El missatge del titular va dirigit directament als professionals que treballem amb nens i nenes.
Compartim al cent per cent el missatge de l’article de L. Mingallón publicat a “El País” el passat novembre, aquest és l’objectiu!
La majoria d’educadors podríem afegir amb una certa facilitat que és així, que tots els nens i nenes que tenim a les aules són importants per a nosaltres. El matís que marcaria la diferència seria dir: Cal aconseguir que tots els nens i nenes se sentin importants!
En aquesta línia l’escola està caminant cap a un model més participatiu per part dels alumnes amb una estructura que dóna un rol important a cada alumne pel funcionament de la classe i dels treballs en grup. Aprendre a cooperar amb els companys i adquirir certes responsabilitats respecte aquests ajuda a que cada alumne trobi el seu lloc. El desplegament de metodologies més participatives i obertes, amb espais marcadament òptims per desplegar les habilitats de cada ú, també cerquen aquest objectiu.
L’escola s’ha de convertir en un entorn inclusiu, on tothom hi tingui cabuda, un lloc, un espai per ser amb totes les possibles diferències entre uns i altres. Només així es podrà aconseguir una societat que també pugui incloure a tothom.
Us convidem a la lectura de l’esmentat article en el següent enllaç.
.
Orientació Sadako 