Aprendre és un acte relacional i ho és perquè els humans som éssers relacionals: quan naixem les nostres connexions neuronals no estan acabades. Es creen al llarg de la vida i és, a través dels vincles que establim des del nostre naixement, que el sistema emocional va prenent forma.
El sistema emocional s’estructura amb l’experiència del vincle: l’alegria és l’experiència de ‘estar vinculat’ i la tristesa és la ‘pèrdua de vinculació’.
Aprendre és també transformar la informació en coneixement a través de la nostra experiència.
Estem dissenyats per aprendre millor a través dels altres, que sols. Necessitem que les nostres persones de referència ens validin allò que fem i aprenem així, de manera més eficaç i més ràpida.
Per això, aprendre és més que utilitzar el nostre intel·lecte. Per fer-ho necessitem d’un equilibri entre el nostre sistema intel·lectual, emocional i relacional.
Aprendre comporta accions implícites com ara equivocar-nos, assumir riscos, acceptar responsabilitats, triar, prendre decisions.
Totes elles suposen un esforç i un risc perquè desconeixem a priori, si els èxits arribaran. Mentre aprenem, les persones ens podem sentir insegures, poc eficaces i potser frustrades. En aquests moments és fonamental comptar amb vincles segurs que ens donin suport per continuar, que ens donin confiança i seguretat. L’esforç és una feina que requereix molta energia i necessita ser acompanyat.
Us convidem a llegir aquest article que és el recull de diferents cites i pensaments de filòsofs i investigadors que els separen molts segles de de distància, però que el seu contingut continua vigent.
Orientació Sadako 