UNA NOVA FORMA D’AVORRIR-SE

Captura de pantalla 2017-11-08 a les 15.14.11

L’avorriment, avorrir-se, ser avorrit…, ens sonen com expressions negatives que ens porten a sentiments d’apatia, de desgana…, sentiments negatius.

Segons José Antònio Marina “l’avorriment és el pas previ a la creativitat”, acció que afavoreix gaudir i que pot proporcionar satisfaccions lligades a sentiments positius.

Sentim parlar  sovint que vivim una època de canvis, un canvi d’era, una velocitat espectacular en els canvis…

Tenim temps d’avorrir-nos? Ens avorrim?

Molts cops sentim l’expressió “això és avorrit” o “m’avorreixo” a la boca dels nostres nens i nenes. I què els diem? Què els podem dir?

Avorrir-nos quan tenim el temps ple d’activitats, sembla una contradicció. És una nova manera d’avorriment, que pot generar una mena de malestar del que no trobem la forma de sortir. Ens cal anar elaborant una nova manera, amb nous referents, ser més conscients del valor i els significat de l’avorriment per arribar a superar-lo com una fase inicial d’un procés que estimula la nostra ment curiosa i activa, cap a la creativitat.

Fa algunes setmanes sortia un article en aquest blog que parlava del fenomen “Slow parenting”. Es comentava la importància del temps, de gaudir-lo, d’assaborir-lo amb un ritme que necessita reduir la velocitat en la que ens trobem sovint immersos i que ens permet sentir millor i més a fons. Rebaixar la velocitat en les relacions amb els familiars, els amics… per estar bé i créixer millor.

En la mateixa línia i de manera complementària us convidem  a llegir l’article “El nuevo aburrimiento”, publicat al Magazine de La Vanguàrdia del passat 15 d’octubre del 2017, signat per Antonio Ortí i amb il·lustracions de Ana Yael. Trobem interessant el recorregut que fa per trobar el sentit de l’avorriment, en procés de canvi, i com podem fomentar que esdevingui un sentiment inicial en el camí cap a la creativitat.

Esperem que us agradi!

 

 

http://www.magazinedigital.com/historias/reportajes/nuevo-aburrimiento

Anuncis

FEM UN TE… PER PARLAR DE L’ASSETJAMENT ESCOLAR?

image

El proper dimarts, 14 de novembre a  les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te… per parlar de l’assetjament escolar?

En aquesta sessió hi  haurà l’Oriol Julià i el Javi Castillo de SEER (Salut i Educació Emocional)  especialistes  en el tema, que guiaran la xerrada, juntament amb persones de l’Equip d’Orientació Psicopedagògica.

Us podeu inscriure en aquest formulari, i també hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre el tema plantejat, dubtes, preguntes, experiències… , que ens servirà per preparar la tertúlia.

Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15 persones (cada persona que vulgui assistir ha d’omplir un formulari, encara que siguin membres de la mateixa família), per rigorós ordre de devolució del formulari.  

Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.

Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

CARLES CAPDEVILA

No sabem si compartiu el nostre missatge, però molts mestres i pares i mares ens sentim una mica “orfes”, ara que en Carles Capdevila ens ha deixat. Les seves paraules ben expressades, els seus missatges, sovint tan oportuns, han estat referents per a moltes persones que dediquem bona part de la nostra vida a educar, ja sigui professionalment, o no.

Ens consola una mica saber que ha deixat un llegat tan ric i tan a l’abast, que podrem sentir-lo proper, cada vegada que vulguem.

Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres tres enllaços on podreu gaudir dels seus missatges, carregats de positivisme, malgrat ser crítics i rotunds, perquè ens arriben amanits amb el bàlsam del seu sentit de l’humor.

Gràcies Carles, et trobem a faltar!

Carles Capdevila: “Viure amb humor”

Carles Capdevila i l’Alba Castellví: “Fill meu, per què ets tan maleducat?”

PARES I MESTRES CARREGUEM ALS NENS LES NOSTRES MANCANCES EMOCIONALS

eva-bachLlegim en el diari Catorze14, del 16 de febrer de 2017, una entrevista realitzada per la Gemma Ventura, feta a l’Eva Bach, que pensem val molt la pena compartir.
Ens sembla extraordinària la manera amb la que l’Eva Bach expressa la importància que té la salut emocional en l’educació dels nens i nenes; ho deixa ben clar quan diu “necessitem tallers de reparació d’adults”.
Evidentment, quan decideixes ser mare o pare, o quan vols dedicar la teva vida professional al món de l’educació, ningú et fa passar cap prova de salut emocional, ni cap prova per validar els recursos emocionals que tens per avalar que ja estàs a punt per encarar els conflictes que segur et trobaràs i als que t’hauràs d’enfrontar.
Però mai és tard per anar prenent consciència. Ens sembla una aportació excel·lent, aquesta entrevista, per reflexionar i per donar suport a possibles accions.
Esperem que us agradi: «Pares i mestres carreguem als nens les nostres mancances emocionals»

CRÉIXER SENSE COMPLEXES

Recentment s’ha pogut veure per les xarxes un d’aquells vídeos que remouen la consciencia dels adults i que ens fan preguntar sobre els estereotips i l’autoconfiança.

En aquest vídeo es veu clarament com els nens i nenes tenen una percepció sobre ells mateixos molt més acceptada que els adults i és en aquest punt on cal reflexionar sobre com ajudar-los a mantenir al màxim aquesta seguretat en ells mateixos.

En un article de la web de “Faros” de l’Hospital de Sant Joan de Déu podem trobar un article molt interessant que parla de les “claus perquè els teus fills creixin sense complexes”. En aquest article es donen estratègies per fomentar l’autoestima, reforçar els vincles familiars i es parla de la importància de ser tolerants i respectuosos amb la diversitat.

També es suggereix un enllaç de El Mundo on es poden trobar “què fer si els nens tenen complexes”, on s’esmenten les senyals d’alarma que cal tenir presents així com l’actitud dels pares davant els complexes de l’infant.

En un altre article de l’ABC també podem trobar “Pautes per ajudar als fills a superar els seus complexes” com un decàleg de recursos quan ens trobem davant d’un fill/a en aquesta situació.

 

Els deures, dels alumnes o dels pares? 

Recentment han estat moltes les reflexions sobre els deures, la seva incidència en els resultats acadèmics, el tipus de deures que s’han de posar, etc.

La Vanguardia va publicar  l’any passat un interessant article en relació a la necessitat de que siguin els nens qui facin els deures i no els pares. D’igual manera no descuida que hi hagi casos específics que requerixin d’aquesta ajuda, però que en la major part dels casos han de ser els propis alumnes els qui resolguin les tasques que se’ls posen per realitzar a casa.

Certament cal ser consicents dels diferdeuresents objectius que hi pot haver darrere l’encarrec de determinades feines a casa. Algunes d’elles poden ser de consolidació i busquen millorar l’autonomia i responsabilitat de l’alumne. Altres potser poden requerir de més ajuda si es tracta de projectes més oberts d’investigació per fomentar els interessos particulars de cada criatura. Amb tot, ells han de ser els protagonistes de la tasca i els adults hem de procurar mesurar i guiar la seva cerca, la comprensió del que llegeixen i acompanyar-los perquè puguin organitzar les seves idees d’una forma que comprenguin i tingui sentit. Només si han fet una tasca per ells mateixos, si se’n senten autors, la poden mostrar i defensar amb seguretat, orgull i coneixement del que expliquen.

També cal considerar que algunes de les tasques que puguin fer els alumnes a casa puguin ser de caire més creatiu. És important deixar que els nens i nenes puguin explorar aquesta vessant d’ells mateixos. Posar al seu abast tècniques, materials o propostes diverses els pot ajudar a obrir els seus horitzons i les possibilitats que maneguen, però sobretot cal donar-los un temps previ per a la pròpia reflexió i presa de decisions. Ells han de tenir la seva primera idea abans de proposar idees que devaluen les seves pròpies.

Un cop més, família i escola hem de posar-nos junts en el rol de mediadors, d’acompanyants en el procés d’aprenentatge dels infants. Els mestres hem de poder concretar de forma clara quines tasques s’encarreguen a casa i amb quin objectiu i les famílies de maximitzar l’autonomia del seu fill/a per aconseguir posar en marxa totes les seves potencialitats. No és el paper més senzill per als adults, però sovint és el que més necessiten.

 

 

Habilitats bàsiques per l’aprenentatge

educaglobalEls experts en educació detecten una distància entre el que la major part d’estudiants aprenen a les escoles i el que haurien de saber per desenvolupar-se de forma adient en el seu entorn.

En aquest enllaç trobareu  l’article on es mencionen algunes habilitats bàsiques que cal  tenir en compte.

HEM FET UN TE PER PARLAR DE NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ

El passat dimarts, 15 de març, vam coimagempartir tertúlia un grup de mares, pares, membres del Departament d’Orientació i en David Bueno, per parlar de la neurociència relacionada amb diferents moments de l’educació dels nostres nens, nenes, nois i noies.

Es va parlar de connexions neuronals, els anys més importants per la quantitat de connexions que es fan (0-3 anys), què passa a l’adolescència, quin paper hi juga l’ambient (familiar, escolar, amisimagetats, societat…). Es van plantejar dubtes sobre beneficis o perjudicis dels ímputs que arriben de la televisió, de les tauletes…
La importància de donar models, referents a través de la lectura, la creació de personatges en teatre o cinema…, els contes. I les arts, la música, les creacions plàstiques…

Ah! També es va parlar de les emocions i el cervell i encara moltes altres qüestions!image
Al final, va comparar com es conjuguen totes les variables implicades en el que és el cervell, les seves connexions i les seves possibilitats, amb la papiroflèxia.

De fet, fa pocs dies ha publicat un llibre que es titula Cerebroflexia, que sembla pot il·lustrar alguns dels misteris d’aquest organ tan potent.image

FEM UN TE? PER PARLAR DE L’ADOPCIÓ

IMG_5385 IMG_5386 IMG_5388

 

 

Ahir, dimarts (27-10-15), algunes famílies i pesones del Departament d’Orientació, vam tenir el goig de compartir vivències, dubtes, recomanacions…, relacionats amb l’adopció, guiats per la Vinyet Mirabent, experta en el tema.

L’inconvenient que vam tenir per la falta de corrent a la zona de l’Escola, va complementar el bon clima que es va crear des de bon començament, ja que la major part del Fem un te? va ser a la llum de les espelmes.

FEM UN TE? PER PARLAR DE L’ADOPCIÓ

El dimarts, 27 d’octubre, a les 17h, començarem les tertúlies Fem un te? imagedel curs 15-16. Ho farem parlant de l’Adopció, el que ens interessa, preocupa, allò que volem compartir… Comptarem amb la Vinyet Mirabent, especialista en el tema, per guiar la xerrada.

Per tal de facilitar que sigui una estona en que ens sentim còmodes i tothom hi pugui participar, es farà un grup de 15 persones. Si voleu venir caldrà que ompliu aquest formulari, que es tancarà un cop completat el grup, es farà per rigorós ordre de devolució. El formulari és individual. Un cop format el grup rebreu un missatge per confirmar que en formeu part.

Des del Departament d’Orientació desitgem que us agradi la proposta.