SI VOLS MANTENIR-TE JOVE, AMB SALUT I FELIÇ, BALLA!

El moment que ens toca viure ens demana una atenció especial a la cura de les persones, als més propers i a nosaltres mateixos/es. Tothom viu situacions particulars, que poden ser molt diverses, però compartim una mena d’estrés mantingut en el temps que ens afecta d’una o altra manera.

Si volem estar bé o recuperar el benestar ens cal cercar formes de resituar-nos, de rebaixar tensions, de connectar amb nosaltres mateixos/es…

Des del blog de l’EOP us proposem la lectura de la Contra de la Vanguardia del dia 27 de febrer, Si vols mantenir-te jove, amb salut i feliç, balla, on Lucy Vincent, neurobiòloga, basant-se en les seves investigacions ens parla del funcionament del nostre cos, la relació entre ment i cos, i ens fa pensar… el cervell controla el cos, o el cos el cervell? Com sempre, prendre consciència d’allò que té a veure amb nosaltres afavoreix que ens coneguem millor i que actuem més coherentment amb les nostres necessitats.

Us convidem, doncs a endinsar-vos en aquesta interessant entrevista, que esperem us sigui ben profitosa!!!

Ah! També hi afegeix un lloc web: ClickAndDance. com, on hi ha propostes pràctiques per iniciar-nos o practicar, si ja som més experts/es, petites coreografies. Tothom pot accedir-hi gratuitament.

Lucy Vincent

“CONFONDRE PLAER AMB FELICITAT ENS FA DESGRACIATS”

A La Contra de la Vanguàrdia del divendres 13 de novembre de 2020, Robert Lustig, neuroendocrinòleg, de la universitat de San Francisco explica a Lluís Amiguet que està dissenyant un model del sistema límbic, el que converteix les nostres emocions en accions, per curar disfuncions neuroendocrinològiques.

Ens parlar dels neurotransmissos implicats en la recerca del plaer (dopamina) i de la felicitat (serotonina), o benestar. Sembla que estan en oposició una i altre.

El que es desprèn de l’entrevista és l’ésser humà busca d’una manera o d’una altra, com trobar o retrobar el benestar propi, necessari per enfrontar-nos als reptes que ens planteja la vida i per reequilibrar-nos després dels entrebancs que hi trobem. Sembla que el ritme de vida més accelerat de la societat actual ens fa esperar una resposta immediata, en la recerca del nostre benestar. Així que accions tan saludables com menjar, beure, el sexe, l’esport…, esdevingui necessitats immediates i indispensables, convertint-se en adiccions.

I què ho fa que passi això?

Els neurotransmissos!

La dopamina se segrega de manera immediata proporcionant un plaer o satisfacció ràpida perquè produeix una excitació de les neurones, que per mantenir-la, requereix que l’estímul també es mantingui. Així que si no en som conscients, poc a poc podem caure en una adicció.

La serotonina funciona de manera complementària. És a dir, si augmenta la dopamina, la serotonina disminueix i a l’inrevés. La serotonina se segrega quan experimentem una situació de calma, de relaxació, que també és plaent, però no s’hi arriba de manera ràpida. Els estímuls que la produeixen són les percepcions i sensacions de benestar i calma, ja siguin interns o externes: gaudir d’una conversa, passejar per un bosc, tenir cura d’un mateix…, i es dona de manera natural en l’estadi previ a dormir. El benestar que produeix és més durador.

En aquests temps que ens toca viure sembla que cobra importància fer la recerca personal del benestar amb consciència plena. Per això us convidem a llegir l’entrevista que li fan a Robert Lustig a la Contra, on explica la seva experiència més àmpliament: “Confondre plaer amb felicitat ens fa desgraciats”.

Esperem que us agradi i, sobretot, que us sigui útil en la recerca del BENESTAR/FELICITAT!

PER QUÈ HEM DE DEIXAR QUE ELS FILLS S’EQUIVOQUIN?

Ens ha sembla interessant compartir amb les persones que segueixen el nostre blog aquesta notícia: Per què hem de deixar que els fills s’equivoquin?. La trobem al web de TV3 a l’apartat d’educació, signada per Juli Rodés Almer, el 27 de febrer d’aquest any (2020).

Sempre és un bon moment per insistir en allò que pot ser beneficiós per als nostres nens i nenes, especialment quan estan en les primeres fases de la seva vida que, com es diu sovint, “són com esponges”.

En els primers anys, allò que reben, especialment de les mares i dels pares, serà cabdal per configurar la seva personalitat i determinarà, molt més del que a vegades ens pensem, la manera d’encarar la seva vida.

Així, doncs, si teniu nenes o nens petits sota la vostra tutela, us convidem a fer una parada breu per llegir aquesta notícia, que esperem us sigui útil, ja que, com a resposta al títol de la mateixa, ens en dona cinc de motius!

COMENCEM UN NOU CURS, SENSE POR!!!

Hem tingut un estiu “diferent” i ara ens esforcem per recuperar unes rutines, conegudes, però també diferents!

Estem immersos en un aprenentatge general de viure molt més al dia, sense poder planificar massa a llarg termini. I aquest procés d’aprenentatge en la incertesa del moment va acompanyat d’algunes emocions persistents en el temps, que ens cal reconèixer per poder-les canalitzar.

Hem de mirar de cara les emocions que són molt presents en les nostres vides actualment, com la por, la ràbia, la tristesa… i necessitem anar incorporant recursos per gestionar-les com adults, per tal que els nostres nens i nenes puguin viure, a través de la nostra experiència, maneres d’aconduir-les.

Som els responsables de les nostres emocions i ens cal ser-ne conscients per poder-les gestionar.

Comencem un curs sense por? Doncs posem fil a l’agulla!

Per començar, compartim amb vosaltres l’article de l’Eva Millet, que va publicar la Vanguardia el passat 6 de setembre: Cómo superar el miedo al contagio: la valentía como principio educativo para niños y padres.

En aquest article ens parla de les emocions, la incertesa, el retorn a l’escola…, i ens presenta a la Cristina Gutiérrez Lestón, una pedagoga de referència en educació emocional, directora de La Granja, un centre especialitzat en el treball de les emocions amb una llarga experiència, que ofereix moltes activitats i recursos per a famílies i centres docents.

Estem segurs que pas a pas anirem aconseguint contagiar-nos les maneres de fer front a la por per poder navegar en la incertesa del moment amb la valentia necessària per anar endavant!

Famílies i Escola anem junts en aquesta aventura!

BON CURS 2020-2021!!!

JO EM QUEDO A CASA 8. Coronavirus: recursos per a famílies

Avui us volem fer arribar el butlletí de Faros, de l’Hospital de sant Joan de Déu, que amb el títol Coronavirus: recursos para famílias, desplega una sèrie d’articles que pensem poden ser del vostre interès, especialment adequats en el moment actual.

Faros Sant Joan de Déu és la plataforma digital de promoció de la salut i benestar infantil de l’Hospital de Sant Joan de Déu Barcelona. Inclou temàtiques diverses que van dirigides principalment a pares i mares que tenen interès en rebre informació de qualitat respecte a la salut dels seus fills i filles. Però, també, va dirigida a professionals del camp de la salut i l’educació. Us animem a entrar al web per conèixer un espai virtual que podria esdevenir fàcilment un referent per a vosaltres, com ho és per a nosaltres.

 

 

JO EM QUEDO A CASA 4. Acompanyar el dol.

Sembla que ara no ens en podem escapar!

Necessàriament n’hem de parlar! Ens hi hem d’enfrontar!

Parlem de la mort. Parlem d’acompanyar el dol per la mort d’algú que estimem, o d’algú proper, o de la quantitat de morts que hi ha…, que ens sacseja, ens trasbalsa, ens fa sentir molt més vulnerables del que sovint ens sentim.

El dol, la pèrdua. Estem vivint simultàniament diversos dols. El de no poder sortir, el de no poder trobar-me amb qui jo vull, el de no poder anar a l’escola o a la feina,… i el de la mort.

D’entrada ens pot aclaparar tot plegat, però li podem donar la volta i aprofitar el moment especial de sensibilitat que vivim per enfrontar-nos al tema de les pèrdues, per sortir-ne enfortits. Podem fer-ho estant junts, en família, i això és positiu.

Hi ha molta informació sobre aquest tema, cadascú ha de poder escollir què vol llegir i com ho vol fer.

Des del blog de l’EOP us volem facilitar algunes informacions o recursos que pensem us poden anar bé, per començar…

• Contes de la Nati Bergadà: 66 Contes per parlar de la mort.

• El dol, un tema a treballar amb el COVID19, Diari de l’educació.

 

JO EM QUEDO A CASA 3

Per si teniu un moment, us recomanem que feu una ullada als continguts de la revista digital Catorze, entre els que hi podreu trobar articles diversos d’àmbits que us poden interessar i els de la secció d’educació, que sempre ens aporten idees i ara, especialment, bones idees per la siuació de confinament en la que vivim.

Cuideu-vos molt!

QUEDEM-NOS A CASA

 

 

JO EM QUEDO A CASA 1

Ens ha arribat una informació des de la Xarxa de CDIAP de Barcelona que volem compartir amb totes les famílies de Sadako, en la situació de confinament que estem vivint.

Hi trobareu recomanacions que poden ser del vostre interès, així com enllaços on trobar altra informació complementària que també us pot ser d’utilitat en aquests moments en que les famílies estem tot el dia junts.

Recomanacions Xarxa CDIAP confinament coronavirus 2

CUIDEU-VOS MOLT!!!

QUEDEM-NOS A CASA!!!

 

VIURE CONFINATS

Avui, 19 de març de 2020, si heu donat un cop d’ull el Diari digital Catorze14, haureu vist que ens regala bons articles per pensar, per gaudir…, entre els que podem trobar dos decàlegs molt adequats a les circumstàncies extraordinàries que estem vivint.

Un de l’Eva Bach:    Un bon confinament, amb ulls d’infant

 

 

 

 

L’altre de Jaume Funes: Decàleg per viure confinat entre adolescents

 

 

 

ESPEREM QUE US AGRADIN I US ACOMPANYIN EN EL VOSTRE CONFINAMENT.

 

SILENCI!!!

On hi ha silenci?

Molts cops volem reposar i solem cercar un lloc on hi hagi silenci. Si estem a casa nostra, segur que sabem on és l’espai que més s’hi aproxima, sinó podem tenir a mà uns taps per a les orelles, especialment necessaris quan algun veí o veïna està fent bricolatge o altres sorolls desagradables. Fins i tot si ens despertem en plena nit hi ha petits sorolls, però cal aprofitar per dormir ja que és el moment en que ens apropem més al silenci reparador.

Si som afortunats, sabrem d’un lloc proper, per anar bé fora de la ciutat, enmig de la natura on encara estem més a prop de no sentir res i trobar el moment de repòs, perquè sabem o intuïm que per a descansar el silenci ens va molt bé.

Sabem que no és fàcil! Segons els experts, el silenci absolut no existeix en aquest món nostre, on, fins i tot en un entorn natural podem sentir el soroll de la brisa suau, de les fulles que es mouen, les passes d’algún animaló terrestre o el piolar d’un ocell, entre d’altres.

I quan ens sembla que no sentim res de res, la nostra ment aprofita per fer el seu propi soroll!!!

I ens acostumem al soroll, un gran soroll o un soroll moderat, però soroll.

Us convidem a llegir La Contra de la Vanguàrdia del dia 5-11-19 on Michel Le Van Quyen, neurocientífic, ha investigat els efectes del silenci i, confirmant el que la nostra intuició ens sol recomanar per a descansar ens diu que “El silenci és essencial per a regenerar el nostre cervell”. Podrem descobrir maneres de trobar aquest silenci i ens pot motivar a cercar moments durant el dia que en puguem gaudir.

Esperem que us agradi!