SEXISME EN EDUCACIÓ

El passat dimarts vam gaudir del darrer Fem un te del curs, per parlar de sexisme en educació.

La Joana Bou, de la cooperativa Fil a l’agulla ens va acompanyar i guiar, remarcant en el diàleg que es va establir, aquells aspectes en els que cal parar atenció per educar de manera equitativa.

“Us poseu per parelles? Trieu tres coses que porteu al bolso amb les que us presentareu a la vostra parella. Després vosaltres en triareu una de es que us han presentat per presentar la vostra parella a tot el grup”

Amb aquesta proposta vam activar la nostra capacitat reflexiva per entrar de ple en el tema que ens ocupava.

Que difícil és resumir tot el que anava sorgint amb aportacions i rèpliques…

Així, doncs, enunciarem alguns dels temes més rellevants dels que vam ser capaces de prendre nota:

• Coeducació, què és?
• Nens i nenes reben una educació desigual. Reben uns estereotips. Hi ha sancions de gènere.
• Cal revalorar el món femení, els valors associats a la feminitat. Tenir presents i fer valdre les aportacions que han fet les dones al món.
• La importància de créixer amb referents de tots tipus, no només masculins. Cal transmetre que el paper de les nenes no és de segona.
• La importància d’introduir la democràcia profunda en totes les àrees.
• El concepte de la Interseccionalitat. Privilegis, opressions… estableixen una complexa trama en cada persona.
• Si es vol educar de manera equitativa cal donar espais per expressar les emocions i poder parlar dels privilegis i les opressions que cadascuna de les persones vivim, oferir-los als infants. Poder expressar allò que produeix dolor.
• Cal tenir temps de qualitat per parlar amb els infants.
• No problematitzar les situacions de diferència. Fer veure que ser diferent no és un problema, però cal transmetre-ho a partir de les vivències, dels valors i de la coherència educativa. Transmetre que ser diferent és un valor, “es guai”!
• Coeducar és difícil. Es van fent petites coses que ja serveixen. Podem “Colonitzar” les xarxes amb notícies, informacions que mostrin la diferència. Cal reivindicar la diferència. Amb els infants podem parlar del nostre camí personal en la diferència, tots hem fet el nostre.
• Els privilegis per ser home…, cal tenir-los presents, s’ha d’educar en la pèrdua d’alguns privilegis. Hi ha privilegis que els homes no se’ls poden treure de sobre. En favor dels privilegis, compartir-los. Jo, noi, que tinc el privilegi, què puc fer?Posicionar-se en favor de l’equitat, sent noi. 
• La masculinitat també té costos.
• L’educació arriba cada dia més lluny en coeducació,  però no podem defallir, encara caldrà temps i esforços per transformar el sistema econòmic.

Vam acabar amb la lectura d’una carta, la voleu llegir?    Carta de una madre

Vam ser un grup de 16 persones (14 dones i 2 homes).

LES PERSONES AMB TDAH TENEN EL CERVELL DIFERENT

Que les investigacions ens donin informació que ens ajudi a comprendre millor les diferències sempre és una bona notícia! Però ens qüestionem si la comprensió de les diferències ha de dependre de dades científiques que les avalin.

Dins l’entorn escolar pot ser  fàcil de comprendre que no li demanem el mateix a un alumne que porta una cama enguixada, que a un altre que no l’hi porta. Pot ser més o menys fàcil de comprendre que donem més temps a alguns alumnes que presentin la necessitat d’anar a un ritme més lent. Però que s’ofereixi a un alumne que necessita moure’s la possibilitat de sortir de l’aula, d’anar a un determinat espai o pactar per facilitar l’aprenentatge, quan, a més, pot ser un alumne que, com que es mou més, distorsiona, fa interrupcions…, com si això fos un premi, això sol ser més complicat de comprendre.

I és que partim de la base que som iguals! I “si jo m’esforço, que ell o ella s’esforci!!!” Però tots som diferents i tenim necessitats en consonància a aquestes diferències.

La societat en que vivim tolera malament allò que és difícil de justificar. Necessitem un “comprovant” que ens “permeti” ser comprensius. I si els estudis científics ens ajuden, benvinguts tots els estudis!!!

Mentrestant, nosaltres, seguirem treballant perquè siguem capaços de comprendre que la diversitat és riquesa i que la inclusió és la manera de conviure que va bé a tothom!

L’article de La Vanguardia del 16-2-17, signat per Josep Corbella ens explica els darrers avenços en l’estudi del cervell de persones diagnosticades amb TDAH, que s’han publicat a la revista The Lancet Psychiatry i que compartim aquí amb vosaltres: Les persones amb TDAH tenen el cervell diferent.

COMPRENDRE LES DISCAPACITATS

Les escoles són cada cop més inclusives però tot i els esforços dels professionals de l’educació per comprendre les diferents diversitats funcionals que tenim a l’aula, sovint és complicat comprendre amb què es troben exactament el nostre alumnat quan l’enfrontem a algunes tasques.

La tecnologia ens ajuda un cop més a acostar-nos a comprendre millor aquestes dificultats, per exemple posant a l’abast alguns simuladors que ens permeten viure en la nostra pròpia pell algunes d’aquestes situacions.

Per exemple, podem trobar:

Simulador de dislèxia (en anglès): http://www.webaim.org/simulations/dyslexia-sim.html

Simulador de percepció de colors: http://www.wat-c.org/tools/CCA/1.1/CCA1.1.zip

Simulador de problemes visuals: http://cita.uiuc.edu/software/vis/files/VISbeta.msi

 

Igualment trobem noves empreses en les que s’ofereixen recursos específics per l’accessibilitat per les persones amb algunes dificultats específiques. És de gran interès fer un passeig per tot el que ens ofereixen pàgines web com hoptoys o bjadaptaciones on podem adquirir alguns d’aquests objectes i joguines.

En una publicació del bloc de l’escola Sadako “Amics de les Tic” apareixia justament la setmana passada un enllaç relacionat amb aquesta temàtica. S’esmenten alguns aspectes a tenir en compte a l’hora de crear llocs web accessibles i inclusius. Podeu llegir-ne l’entrada accedint a aquest enllaç.

Enriquir-se de les diferents intel·ligències de cada ú

A continuació podeu trobar una entrevista amb Howard Gardner que va rebre el Premi Príncipe de Asturias al 2011 arrel del seu treball sobre les intel·ligències múltiples. L’autor ens recorda  que l’aprenentatge és continu i permanent i que és molt important estimular-lo per poder desenvolupar al màxim les nostres capacitats. Així, explica que sovint un test no pot avaluar la intel·ligència d’un nen més enllà del tipus de intel·ligència que el test avalua i del moment en que es passa. Les capacitats que tenim no es mantenen estables i evolucionen fins als 20 anys d’edat, de manera que cal que estimulem al màxim als nens durant les primeres edats per tal que puguin extreure d’ells mateixos el seu màxim potencial. La concepció de que hi ha diferents intel·ligències ens porta a comprendre que hi ha moltes maneres d’aprendre i de ser intel·ligent i de que tots tenim la oportunitat de millorar i de lluir en aquelles tasques per les que són més destres o tenim més facilitat. Comprendre que hi ha diferents tipus d’intel·ligència ens porta a la necessitat de donar una educació i una formació molt més personalitzada i que atengui al màxim a totes les maneres d’aprendre de  cada un dels alumnes que integren una classe. Així, caldrà ensenyar a aprendre de maneres diferents i fer que els alumnes siguin responsables del seu propi camí d’aprenentatge. El mestre haurà d’assumir el seu rol com a guia, ajudant a l’alumne a desenvolupar totes les seves capacitats. Veient la dinàmica que està prenent el present, caldrà crear entorns de modelatge per a la interacció social i el treball en equip com a competència necessària.  És molt important que des de ben petits aprenguem a treballar amb persones diferents, que ens aporten punts de vista diferents al propi, amb intel·ligències diferents i per tant que ens aporten un enriquiment a través de la interacció social. Cal tenir present, en tot això, que la intel·ligència va més enllà del context escolar i no perdre de vista la necessitat de treballar la comunicació i les emocions en tots els contextos en els que es desenvolupa la persona. Els nens han de fer seu l’aprenentatge a través de l’emoció, que és com més rellevant es torna aquest, ja que passa a formar part de les experiències personals i de la pròpia identitat. No som tots iguals i el model que H.Gardner planteja amb les intel·ligències múltiples té un impacte important amb la manera de entendre l’ensenyament i l’aprenentatge i el propi concepte de la intel·ligència concebut des de fa temps. Si no som iguals, hem de dissenyar una educació personalitzada per cada ú que gràcies a les TIC ha deixat de ser una utopia. Cal, però, acabar de produir una revolució en la forma d’aprendre dels nens.  Resulta una evidència que el sistema educatiu ha canviat més en les darreres dècades, que els últims segles.

http://www.rtve.es/drmn/embed/video/1270216

Las inteligencias múltiples