El passat dimarts, 26 de novembre, ens vam trobar una vintena de persones, famílies i alguns representants de l’Equip d’Orientació, per parlar de les altes capacitats, amb la Maria Beltran, experta en el tema, que va guiar la tertúlia Fem un te…?
La Maria B ens va presentar una sèrie de preguntes per trencar el gel i començar a parlar. Hem de dir que no va cosar gaire, la conversa es va animar de seguida i es va mantenir un clima actiu fins ben passada l’hora d’acabar.
Vam començar amb la pregunta: Què vol dir tenir A.C.? Es van anar desplegant tantes preguntes i respostes i de manera tan fluïda, que no ens va fer falta mirar cap guió per saber que havíem tocat els temes de més interès sobre les A.C.
Els ho hem de dir als nostres fills? Com i quan ho hem de fer?
És positiu o negatiu tenir A.C.?
I com ho fem per motivar-los?
Cal treballar la tolerància a la frustració?
És normal que tinguin pors?
Són altament sensibles?
Cal fer el diagnòstic? Quan? De què ens serveix?
Hi ha diferències entre nens i nenes amb A.C.?
La detecció precoç és important?
I l’Escola? Té sentit fer una acceleració? Treballar en equip els va bé?
Per resumir el que es va dir hauríem d’haver gravat tota la sessió. Intentarem exposar algunes de les idees que ens va transmetre la Maria:
- És important transmetre als nens i nenes amb AC que el que els passa no és negatiu, ni positiu. Els aportarà coses bones i dolentes. Cal abordar-ho i treballar l’esforç i la tolerància a la frustració, entre altres aspectes. Necessiten tenir un missatge normalitzador.
- Hem d’intentar que les AC no se’ls girin en contra.
- Cal tenir clars els objectius i funcionar amb objectius que guien les accions a fer.
- Un tret que solen tenir en comú els nens i nenes amb AC és que solen ser molt sensibles, això els fa més vulnerables i fràgils, a vegades, ja que sovint no tenen prou eines a nivell emocional.
- La diversitat en nens i nenes amb AC és molt alta, no hi ha un patró que vagi bé a la majoria.
- En els aprenentatges cal ajudar-los a tenir més consciència del procés, ja que sovint poden arribar al final sense saber quins passos hi ha enmig. Necessiten una raó. Tenir presents les expectatives i l’autoexigència. Sovint necessiten entendre quines intencions hi ha al darrera del que se’ls demana.
- L’alta sensibilitat els pot deixar encallats en dsituacions que els són traumàtiques. La capacitat de connexió amb l’entorn els fa captar moltes situacions que els poden fer sentir malament. Podran viure molt intensament les pors, així com també podran gaudir intensament dels moments plaents.
- Poden patir pors. L’alta sensibilitat, la capacitat d’elaborar les pors a la seva ment, poden produir grans preocupacions, aleshores se’ls gira en contra la seva capacitat. És difícil que desapareixin aquests tipus de pensaments i aquestes pors, però poden aprendre a guanyar capacitat de control.
- Tenir informació aviat sobre un nen o nena amb AC ens ajuda a comprendre millor com és, a acompanyar-lo-/la i a prevenir situacions que ja sabem que els poden costar més. La detecció precoç és altament recomanable.
- Prendre decisions en relació a la seva vida escolar, caldrà fer-ho consensuant la família, els possibles especialistes i l’escola, pensant en cada nen o nena en particular. Caldrà valorar tots els aspectes en els que observem necessitats específiques.
- És molt important que trobin moments, espais…, per poder compartir els interessos propis amb persones amb interessos semblants i que comuniquen d’una manera semblant.
Des de l’Escola sabem que les AC són un repte molt important, que abordem amb la consciència que no és fàcil, però, també, que estem en el camí, que treballem i seguirem treballant per ser cada dia més inclusius!
Orientació Sadako 