La vida en societat genera una àmplia gamma de conflictes de tot tipus: personals, interpersonals, intergrupals, interculturals, a l’escola…
Definim el conflicte com una situació en què unes persones i les altres persegueixen metes diferents, defensen valors contradictoris, tenen interessos oposats o diferents entre si o pretenen aconseguir simultàniament i competitivament el mateix objectiu. Es genera pel convenciment que cada un té la raó, que només val la seva raó. És un estat de disharmonia.
Són moltes les ocasions en què ens fem preguntes davant les baralles dels nens i les nenes: Davant les baralles dels nens està bé intervenir? O és millor deixar-los resoldre a ells mateixos els seus conflictes? I si acabem intervenint quan i com ho fem?
Compartim un article de la psicòloga Elena Ordax on explica que els nens i les nenes “es barallen perquè encara no coneixen una manera millor de resoldre els conflictes i usen la violència verbal o física com a única solució coneguda per aconseguir el que volen amb els seus iguals”.
Remarca la importància d’ensenyar-los a resoldre els conflictes de manera no violenta i proposa com els podem ajudar a aprendre’n.
Podeu llegir l’article aquí.
______________
BOQUÉ I TORREMORELL, M.CARME. Guia de mediació escolar. Barcelona: Dossiers Rosa Sensat, 2002.
