Els nens han de sortir de la zona de confort per poder aprendre

Gregory Cajina ha publicat recentment un llibre amb el títol “Rompe tu zona de confort”. L’autor ens anima a arriscar-nos i prendre les nostres pròpies decisions.

Reflexiona sobre el paper que tenen els nens en l’estructura familiar fent una comparació entre Alemanya i Espanya i analitza les conseqüències que això té en el desenvolupament  dels menuts de la casa.

Ajudar als nens a adquirir la seva pròpia responsabilitat i a trencar amb la seva zona de confort respectant uns límits és un dels consells al que l’autor ens convida. També ens recorda que el que més necessiten i volen els nostres fills és el nostre temps, compartit, d’oci, d’experiències conjuntes per créixer de la mà, acompanyats per aquelles persones que més els estimen. alemanes--644x362

Tampoc perd l’oportunitat de dedicar una pinzellada a les intel·ligències múltiples (H.Gardner) i a desviar la nostra mirada a detectar aquells talents i habilitats insuals que cada un dels nostres infants té.

Us convidem a la lectura d’aquest article que a més ens permet remetre a la metodologia que l’escola posa en marxa. Un dels objectius que ens proposem  és tenir unes estructures de funcionament a l’aula que permetin a l’alumne anar adquirint autonomia i capacitat per prendre decisions que l’impliquen de manera directe. Un cop més, la vida per educar als nostres infants és compartida entre tots aquells adults que som mediadors en el seu procés d’aprenentatge. Família i escola anem de la mà.

Anuncis

Gaudim de ser pares

Definición-de-hijo-Saramago-

Sobren les paraules perquè la bellesa de la forma i el contingut d’aquest test no necessita cap més comentari. Apostem sempre per una visió positiva del que suposa gaudir de la condició de ser pares. Trobar un text mesurat com aquest d’un autor reconegut ens reconforta, doncs posa paraules que potser nosaltres no hauriem sabut expressar amb tanta precisió.

Un agraïment al bloc de ididactic per trobar-lo i compartir-lo amb tots nosaltres.

Sobran las palabras porque lo bello en forma y contenido no requiere más comentarios. Siempre hemos apostado por la visión positiva que supone gozar de la condición de ser padre. Sin ser ingenuos y pensar que supone un camino de rosas, pero con la firme convicción de que no hay que poner agua al vino: el privilegio de ser, y ejercer, de padre es el mayor que se nos ha brindado. Por ese motivo, encontrarse con un texto mesurado de un autor reconocido en este mismo sentido sólo produce una pequeña decepción: no haberlo conocido antes. Por lo demás, dejémonos de post y volvámoslo a leer hasta que nuestro cuerpo se haya empapado de él.

 

 

El respecte en el segle XXI. Mayte Rius

El passat 17 de gener del 2015 va sortir un article al suplement ES de la Vanguardia que ens parla del respecte.

IMG_4673“Sovint veiem comportaments d’altres que ens molesten: un veí de butaca que menja al cinema; l’amic que ignora la teva conversa a favor dels missatges de mòbil; el passatger d’autobús que discuteix per telèfon a tot volum; el dependent que no saluda; el conductor que se salta un stop i a sobre insulta… I un es pregunta on és el respecte”.

Mayte Rius ens fa una reflexió que atura el temps i ens trasllada a l’autoreflexió sobre el respecte als altres i les conductes més actuals del nostre dia a dia.

 

Mindfulness: consciència plena

imageBen segur que la paraula Mindfulness és un mot que ens sona, el coneixem o n’hem sentit a parlar, ja que cada vegada sona més en diferents àmbits que coneixem. En el següent article de El País Semanal del dia 7 de desembre, signat per Gabriel García Oro ens explica des d’una visió molt personal el que pot significar tenir la capacitat de concentrar la nostra atenció en un sol fet que ocupi el nostre moment present, ser plenament conscients d’allò que ens passa o fem en un moment. Cal exercitar-ho, ens convé fer-ho en el món en que vivim, ens diu l’autor de l’article. També ens parla de com podria ser d’útil en l’àmbit educatiu. Al final ens presenta una activitat de Consciència plena o Mindfulness per si volguéssim practicar.

No hi ha mestre petit

Qui aprèn de qui? En aquest article pulicat el passat 16 de novembre a EL PAÍS SEMANAL ens indueixen a la reflexió sobre Qui ensenya a qui? i tot el que els alumnes poden aportar. Ens parla de la importància de viure el moment com a temps real, a deixar-se sorprendre, a aprendre de l’error, a embrutar-se… Us convidem a descobrir les 11 claus que ens recorden que els nens i nenes tenen molt a ensenyar-nos als adults.

 

“Som pares des que naixem”

Aquesta afirmació, que d’entrada pot semblar agosarada, és el títol de l’article que ens arriba a La Vanguardia al suplement Es del dissabte 6 de setembre en la secció En família. Ens ve a recordar que aprenem allò que veiem, vivim… des que som petits. Cal ser conscients de la important influència que podem exercir, com a pares i mares, en els nostres fills i filles.

En un to més humorístic Ikea ens ve a donar el mateix missatge.