II JORNADAS EDUCATIVAS INTEL·LIMOTIUM

El passat dissabte, 28 de gener, vam tenir l’oportunitat de participar a les “II JORNADAS EDUCATIVAS INTEL·LIMOTIUM. Soluciones y respuestas a las altas capacidades” que es va organitzar a l’Escola Betúlia de Badalona.
Va ser una jornada intensa, en la que especialistes experts i moltes escoles van participar aportant les bases i les experiències pròpies per atendre els alumnes amb AACC.
La Carme Torralba i la Marta Segura van exposar com, des de les Aules Col·laboratives, amb una metodologia basada en la cooperació, es crea un ambient propici per atendre les necessitats de tots els nens i nenes.
Des del Departament d’Orientació els volem agrair la seva participació en aquestes Jornades.

EDUCA GLOBAL, ACTUAL LOCAL

En el “Magazinne de la Vanguardia de ja fa uns dies, va sortir publicat un article sobre educació que ens va semblar interessant compartir-lo amb vosaltres.

 

Aprendre a treballar en grup? Gestionar emocions? Saber com funciona el món? El debat educatiu tracta de definir quines noves competències són necessàries pel segle XXI. Quines habilitats, més enllà de les acadèmiques, haurien d’aprendre’s a l’escola? I la primera d’elles és entendre que el món ara és global.

Déu habilitats més necessàries que mai : els experts detecten un distanciament entre el que la majoria dels estudiants aprenen a l’escola i el que aquests nois/es necessiten per ensortir-se’n en els seus entorns, tant comunitaris com laborals. Per reduir les diferències, aquestes són algunes de les destreses bàsiques:

fullsizerender

La hiperpaternitat a debat

3rosa-750x400“Si vostè s’identifica com a pare o mare hiperprotector, pari el carro, perquè no està ajudant el seu fill”. Així comença l’article aparegut a l’ara.cat el 30/12/2016 amb el títol “Més porucs i més insegurs: així són els fills protegits en excés”. En ell podreu trobar l’análisi feta per l’ Álvaro Bilbao, neuropsicòleg, i en Ferran Salmurri, psicòleg clínic, sobre aquest tipus de criança i les conseqüències que pot comportar. El podreu trobar en el següent link: http://www.ara.cat/dossier/Mes-porucs-insegurs-protegits-exces_0_1715228518.html

El País digital, el 13 de gener de 2017, també publica una entrevista feta a José Antonio Luengo, psicòleg educatiu, sobre el mateix tema: “La hiperpaternidad acaba generando adolescentes con muchos miedos”. El podeu llegir a: http://elpais.com/elpais/2017/01/12/mamas_papas/1484215479_924583.html

En any abans,  la revista Faros ja se’n feia ressò d’aquest fet i publicava un article on parlava de “Les conseqüències de sobreprotegir els fills” i donava 10 consells per educar els fills sense sobreprotegir-los . El podeu trobar a: http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/consequencies-sobreprotegir-fills

COM AJUDAR ALS NENS I NENES QUAN SENTEN ENUIG

Sovint hem de manegar situacions en les que les nostres fills i filles o alumnes mostren enuig i això els porta a viure moments de conflicte que no sempre saben com resoldre.
enojadaÉs un tema que a tots ens preocupa i no sempre trobem la manera de poder-los conduir per tal de trobar maneres de canalitzar aquesta emoció.

Un dels primers punts és que puguin reconèixer l’emoció per després poder-la canalitzar i donar-li una resposta adequada segons el context en el que es trobin.

A l’article de “L’enuig: com ajudar els nens a manejar aquesta complexa emoció” de Faros podem trobar una molt bona informació sobre aquest tema: com es desenvolupa, com es manifesta en cada una de les edats i on podem trobar recursos.

 

ELS REGALS DE REIS

Aquests dies als Reis d’Orient se’ls gira feina! Han de repartir regals a molts nens i nenes, i a grans també. A més, no volen deixar de banda les petites grans il·lusions de cadascú, i aquells valors que afloren en unes dates tan especials. Us recomanem la lectura de l’article del diari Ara “Pistes per fer la carta als Reis” i els consells que ens fan arribar des de la Generalitat sobre el consum responsable. Esperem ajudar a fer més senzilla la complexa tasca que aquests dies han d’assumir els Reis.

reis-3

 

http://criatures.ara.cat/Pistes-carta-als-Reis_0_1484251573.html

http://familiaiescola.gencat.cat/ca/recomanacions/recomanacions/consum/

 

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: 3 de desembre

dia-3El  dia 3 de desembre és el dia internacional de les persones amb discapacitat. En parlen diferents mitjants. Nosaltres hem tret la notícia del web de Sant Joan de Déu: http://www.santjoandedeu.edu.es/noticias/dia-internacional-persones-amb-discapacitat-3-desembre

Volem aprofitar aquest esdeveniment per fer èmfasi en la diferència que hi ha entre anomenar “discapacitats” o anomenar “persones amb discapacitat”.  En el primer cas, sembla que hi ha dos grans grups de persones, els que tenen alguna discapacitat i els altres. En el segon dels casos, ens dóna a entendre que patir una discapacitat és una condició que tots podem viure, de manera més o menys visible.

Aquests petits matisos que van apareixent en la manera de parlar de les diferències que ens caracteritzen, tenen un pes important en la transformació de la manera de pensar de tots nosaltres.

No vivim cada dia petites o grans incapacitats, del tipus que siguin, que poden esdevenir discapacitats?

Us deixem llegir l’article publicat al web de Sant Joan de Déu que hi ha a continuació, pensant que poc a poc podem ser més sensibles a les diferències i a l’acceptació profunda de la riquesa que representen.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la discapacitat dins l’àmbit de la salut com tota restricció o absència de la capacitat per realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. Aquesta limitació funcional es manifesta como una realitat en la vida diària i el problema interfereix tant en les activitats físiques com en les psicològiques. És per això que parlem de persones amb discapacitat i no de discapacitats.


Les malalties reumàtiques són les principals causes de discapacitat
Es calcula que, aproximadament, un 10% de la població mundial té algun tipus de discapacitat, això significa que hi ha més de 500 milions de persones que n’estan afectades. Les dades disponibles de l’OMS mostren que l’1,5% de la població pateix una discapacitat intel·lectual i el 12% una intel·ligència límit; a més, entre un 30-50% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen trastorns psiquiàtrics i/o de conducta afegit.
A Catalunya, segons l’Enquesta de salut (2006), un 17,9% de persones presenta com a causes cròniques i més freqüents de discapacitat: el mal d’esquena, l’artrosi, l’artritis o el reumatisme, i la mala circulació de la sang. Els efectes d’aquests trastorns es centren en el moviment, el caminar i les activitats domèstiques. La mateixa enquesta recull que les dones, els grups de més edat i les classes socials més desafavorides pateixen amb més freqüència la discapacitat. Al voltant del 10% dels majors de 65 anys i més considera que no rep el suport social desitjat.
La instauració de la discapacitat pot ser sobtada i aguda o lenta i progressiva, en funció del tipus de patologia que la causi. Pot aparèixer en el moment del naixement, desencadenar-se a conseqüència d’un accident o d’una malaltia aguda en la infància, la joventut o la vida adulta. Freqüentment, la discapacitat apareix a mesura que les persones es fan grans i com a conseqüència de l’aparició de malalties cròniques: malaltia d’Alzheimer, Parkinson, artritis, osteoporosi, etc. o com a reflex d’una pèrdua general en les funcions lligades a l’envelliment.

Els Adolescents

tormentac-erebral

Ja fa un temps, l’Editorial Alba va publicar un llibre, “El Cerebro del Niño” que us vam presentar per considerar-lo força interessant. Ara ha editat aquest altre, dirigit a adolescents i joves adults, on l’autor, després d’anys d’experiència treballant amb nois i noies d’aquestes edats, ens explica com els sentiments i les emocions que experimenten, els porten a conductes determinades. Ho fa mitjançant casos reals, això fa que sigui un llibre molt útil, que tan poden llegir els pares com els propis nois/noies.

AFRONTAR LES PORS

La castanyada i Haloween ja han passat de llarg, però les pors no sempre passen tant ràpid. Sovint els nostres infants agafen pors que no sabem com ajudar-los a superar.

És cert que hi ha edats en les que certes pors són normals i que acaben passpiperant. Si no és així, però, cal posar-hi remei.

Aprofitant la publicació del darrer curt de Pixar (Podeu veure’l clicant sobre la imatge) que ens parla d’aquest tema, voliem introduir també la lectura i consells que donen sobre aquest tema a la revista Faros de Sant Joan de Déu. 

10è Informe Faros. Guia per a una alimentació infantil saludable i equilibrada.

 

L’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ha publicat el 10è Informe Faros.captura-de-pantalla-2016-10-27-a-les-19-20-28

L’informe, que porta per títol “Guia per a una alimentació infantil saludable i equilibrada. Resolent dubtes, trencant mites i aclarint conceptes “ pretén  servir de guia per acompanyar pares i mares principalment en el repte d’educar els seus fills per a una alimentació saludable, perquè no es tracta tan sols de saber què han de menjar sinó també com han de fer-ho .

En aquesta guia  han participat experts en nutrició i alimentació de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i  s’ha comptat amb la col·laboració d’institucions de gran prestigi com l’Acadèmia Americana de Pediatria o la Fundació Alícia.

EXTRET DE: http://faros.hsjdbcn.org/ca/noticia/presentacio-10e-informe-faros-guia-alimentacio-infantil-saludable-equilibrada

Podeu entrar a l’enllaç anterior per a descarregar-vos la guia.

 

HEM DE SER AFECTUOSAMENT FERMS

El 10’d’octubre passat es va commemorar el Dia de la Salut Mental.En una entrevista que se li va fer a en Claudi Camps, psiquiatra del camp hospitalari de Salt, Camps deia, entre d’altres coses que l’educació emocional s’hauria de generalitzar i estendre’s en tots els ambients.


Hem passat d’un estil de criança molt autoritari i rígid a una permissivitat extrema que provoca una manca de contenció emocional i de cerca de límits. No hi ha tolerància a la frustració, hi ha un descontrol d’impulsos i això genera un tipus de relació que acaba perjudicant les persones.

Uns determinats estils de criança dels nens són un factor protector potentíssim enfront del desenvolupament de trastorns mentals.

Camps diu que el que cal fer és treballar l’entorn familiar i educatiu i que professionals especialitzats en infantojuvenil dediquin part de l’activitat assistencial a parlar amb els pares per orientar-los sobre com ser afectuosament ferms amb els fills.

Podeu llegir l’article en el següent enllaç.