de cap tipus.

Si alguna família té una necessitat concreta que surt del que s’envia general a tot el curs, ho pot parlar directament amb el/la tutor/a i, en la mesura del possible, s’intentarà satisfer.

I el més important de tot: FER-LOS I FER-NOS ADONAR DELS BONS MOMENTS, DE QUAN ESTEM BÉ, DE QUAN ESTEM TRANQUILS I POSAR EL BENESTAR DE LA FAMÍLIA AL CENTRE DE LA NOSTRA ATENCIÓ.

Gràcies per participar del COVID TE!

 

 

JO EM QUEDO A CASA 8. Coronavirus: recursos per a famílies

Avui us volem fer arribar el butlletí de Faros, de l’Hospital de sant Joan de Déu, que amb el títol Coronavirus: recursos para famílias, desplega una sèrie d’articles que pensem poden ser del vostre interès, especialment adequats en el moment actual.

Faros Sant Joan de Déu és la plataforma digital de promoció de la salut i benestar infantil de l’Hospital de Sant Joan de Déu Barcelona. Inclou temàtiques diverses que van dirigides principalment a pares i mares que tenen interès en rebre informació de qualitat respecte a la salut dels seus fills i filles. Però, també, va dirigida a professionals del camp de la salut i l’educació. Us animem a entrar al web per conèixer un espai virtual que podria esdevenir fàcilment un referent per a vosaltres, com ho és per a nosaltres.

 

 

JO EM QUEDO A CASA 6

Amb la voluntat de fer una bona selecció per a totes les persones que seguiu el blog de l’EOP, entre tota la informació que ens arriba, triem allò que pensem us pot interessar conèixer. Aquest és el cas d’aquest centre, Habits 360º, que fa una ambiciosa proposta abordant molts aspectes relacionats amb la cerca del benestar personal, com ho són la seguretat, la salut, l´alimentació, l´activitat física, el benestar emocional, la son i el descans.

Ens ha agradat especialment la infografia que resumeix els 10 Consells de salut per fer front al confinament, que pràcticament amb un cop d’ull ens permet tenir present allò essencial a tenir en compte per viure bé, estant confinats.

 

JO EM QUEDO A CASA 4. Acompanyar el dol.

Sembla que ara no ens en podem escapar!

Necessàriament n’hem de parlar! Ens hi hem d’enfrontar!

Parlem de la mort. Parlem d’acompanyar el dol per la mort d’algú que estimem, o d’algú proper, o de la quantitat de morts que hi ha…, que ens sacseja, ens trasbalsa, ens fa sentir molt més vulnerables del que sovint ens sentim.

El dol, la pèrdua. Estem vivint simultàniament diversos dols. El de no poder sortir, el de no poder trobar-me amb qui jo vull, el de no poder anar a l’escola o a la feina,… i el de la mort.

D’entrada ens pot aclaparar tot plegat, però li podem donar la volta i aprofitar el moment especial de sensibilitat que vivim per enfrontar-nos al tema de les pèrdues, per sortir-ne enfortits. Podem fer-ho estant junts, en família, i això és positiu.

Hi ha molta informació sobre aquest tema, cadascú ha de poder escollir què vol llegir i com ho vol fer.

Des del blog de l’EOP us volem facilitar algunes informacions o recursos que pensem us poden anar bé, per començar…

 

#connectatalblau pel dia internacional de l’autisme

La setmana passada, en motiu del dia internacional de l’austime vam estar recollint vídeos de famílies i professionals de l’escola.

Avui ens reconforta poder mostrar el recull de vídeos que mostren el compromís de la nostra escola i les nostres famílies per fer de la nostra societat un entorn compromès amb les persones amb l’autisme, perquè sigui un lloc on hi puguem conviure tots.

Gràcies a tots/es pel vostre compromís.

CONNECTA’T AL BLAU – DIA MUNDIAL DE CONSCIENCIACIÓ SOBRE L’AUTISME

El dia 2 d’abril es celebra el dia mundial de concienciació sobre l’autisme. A l’escola Sadako, com a escola inclusiva, volem remarcar la importància de que l’escola, com la societat, ha de ser un lloc on tothom hi tingui cabuda. De fet, diversos alumnes amb aquest trastorn del desenvolupament formen part del nostre alumnat com a un company/a més de l’aula i del grup del que formen part.
Cal treballar de valent per arrelar en els nostres infants la idea de que tots som diferents i per tant tots hem de poder tenir oportunitats per igual (i no pas les mateixes ajudes).

Ser diferent no ha de voler dir per força res de negatiu. Al contrari, pot ser una font d’avantatges i oportunitats per créixer. Aquest missatge tan positiu es desprèn del curt “El cazo de Lorenzo” (“La petite casserole d’Anatole”) dirigit el 2014 pel realitzador francès Éric Montchaud i basat en el popular llibre d’Isabelle Carrier del mateix nom, que ha obtingut molts premis en festivals internacionals i una nominació als Premis Cesar.

Podeu veure el curtmetratge en català en aquest enllaç.

L’autisme està considerat com una discapacitat que afecta al desenvolupament neurològic de les persones que ho pateixen i que es presenta a partir de les primeres etapes de la infantesa.  Es caracteritza per una condició que afecta a la interacció amb el món exterior, el contacte amb les persones de l’entorn i problemes de comunicació verbal.

Comprendre que el nostre món és complex des de la mirada i la vivència d’un nen o nena amb autisme és el que ens pot fer aproximar a la seva realitat i despertar en nosaltres la necessitat de posar les ajudes que calgui per fer el seu entorn a la mida del que necessiten al màxim de les possibilitats.

I nosaltres com podem celebrar el Dia Mundial de la Concienicació sobre l’Autisme?

Aquest any us proposem que ens afegim a la campanya  #connectatalblau de l’associació Aprenem i que pugueu fer, des de casa, una petita acció per conscieniar-nos de la importància de fer el nostre entorn una mica més afable per a les persones amb autisme.

Us adjuntem aquí diverses propostes per tal que les pugueu realitzar des de casa.

MATERIAL PER ULLERES DE BLAU

MATERIALS MISSATGES PER DECORAR EN BLAU

Mireu aquesta campanya d’una altra entitat, la Confederació d’Autisme d’España que treballa amb el mateix objectiu:

Ens envies un vídeo curt teu per poder fer el nostre propi vídeo de Sadako? Només has de dir “jo m’hi comprometo” o “jo també” fent el signe d’infinit o pintant el teu propi símbol d’infinit i enviar-lo a aricart@escolasadako.com.