Assetjament

El 2 de maig es va celebrar el “Dia internacional contra el bullyng”

Ens sembla que programes especials dedicats al tema, com el que van preparar l’equip de l’InfoK són bones aportacions, són petits granets de sorra que ens ajuden a anar reflexionant sobre el tema.

Us recomanem la visualització del programa

A més també us fem a mà un parell d’articles interessants sobre aquesta qüestió:

https://depsicologia.com/bullying-o-acoso-escolar/

https://www.unir.net/educacion/revista/noticias/acoso-escolar-11-actitudes-erroneas-y-una-mala-solucion-que-impiden-frenar-el-bullying/549202922116/

Anuncis

Si no riguéssim les gràcies de qui fa mal

L’assetjament escolar és malhauradament una realitat a la nostra societat, i tot i que poc a poc es van coneixent estratègies per combatre’l, encara és molt ampli el marge de millora.

En aquest sentit, a Finlàndia s’ha ideat un programa revolucionari anomenat KIVA, que neix amb la voluntat d’acabar amb l’assetjament. Aquest programa es basa amb la idea de que l’assetjament és un fenomen grupal amb diferents rols en lloc d’un incident entre un agressor i la seva víctima. Basa les seves idees en una investigació on es demostra que el comportament dels espectadors, ajudant al agressor o defensant la víctima, es crucial per a mantenir o resoldre situacions d’assetjament. La clau és que l’assetjament no es resolgui amb l’actuació dels docents o de les families, sinó amb els propis alumnes. Confia en la seva capacitat per a contribuir en la millora de la convivència i en conseqüència, com a prevenció de possibles problemes en el futur.

Per si en voleu saber més, podeu fer una ullada a l’article Si no riguéssim les gràcies de qui fa mal, de la revista http://www.catorze.cat.

 

 

COM PORTEM ELS SET TEMPS ESSENCIALS?

El darrer article de l’Eva Bachs que ens parla dels set temps essencials, no ens deixa indiferents i ens fa reflexionar sobre els 7 temps imprescindibles per un funcionament cerebral òptim. Ella fa referència a l’últim llibre del Daniel J.Siegel “tormenta cerebral”. En Siegel parla de set temps imprescindibles per un funcionament cerebral òptim i que són el temps interior, de son, de concentració, d’inactivitat, de joc, d’exercici físic i de connexió amb els altres. En aquest article l’Eva Bachs ens convida a preguntar-nos quant de temps dediquem a cadascun, tant nosaltres com els nostres fills i alumnes i quins tenim prou en compte i quins no. Sobretot dóna molta importància al temps interior i ens fa reflexionar sobre el desconeixement dels efectes positius científicament provats que comporta. Tenir cura del nostre món intern fa créixer les fibres prefrontals del cervell i millora la salut de les cèl·lules i del sistema immunològic. Això el converteix en un factor essencial de salut i en un temps indispensable que convé incorporar als nostres temps i als d’infants i adolescents.

Esperem que sigui del vostre interès com també aprofitem per recomanar-vos el llibre abans anomenat d’en Daniel J. Siegel “tormenta cerebral”tormenta cerebral: el poder y el proposito del cerebro adolescent e-daniel j. siegel-9788490650059

 

HABILITATS NECESSÀRIES AVUI

Sovint parlem de la velocitat amb què canvia la vida i, de retruc, com l’escola ha de donar resposta a les noves necessitats que tenen els nostres alumnes. Des del blog de l’Equip d’Orientació de l’Escola us recomanem la lectura de l’aricle publicat recentment a El País, “Estas son las habilidades que tu hijo debería tener para afrontar este siglo”. Ens parla de la intel·ligència emocional, el treball en equip, la gestió de persones, el pensament crític…

 

Esperem que sigui del vostre interès i aprofitem per desitjar-vos una Bona Pasqua.

La Dislèxia: un trastorn específic de l’aprenentatge freqüent

La Dislèxia és un dels trastorns específics de l’aprenentatge més freqüent entre la població. Això fa que sigui d’interès per moltes famílies i també per tots els professionals de l’educació.

La setmana passada betevé dedicava el seu programa de deuwatts a la Dislèxia. “No tothom aprèn de la mateixa manera” i l’educació ha de “proporcionar les condicions necessàries perquè els alumnes aprenguin”.

 

És important ajudar a aquests nens i nenes a prendre consciència de les seves dificultats i ajudar-los a adquirir estratègies per compensar-les, així com fer-los coneixedors de quins són els seus punts forts i virtuds.

És molt important cuidar l’autoestima de les persones que tenen aquest trastorn i alhora valorar-los per totes aquelles habilitats que tenen.

Reportatge deuwatts DISLÈXIA

A més del mencionat reportatge, recentment ha caigut a les nostres mans un curtmetratge creat per una persona dislèxia i que explica d’una manera molt sensible la realitat i la vivència del que suposa enfrontar-se a aquesta dificultat.

Podem donar-li una segona lectura i dur-lo una mica més enllà d’aquest trastorn específic i comprendre millor quina és la vivència que té qualsevol criatura davant d’una dificultat que li resulta complicada de superar.

 

 També podem trobar més informació sobre aquest trastorn en un article recent de “Criatures” , “El repte de la dislèxia”

LES 15 NECESSITATS QUE HAS D’ATENDRE DEL TEU FILL…

El passat 20 de febrer el diari El País va publicar un article signat per Rafael Guerrero Tomás, director de Darwin Psicólogos, que sembla ens ve a donar solucions a una de les tasques més difícils de fer de pares: decidir quina resposta, atenció, donar als nostres fills i filles per encertar-la. Sovint els nostres dubtes són pitjors que les possibles solucions. Una resposta seriosa i fonamentada en la certesa que funcionarà, arriba als nostres nens i nenes amb claredat i té molts punts per satisfer les seves necessitats. Però no és tan senzill.

Us proposem la lectura d’aquest article: Las 15 necesidades de tu hijo que debes atender para que tenga una buena salud mental . El volem compartir amb vosaltres perquè estem segurs que us pot donar moltes pistes per elaborar la llista de necessitats dels vostres fills i filles.

Esperem que us sigui útil!

 

 

El son en els adolescents

El son dels adolescents

El nostre dia a dia amb adolescents ens fa adonar-nos de la manca d’hores de son i de descans en molts d’ells. Arriben força adormits al matí, a molts d’ells els costa estar ben desperts una bona estona, d’altres fan mala cara, …sovint els costa concentrar-se, escoltar…Sabem, però, que en molt bona part és un motiu biològic.

Tot i que no es disposen de dades en l’àmbit català, les xifres a tot el món són extrapolables a Catalunya, tal com expliquen els experts. Així, fins als 10 o 12 anys es tracta d’una problemàtica menor. En aquesta edat els nens acostumen a dormir les hores necessàries, però un 5% pateixen apnea infantil i un 10% ronquen de manera freqüent a les nits -un dels principal símptomes de l’apnea-. També hi pot haver casos d’insomni infantil, sovint derivats de mals hàbits adquirits. Però la situació més preocupant és la que viuen els adolescents.

Els especialistes de la Clínica Estivill destaquen algunes dades d’aquests joves: entre un 11% i un 47% tenen problemes per agafar el son; un 45% dormen menys de 8 hores; entre un 20% i un 50% tenen somnolència diürna, i un 11% dels que tenen entre 13 i 16 anys tenen tots els símptomes de l’insomni.

És un tema recurrent a les nostres reunions de mestres i també a les entrevistes amb els pares.

Sabem que el cervell s’està formant fins als 20 anys. Durant aquest temps es produeixen canvis importants en la seva organització. Els adolescents han de dormir nou hores perquè el cervell es desenvolupi correctament; si no ho fan, es poden mostrar més irritables i manifestar problemes de concentració, memòria i atenció que afecten el seu rendiment escolar.

Les hores acumulades que els adolescents es passen sense dormir prou poden generar un dèficit de son. Els adolescents amb dèficit de son no aconsegueixen concentrar-se, estudiar ni treballar de forma eficaç.

Les investigacions indiquen que necessiten dormir aproximadament 9 hores cada nit.20% dels adolescents pateix l’anomenat ‘retard de fase de son’, és a dir, no dormen prou perquè el seu rellotge biològic, que hauria de fer que tinguessin son cap a les onze o les dotze de la nit va amb retard i no produeixen melatonina (substància que ens fa dormir) fins a les dues o les tres de la matinada. Això fa que dormin menys de les 9 hores recomanades a la seva edat ja que s’han d’aixecar a les set per anar a classe i la falta de son afecta negativament tant al seu caràcter com al rendiment acadèmic, explica el director mèdic de l’Institut del Son Lleida Eduard Estivill. Els motius d’aquest ‘retard de fase de son’ es desconeix i els experts estudien les causes Els estudis també indiquen que molts tenen problemes per agafar el son de forma temprana. Això no es deu a que no es vulguin adormir, sinó al fet que els seus cervells funcionen amb horaris més tardans i encara no estan preparats per anar a dormir.

Durant l’adolescència, el ritme circadià del cos (una mena de rellotge biològic intern) es reajusta i indica a l’adolescent que s’adormi més tard a la nit i que es desperti més tard al matí. Aquest canvi en el ritme circadià sembla obeir al fet que fabriquen l’hormona cerebral melatonina més tard que els adults i els nens.

De vegades, aquest retard en el cicle de son i vigília afecta el funcionament quotidià de la persona, el que es diu “síndrome de fase de la son endarrerida” o “síndrome del noctàmbul”. Si un adolescent amb dèficit de son s’emporta el mòbil al llit per connectar-se fins a les tantes de la nit, la seva exposició a la llum també pot alterar el seu ritme circadià, resultant-li encara més difícil agafar el son.

Si el vostre fill en edat adolescent sembla estar dormint prou a la nit però se segueix sentint cansat durant el dia, és una bona idea que visiti al metge. El cansament excessiu es pot deure a molts tipus diferents de problemes de salut, no només a dificultats relacionades amb el son.

Si sospiteu que podria tenir un problema relacionat amb el son, el seu metge o pediatre avaluarà el seu estat de salut general i els seus hàbits de son. A més de fer-li una exploració física, el metge avaluarà els seus antecedents mèdics preguntant-li sobre els seus símptomes, la seva salut en el passat, la salut de la seva família i qualsevol medicament que estigui prenent. El metge també pot sol·licitar algunes proves per determinar si alguna afecció podria estar interferint en el somni del teu fill.

Diferents problemes de la son es tracten de formes diferents. Alguns trastorns es poden tractar amb medicaments, mentre que altres es tracten amb tècniques especials, com la luminoteràpia (on el pacient s’asseu davant d’una caixa de llum durant un determinat període de temps tots els dies), o amb altres pràctiques que poden ajudar a corregir el rellotge intern de la persona.

Els metges també insten els adolescents que pateixen problemes relacionats amb el son a fer canvis en el seu estil de vida (com apagar el mòbil, el smartphone, l’ordinador abans de certa hora, reduir el consum de cafeïna i evitar els videojocs o les pel·lícules violentes a la nit), per afavorir uns bons hàbits de son.

Per ajudar els vostres fills a aconseguir un descans adequat, cal que tingueu en compte els aspectes següents:

• Fomenteu uns horaris regulars d’anar a dormir i llevar-se, evitant que els caps de setmana aquest horari es desplaci més de dues hores.

• Eviteu l’ús d’aparells electrònics com a mínim una hora abans de dormir, ja que estimulen l’activitat mental i dificulten el son.

• Eviteu les activitats físiques abans d’anar a dormir.

• Vetlleu perquè les activitats extraescolars no acabin massa tard.

• Promogueu activitats relaxants per acabar el dia: música tranquil·la, lectura d’un llibre, xerrar amb la família, etc.

• Eviteu que prenguin begudes energètiques, ja que activen el sistema nerviós i poden dificultar el son.

Us recomanem un llibre:

Passo de dormir! 100 consells perquè  els adolescents dormin bé

Francisco Segarra i Javier Albares (Clínica del son del Dr. Estivill)

GENERAR BENESTAR A L’ESCOLA

Volem compartir un primer article del Diari de l’educació  fet pel Consell de Redacció de la Revista Guix d’Infantil com a un primer esglaó en l’objectiu d’aprendre a no amargar-nos la vida exercint la nostra feina.

Generar benestar a l’escola 

Contribució d’una família al Racó de la calma

Fem un te? dimarts 16 de gener de 2018

Aquesta tarda hem “fet un te PER PARLAR DELS ALUMNES QUE ENTENEN EL MÓN D’UNA ALTRA MANERA… (Alumnes amb Trastorn de l’Espectre Autista).

Un grup de mares, pares, mestres i de l’Equip d’Orientació de l’Escola hem tingut el goig de poder compartir aquesta agradable estona amb l’Ester Merin.

L’Ester és psicòloga i logopeda, i actualment la coordinadora del CDIAP DAPSI de Rubí, Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, centre públic que aten nens/es de 0 a 6 anys, de les poblacions de Rubí i Castellbisbal.

Hem estat ben bé un parell d’hores tot desgranant què caracteritza als nens i les nenes amb TEA, quins són els trets genèrics que els defineixen. Com és l’ampli ventall de persones que acull aquest terme.

Hem parlat de com se’ls fa de difícil fer seves les normes que l’entorn social té establertes.

Han anat apareixent situacions de la vida quotidiana que els neguitegen, que no acaben d’entendre, que els provoquen ansietat.

També, l’Ester, ens ha anat posant exemples concrets i molt reals en els quals podíem adonar-nos de la manera que tenen d’entendre el món.

Hem pogut apropar-nos a la seva realitat tot coneixent quines propostes se’ls pot fer a les sessions al centre DAPSI, quines són les respostes més habituals quan es planteja el joc simbòlic “ és com si…”.

Entre tots hem anat dibuixant com són aquest infants que entenen el món d’una altra manera: els seus rituals, les respostes rígides, els seus punts forts i punts dèbils… hi hem aportat situacions viscudes a casa i a l’escola.

Hem vist com n’arriba a ser d’important el fet d’ajudar-los a poder posar paraules al que els està passant, al que estan sentint, els ajuda a tranquil·litzar-se i a adonar-se que els entenem, que sabem què els està passant.

També hem anat fent pinzellades a l’etapa de l’adolescència, com la viuen, com podem anar fent un treball preventiu, de quina manera les activitats, els interessos, la relació amb els altres…dependrà en molt bona part de tot el que haurem estat capaços de treballar en etapes anteriors.

Com a darrer punt hem tractat la construcció de la identitat, saber qui “sóc”, quins punts forts tinc, què és el que em costa, com es diu el que em passa, què tinc?…

Ha estat un TE molt profitós per a tots els qui hem assistit gràcies a l’expertesa de l’Ester i a les aportacions de totes i tots.

“Tots els nens tenen dret a uns pares tranquils”

Des del blog de l’Equip d’Orientació de l’escola us convidem a llegir aquesta entrevista publicada recentment a la revista digital Catorze, cultura viva. Es tracta d’una entrevista a Gregori Luri (Azagra, 1955), doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Ciències de l’Educació. Ha estat mestre de primària, de secundària i d’universitat. Ens parla de molts temes relacionats amb el creixement personal i la criança, i com les famílies i l’escola acompanyem aquest procés. Ens parla també de la necessitat dels infants de tenir famílies imperfectes, ens recomana que estiguem tranquils i relaxats, dels límits i la independència, del per què de l’escola, de la responsabilitat i la llibertat… Esperem que us agradi.

http://www.catorze.cat/noticia/8355/gregorio/luri/tot/nen/dret/tenir/pares/tranquils