Els nens han de sortir de la zona de confort per poder aprendre

Gregory Cajina ha publicat recentment un llibre amb el títol “Rompe tu zona de confort”. L’autor ens anima a arriscar-nos i prendre les nostres pròpies decisions.

Reflexiona sobre el paper que tenen els nens en l’estructura familiar fent una comparació entre Alemanya i Espanya i analitza les conseqüències que això té en el desenvolupament  dels menuts de la casa.

Ajudar als nens a adquirir la seva pròpia responsabilitat i a trencar amb la seva zona de confort respectant uns límits és un dels consells al que l’autor ens convida. També ens recorda que el que més necessiten i volen els nostres fills és el nostre temps, compartit, d’oci, d’experiències conjuntes per créixer de la mà, acompanyats per aquelles persones que més els estimen. alemanes--644x362

Tampoc perd l’oportunitat de dedicar una pinzellada a les intel·ligències múltiples (H.Gardner) i a desviar la nostra mirada a detectar aquells talents i habilitats insuals que cada un dels nostres infants té.

Us convidem a la lectura d’aquest article que a més ens permet remetre a la metodologia que l’escola posa en marxa. Un dels objectius que ens proposem  és tenir unes estructures de funcionament a l’aula que permetin a l’alumne anar adquirint autonomia i capacitat per prendre decisions que l’impliquen de manera directe. Un cop més, la vida per educar als nostres infants és compartida entre tots aquells adults que som mediadors en el seu procés d’aprenentatge. Família i escola anem de la mà.

2 d’Abril. Dia Mundial de la Concienciació sobre l’Autisme

El día 2 de abril ha estat designat per l’Asamblea General de les Nacions Unides com el Dia Mundial de Concienciació sobre l’Autisme.L’autisme és un tratorn permanent del desenvolupament que es manifesta a partir dels tres primers anys d’edat. La tasa d’autisme a totes les regions del món és alta i té un  fort impacte en els nens, les seves famílies, les comunitats i la societat.

Per poder-nos aproximar una mica més al que significa aquest trastorn, volem compartir amb vosaltres un reportatge, “el cebero de Hugo”.  Es tracta d’un documental emès per “La Noche Temática” que tracta d’explicar com funciona el cervell d’una persona amb Síndrome d’Asperger. Per fe-ho han creat un personatge fictici, l’Hugo, al que veurem créixer i enfrontar-se a totes les dificultats que implica el seu trastorn en les diferents etapes de la vida. L’Hugo és un personatge inventat, però tots els detalls de la seva vida són reals, inspirats en persones autistes a les que han entrevistat.

Mindfulness: consciència plena

imageBen segur que la paraula Mindfulness és un mot que ens sona, el coneixem o n’hem sentit a parlar, ja que cada vegada sona més en diferents àmbits que coneixem. En el següent article de El País Semanal del dia 7 de desembre, signat per Gabriel García Oro ens explica des d’una visió molt personal el que pot significar tenir la capacitat de concentrar la nostra atenció en un sol fet que ocupi el nostre moment present, ser plenament conscients d’allò que ens passa o fem en un moment. Cal exercitar-ho, ens convé fer-ho en el món en que vivim, ens diu l’autor de l’article. També ens parla de com podria ser d’útil en l’àmbit educatiu. Al final ens presenta una activitat de Consciència plena o Mindfulness per si volguéssim practicar.

Joguines tradicionals o tecnològiques?

La revista FAROS de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona fa una magnífica tasca en la publicació d’articles d’interès per la criança i ed/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/faa/63178285/files/2014/12/img_4443.jpgucació dels infants.
En aquestes dates tant especials ha publicat un bon article on s’exposen les característiques i els aventatges que ens poden oferir les joguines més tradicionals, les tecnològiques i les híbrides. Us convidem a la seva lectura.

 

També volem compartir un altre missatge molt relacionat amb aquestes dates. Ikea de nou ens ha sorprès amb diversos anuncis que reclames la importància del vincle i les experiències compartides amb la família.

Nens que busquen paraules.

imageProbablement, la definició més clara sobre el TEL, Trastorn Específic del Llenguatge, la fa la ASHA (American Speech-Hearing Association), ho defineix com: “Una dificultat amb el llenguatge que no està causada per cap dèficit evident a nivell neurològic, sensorial, intel•lectual o emocional, i que pot afectar al desenvolupament del vocabulari, la gramàtica i les habilitats de conversa“.

Existeix gran variabilitat quant als problemes i casos que es consideren com a TEL.

Donada l’amplitud de problemes que poden considerar-se dins de la categoria diagnòstica de trastorn específic del llenguatge, l’estratègia més habitual ha estat la de cercar subtipus que agrupen problemes logopèdics similars, intentant facilitar així l’avaluació i el tractament dels mateixos.

 

Dissabte 29 de novembre, al diari ARA van publicar aquest article, de caire divulgatiu sobre el TEL. ens sembla un bon punt de partida per a parlar-ne i reflexionar.