VOLS SER SAMAGAMA?

SAMAGAMA?

Aquesta paraula sorgeix de la cerca d’un grup d’alumnes quan feien 5è de primària per anomenar als  “xivatos”, “xivatos bons”. “Xivatos” de Somrius.

Des del Projecte Somrius, amb l’objectiu que tothom pugui trobar a Sadako un espai de confiança on sentir-se segur i poder sentir-se bé, s’intenta promoure una actitud de col·laboració i respecte entre tots els alumnes.

Hi ha moltes situacions al llarg d’un dia que poden fer sentir malament un company/a. I hi ha molts espectadors, observadors d’aquestes situacions, que per habituals, semblen “normals” i no ho són!  Volem promoure una consciència profunda pel respecte de cada una de les individualitats, amb diferents sensibilitats, donant a entendre que tothom té dret a estar bé a l’escola.

Cada persona és qui sap què el fa sentir bé o malament. Per aquest motiu, la primera idea que es transmet desde SOMRIUS és la de dir el que “no m’agrada…”, el que no em fa sentir bé en cada situació que calgui.

Per recolzar i reforçar aquesta primera idea SOMRIUS necessita que els observadors/es, espectadors/es, facin un petit acte de valentia i “parlin”, quan vegin un company/a que ho està passant malament perquè un/a altre/a li està dient, fent, alguna cosa que traspassa la ratlla del respecte.

Ser SAMAGAMA,  vol dir que t’esforces per col·laborar en crear un ambient en que tothom s’hi pugui sentir bé “dient” el que veus que ho impedeix.

Pots ser SAMAGAMA fent-li veure a un amic que el que està fent no està bé perquè està fent sentir malament un company/a, i també quan algú decideix “denunciar” de manera anònima, o no, a la bústia, al correu o directament a la persona responsable de SOMRIUS, que ha vist que algú s’està sentint malament repetides vegades.

El passat dijous, 23 de novembre, vam presentar el Projecte Somrius als petits de l’Escola Gran, els nens i nenes d’EI-5.

I, com qui planta una llavor, esperant que doni bon fruit, els vam fer aquesta pregunta:

Captura de pantalla 2017-11-25 a les 19.50.40

 

 

 

 

 

Anuncis

Els nens han de sortir de la zona de confort per poder aprendre

Gregory Cajina ha publicat recentment un llibre amb el títol “Rompe tu zona de confort”. L’autor ens anima a arriscar-nos i prendre les nostres pròpies decisions.

Reflexiona sobre el paper que tenen els nens en l’estructura familiar fent una comparació entre Alemanya i Espanya i analitza les conseqüències que això té en el desenvolupament  dels menuts de la casa.

Ajudar als nens a adquirir la seva pròpia responsabilitat i a trencar amb la seva zona de confort respectant uns límits és un dels consells al que l’autor ens convida. També ens recorda que el que més necessiten i volen els nostres fills és el nostre temps, compartit, d’oci, d’experiències conjuntes per créixer de la mà, acompanyats per aquelles persones que més els estimen. alemanes--644x362

Tampoc perd l’oportunitat de dedicar una pinzellada a les intel·ligències múltiples (H.Gardner) i a desviar la nostra mirada a detectar aquells talents i habilitats insuals que cada un dels nostres infants té.

Us convidem a la lectura d’aquest article que a més ens permet remetre a la metodologia que l’escola posa en marxa. Un dels objectius que ens proposem  és tenir unes estructures de funcionament a l’aula que permetin a l’alumne anar adquirint autonomia i capacitat per prendre decisions que l’impliquen de manera directe. Un cop més, la vida per educar als nostres infants és compartida entre tots aquells adults que som mediadors en el seu procés d’aprenentatge. Família i escola anem de la mà.

No hi ha mestre petit

Qui aprèn de qui? En aquest article pulicat el passat 16 de novembre a EL PAÍS SEMANAL ens indueixen a la reflexió sobre Qui ensenya a qui? i tot el que els alumnes poden aportar. Ens parla de la importància de viure el moment com a temps real, a deixar-se sorprendre, a aprendre de l’error, a embrutar-se… Us convidem a descobrir les 11 claus que ens recorden que els nens i nenes tenen molt a ensenyar-nos als adults.