“La base d’un cervell sa és la bondat, i es pot entrenar”

Richard Davidson, doctor en Neuropsicologia i investigador en neurociència afectiva ha centrat la seva investigació en les bases neuronals de l’emoció i els mètodes per promoure el floriment humà.

Els seus estudis i els seus resultats ens porten a parlar de manera rigorosa i científica sobre l’amabilitat i la compasió, com dos valors, que alhora esdevenen eines valuoses per millorar la nostra vida, les nostres relacions i, sobretot, el benestar propi.

És una bona notícia sentir dir al Dr Richardson que l’amabilitat i la compassió, potser mal enteses en altres èpoques, són valors que ens beneficien a tots i que els podem entrenar, per tant, podem educar els nostres infants perquè els incorporin. I encara afegeix que l’amabilitat i la cooperació són innates ens els éssers humans.

No deixa de ser sorprenent que algú que és professor de Psicologia i Psiquiatria hagi dedicat  els seus esforços investigadors a aspectes com l’amabilitat i la compassió en lloc de dedicar-los a altres aspectes que ens poden semblar més necessaris, com l’estrés, la depressió i altres afeccions mentals.

Saber que hi ha algú que està estudiant o intentant demostrar que la base de la salut mental és ser amables…, i que qui ho diu és una de les cent persones més influents (segons la revista TIME) ens porta a pensar que hi ha una corrent constructiva al món que vol revaloritzar la confiança en els éssers humans i els seus potencials.

O, potser som massa optimistes?

Us recomanem llegir l’article enllaçat de La Contra de La Vanguardia del dilluns, 27 de març amb el títol “La base d’un cervell sa és la bondat, i es pot entrenar”

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: 3 de desembre

El  dia 3 de desembre és el dia internacional de les persones amb discapacitat. En parlen diferents mitjants. Nosaltres hem tret la notícia del web de Sant Joan de Déu: http://www.santjoandedeu.edu.es/noticias/dia-internacional-persones-amb-discapacitat-3-desembre

Volem aprofitar aquest esdeveniment per fer èmfasi en la diferència que hi ha entre anomenar “discapacitats” o anomenar “persones amb discapacitat”.  En el primer cas, sembla que hi ha dos grans grups de persones, els que tenen alguna discapacitat i els altres. En el segon dels casos, ens dóna a entendre que patir una discapacitat és una condició que tots podem viure, de manera més o menys visible.

Aquests petits matisos que van apareixent en la manera de parlar de les diferències que ens caracteritzen, tenen un pes important en la transformació de la manera de pensar de tots nosaltres.

No vivim cada dia petites o grans incapacitats, del tipus que siguin, que poden esdevenir discapacitats?

Us deixem llegir l’article publicat al web de Sant Joan de Déu que hi ha a continuació, pensant que poc a poc podem ser més sensibles a les diferències i a l’acceptació profunda de la riquesa que representen.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la discapacitat dins l’àmbit de la salut com tota restricció o absència de la capacitat per realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. Aquesta limitació funcional es manifesta como una realitat en la vida diària i el problema interfereix tant en les activitats físiques com en les psicològiques. És per això que parlem de persones amb discapacitat i no de discapacitats.

Les malalties reumàtiques són les principals causes de discapacitat
Es calcula que, aproximadament, un 10% de la població mundial té algun tipus de discapacitat, això significa que hi ha més de 500 milions de persones que n’estan afectades. Les dades disponibles de l’OMS mostren que l’1,5% de la població pateix una discapacitat intel·lectual i el 12% una intel·ligència límit; a més, entre un 30-50% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen trastorns psiquiàtrics i/o de conducta afegit.
A Catalunya, segons l’Enquesta de salut (2006), un 17,9% de persones presenta com a causes cròniques i més freqüents de discapacitat: el mal d’esquena, l’artrosi, l’artritis o el reumatisme, i la mala circulació de la sang. Els efectes d’aquests trastorns es centren en el moviment, el caminar i les activitats domèstiques. La mateixa enquesta recull que les dones, els grups de més edat i les classes socials més desafavorides pateixen amb més freqüència la discapacitat. Al voltant del 10% dels majors de 65 anys i més considera que no rep el suport social desitjat.
La instauració de la discapacitat pot ser sobtada i aguda o lenta i progressiva, en funció del tipus de patologia que la causi. Pot aparèixer en el moment del naixement, desencadenar-se a conseqüència d’un accident o d’una malaltia aguda en la infància, la joventut o la vida adulta. Freqüentment, la discapacitat apareix a mesura que les persones es fan grans i com a conseqüència de l’aparició de malalties cròniques: malaltia d’Alzheimer, Parkinson, artritis, osteoporosi, etc. o com a reflex d’una pèrdua general en les funcions lligades a l’envelliment.

Habilitats bàsiques per l’aprenentatge

Els experts en educació detecten una distància entre el que la major part d’estudiants aprenen a les escoles i el que haurien de saber per desenvolupar-se de forma adient en el seu entorn.

En aquest enllaç trobareu  l’article on es mencionen algunes habilitats bàsiques que cal  tenir en compte.

La tecnologia que ajuda a ensenyar i a aprendre

El blog de Tiching sempre ens sorprèn amb bons articles que fan referència a temes d’actualitat educativa. Vincular la pràctica educativa i la reflexió sobre els canvis que s’estan donant en el món de l’educació és fonamental.

En aquest article es reflexiona sobre la incidència i els canvis que s’estàn succeïnt a partir de la introducció de la tecnologia a les aules. Ens resulta especialment interessant la visió de l’article sobre les habilitats implicades en tot procés d’aprenentatge. La tecnologia ha de poder potenciar-les, ja que són fonamentals perquè el procés d’ensenyament aprenentatge tingui sentit i per fer competents als nostres alumnes.

Estem d’acord amb l’article amb que algunes d’aquestes habilitats tant impotants són:

– La capacitat de col·laborar i treballar en equip.

– La capacitat de comunicar, presentar i convèncer.

– Desenvolupar projectes i donar solucions a situacions complexes i reals.

– Promoure l’autosuficiència i la responsabilitat.

. Constucció autònoma del coneixement i descubriment guiat.

Un bon ús de la tecnologia com a eina educativa implica necessariament moltes d’aquestes habilitats. És important que tan les famílies com els docents tinguem clars els objectius per poder-los fomentar en els nostres fills i alumnes.

 

 

Cal aconseguir que tots els nens siguin importants

El missatge del titular va dirigit directament als professionals que treballem amb nens i nenes.

Compartim al cent per cent el  missatge de l’article de L. Mingallón publicat a “El País” el passat novembre, aquest és l’objectiu!

La majoria d’educadors podríem afegir amb una certa facilitat que és així, que tots els nens i nenes que tenim a les aules són importants per a nosaltres. El matís que marcaria la diferència seria dir: Cal aconseguir que tots els nens i nenes se sentin importants!

En aquesta línia l’escola està caminant cap a un model més participatiu per part dels alumnes amb una estructura que dóna un rol important a cada alumne pel funcionament de la classe i dels treballs en grup. Aprendre a cooperar amb els companys i adquirir certes responsabilitats respecte aquests ajuda a que cada alumne trobi el seu lloc. El desplegament de metodologies més participatives i obertes, amb espais marcadament òptims per desplegar les habilitats de cada ú, també cerquen aquest objectiu.

L’escola s’ha de convertir en un entorn inclusiu, on tothom hi tingui cabuda, un lloc, un espai per ser amb totes les possibles diferències entre uns i altres. Només així es podrà aconseguir una societat que també pugui incloure a tothom.

Us convidem a la lectura de l’esmentat article en el següent enllaç.

.