LES PERSONES AMB TDAH TENEN EL CERVELL DIFERENT

Que les investigacions ens donin informació que ens ajudi a comprendre millor les diferències sempre és una bona notícia! Però ens qüestionem si la comprensió de les diferències ha de dependre de dades científiques que les avalin.

Dins l’entorn escolar pot ser  fàcil de comprendre que no li demanem el mateix a un alumne que porta una cama enguixada, que a un altre que no l’hi porta. Pot ser més o menys fàcil de comprendre que donem més temps a alguns alumnes que presentin la necessitat d’anar a un ritme més lent. Però que s’ofereixi a un alumne que necessita moure’s la possibilitat de sortir de l’aula, d’anar a un determinat espai o pactar per facilitar l’aprenentatge, quan, a més, pot ser un alumne que, com que es mou més, distorsiona, fa interrupcions…, com si això fos un premi, això sol ser més complicat de comprendre.

I és que partim de la base que som iguals! I “si jo m’esforço, que ell o ella s’esforci!!!” Però tots som diferents i tenim necessitats en consonància a aquestes diferències.

La societat en que vivim tolera malament allò que és difícil de justificar. Necessitem un “comprovant” que ens “permeti” ser comprensius. I si els estudis científics ens ajuden, benvinguts tots els estudis!!!

Mentrestant, nosaltres, seguirem treballant perquè siguem capaços de comprendre que la diversitat és riquesa i que la inclusió és la manera de conviure que va bé a tothom!

josep-corbellaL’article de La Vanguardia del 16-2-17, signat per Josep Corbella ens explica els darrers avenços en l’estudi del cervell de persones diagnosticades amb TDAH, que s’han publicat a la revista The Lancet Psychiatry i que compartim aquí amb vosaltres: Les persones amb TDAH tenen el cervell diferent.

Anuncis

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: 3 de desembre

dia-3El  dia 3 de desembre és el dia internacional de les persones amb discapacitat. En parlen diferents mitjants. Nosaltres hem tret la notícia del web de Sant Joan de Déu: http://www.santjoandedeu.edu.es/noticias/dia-internacional-persones-amb-discapacitat-3-desembre

Volem aprofitar aquest esdeveniment per fer èmfasi en la diferència que hi ha entre anomenar “discapacitats” o anomenar “persones amb discapacitat”.  En el primer cas, sembla que hi ha dos grans grups de persones, els que tenen alguna discapacitat i els altres. En el segon dels casos, ens dóna a entendre que patir una discapacitat és una condició que tots podem viure, de manera més o menys visible.

Aquests petits matisos que van apareixent en la manera de parlar de les diferències que ens caracteritzen, tenen un pes important en la transformació de la manera de pensar de tots nosaltres.

No vivim cada dia petites o grans incapacitats, del tipus que siguin, que poden esdevenir discapacitats?

Us deixem llegir l’article publicat al web de Sant Joan de Déu que hi ha a continuació, pensant que poc a poc podem ser més sensibles a les diferències i a l’acceptació profunda de la riquesa que representen.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la discapacitat dins l’àmbit de la salut com tota restricció o absència de la capacitat per realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. Aquesta limitació funcional es manifesta como una realitat en la vida diària i el problema interfereix tant en les activitats físiques com en les psicològiques. És per això que parlem de persones amb discapacitat i no de discapacitats.


Les malalties reumàtiques són les principals causes de discapacitat
Es calcula que, aproximadament, un 10% de la població mundial té algun tipus de discapacitat, això significa que hi ha més de 500 milions de persones que n’estan afectades. Les dades disponibles de l’OMS mostren que l’1,5% de la població pateix una discapacitat intel·lectual i el 12% una intel·ligència límit; a més, entre un 30-50% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen trastorns psiquiàtrics i/o de conducta afegit.
A Catalunya, segons l’Enquesta de salut (2006), un 17,9% de persones presenta com a causes cròniques i més freqüents de discapacitat: el mal d’esquena, l’artrosi, l’artritis o el reumatisme, i la mala circulació de la sang. Els efectes d’aquests trastorns es centren en el moviment, el caminar i les activitats domèstiques. La mateixa enquesta recull que les dones, els grups de més edat i les classes socials més desafavorides pateixen amb més freqüència la discapacitat. Al voltant del 10% dels majors de 65 anys i més considera que no rep el suport social desitjat.
La instauració de la discapacitat pot ser sobtada i aguda o lenta i progressiva, en funció del tipus de patologia que la causi. Pot aparèixer en el moment del naixement, desencadenar-se a conseqüència d’un accident o d’una malaltia aguda en la infància, la joventut o la vida adulta. Freqüentment, la discapacitat apareix a mesura que les persones es fan grans i com a conseqüència de l’aparició de malalties cròniques: malaltia d’Alzheimer, Parkinson, artritis, osteoporosi, etc. o com a reflex d’una pèrdua general en les funcions lligades a l’envelliment.

IV JORNADAS NACIONALES DE ALTAS CAPACIDADES

imageimageEl passat dissabte l’Escola va participar a les IV JORNADAS NACIONALES DE ALTAS CAPACIDADES, Educación y creatividad. La Marta Segura va exposar l’experiència a les aules col·laboratives del cicle superior, dins dels canvis metodològics que s’estan donant a l’Escola. Aquesta manera de treballar té com objectiu promoure pràctiques educatives on cada alume pugui trobar el seu espai, evolucionant cap a un model cada cop més inclusiu. Es busca que l’alumne estigui motivat, de manera que la curiositat i la creativitat es puguin anar desplegant en paral·lel al desenvolupament i adquisició de las habilitats i les competències.
Les Jornades han estat organitzades pel Grup de Treball de Superdotació i Altes Capacitats del Col·legi de Pedagogs de Catalunya i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, del qual forma part la Ma Àngels Fort, membre del Departament d’Orientació Psicopedagògic de Sadako.
Des de les diferents ponències es va reforçar la idea que cal una escola inclusiva, que no pot ser d’altra manera. Es van fer aportacions molt interessants en favor de l’estimulació de la creativitat, per a tots els alumnes, però imprescindible per als alumnes amb Altes capacitats.

“Ens agraden els reptes”, va exposar una noia amb altes capacitats que va compartir amb els participants a la Jornada les seves vivències en primera persona.
Des d’aquí volem agrair al Comitè organitzador poder participar i gaudir de la Jornada del passat dissabte  12 de desembre.

Fem un te per parlar de… LES ALTES CAPACITATS?

 

image

Benvolguts i benvolgudes pares i mares,
Des del Departament d’Orientació Psicopedagògica de Sadako us volem fer saber que el proper dimarts, dia 14 d’abril, a les 17h es durà a terme la Tertúlia Taller: Fem un te? per parlar de Les altes Capacitats.
Aquesta serà la segona de les tertúlies que proposem per oferir-vos un espai de conversa on puguem expressar dubtes, compartir experiències…
En aquesta sessió hi haurà persones del Departament d’Orientació i Flavio Castiglione especialista en el tema, que guiarà la xerrada.

En aquest formulari hi podreu anotar el que us interessaria tractar sobre Les altes Capacitats: dubtes, preguntes, experiències… , que ens servirà per preparar la tertúlia.
Per tal de facilitar que sigui una tertúlia on tothom pugui participar es farà un grup de 15 persones, per rigorós ordre de devolució del formulari. Us enviarem un correu per confirmar-vos que en formeu part.
Esperem que aquesta proposta sigui del vostre agrat.

Cal aconseguir que tots els nens siguin importants

equipEl missatge del titular va dirigit directament als professionals que treballem amb nens i nenes.

Compartim al cent per cent el  missatge de l’article de L. Mingallón publicat a “El País” el passat novembre, aquest és l’objectiu!

La majoria d’educadors podríem afegir amb una certa facilitat que és així, que tots els nens i nenes que tenim a les aules són importants per a nosaltres. El matís que marcaria la diferència seria dir: Cal aconseguir que tots els nens i nenes se sentin importants!

En aquesta línia l’escola està caminant cap a un model més participatiu per part dels alumnes amb una estructura que dóna un rol important a cada alumne pel funcionament de la classe i dels treballs en grup. Aprendre a cooperar amb els companys i adquirir certes responsabilitats respecte aquests ajuda a que cada alumne trobi el seu lloc. El desplegament de metodologies més participatives i obertes, amb espais marcadament òptims per desplegar les habilitats de cada ú, també cerquen aquest objectiu.

L’escola s’ha de convertir en un entorn inclusiu, on tothom hi tingui cabuda, un lloc, un espai per ser amb totes les possibles diferències entre uns i altres. Només així es podrà aconseguir una societat que també pugui incloure a tothom.

Us convidem a la lectura de l’esmentat article en el següent enllaç.

.

Codocència i Multidocència

A la revista Àmbits de Psicopedagogia i Orientació podreu trobar un article que hem elaborat conjuntament amb la Dolors Ylla, responsable del Departament d’Orientació de l’escola. És un exahustiu article on es presenten les estratègies educatives de codocència i multidocència desplegades a l’escola. Aquest article el vam escriure a finals del curs passat, de manera que alguns dels plentejaments de futur que s’hi plantegen, ja són una realitat avui a l’escola. Sincerament crec, que el desenvolupament d’estratègies de treball en equip dels docents, és un dels passos més determinants per assolir nivells òptims d’atenció a la diversitat i consolidació de processos d’innovació. Deseitjo que sigui del vostre interès.

Captura de pantalla 2014-12-12 a les 19.04.32

RESUM
L’escola per adequar-se a les necessitats de la societat actual ha hagut d’introduir elements nous en el desenvolupament de les tasques d’ensenyament-aprenentatge que provoquen canvis necessaris en les metodologies que s’apliquen i en l’organització dels recursos. Aquests fets esdevenen imprescindibles…

View original post 91 more words