CARLES CAPDEVILA

No sabem si compartiu el nostre missatge, però molts mestres i pares i mares ens sentim una mica “orfes”, ara que en Carles Capdevila ens ha deixat. Les seves paraules ben expressades, els seus missatges, sovint tan oportuns, han estat referents per a moltes persones que dediquem bona part de la nostra vida a educar, ja sigui professionalment, o no.

Ens consola una mica saber que ha deixat un llegat tan ric i tan a l’abast, que podrem sentir-lo proper, cada vegada que vulguem.

Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres tres enllaços on podreu gaudir dels seus missatges, carregats de positivisme, malgrat ser crítics i rotunds, perquè ens arriben amanits amb el bàlsam del seu sentit de l’humor.

Gràcies Carles, et trobem a faltar!

Carles Capdevila: “Viure amb humor”

Carles Capdevila i l’Alba Castellví: “Fill meu, per què ets tan maleducat?”

Les habilitats socials com a protectores de la salut mental

Avui, un cop més, un grup de mares de l’escola i l’equip del Departament d’Orientació hem pres el te a les cinc. Acompanyades per la Marta Pardo, psiquiatra infanto-juvenil hem estat parlant sobre : 
Les habilitats socials com a protectores de la salut mental
Les Habilitats Socials estan molt lligat a les Habilitats emocionals.

Moltes de les problemàtiques en aquest sentit venen donades per factors genètics, però quan es repassa cada cas es veuen tot un seguit de factors relacionats amb la gestió de les emocions, amb el benestar personal.

Tenir unes bones estratègies per saber què li passa a cadascú, com explicar als altres com se sent, com explicar què pensa… ajuda a superar a millor els trets comportamentals. Els pares que treballen aquestes habilitats, que les coneixen, que són conscients de la necessitat de tenir-les…ajuden als seus fills a tenir bons recursos, eines, estratègies d’identificació emocional.
En primer lloc hem parlat de les Habilitats Intraemocionals: la identificació de les pròpies emocions, què estic sentit per què ho sento, com puc regular la meva reacció. Hem de tendir a no donar-los receptes, a no marcar-los el camí. Sempre és millor que el nostre modelatge i acompanyament marquin el seu fer diari.
Després les Habilitats Interpersonals, les que suposen com ens relacionem amb els altres; què cal i què no cal dir o fer; quines normes, encara que siguin fictícies, s’estableixen en els grups…
Hem passat una estona molt agradable on entre unes i altres hem anat fent aportacions i comentaris interessants sobre el tema.