PARES I MESTRES CARREGUEM ALS NENS LES NOSTRES MANCANCES EMOCIONALS

eva-bachLlegim en el diari Catorze14, del 16 de febrer de 2017, una entrevista realitzada per la Gemma Ventura, feta a l’Eva Bach, que pensem val molt la pena compartir.
Ens sembla extraordinària la manera amb la que l’Eva Bach expressa la importància que té la salut emocional en l’educació dels nens i nenes; ho deixa ben clar quan diu “necessitem tallers de reparació d’adults”.
Evidentment, quan decideixes ser mare o pare, o quan vols dedicar la teva vida professional al món de l’educació, ningú et fa passar cap prova de salut emocional, ni cap prova per validar els recursos emocionals que tens per avalar que ja estàs a punt per encarar els conflictes que segur et trobaràs i als que t’hauràs d’enfrontar.
Però mai és tard per anar prenent consciència. Ens sembla una aportació excel·lent, aquesta entrevista, per reflexionar i per donar suport a possibles accions.
Esperem que us agradi: «Pares i mestres carreguem als nens les nostres mancances emocionals»

Gaudim de ser pares

Definición-de-hijo-Saramago-

Sobren les paraules perquè la bellesa de la forma i el contingut d’aquest test no necessita cap més comentari. Apostem sempre per una visió positiva del que suposa gaudir de la condició de ser pares. Trobar un text mesurat com aquest d’un autor reconegut ens reconforta, doncs posa paraules que potser nosaltres no hauriem sabut expressar amb tanta precisió.

Un agraïment al bloc de ididactic per trobar-lo i compartir-lo amb tots nosaltres.

Sobran las palabras porque lo bello en forma y contenido no requiere más comentarios. Siempre hemos apostado por la visión positiva que supone gozar de la condición de ser padre. Sin ser ingenuos y pensar que supone un camino de rosas, pero con la firme convicción de que no hay que poner agua al vino: el privilegio de ser, y ejercer, de padre es el mayor que se nos ha brindado. Por ese motivo, encontrarse con un texto mesurado de un autor reconocido en este mismo sentido sólo produce una pequeña decepción: no haberlo conocido antes. Por lo demás, dejémonos de post y volvámoslo a leer hasta que nuestro cuerpo se haya empapado de él.

 

 

L’educació exigeix emocions

Qui no s’emociona no aprèn?

Si recordem què hem après d’important a la vida seguramimageent ens adonarem si aquell aprenentatge va acompanyat d’una emoció, o no! El que és cert és que els nostres nens i nenes tenen unes necessitats a l’hora d’aprendre que han de ser interessants, motivadores…, els han d’arribar, se les han de poder fer seves. Nous temps, noves consignes acadèmiques? L’article de la revista El País Semanal del diumenge 14 de desembre, escrit per Borja Vilaseca ens fa pensar sobre la nova manera d’educar, com un fenòmen que no es pot aturar!