SEXISME EN EDUCACIÓ

El passat dimarts vam gaudir del darrer Fem un te del curs, per parlar de sexisme en educació.

La Joana Bou, de la cooperativa Fil a l’agulla ens va acompanyar i guiar, remarcant en el diàleg que es va establir, aquells aspectes en els que cal parar atenció per educar de manera equitativa.

“Us poseu per parelles? Trieu tres coses que porteu al bolso amb les que us presentareu a la vostra parella. Després vosaltres en triareu una de es que us han presentat per presentar la vostra parella a tot el grup”

Amb aquesta proposta vam activar la nostra capacitat reflexiva per entrar de ple en el tema que ens ocupava.

Que difícil és resumir tot el que anava sorgint amb aportacions i rèpliques…

Així, doncs, enunciarem alguns dels temes més rellevants dels que vam ser capaces de prendre nota:

  • Coeducació, què és?
  • Nens i nenes reben una educació desigual. Reben uns estereotips. Hi ha sancions de gènere.
  • Cal revalorar el món femení, els valors associats a la feminitat. Tenir presents i fer valdre les aportacions que han fet les dones al món.
  • La importància de créixer amb referents de tots tipus, no només masculins. Cal transmetre que el paper de les nenes no és de segona.
  • La importància d’introduir la democràcia profunda en totes les àrees.
  • El concepte de la Interseccionalitat. Privilegis, opressions… estableixen una complexa trama en cada persona.
  • Si es vol educar de manera equitativa cal donar espais per expressar les emocions i poder parlar dels privilegis i les opressions que cadascuna de les persones vivim, oferir-los als infants. Poder expressar allò que produeix dolor.
  • Cal tenir temps de qualitat per parlar amb els infants.
  • No problematitzar les situacions de diferència. Fer veure que ser diferent no és un problema, però cal transmetre-ho a partir de les vivències, dels valors i de la coherència educativa. Transmetre que ser diferent és un valor, “es guai”!
  • Coeducar és difícil. Es van fent petites coses que ja serveixen. Podem “Colonitzar” les xarxes amb notícies, informacions que mostrin la diferència. Cal reivindicar la diferència. Amb els infants podem parlar del nostre camí personal en la diferència, tots hem fet el nostre.
  • Els privilegis per ser home…, cal tenir-los presents, s’ha d’educar en la pèrdua d’alguns privilegis. Hi ha privilegis que els homes no se’ls poden treure de sobre. En favor dels privilegis, compartir-los. Jo, noi, que tinc el privilegi, què puc fer?Posicionar-se en favor de l’equitat, sent noi. 
  • La masculinitat també té costos.
  • L’educació arriba cada dia més lluny en coeducació,  però no podem defallir, encara caldrà temps i esforços per transformar el sistema econòmic.

Vam acabar amb la lectura d’una carta, la voleu llegir?    Carta de una madre

Vam ser un grup de 16 persones (14 dones i 2 homes).

Anuncis

UNA NOVA FORMA D’AVORRIR-SE

Captura de pantalla 2017-11-08 a les 15.14.11

L’avorriment, avorrir-se, ser avorrit…, ens sonen com expressions negatives que ens porten a sentiments d’apatia, de desgana…, sentiments negatius.

Segons José Antònio Marina “l’avorriment és el pas previ a la creativitat”, acció que afavoreix gaudir i que pot proporcionar satisfaccions lligades a sentiments positius.

Sentim parlar  sovint que vivim una època de canvis, un canvi d’era, una velocitat espectacular en els canvis…

Tenim temps d’avorrir-nos? Ens avorrim?

Molts cops sentim l’expressió “això és avorrit” o “m’avorreixo” a la boca dels nostres nens i nenes. I què els diem? Què els podem dir?

Avorrir-nos quan tenim el temps ple d’activitats, sembla una contradicció. És una nova manera d’avorriment, que pot generar una mena de malestar del que no trobem la forma de sortir. Ens cal anar elaborant una nova manera, amb nous referents, ser més conscients del valor i els significat de l’avorriment per arribar a superar-lo com una fase inicial d’un procés que estimula la nostra ment curiosa i activa, cap a la creativitat.

Fa algunes setmanes sortia un article en aquest blog que parlava del fenomen “Slow parenting”. Es comentava la importància del temps, de gaudir-lo, d’assaborir-lo amb un ritme que necessita reduir la velocitat en la que ens trobem sovint immersos i que ens permet sentir millor i més a fons. Rebaixar la velocitat en les relacions amb els familiars, els amics… per estar bé i créixer millor.

En la mateixa línia i de manera complementària us convidem  a llegir l’article “El nuevo aburrimiento”, publicat al Magazine de La Vanguàrdia del passat 15 d’octubre del 2017, signat per Antonio Ortí i amb il·lustracions de Ana Yael. Trobem interessant el recorregut que fa per trobar el sentit de l’avorriment, en procés de canvi, i com podem fomentar que esdevingui un sentiment inicial en el camí cap a la creativitat.

Esperem que us agradi!

 

 

http://www.magazinedigital.com/historias/reportajes/nuevo-aburrimiento

CARLES CAPDEVILA

No sabem si compartiu el nostre missatge, però molts mestres i pares i mares ens sentim una mica “orfes”, ara que en Carles Capdevila ens ha deixat. Les seves paraules ben expressades, els seus missatges, sovint tan oportuns, han estat referents per a moltes persones que dediquem bona part de la nostra vida a educar, ja sigui professionalment, o no.

Ens consola una mica saber que ha deixat un llegat tan ric i tan a l’abast, que podrem sentir-lo proper, cada vegada que vulguem.

Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres tres enllaços on podreu gaudir dels seus missatges, carregats de positivisme, malgrat ser crítics i rotunds, perquè ens arriben amanits amb el bàlsam del seu sentit de l’humor.

Gràcies Carles, et trobem a faltar!

Carles Capdevila: “Viure amb humor”

Carles Capdevila i l’Alba Castellví: “Fill meu, per què ets tan maleducat?”

Els deures, dels alumnes o dels pares? 

Recentment han estat moltes les reflexions sobre els deures, la seva incidència en els resultats acadèmics, el tipus de deures que s’han de posar, etc.

La Vanguardia va publicar  l’any passat un interessant article en relació a la necessitat de que siguin els nens qui facin els deures i no els pares. D’igual manera no descuida que hi hagi casos específics que requerixin d’aquesta ajuda, però que en la major part dels casos han de ser els propis alumnes els qui resolguin les tasques que se’ls posen per realitzar a casa.

Certament cal ser consicents dels diferdeuresents objectius que hi pot haver darrere l’encarrec de determinades feines a casa. Algunes d’elles poden ser de consolidació i busquen millorar l’autonomia i responsabilitat de l’alumne. Altres potser poden requerir de més ajuda si es tracta de projectes més oberts d’investigació per fomentar els interessos particulars de cada criatura. Amb tot, ells han de ser els protagonistes de la tasca i els adults hem de procurar mesurar i guiar la seva cerca, la comprensió del que llegeixen i acompanyar-los perquè puguin organitzar les seves idees d’una forma que comprenguin i tingui sentit. Només si han fet una tasca per ells mateixos, si se’n senten autors, la poden mostrar i defensar amb seguretat, orgull i coneixement del que expliquen.

També cal considerar que algunes de les tasques que puguin fer els alumnes a casa puguin ser de caire més creatiu. És important deixar que els nens i nenes puguin explorar aquesta vessant d’ells mateixos. Posar al seu abast tècniques, materials o propostes diverses els pot ajudar a obrir els seus horitzons i les possibilitats que maneguen, però sobretot cal donar-los un temps previ per a la pròpia reflexió i presa de decisions. Ells han de tenir la seva primera idea abans de proposar idees que devaluen les seves pròpies.

Un cop més, família i escola hem de posar-nos junts en el rol de mediadors, d’acompanyants en el procés d’aprenentatge dels infants. Els mestres hem de poder concretar de forma clara quines tasques s’encarreguen a casa i amb quin objectiu i les famílies de maximitzar l’autonomia del seu fill/a per aconseguir posar en marxa totes les seves potencialitats. No és el paper més senzill per als adults, però sovint és el que més necessiten.

 

 

Habilitats bàsiques per l’aprenentatge

educaglobalEls experts en educació detecten una distància entre el que la major part d’estudiants aprenen a les escoles i el que haurien de saber per desenvolupar-se de forma adient en el seu entorn.

En aquest enllaç trobareu  l’article on es mencionen algunes habilitats bàsiques que cal  tenir en compte.

HEM FET UN TE PER PARLAR DE NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ

El passat dimarts, 15 de març, vam coimagempartir tertúlia un grup de mares, pares, membres del Departament d’Orientació i en David Bueno, per parlar de la neurociència relacionada amb diferents moments de l’educació dels nostres nens, nenes, nois i noies.

Es va parlar de connexions neuronals, els anys més importants per la quantitat de connexions que es fan (0-3 anys), què passa a l’adolescència, quin paper hi juga l’ambient (familiar, escolar, amisimagetats, societat…). Es van plantejar dubtes sobre beneficis o perjudicis dels ímputs que arriben de la televisió, de les tauletes…
La importància de donar models, referents a través de la lectura, la creació de personatges en teatre o cinema…, els contes. I les arts, la música, les creacions plàstiques…

Ah! També es va parlar de les emocions i el cervell i encara moltes altres qüestions!image
Al final, va comparar com es conjuguen totes les variables implicades en el que és el cervell, les seves connexions i les seves possibilitats, amb la papiroflèxia.

De fet, fa pocs dies ha publicat un llibre que es titula Cerebroflexia, que sembla pot il·lustrar alguns dels misteris d’aquest organ tan potent.image

FRANCESCO TONUCCI (Entrevistat per Carles Capdevila)

imageÉs un plaer llegir o escoltar a Francesc Tonucci!

Una ciutat adaptada a les necessitats dels nens és millor per a tothom”

En aquesta entrevista que li fa Carles Capdevila l’11 de novembre al diari ARA, es desprèn la seva passió pels infants. Convida tothom, especialment als mestres, a pensar en l’educació que reben i la que han de rebre. Parlar d’uns nens i nenes que no poden ser-ho pels impediments que “la societat” imposa, en un suposat benefici en pro de la seva seguretat.

No té desperdici aquesta llarga entrevista per tot el que hi aporta Francesc Tonucci. Ell diu que ja està més aviat al final de la seva carrera professional i, malgrat els esforços invertits, no acaba de veure grans avanços socials pel que fa al tracte que reben els infants en relació als seus drets com a tals.

FEM UN TE? PER PARLAR DE L’ADOPCIÓ

IMG_5385 IMG_5386 IMG_5388

 

 

Ahir, dimarts (27-10-15), algunes famílies i pesones del Departament d’Orientació, vam tenir el goig de compartir vivències, dubtes, recomanacions…, relacionats amb l’adopció, guiats per la Vinyet Mirabent, experta en el tema.

L’inconvenient que vam tenir per la falta de corrent a la zona de l’Escola, va complementar el bon clima que es va crear des de bon començament, ja que la major part del Fem un te? va ser a la llum de les espelmes.

Els nens han de sortir de la zona de confort per poder aprendre

Gregory Cajina ha publicat recentment un llibre amb el títol “Rompe tu zona de confort”. L’autor ens anima a arriscar-nos i prendre les nostres pròpies decisions.

Reflexiona sobre el paper que tenen els nens en l’estructura familiar fent una comparació entre Alemanya i Espanya i analitza les conseqüències que això té en el desenvolupament  dels menuts de la casa.

Ajudar als nens a adquirir la seva pròpia responsabilitat i a trencar amb la seva zona de confort respectant uns límits és un dels consells al que l’autor ens convida. També ens recorda que el que més necessiten i volen els nostres fills és el nostre temps, compartit, d’oci, d’experiències conjuntes per créixer de la mà, acompanyats per aquelles persones que més els estimen. alemanes--644x362

Tampoc perd l’oportunitat de dedicar una pinzellada a les intel·ligències múltiples (H.Gardner) i a desviar la nostra mirada a detectar aquells talents i habilitats insuals que cada un dels nostres infants té.

Us convidem a la lectura d’aquest article que a més ens permet remetre a la metodologia que l’escola posa en marxa. Un dels objectius que ens proposem  és tenir unes estructures de funcionament a l’aula que permetin a l’alumne anar adquirint autonomia i capacitat per prendre decisions que l’impliquen de manera directe. Un cop més, la vida per educar als nostres infants és compartida entre tots aquells adults que som mediadors en el seu procés d’aprenentatge. Família i escola anem de la mà.

Gaudim de ser pares

Definición-de-hijo-Saramago-

Sobren les paraules perquè la bellesa de la forma i el contingut d’aquest test no necessita cap més comentari. Apostem sempre per una visió positiva del que suposa gaudir de la condició de ser pares. Trobar un text mesurat com aquest d’un autor reconegut ens reconforta, doncs posa paraules que potser nosaltres no hauriem sabut expressar amb tanta precisió.

Un agraïment al bloc de ididactic per trobar-lo i compartir-lo amb tots nosaltres.

Sobran las palabras porque lo bello en forma y contenido no requiere más comentarios. Siempre hemos apostado por la visión positiva que supone gozar de la condición de ser padre. Sin ser ingenuos y pensar que supone un camino de rosas, pero con la firme convicción de que no hay que poner agua al vino: el privilegio de ser, y ejercer, de padre es el mayor que se nos ha brindado. Por ese motivo, encontrarse con un texto mesurado de un autor reconocido en este mismo sentido sólo produce una pequeña decepción: no haberlo conocido antes. Por lo demás, dejémonos de post y volvámoslo a leer hasta que nuestro cuerpo se haya empapado de él.