Els nens han de sortir de la zona de confort per poder aprendre

Gregory Cajina ha publicat recentment un llibre amb el títol “Rompe tu zona de confort”. L’autor ens anima a arriscar-nos i prendre les nostres pròpies decisions.

Reflexiona sobre el paper que tenen els nens en l’estructura familiar fent una comparació entre Alemanya i Espanya i analitza les conseqüències que això té en el desenvolupament  dels menuts de la casa.

Ajudar als nens a adquirir la seva pròpia responsabilitat i a trencar amb la seva zona de confort respectant uns límits és un dels consells al que l’autor ens convida. També ens recorda que el que més necessiten i volen els nostres fills és el nostre temps, compartit, d’oci, d’experiències conjuntes per créixer de la mà, acompanyats per aquelles persones que més els estimen. alemanes--644x362

Tampoc perd l’oportunitat de dedicar una pinzellada a les intel·ligències múltiples (H.Gardner) i a desviar la nostra mirada a detectar aquells talents i habilitats insuals que cada un dels nostres infants té.

Us convidem a la lectura d’aquest article que a més ens permet remetre a la metodologia que l’escola posa en marxa. Un dels objectius que ens proposem  és tenir unes estructures de funcionament a l’aula que permetin a l’alumne anar adquirint autonomia i capacitat per prendre decisions que l’impliquen de manera directe. Un cop més, la vida per educar als nostres infants és compartida entre tots aquells adults que som mediadors en el seu procés d’aprenentatge. Família i escola anem de la mà.

Anuncis

Enriquir-se de les diferents intel·ligències de cada ú

A continuació podeu trobar una entrevista amb Howard Gardner que va rebre el Premi Príncipe de Asturias al 2011 arrel del seu treball sobre les intel·ligències múltiples. L’autor ens recorda  que l’aprenentatge és continu i permanent i que és molt important estimular-lo per poder desenvolupar al màxim les nostres capacitats. Així, explica que sovint un test no pot avaluar la intel·ligència d’un nen més enllà del tipus de intel·ligència que el test avalua i del moment en que es passa. Les capacitats que tenim no es mantenen estables i evolucionen fins als 20 anys d’edat, de manera que cal que estimulem al màxim als nens durant les primeres edats per tal que puguin extreure d’ells mateixos el seu màxim potencial. La concepció de que hi ha diferents intel·ligències ens porta a comprendre que hi ha moltes maneres d’aprendre i de ser intel·ligent i de que tots tenim la oportunitat de millorar i de lluir en aquelles tasques per les que són més destres o tenim més facilitat. Comprendre que hi ha diferents tipus d’intel·ligència ens porta a la necessitat de donar una educació i una formació molt més personalitzada i que atengui al màxim a totes les maneres d’aprendre de  cada un dels alumnes que integren una classe. Així, caldrà ensenyar a aprendre de maneres diferents i fer que els alumnes siguin responsables del seu propi camí d’aprenentatge. El mestre haurà d’assumir el seu rol com a guia, ajudant a l’alumne a desenvolupar totes les seves capacitats. Veient la dinàmica que està prenent el present, caldrà crear entorns de modelatge per a la interacció social i el treball en equip com a competència necessària.  És molt important que des de ben petits aprenguem a treballar amb persones diferents, que ens aporten punts de vista diferents al propi, amb intel·ligències diferents i per tant que ens aporten un enriquiment a través de la interacció social. Cal tenir present, en tot això, que la intel·ligència va més enllà del context escolar i no perdre de vista la necessitat de treballar la comunicació i les emocions en tots els contextos en els que es desenvolupa la persona. Els nens han de fer seu l’aprenentatge a través de l’emoció, que és com més rellevant es torna aquest, ja que passa a formar part de les experiències personals i de la pròpia identitat. No som tots iguals i el model que H.Gardner planteja amb les intel·ligències múltiples té un impacte important amb la manera de entendre l’ensenyament i l’aprenentatge i el propi concepte de la intel·ligència concebut des de fa temps. Si no som iguals, hem de dissenyar una educació personalitzada per cada ú que gràcies a les TIC ha deixat de ser una utopia. Cal, però, acabar de produir una revolució en la forma d’aprendre dels nens.  Resulta una evidència que el sistema educatiu ha canviat més en les darreres dècades, que els últims segles.