“ESTIMA’M QUAN MENYS HO MEREIXI PERQUÈ ÉS QUAN MÉS HO NECESSITO”

Jaume Funes ha publicat un llibre sobre els adolescents amb aquest suggerent títol: “ESTIMA’M QUAN MENYS HO MEREIXI PERQUÈ ÉS QUAN MÉS HO NECESSITO”

Hem trobat una entrevista a http://www.nosaltresllegim.cat on li fan preguntes a Jaume Funes relacionades amb el llibre i també sobre la seva trajectòria com escriptor. En ha semblat interessant perquè ens deixa conèixer una mica més a un referent en temes educatius, especialment en adolescents, alhora que ens mostra un camí de vida obert a noves aventures creatives.

Esperem que tant la web: http://www.nosaltresllegim.cat, com l’entrevista siguin del vostre interès. I si teniu adolescents a la vostra vida, el llibre ens pot confortar amb sàvies recomanacions.

Anuncis

“ELS BANYS DE BOSC POTENCIEN EL SISTEMA IMMUNITARI”

Segons la OMS, l’estrés és l’epidèmia del segle XXI. El Dr Qing Li s’ha posat com a objectiu combatre ja que el que considera “el mal del món”.

El passat dissabte, 5 de maig, La Contra de La Vanguardia ens presentava l’entrevista que l’Ima Sanchis li fa a Qing Li.  Les seves investigacions ens aporten un punt de vista que val la pena tenir en compte, especalment si considerem que ens trobem en el grup de persones que vivim estressades o que el patim, almenys algunes vegades.

Realment podem combatre l’estrés connectant amb la natura? Són els arbres, el color verd, …, la medecina per a l’estrès?

Us convidem a llegir l’entrevista perquè ens dóna respostes que semblen senzilles, però, sobretot, semblen ser molt saludables.

“Els banys de bosc potencien el sistema immunitari”

 

 

La Dislèxia: un trastorn específic de l’aprenentatge freqüent

La Dislèxia és un dels trastorns específics de l’aprenentatge més freqüent entre la població. Això fa que sigui d’interès per moltes famílies i també per tots els professionals de l’educació.

La setmana passada betevé dedicava el seu programa de deuwatts a la Dislèxia. “No tothom aprèn de la mateixa manera” i l’educació ha de “proporcionar les condicions necessàries perquè els alumnes aprenguin”.

 

És important ajudar a aquests nens i nenes a prendre consciència de les seves dificultats i ajudar-los a adquirir estratègies per compensar-les, així com fer-los coneixedors de quins són els seus punts forts i virtuds.

És molt important cuidar l’autoestima de les persones que tenen aquest trastorn i alhora valorar-los per totes aquelles habilitats que tenen.

Reportatge deuwatts DISLÈXIA

A més del mencionat reportatge, recentment ha caigut a les nostres mans un curtmetratge creat per una persona dislèxia i que explica d’una manera molt sensible la realitat i la vivència del que suposa enfrontar-se a aquesta dificultat.

Podem donar-li una segona lectura i dur-lo una mica més enllà d’aquest trastorn específic i comprendre millor quina és la vivència que té qualsevol criatura davant d’una dificultat que li resulta complicada de superar.

 

 També podem trobar més informació sobre aquest trastorn en un article recent de “Criatures” , “El repte de la dislèxia”

LES 15 NECESSITATS QUE HAS D’ATENDRE DEL TEU FILL…

El passat 20 de febrer el diari El País va publicar un article signat per Rafael Guerrero Tomás, director de Darwin Psicólogos, que sembla ens ve a donar solucions a una de les tasques més difícils de fer de pares: decidir quina resposta, atenció, donar als nostres fills i filles per encertar-la. Sovint els nostres dubtes són pitjors que les possibles solucions. Una resposta seriosa i fonamentada en la certesa que funcionarà, arriba als nostres nens i nenes amb claredat i té molts punts per satisfer les seves necessitats. Però no és tan senzill.

Us proposem la lectura d’aquest article: Las 15 necesidades de tu hijo que debes atender para que tenga una buena salud mental . El volem compartir amb vosaltres perquè estem segurs que us pot donar moltes pistes per elaborar la llista de necessitats dels vostres fills i filles.

Esperem que us sigui útil!

 

 

UNA NOVA FORMA D’AVORRIR-SE

Captura de pantalla 2017-11-08 a les 15.14.11

L’avorriment, avorrir-se, ser avorrit…, ens sonen com expressions negatives que ens porten a sentiments d’apatia, de desgana…, sentiments negatius.

Segons José Antònio Marina “l’avorriment és el pas previ a la creativitat”, acció que afavoreix gaudir i que pot proporcionar satisfaccions lligades a sentiments positius.

Sentim parlar  sovint que vivim una època de canvis, un canvi d’era, una velocitat espectacular en els canvis…

Tenim temps d’avorrir-nos? Ens avorrim?

Molts cops sentim l’expressió “això és avorrit” o “m’avorreixo” a la boca dels nostres nens i nenes. I què els diem? Què els podem dir?

Avorrir-nos quan tenim el temps ple d’activitats, sembla una contradicció. És una nova manera d’avorriment, que pot generar una mena de malestar del que no trobem la forma de sortir. Ens cal anar elaborant una nova manera, amb nous referents, ser més conscients del valor i els significat de l’avorriment per arribar a superar-lo com una fase inicial d’un procés que estimula la nostra ment curiosa i activa, cap a la creativitat.

Fa algunes setmanes sortia un article en aquest blog que parlava del fenomen “Slow parenting”. Es comentava la importància del temps, de gaudir-lo, d’assaborir-lo amb un ritme que necessita reduir la velocitat en la que ens trobem sovint immersos i que ens permet sentir millor i més a fons. Rebaixar la velocitat en les relacions amb els familiars, els amics… per estar bé i créixer millor.

En la mateixa línia i de manera complementària us convidem  a llegir l’article “El nuevo aburrimiento”, publicat al Magazine de La Vanguàrdia del passat 15 d’octubre del 2017, signat per Antonio Ortí i amb il·lustracions de Ana Yael. Trobem interessant el recorregut que fa per trobar el sentit de l’avorriment, en procés de canvi, i com podem fomentar que esdevingui un sentiment inicial en el camí cap a la creativitat.

Esperem que us agradi!

 

 

http://www.magazinedigital.com/historias/reportajes/nuevo-aburrimiento

EDUCAR LES EMOCIONS ÉS IMPORTANT?

En el nostre dia a dia ens encarem a moltes emocions diferents. En un món on sovint no  hi ha temps per poder viure les emocions amb tota la seva essència i plenitud, ens preguntem com poden aprendre els nostres infants a viure, a sentir i a guiar les seves pròpies emocions.

En un article molt interessant del diari ARA es donen algunes pistes sobre la importància d’educar les emocions en els infants i s’expliquen alguns recursos per saber com fer-ho.

Ajudar-los a posar nom al que senten i no deixar-los sols amb les seves pròpies emocions, ajudar-los a entendre-les i veure per què són bones fins i tot quan ens molesten, ajudar-los a tolerar-les, saber com acompanyar-los en aquest procés i no basar-nos només en els models apresos de quan nosaltres érem petits (ja que sabem que no sempre ens han anat del tot bé en aquest aspecte) i posar límits quan cal per preservar el seu benestar i el dels altres… són alguns dels recursos que ens dóna aquest article tant interessant al que avui volem donar llum.

Com sabeu, a l’escola Sadako treballem també en aquesta línia, dedicant moments específics a aquest acompanyament, amb estones com l’educació emocional o l’acompanyament tutorial, així com en alguns tallers. Reconèixer les pròpies emocions ens ajuda a saber qui som, com som i com ens situem davant el món, alhora que ens permet cercar recursos per gestionar aquestes emocions cada cop millor.

Esperem que sigui del vostre interès i que obri al menys un debat interessant per reflexionar sobre com eduquem els nostres infants.

ARTICLE: PER QUÈ CAL EDUCAR LES EMOCIONS? 

SLOW PARENTING

Quan parlem d’aquest terme estem parlant d’una filosofia de vida que va dirigida cap a una infància sense presses, tot procurant-los un desenvolupament adequat.

Aquesta manera d’educar, que es pot traduir com a “criança pausada”, busca reduir l’estrés dels infants i proveir-los de més temps lliure.

Això és el que predica la tendència de criança pausada (o ”slow parenting”), un estil de criança/educació més pausat, que té per objectiu trobar l’equilibri, amb més temps lliure per petits i grans, i una planificació familiar menys estressant, més relaxada per afrontar el dia a dia. Sense presses en el dia a dia, procurant que siguin capaços d’anar adquirint els aprenentatges al seu ritme, sense saltar-se etapes, gaudint de temps lliure no planificat ni estructurat, fins i tot amb moments d’avorriment.

Un tipus de criança que intenta lluitar contra la rapidesa que domina la nostra societat, que ens pressiona i ens aboca a viure pensant i organitzant sempre activitats per als nostres fills
En aquest sentit us proposem la lectura de l’article : “Slow parenting” i el valor de l’avorriment publicada a la revista FAROS que edita l’Hospital de Sant Joan de Déu.

http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/slow-parenting-valor-lavorriment

Educar el sentit de l’humor

Faros ha tret un nou butlletí aquesta setmana amb articles que de nou ens criden molt l’atenció sota el títol “com fer dels nostres fills millors persones?

Un d’ells parla de la importància que té riure per les nostres vides, així com de poder-los ensenyar als nostres fills a tenir sentit de l’humor. Ens parla dels beneficis d’aquesta habilitat per la vida.

Tal com esmenta l’article, “als nens els encanta divertir-se, i als pares ens és fàcil fer-los riure quan són bebès, però a mida que creixen i comencem a sentir la responsabilitat de la seva educació, a poc a poc podem allunyar-nos de les expressions diàries d’alegria amb les que ens dirigíem a ells quan eren petits.” 

És important poder compartir amb els nostres infants moments distesos i divertits, que els ajudin a poder veure les coses des de molts punts de vista, a ser més espontanis, a comprendre altres maneres de comunicar-se i a veure més enllà de la superfície de les coses.

Cal poder gaudir dels moments lúdics del dia a dia i viure aquests moments fa dels nens persones més felices i optimistes, amb una major autoestima i amb millors estratègies per gestionar les diferències.

 

 

“La base d’un cervell sa és la bondat, i es pot entrenar”

Richard Davidson, doctor en Neuropsicologia i investigador en neurociència afectiva ha centrat la seva investigació en les bases neuronals de l’emoció i els mètodes per promoure el floriment humà.

Els seus estudis i els seus resultats ens porten a parlar de manera rigorosa i científica sobre l’amabilitat i la compasió, com dos valors, que alhora esdevenen eines valuoses per millorar la nostra vida, les nostres relacions i, sobretot, el benestar propi.

És una bona notícia sentir dir al Dr Richardson que l’amabilitat i la compassió, potser mal enteses en altres èpoques, són valors que ens beneficien a tots i que els podem entrenar, per tant, podem educar els nostres infants perquè els incorporin. I encara afegeix que l’amabilitat i la cooperació són innates ens els éssers humans.

No deixa de ser sorprenent que algú que és professor de Psicologia i Psiquiatria hagi dedicat  els seus esforços investigadors a aspectes com l’amabilitat i la compassió en lloc de dedicar-los a altres aspectes que ens poden semblar més necessaris, com l’estrés, la depressió i altres afeccions mentals.

Saber que hi ha algú que està estudiant o intentant demostrar que la base de la salut mental és ser amables…, i que qui ho diu és una de les cent persones més influents (segons la revista TIME) ens porta a pensar que hi ha una corrent constructiva al món que vol revaloritzar la confiança en els éssers humans i els seus potencials.

O, potser som massa optimistes?

Us recomanem llegir l’article enllaçat de La Contra de La Vanguardia del dilluns, 27 de març amb el títol “La base d’un cervell sa és la bondat, i es pot entrenar”

SENSE VINCLES, APRENEM?

f02c8be2c7f6ea0a30112de9758b8212Aquest és el títol d’un article de la Teresa Terrades, professora de secundària i coach educativa, que va aparèixer al Diari de l’educació del 7-2-17.

Si voleu saber  la seva resposta a aquesta pregunta no deixeu de llegir-lo a: http://diarieducacio.cat/sense-vincles-aprenem/

Saved from cop-cv.org