HEM FET UN TE PER PARLAR DE NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ

El passat dimarts, 15 de març, vam coimagempartir tertúlia un grup de mares, pares, membres del Departament d’Orientació i en David Bueno, per parlar de la neurociència relacionada amb diferents moments de l’educació dels nostres nens, nenes, nois i noies.

Es va parlar de connexions neuronals, els anys més importants per la quantitat de connexions que es fan (0-3 anys), què passa a l’adolescència, quin paper hi juga l’ambient (familiar, escolar, amisimagetats, societat…). Es van plantejar dubtes sobre beneficis o perjudicis dels ímputs que arriben de la televisió, de les tauletes…
La importància de donar models, referents a través de la lectura, la creació de personatges en teatre o cinema…, els contes. I les arts, la música, les creacions plàstiques…

Ah! També es va parlar de les emocions i el cervell i encara moltes altres qüestions!image
Al final, va comparar com es conjuguen totes les variables implicades en el que és el cervell, les seves connexions i les seves possibilitats, amb la papiroflèxia.

De fet, fa pocs dies ha publicat un llibre que es titula Cerebroflexia, que sembla pot il·lustrar alguns dels misteris d’aquest organ tan potent.image

Anuncis

Enriquir-se de les diferents intel·ligències de cada ú

A continuació podeu trobar una entrevista amb Howard Gardner que va rebre el Premi Príncipe de Asturias al 2011 arrel del seu treball sobre les intel·ligències múltiples. L’autor ens recorda  que l’aprenentatge és continu i permanent i que és molt important estimular-lo per poder desenvolupar al màxim les nostres capacitats. Així, explica que sovint un test no pot avaluar la intel·ligència d’un nen més enllà del tipus de intel·ligència que el test avalua i del moment en que es passa. Les capacitats que tenim no es mantenen estables i evolucionen fins als 20 anys d’edat, de manera que cal que estimulem al màxim als nens durant les primeres edats per tal que puguin extreure d’ells mateixos el seu màxim potencial. La concepció de que hi ha diferents intel·ligències ens porta a comprendre que hi ha moltes maneres d’aprendre i de ser intel·ligent i de que tots tenim la oportunitat de millorar i de lluir en aquelles tasques per les que són més destres o tenim més facilitat. Comprendre que hi ha diferents tipus d’intel·ligència ens porta a la necessitat de donar una educació i una formació molt més personalitzada i que atengui al màxim a totes les maneres d’aprendre de  cada un dels alumnes que integren una classe. Així, caldrà ensenyar a aprendre de maneres diferents i fer que els alumnes siguin responsables del seu propi camí d’aprenentatge. El mestre haurà d’assumir el seu rol com a guia, ajudant a l’alumne a desenvolupar totes les seves capacitats. Veient la dinàmica que està prenent el present, caldrà crear entorns de modelatge per a la interacció social i el treball en equip com a competència necessària.  És molt important que des de ben petits aprenguem a treballar amb persones diferents, que ens aporten punts de vista diferents al propi, amb intel·ligències diferents i per tant que ens aporten un enriquiment a través de la interacció social. Cal tenir present, en tot això, que la intel·ligència va més enllà del context escolar i no perdre de vista la necessitat de treballar la comunicació i les emocions en tots els contextos en els que es desenvolupa la persona. Els nens han de fer seu l’aprenentatge a través de l’emoció, que és com més rellevant es torna aquest, ja que passa a formar part de les experiències personals i de la pròpia identitat. No som tots iguals i el model que H.Gardner planteja amb les intel·ligències múltiples té un impacte important amb la manera de entendre l’ensenyament i l’aprenentatge i el propi concepte de la intel·ligència concebut des de fa temps. Si no som iguals, hem de dissenyar una educació personalitzada per cada ú que gràcies a les TIC ha deixat de ser una utopia. Cal, però, acabar de produir una revolució en la forma d’aprendre dels nens.  Resulta una evidència que el sistema educatiu ha canviat més en les darreres dècades, que els últims segles.