L’intercanvi d’opinions i de vivències va ser molt ric i ens va fer veure que, malgrat compartir objectius educatius sobre el tema molt semblants i, alhora, ambiciosos, ens quedava molta feina per fer. Estem profundament “afectats” per l’educació rebuda i tenim creences tan arrelades que, a vegades, a la pràctica, es contradiuen amb les decisions i les accions que volem emprendre.
El Taller ens va ajudar a seguir prenent consciència que volem uns infants que creixin lliures de ser com són, que han d’aprendre a confiar en el potencial que s’amaga dins de cada un d’elles i ells, que se’l respectin per tal que puguin respectar els potencials dels altres en tota la seva diversitat. La responsabilitat que hi tenim totes les persones que volem educar és altíssim i cada pas que fem endavant per aconseguir l’objectiu d’educar en el respecte i l’equitat és molt valuós!
També deixem aquí una altra web de consulta, LA LORE on els joves poden plantejar qüestions sobre temes com les seves relacions, la sexualitat i el gènere.
Gràcies a l’Ana i a totes les persones que vàreu participar en el Fem un te.
Donem la benvinguda al nou curs amb un objectiu tan ambiciós com necessari: Aconseguir una escola lliure de violència.
Per aconseguir-ho ens cal aprofundir en el significat de violència, més enllà del que ho és clarament per a tothom. Volem erradicar la violència des de les arrels!
Per començar…, parlem-ne!
Què és la violència? Quins tipus de violència hi ha? …
Quan en parlem amb la família, amics, companys/es de feina… i comencem a anar mé a fons ens adonem que ens podem haver acostumat a tolerar cert grau de violència; la que s’anomena violència de baixa intensitat, aquella que és més subtil…, sembla menys greu…, però potser és més constant i tan nociva com la violència considerada greu. I, justament perquè no li posaríem el nom de violència no l’abordem, però pot durar en el temps… i pot fer molt de mal.
Val la pena que ens hi posem, famílies i escoles alhora, per aconseguir l’objectiu. Hem de saber molt més sobre la violència per poder detectar-la millor i no tolerar-la gens, si volem educar els nostres nens i nenes en un entorn lliure de violència.
El passat mesde març la Generalitat de Catalunya va presentar el Pla Les Escoles Lliures de violències. Us enllacem la presentació d’aquest Pla, ja que és interesant conèixer-ne el contingut.
També us hem enllaçat el PLA LES ESCOLES LLIURES DE VIOLÈNCIES, per si voleu llegir de manera més exhaustiva en què consisteix aquest Pla per a les escoles.
Però el més important és la determinació amb què ens posicionem davant d’aquest fenomen, prenent consciència prèviament i de la gravetat de no fer-ho en la responsabilitat que compartim d’educar els/les nostres nens i les nenes.
I amb aquesta motivació ens desitgem un bon curs 21-22.
El passat dimarts 8 de juny ens vam trobar, en una sessió virtual, unes vint-i-cinc persones, per compartir una estona de la tarda per parlar dels Trastorns de conducta alimentària (TCA).
Vam tenir el goig de comptar amb la Marina Fàbrega (psiquiatra) i l’Estela Valdivia (pedagoga), de l’Equip de Trastons de Conducta Alimentària de Sant Joan de Déu.
Valorem molt positivament la trobada pel clima que es va crear i la participació amb aportacions i preguntes que van enriquir molt aquest Fem un te.
L’interès de les persones que van omplir el formulari per anaven al voltant de tres grans temes: la prevenció, les alertes i el circuit a seguir si es detecta una situació de risc.
Exposem algunes de les idees que es van plantejar
No ens va sorprendre, però això no ho fa menys alarmant, que el TCA es dóna en 1 noi de cada 10 i en 9 noies de cada 10!!!
Es considera un traston psicològic, per això es tracta des de l’àmbit de la salut mental.
Sembla que hi ha múltiples factors de risc. Cal distingir entre allò que predisposa (factors més profunds relacionats amb la personalitat, l’entorn familiar, el moment evolutiu…) i el que precipita (el confinament, una gastroenteritis, esports d’exigència estètica…)
La prevenció dels TCA s’ha de donar des de la primera infància tant des de lafamília, com des de l’escola, dos agents molt importants en la prevenció i en el seguiment dels TCA. Tots els adults som referents, i com a tals, models. Hem de revisar la nostra coherència entre el que diem que és saludable, correcte i allò que fem. Ens trobem en una societat que valora i reforça positivament que algú estigui prim, o quan algú s’aprima, perquè es considera que el que està bé és ser prim. així que, sense voler, estem “dient” que tots els cossos que no són prims ja no estan bé. També s’associa fàcilment estar prim a ser saludable. A més, sovint el llenguatge que fem servir ens delata i transmetem valors contradictoris a l’hora d’educar els nostres infants. Acceptar la diversitat de cossos no és gens fàcil, per posar un exemple, des de la mirada d’una dona que està en plena “operació biquini” que el que vol és estar més prima perquè, suposadament, estarà més bonica o més sana, però en podríem posar molts més.
Estem en una societat en que la imatge té un alt valor. Prevenir implica ser valents i valentes per començar enfrontant-nos amb la feina d’acceptar els nostres cossos i estimar-nos tal com som. Aquesta seria la millor prevenció dels TCA i d’altres malestars, tenir una autoestima ben construida per tal que els nostres infants tinguin uns bons referents per construir la seva.
Deixem aquí algunes idees pràctiques que ens poden ser útils en les relacions amb els infants:
No utilitzar mai el menjar com a càstig o premi.
Estar alerta amb comentaris que fem en relació a la diversitat de cossos de les persones que veiem, ja sigui en directe, o quan estem mirant imatges a les xarxes, on hi ha una selecció del “bo i mllor” o dels “models a seguir”.
Estar alerta, especialment, amb el que diem de manera espontània sobre el nostre propi cos.
En família, aprofitar un dels àpats del dia per fer-lo junts i poder convertir-lo en un espai de confiança, on puguin fluir les emocions i on consolidar hàbits alimentaris saludables de manera conjunta.
Es fa molt difícil de resumir tot el que va anar sorgint al llarg de la tarda, per això, us convidem, si és del vostre interès, escoltar l’audio de la trobada, que segur no us decebrà.
Aquí teniu l’enllaç de l’audio per a escoltar a l’Estela i a la Marina i a les persones que van participar del Fem un te. (Queda una mica tallada la presentació de l’Estela Valdivia a l’inici)
I, a continuació hi ha els LINKS, que són sobretot de prevenció, que ens han passat la Marina i l’Estela :
Volem agrair a les persones que van participar d’aquest Fem un te que van fer que fos una sessió molt rica i interessant i a la Marina i l’Estela per guiar de manera excel·lent la trobada.
Des de l’Equip d’Orientació de Sadako us convidem a un Fem un te (virtual)… per parlar de trastorns de conducta alimentària des de la perspectiva familiar i escolar, amb la Marina Fàbrega i l’Estela Valdivia, que formen part de l’equip de Trastorns de conducta alimentària de Sant Joan de Déu, el proper dimarts 8 de juny a les 17.30h.
Com les darreres convocatòries, aquesta també és virtual, de manera que no podem oferir-vos ni te, ni coca, però us animem a preparar-vos un te ben acompanyat d’allò que més us plagui.
Les persones que vulgueu participar del Fem un te… agrairem ompliu el següent FORMULARI. Si teniu algun dubte i/o qüestió que vulgueu plantejar ho podeu fer en el mateix en el moment d’inscriure-us.
Un cop l’hagueu enviat rebreu l’enllaç de zoom per a poder entrar a la trobada.
Des del CEIB, Centre d’Estimulació Infantil de Barcelona ens arriba una proposta que pensem pot ser d’interès per a mares i pares. És un monogràfic sobre com crear cases sensorialment intel·ligents. S’hi podrà accedir els dies 29 i 30 de maig i haureu d’entrar a l’enllaç per a inscriure-us.
I per què ens pot interessar tenir cases sensorialment intel·ligents? Doncs per la importància que té en el desenvolupament dels nens i nenes l’estimulació sensorial. Els sentits connecten els infants amb l’entorn i el coneixement que van adquirint a través de les seves experiències amb allò que els envolta, serà la base del desenvolupament posterior de les seves capacitats cognitives i motores.
Per si voleu saber-ne alguna cosa més, en aquest enllaç de l’XTEC trobareu informació sobre educació sensorial força resumida. Podeu trobar molta més informació i guies diverses sobre el desenvolupament dels infants fent cerca a Internet.
Estem segurs que la proposta del CEIB ve carregada d’idees que poden reforçar i enriquir les nostres, aprendre’n de noves i, sobretot, donar sentit a l’educació sensorial dels nostres fills i filles.
“Quan gaudim de benestar emocional la nostra salut millora…”
Així comença la invitació al webinar del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) de la Universitat de Barcelona (U.B.) i de l’Instutut de Desenvolupament Professional (IDP)
No parem de sentir i de repetir que estem vivint temps complicats, incerts…, que ens afecten encara que no vulguem.
Diuen que… “La vida ens posa pedres en el nostre camí, depèn de nosaltres que construim amb elles una paret o un pont”.
La proposta del GROP de crear un curs de grau superior Reencontar el bienestar sembla un bon pont on trobar recursos molt necessaris actualment. Abans de decidir embrancar-nos en un curs sencer, podem permetre’ns fer-hi una aproximació assitint a la webinar de la que us facilitem la informació just a continuació:
Webinar gratuito “Bienestar emocional. Los 3 ejes clave” ¡Te esperamos el martes 26 de enero a las 19h para descubrir los 3 ejes claves del bienestar y sus estrategias!
El primer COVID TE va tenir bona acollida. El grup de persones d´EI hi van participar activament compartint les situacions particulars que estan vivint. Enmig dels dubtes de “com ho podem fer”, si “ho estem fent prou bé”…, van anar sortint bones idees i recursos, que volem deixar aquí reflectits.
Llevar-se molt d’hora per tenir hores bones de treball personal, sense interrupcions.
Marcar un horari. Tenir en compte que potser caldrà anar dia a dia.
Acceptar l’excepcionalitat de la situació que vivim.
Tenir moments de trobada familiar que tallen el dia, moments de qualitat per fer alguna cosa junts, encara que sigui curta. Per exemple: fer 10 min d’esport cada dia a les 11h.
No pensar tant en les tasques que es proposen des de l’Escola. Jugar pot estar molt bé per al fill/a i per al benestar de la família en conjunt. No patir “no perdran el curs”!
Veure documentals que els poden interessar, com alternativa a veure qualsevol altre programa de TV o estar amb la tauleta o ordinador.
Trobar moments per expressar sentiments. Tenir un moment al dia per fer “rotllana” com al cole.
Fixar una hora al dia per fer un skype amb algú de la família, o amics, per explicar un conte o, simplement, parlar una estona.
Rebaixar les expectatives.
En cas de dubtar, deixar-nos portat per la intuïció, per allò que ens diu el cor.
Des de l’Escola volem remarcar que…
Les propostes setmanals i les classes virtuals que s’ofereixen són opcions que es poden realitzar si encaixen en l’organització familiar i aporta benestar a l’infant i a laseva família. No han de generar neguit de cap tipus.
Si alguna família té una necessitat concreta que surt del que s’envia general a tot el curs, ho pot parlar directament amb el/la tutor/a i, en la mesura del possible, s’intentarà satisfer.
I el més important de tot: FER-LOS I FER-NOS ADONAR DELS BONS MOMENTS, DE QUAN ESTEM BÉ, DE QUAN ESTEM TRANQUILS I POSAR EL BENESTAR DE LA FAMÍLIA AL CENTRE DE LA NOSTRA ATENCIÓ.
Des de Prisma, centre de formació permanent del professorat i professionals de desenvolupament infantil, estan oferint activitas molt interessants per donar suport a la situació que estem vivint, que hem pensat us poden interessar. Volem recomanar-vos especialment les trobades que fan en línia per abordar diferents temàtiques. Per al proper dilluns 20 d’abril el tema que proposen és: El dol, les pèrdues i el retorn a l’aula.
El dia 2 d’abril es celebra el dia mundial de concienciació sobre l’autisme. A l’escola Sadako, com a escola inclusiva, volem remarcar la importància de que l’escola, com la societat, ha de ser un lloc on tothom hi tingui cabuda. De fet, diversos alumnes amb aquest trastorn del desenvolupament formen part del nostre alumnat com a un company/a més de l’aula i del grup del que formen part.
Cal treballar de valent per arrelar en els nostres infants la idea de que tots som diferents i per tant tots hem de poder tenir oportunitats per igual (i no pas les mateixes ajudes).
Ser diferent no ha de voler dir per força res de negatiu. Al contrari, pot ser una font d’avantatges i oportunitats per créixer. Aquest missatge tan positiu es desprèn del curt “El cazo de Lorenzo” (“La petite casserole d’Anatole”) dirigit el 2014 pel realitzador francès Éric Montchaud i basat en el popular llibre d’Isabelle Carrier del mateix nom, que ha obtingut molts premis en festivals internacionals i una nominació als Premis Cesar.
Podeu veure el curtmetratge en català en aquest enllaç.
L’autisme està considerat com una discapacitat que afecta al desenvolupament neurològic de les persones que ho pateixen i que es presenta a partir de les primeres etapes de la infantesa. Es caracteritza per una condició que afecta a la interacció amb el món exterior, el contacte amb les persones de l’entorn i problemes de comunicació verbal.
Comprendre que el nostre món és complex des de la mirada i la vivència d’un nen o nena amb autisme és el que ens pot fer aproximar a la seva realitat i despertar en nosaltres la necessitat de posar les ajudes que calgui per fer el seu entorn a la mida del que necessiten al màxim de les possibilitats.
I nosaltres com podem celebrar el Dia Mundial de la Concienicació sobre l’Autisme?
Aquest any us proposem que ens afegim a la campanya #connectatalblau de l’associació Aprenem i que pugueu fer, des de casa, una petita acció per conscieniar-nos de la importància de fer el nostre entorn una mica més afable per a les persones amb autisme.
Us adjuntem aquí diverses propostes per tal que les pugueu realitzar des de casa.
Mireu aquesta campanya d’una altra entitat, la Confederació d’Autisme d’España que treballa amb el mateix objectiu:
Ens envies un vídeo curt teu per poder fer el nostre propi vídeo de Sadako? Només has de dir “jo m’hi comprometo” o “jo també” fent el signe d’infinit o pintant el teu propi símbol d’infinit i enviar-lo a aricart@escolasadako.com.
Des del Departament d’Orientació de Sadako hem organitzat un Fem un te diferent per al proper dia 22 de gener, de les 17h a les 19h, amb format de Xerrada-taller. Es parlarà de… Com tractar els nostres fills/es quan la seva conducta ens posa a prova?, a càrrec de Mario Izcovich, psicòleg, que potser coneixeu com a col·laborador de La Vanguàrdia (El Diván). (Us compartim un article seu publicat recentment per “anar fent boca”!)
La xerrada està oberta a tothom a qui interessi el tema, se centrarà sobretot en les edats que van des dels 10-11 anys fins a l’adolescència.
Les persones que vulgueu assistir-hi agrairem ompliu el següent FORMULARI. Si teniu algun dubte i/o qüestió que vulgueu plantejar ho podeu fer en el mateix formulari en el moment d’incriure-us.
No hi ha límit d’assistència, només en cas de sobrepassar l’aforament de l’espai previst.
Podeu fer servir el servei de permanències de l’escola, si en teniu necessitat.
Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat!
Orientació Sadako 