JO EM QUEDO A CASA 3

Per si teniu un moment, us recomanem que feu una ullada als continguts de la revista digital Catorze, entre els que hi podreu trobar articles diversos d’àmbits que us poden interessar i els de la secció d’educació, que sempre ens aporten idees i ara, especialment, bones idees per la siuació de confinament en la que vivim.

Cuideu-vos molt!

QUEDEM-NOS A CASA

 

 

#connectatalblau pel dia internacional de l’autisme

La setmana passada, en motiu del dia internacional de l’austime vam estar recollint vídeos de famílies i professionals de l’escola.

Avui ens reconforta poder mostrar el recull de vídeos que mostren el compromís de la nostra escola i les nostres famílies per fer de la nostra societat un entorn compromès amb les persones amb l’autisme, perquè sigui un lloc on hi puguem conviure tots.

Gràcies a tots/es pel vostre compromís.

CONNECTA’T AL BLAU – DIA MUNDIAL DE CONSCIENCIACIÓ SOBRE L’AUTISME

El dia 2 d’abril es celebra el dia mundial de concienciació sobre l’autisme. A l’escola Sadako, com a escola inclusiva, volem remarcar la importància de que l’escola, com la societat, ha de ser un lloc on tothom hi tingui cabuda. De fet, diversos alumnes amb aquest trastorn del desenvolupament formen part del nostre alumnat com a un company/a més de l’aula i del grup del que formen part.
Cal treballar de valent per arrelar en els nostres infants la idea de que tots som diferents i per tant tots hem de poder tenir oportunitats per igual (i no pas les mateixes ajudes).

Ser diferent no ha de voler dir per força res de negatiu. Al contrari, pot ser una font d’avantatges i oportunitats per créixer. Aquest missatge tan positiu es desprèn del curt “El cazo de Lorenzo” (“La petite casserole d’Anatole”) dirigit el 2014 pel realitzador francès Éric Montchaud i basat en el popular llibre d’Isabelle Carrier del mateix nom, que ha obtingut molts premis en festivals internacionals i una nominació als Premis Cesar.

Podeu veure el curtmetratge en català en aquest enllaç.

L’autisme està considerat com una discapacitat que afecta al desenvolupament neurològic de les persones que ho pateixen i que es presenta a partir de les primeres etapes de la infantesa.  Es caracteritza per una condició que afecta a la interacció amb el món exterior, el contacte amb les persones de l’entorn i problemes de comunicació verbal.

Comprendre que el nostre món és complex des de la mirada i la vivència d’un nen o nena amb autisme és el que ens pot fer aproximar a la seva realitat i despertar en nosaltres la necessitat de posar les ajudes que calgui per fer el seu entorn a la mida del que necessiten al màxim de les possibilitats.

I nosaltres com podem celebrar el Dia Mundial de la Concienicació sobre l’Autisme?

Aquest any us proposem que ens afegim a la campanya  #connectatalblau de l’associació Aprenem i que pugueu fer, des de casa, una petita acció per conscieniar-nos de la importància de fer el nostre entorn una mica més afable per a les persones amb autisme.

Us adjuntem aquí diverses propostes per tal que les pugueu realitzar des de casa.

MATERIAL PER ULLERES DE BLAU

MATERIALS MISSATGES PER DECORAR EN BLAU

Mireu aquesta campanya d’una altra entitat, la Confederació d’Autisme d’España que treballa amb el mateix objectiu:

Ens envies un vídeo curt teu per poder fer el nostre propi vídeo de Sadako? Només has de dir “jo m’hi comprometo” o “jo també” fent el signe d’infinit o pintant el teu propi símbol d’infinit i enviar-lo a aricart@escolasadako.com.

 

 

JO EM QUEDO A CASA 2

Aquests dies, moltes persones, institucions…, amb una actitud comprensiva i col·laboradora amb la situació que tots estem vivint, ofereixen múltiples propostes, idees, recomanacions, recursos…

Aquest és el cas de Carrilet, escola de Barcelona que atén infants amb autisme.Us passem l’enllaç per si és del vostre interès o coneixeu algú a qui li pot ser d’utilitat.

CUIDEU-VOS MOLT!!!

QUEDEM-NOS A CASA!!!

 

JO EM QUEDO A CASA 1

Ens ha arribat una informació des de la Xarxa de CDIAP de Barcelona que volem compartir amb totes les famílies de Sadako, en la situació de confinament que estem vivint.

Hi trobareu recomanacions que poden ser del vostre interès, així com enllaços on trobar altra informació complementària que també us pot ser d’utilitat en aquests moments en que les famílies estem tot el dia junts.

Recomanacions Xarxa CDIAP confinament coronavirus 2

CUIDEU-VOS MOLT!!!

QUEDEM-NOS A CASA!!!

 

EL DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN

Ahir va ser el dia mundial de la Síndrome de Down. Es celebra aquest dia de manera simbòlica (21 del 3) perquè hi ha un tercer cromosoma en el parell 21 i aquest és el que causa l’alteració genètica.

És important no oblidar cap del col·lectius vulnerables i aquest n’és un que cal cuidar, sobretot vetllant per la seva inclusió real.
En aquesta línia, el lena de la ONU del darrer any va ser “No deixar ningú enrere”, fent una campanya centrada en oferir oportunitats per gaudir de la vida plena, la igualtat de condicions amb les altres persones i en tots els aspectes de la societat.

L’emergència sanitària que estem vivint actualment no fa inexistents aquests col·lectius vulnerables. Contràriament els hauria de ser més visibles, doncs són un col·lectiu de risc en la situació que estem vivint a causa de les afectacions que poden tenir a nivell respiratori.

Us compartim el vídeo de la ONU del passat 2019.

VIURE CONFINATS

Avui, 19 de març de 2020, si heu donat un cop d’ull el Diari digital Catorze14, haureu vist que ens regala bons articles per pensar, per gaudir…, entre els que podem trobar dos decàlegs molt adequats a les circumstàncies extraordinàries que estem vivint.

Un de l’Eva Bach:    Un bon confinament, amb ulls d’infant

 

 

 

 

L’altre de Jaume Funes: Decàleg per viure confinat entre adolescents

 

 

 

ESPEREM QUE US AGRADIN I US ACOMPANYIN EN EL VOSTRE CONFINAMENT.

 

HEM FET UN TE PER PARLAR DE COM TRACTAR ELS NOSTRES FILLS-ES QUAN LA SEVA CONDUCTA ENS POSA A PROVA

El passat dimecres un grup força nombrós de mares i pares, vam compartir un parell d’hores amb el Mario Izcovich, psicòleg especialista en temes de conducta, per parlar de com ens ho podem fer davant les conductes dels nostres fills i filles quan ens porten al límit.

Intentarem reflectir de manera resumida les idees més rellevants que van sorgir.

No hi ha receptes, tots hi estem d’acord, però alhora, som conscients que tenim la responsabilitat d’educar els nostres fills i filles.

Ens hem de situar en el context actual. Estem vivinit en la incertesa amb el que això representa per a societat actual i, a més, l’autoritat parental no ve donada, sinó que els educadors ens l’hem de guanyar. Per altra banda els nens i nenes ens demanen certeses, un cert ordre, trobar seguretat en els adults educadors.

Per tot plegat, podem constatar que educar els nostres fills i filles no és fàcil. Trobar l’equilibri entre guanyar-nos la seva confiança i proximitat i, alhora, convertir-nos en uns referents que implanten els límits necessaris, en una societat en canvi constant fa que, com educadors necessitem dedicar els nostres esforços a construir, almenys en el nostre entorn proper (família, aula), una manera de funcionar que ens doni a cadascuna de les persones que configurem el sistema millors resultats, en base als objectius que ens haguem proposat.

Com adults i educadors cal prendre consciència de:

  • Quines són les expectatives que tenim posades en els nostres fills/es.
  • Quin valors volem educar, on posarem la nostra energia.
  • Quin és el nivell de protecció que els donem, esperem que existeixi el desig, que hi hagi la necessitat…? La sobreprotecció genera nens i nenes bulímics.
  • Per quins processos evolutius estan passant, especialment en el moment dels canvis cap a l’adolescència. Necessiten construir la seva identitat i ho han de fer distingint-se dels altres, del pare i la mare, en especial. En aquest procés passen el dol pel cos infantil, per la infància i pel vincle amb el pare i la mare.

I cal posar límits, com un acte d’amor, per a donar-los un referent. Sabem que sovint suposen una frustració i una pèrdua i que marquen una relació assimètrica. Amb la nostra manera de fer també hem de donar valor a la paraula i l’acte.

Consideracions sobre els límits:

  • Ser clars, concisos i breus.
  • Adequats a l’edat.
  • Formulats sense dubtes.
  • Evitar les diferències a la parella quan es posen límits.
  • Hi ha d’haver coherència entre els pares quan s’estableixen els límits.
  • Cal complir els límits i no canviar-los, per això cal ser realista quan els formulem.

Estem d’acord en que és difícil implantar límits, però cal fer l’esforç per esdevenir referents i guanyar-nos l’autoritat. Els adults educadors tenim la potestat per decidir quins seran, els nens i nenes els podran fer servir per enfrontar-se amb nosaltres, perquè, a vegades, necessiten fer-ho. No complir els límits que posem ha de tenir conseqüències educatives.

Quan notem que repetim molt el mateix per aconseguir fer complir els límits o per seguir les pautes que considerem que cal seguir, o bé notem que cridem molt…, tenim un problema!!! Cal parar i pensar  on volem gastar energia i on no. Voler fer-ho tot bé genera molta impotència. Els nostres nens i nenes amb la seva conducta ens estan demanant que siguem els seus referents, ens estan demanant certeses i seguretat.

Algunes recomanacions:

  • Cultivar l’art de la conversa, evitar els interrogatoris…
  • Dedicar temps: llegir contes junts, fer trobades periòdiques a casa o a fora…
  • Respectar i fer-se respectar. (Aprendran més del que fem que del que diem).
  • Transmetre sentiments positius (abraçades, petons, mostrar afecte…) Fomentar la confiança.
  • Valorar el positiu, acceptar cert negativisme. (“La prova del cotó”: veure el que fan a fora de casa, la seva conducta pot ser més que correcta…)
  • Practicar l’escolta activa: la principal virtut de l’adult educador és estar atent, ESCOLTAR!!!

I per acabar, no hem d’oblidar-nos de nosaltres!

Els fills i filles un dia seran grans, si els volem ajudar a desenvolupar-se i aprendre a ser adults sans és important pensar en nosaltres. No oblidem quin és el nostre projecte personal. Fer-ho és bo per a nosaltres, però encara més per educar els nostres nens i nenes. Per a ells veure un pare o mare que té un projecte personal fa que el visqui com un bon model i un bon referent.

 

SI EL MEU FILL ÉS TRANQUIL, POT TENIR TDAH?

La resposta és sí.  El TDAH és un trastorn de base neurobiològica i de simptomatologia persistent durant la vida de la persona. 

Quan sentim que algú té aquest trastorn, acostumem a pensar en un nen o nena mogut que no pot parar quiet i que li costa seguir les normes establertes.

Certament molts dels nens i nenes diagnosticats de TDAH poden tenir un perfil amb aquests símptomes, però no tots formen part d’aquest subtipus de TDAH. Hi ha tres subtipus:  hiperactiu-impulsiu, el combinat (inatenció i hiperactivitat-impulsivitat) i l’inatent. Aquest últim té les mateixes conseqüències si no es diagnostica a temps que un TDAH combinat o hiperactiu: fracàs escolar, baixa autoestima, problemes de conducta i/o problemes emocionals. Són nens i sobretot nenes que passen inadvertits/des, poden ser responsables i  sovint dediquen molt de temps a l’estudi sense que el seu esforç es vegi reflectit en els resultats per tenir un rendiment per sota del que s’espera a l’escola.                          

Els símptomes són: menor eficàcia atencional,  més dificultats per atendre els detalls, dificultats per comprendre i relacionar conceptes, dificultat a l’hora de discriminar entre estímuls rellevants i irrellevants,  oblidar conceptes; distreure’s amb freqüència; perdre el fil conductor de les explicacions, etc.

Aquest article ens explica en què ens hem de fixar per detectar si un nen o nena  és TDAH inatent i què podem fer si observem que això li passa.

Resultat d'imatges de niña distraida

FEM UN TE, PER PARLAR DE…, COM TRACTAR ELS NOSTRES FILLS/ES QUAN LA SEVA CONDUCTA ENS POSA A PROVA?

Des del Departament d’Orientació de Sadako hem organitzat un Fem un te diferent per al proper dia 22 de gener, de les 17h a les 19h, amb format de Xerrada-taller. Es parlarà de… Com tractar els nostres fills/es quan la seva conducta ens posa a prova?, a càrrec de Mario Izcovich, psicòleg, que potser coneixeu com a col·laborador de La Vanguàrdia (El Diván). (Us compartim un article seu publicat recentment per “anar fent boca”!)

La xerrada està oberta a tothom a qui interessi el tema, se centrarà sobretot en les edats que van des dels 10-11 anys fins a l’adolescència.

Les persones que vulgueu assistir-hi agrairem ompliu el següent FORMULARI. Si teniu algun dubte i/o qüestió que vulgueu plantejar ho podeu fer en el mateix formulari en el moment d’incriure-us. 

No hi ha límit d’assistència, només en cas de sobrepassar l’aforament de l’espai previst.

Podeu fer servir el servei de permanències de l’escola, si en teniu necessitat.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat!